Més informació sobre el Temple de Borobudur

Horari del Temple de Borobudur de 6 a 18 h. Es recomana anar a primera hora quan obren perquè aquí hi ha moltíssima gent.

Preu normal: 230.000 rupies. Descompte amb carnet d’estudiant. Donen ampolla d’aigua de regal. També et donen el sarong, que cal posar-se encara que portis pantalons llargs, com a senyal de respecte.

Durada visita: 3 h aprox.

A l’entrada hi ha dues taquilles: la d’estrangers que evidentment paguen més i la dels locals que paguen bastant menys. Hi ha control de seguretat.

A la sortida del temple també cal passar per un camí ple de botigues i xiringuitos de menjar. Ex. Figures que inicialment costen 150.000 rupies es queden per 30.000.

Borobudur no està a Yogyakarta com a tal, està a menys d’una hora en cotxe

El temple, va ser construït al segle IX i està protegit per la UNESCO. És un dels temples budistes més grans del món que consta de sis plataformes quadrades amb exactament 2672 murals en relleu i 504 figures de Buda.

Durant els dies de Waisak, el temple es converteix en un lloc de peregrinació per a Budistes de tot el món.

El Temple de Borobudur és com una sèrie de cercles concèntrics que formen un mandala gegant i és el monument budista més gran del món. Tot i que no hi ha constància escrita de qui va construir el temple en primer lloc, es creu que Borobudur va ser construït entre els anys 780 i 840 quan la dinastia Sailendra va governar la regió. L’edifici va ser abandonat durant segles i enterrat sota capes de cendra volcànica de la Muntanya Merapi, i només la població local sabien de la seva existència.

El 1814, el governador britànic de Java, sir Thomas Stanford Raffles, va designar un equip per investigar un pujol el qual, segons deien molts habitants locals, va ser el lloc d’un antic monument. Desafortunadament, el govern colonial holandès va lliurar vuit contenidors plens d’estàtues Borobudur com a regal per al rei de Siam durant la seva visita a Indonèsia en 1896. Les relíquies estan encara en exhibició en el Museu Nacional de Bangkok.

El 1885 es van descobrir els relleus ocults a la base del temple. Aquests relleus ocults van revelar algunes instruccions deixades en sànscrit per al tallador: la data de la construcció del temple, a meitat del S IX.

El 1907, un holandès va dur a terme una restauració a gran escala que va durar 4 anys, però tot i que el treball va ser significatiu, moltes de les peces no es van posar de nou en la seva posició original durant la restauració.

El 1956, una altra avaluació del temple va ser feta per un expert belga que va ser enviat per la UNESCO. La seva avaluació va concloure que el dany de l’aigua va ser significatiu, i hauria de ser detingut si es volia mantenir el temple en bones condicions en un futur a llarg termini. Els relleus s’estaven erosionant. Es va descobrir que el temple no estava en un turó natural.

El treball preparatori es va iniciar el 1963, que entre altres coses va descobrir que el pujol no era un turó natural, com sempre s’havia pensat. A més, algunes àrees del turó eren sòl argilós, barrejat amb pedres i decoració. Requeria una gran reconstrucció en què va col·laborar la UNESCO. Van venir experts de tot el món i també es va fer molta feina per evitar que els microorganismes es mengin la pedra. El 1991 es va convertir en patrimoni de la UNESCO.

A vista d’ocell, el temple té la forma d’una mandala budista tradicional. La forma bàsica de la majoria de les mandales hindús i budistes és un quadrat amb quatre punts d’entrada i un punt central circular. Des de l’exterior a l’interior representen tres zones de consciència, amb l’esfera central que representa la inconsciència o Nirvana.

Zona 1: Kamadhatu

El món dels fenòmens, el món habitat per la gent comuna. Aquest nivell de base de Borobudur ha estat cobert, pel que s’oculta a la vista. Durant una investigació es va descobrir els peus originals. Kamadhatu, nivell ocult de Borobudur, consta de 160 relleus que representen escenes de Karmawibhangga Sutra, la llei de causa i efecte. Els relleus representen el comportament humà: desig, robatori, assassinat, violació, tortura i difamació.

L’evidència suggereix que la base addicional es va afegir durant la construcció original del temple. La raó de l’addició de la base no és 100% segura, però probablement sigui per a l’estabilitat de l’estructura, per evitar que la base es mogui, o per motius religiosos per amagar el contingut més luxuriós. La base afegida és 3,6 m d’alçada i 6,5 m d’ample.

Una cantonada de la coberta de base s’ha eliminat de forma permanent per permetre als visitants veure la base oculta, i alguns dels relleus.

Zona 2: Rapadhatu

L’esfera de transició, els éssers humans són alliberats de les coses del món.

Els quatre nivells quadrats de Rapadhatu contenen galeries de relleus tallats en pedra, així com una cadena de nínxols que contenen les estàtues de Buda. En total hi ha 328 Buddha en aquests nivells que també tenen una gran quantitat de relleus purament ornamentals.

Els manuscrits en sànscrit que es representen en aquest nivell a més de 1300 relleus són Gandhawyuha, Lalitawistara, Jataka i Awadana. S’estenen per 2,5 quilòmetres. A més hi ha 1212 panells decoratius.

Zona 3: Arupadhatu

L’esfera més alta, l’estatge dels déus.

Les tres terrasses circulars que condueixen a una cúpula central o representen l’estupa s’aixequen sobre el món, i aquestes terrasses són molt menys adornades ja que la puresa de la forma és el més important.

Les terrasses contenen cercles de estupes perforades, una forma de campana invertida, que contenen escultures de Buda, que s’enfronten cap a l’exterior del temple. Hi ha 72 estupes en total. L’estupa central és impressionant i no està al capdamunt de la versió original, que es va elevar 42 metres sobre el nivell del sòl, la base és 9.9m de diàmetre. A diferència de les estupes que l’envolten, l’estupa central està buida. Hi ha informació contradictòria sobre això: una diu que sempre ha estat buida i una altra que contenia relíquies.

Els relleus

Hi ha 504 Buda en posició de meditació, i les 6 posicions diferents de les mans representades a tot el temple, sovint d’acord a la direcció de les cares de Buda.

Aquests ‘mudra’ simbolitzen conceptes com ara la caritat, el raonament i l’absència de por, es diu que expliquen una història que el rostre serè de Buda no ho fa.

Els passadissos del temple

Durant la restauració a principis del segle XX, es va descobrir que dos temples més petits de la regió, anomenats Pawon i Mendut, es posicionen amb precisió en línia amb el temple de Borobudur. Pawon temple es troba 1.15 km de Borobudur, mentre el temple Mendut és a 3 km de Borobudur. Es creu que hi ha relació religiosa mútua entre els tres temples, tot i que el procés ritual exacte segueix sent un misteri.

Els tres temples s’utilitzen per formar una ruta pel Festival del Dia Waisak que es porta a terme cada any en el dia de la lluna plena a l’abril o maig. El festival commemora el naixement, il·luminació i mort de Buda Gautama.

Aquest dia és important en el calendari budista i atrau molts turistes nacionals i estrangers per veure el passeig en processó de pelegrins locals i internacionals de Mendut, mitjançant Pawon i després a Borobudur.