Temple de Borobudur (dia 6: diumenge, 21 d’agost de 2016) – JAVA

Per avui tenim el temple de Borobudur, i al vespre agafem el tren nocturn fins a Surabaya.

Com que el cansament es va acumulant, avui hem decidit no matinar i canviar el planning previst. Volíem anar a Borobudur quan obrissin, a les 6 del matí, perquè diuen que acostuma a haver molta gent i a més és diumenge, que encara n’hi haurà més. Però com que ahir vam veure l’altre temple a l’hora de dinar i ens va sembla que n’hi havia  poca, avui repetim horari, a veure com ens va.

Ens hem llevat a les 9 i hem anat una estona a la piscina.

El brownie que ens va sobrar del cumple, ens servirà d’esmorzar els propers dies. Un xute important de calories que ens ha anat molt bé. L’equipatge ens el guarden a l’hotel fins al vespre.

El taxista d’ahir ens va tantejar per portar-nos al temple però l’horari que nosaltres volíem no li encaixava, així que necessitem taxista. Som prop del carrer Malioboro, carrer principal de botigues i restaurants, i fem la primera presa de contacte.

Canviem diners, i anem a l’estació a fer el check in del bitllet de tren. El vam comprar a traves de la web de Tiket i havíem llegit que calia fer el check in abans. Només entrar a l’edifici que hi ha just davant hi ha unes màquines on es pot fer. Només necessites el num. de reserva. Cal fer-ho dins les 12 hores abans del viatge. Ens quedaven 5 minuts per poder-ho fer, així que vam esperar.

Allà mateix hem buscat un taxi. Teníem pensat pagar 300.000 rúpies. Algun ens demanava més però no triguem gaire a trobar taxi amb aire condicionat, que s’agraeix, i que accepta el que li pagarem. Només volem veure això. Són prop de les 13 h i hi ha una hora de camí. No hi ha gaire trànsit. Tenim un dia una mica ennuvolat així que perfecte, estarem una mica més fresquets.

Hi ha un munt de portes d’accés i un fotimer de gent. Semblava les cues del Port Aventura. Els estrangers entrem per una porta diferent, i allà mateix ens ho indiquen. Estem de sort i per aquesta porta no hi ha ningú. Que bé, amb la gentada que hi ha a l’altra banda!! Allà ens segellen les entrades, ens donen l’ampolla d’aigua, ens posen el sarong i cap a dins.

Només entrar, abans d’encarar l’avinguda principal, ens hem trobat amb un grup de dansa tradicional que ens ha agradat molt veure. La música era hipnòtica y no podies deixar d’escoltar-la. Hem estat una estona i hem seguit cap al temple.

Dances al Temple de Borobudur, Java.

Aquí també hi ha molta gent que es vol fer fotos amb nosaltres, igual que ahir. Ens hem fixat i amb la gentada que es veu a l’escala del temple i d’occidentals només hem vist 3 grups.

Avui és diumenge i segons deien hi havia d’haver molt gent, però no ens ha semblat tanta.

Accès al Temple de Borobudur.

Llevat de l’escala principal per la qual hi has de pujar, a la resta del temple gairebé no n’hi havia. Fins i tot a dalt de tot podies treure fotos en solitari.

Temple de Borobudur.

El temple ens ha semblat molt maco i espectacular. Com ja ens pensàvem, ens ha agradat més que el de Prambanan. I les vistes de tota la selva també són increïbles, fins a l’horitzó.

Vistes des del Temple de Borobudur.

Hem arribat cap a les 14 h i hem acabat a les 17 h., quan ja havien de tancar.

Aquí pots trobar més informació sobre el Temple de Borobudur.

I per acabar, hem aprofitat i hem fet aquí algunes compres. El preu estàndard de souvenirs que hem comprat són un parell d’euros, 30.000 rupies, per cosa.

El taxista ens deixa on ens ha recollit, a Malioboro, i anem a sopar. L’ambient és molt diferent del dia. A una banda hi ha tot de botigues de regals i de roba, i a l’altra bàsicament els restaurants i xiringuitos per menjar.

Malioboro de nit.

Nosaltres ens vam decantar per un d’aquest restaurants que munten la paradeta al terra i sopes damunt de catifes. El menjar estava espectacular, tot el que vam demanar. Això sí, n’hi ha que ja tenim una edat i quan ens vam aixecar gairebé necessitàvem una grua. Però molt positiva l’experiència i recomanable.

Sopar a Malioboro

Seguim una estoneta de shopping. La roba està molt bé de preu, però no és del  nostre estil. Fins i tot les samarretes de màniga curta que les podies trobar a molts llocs per 1 o 2 euros no ens acabaven de fel el pes, i això que n’acostumem a comprar quan anem de viatge. En canvi sí vam comprar alguna figureta més. Com que el tren no sortia fins a més de les 24 h, i encara teníem temps, donem una volteta.

Vam xafardejar sabateries i un centre comercial però allà els preus eren com els d’aquí. Vam fer temps a la recepció de l’hotel aprofitant el wifi i cap a les 23 h ens van demanar un taxi que ens portés a l’estació. Tot i que ho teníem a uns 10-15 minuts caminant no ens venia de cara traginar l’equipatge. Ens va cobrar 40.000 per un trajecte curtíssim. Crec que es va passar, perquè no va posar el taxímetre, però en fi…

Ens van dir que calia estar una estona abans al tren. La veritat no sé per què, ja què allà tothom era a las sales d’espera. Quan vam entrar ens van indicar quina andana era la nostra i desprès per megafonia també ho van avisar.

Estació de tren de Yogyakarta.

Per comprar bitllet de tren i que et surti el més econòmic possible cal comprar-lo amb 3 mesos d’anticipació. Abans de 3 mesos no ho permet la plataforma i a partir dels 3 mesos els preus comencen a pujar escandalosament, al menys a l’estiu. Jo em vaig apuntar malament la data per fer la reserva i només em vaig retardar 2 o 3 dies en fer-la i ja hi havia molts vagons que anaven plens i, tot i que em va sortir bé de preu, 40 € els tres, crec que ho vaig pagar al doble del preu que havia vist abans. Així que IMPORTANT RESERVAR 3 MESOS ABANS.

A les 00.48 sortia el tren cap a Surabaya on arribava a les 5.30 h. El tren arriba puntualment. Segons ens van dir a una agència, la categoria Business, la que nosaltres havíem triat, tenia aire condicionat i seients reclinables. No sé per què però no tenim seient reclinables, i sí aire condicionat. Uns madrilenys que ens vam trobar al tren tenien uns amics que feia una setmana havien agafat el mateix trajecte i sí van enganxar tren amb seients reclinables. Així que… misteri. Hi ha dues categories més: l’econòmica, que sé que és més senzilla; i la executiva, que no sé quina diferència té amb la business. I aquí tenim l’anècdota del dia.

Només pujar al tren intentem dormir, encara que no és gens fàcil. A més, dona la sensació que va molt ràpid. Aquí tens USB que aprofitem per carregar algun aparell. A meitat de camí vam sentir un soroll molt fort que va durar una estona i ens vam espantar molt. La primera sensació va ser que anàvem a descarrilar. Nosaltres érem al primer vagó. Quan vam veure que seguíem circulant, llavors instintivament vam pensar que ens quedàvem sense la resta del tren, perquè el soroll se seguia sentint, tot i que més fluix. Però no, aquí estem. Suposo que el que va passar és que hi havia pedres a la via i les hi vam passar per sobre.  Va haver gent que es va aixecar i tot de l’ensurt. Però vam seguir el viatge com si res no hagués passat i vam arribar amb puntualitat suïssa a Surabaya.

Tren de Yogyakarta a Surabaya.

Altres preus del dia:

Barret arrossars: 30.000 rúpies = 2 €

Figura campana Borobudur: 30.000 rúpies = 2€

Quadre de bambú mitjà: 30.000 rúpies = 2€

Figureta Prambanan i vaixell dins ampolla de vidre: 50.000 rúpies = 3€

Coca Cola: 8.000 rúpies = 0,5€

Sopar al terra a Malioboro: 220.000 rúpies = 15€

3 sandys McDonalds: 28.000 rúpies = 2€

Dia 7: Amb xofer des de Surabaya a la cascada Madakaripura i al Mont Bromo (Cemoro Lawang, JAVA)