Cascada Madakaripura (dia 7: dilluns, 22 d’agost de 2016) – JAVA

Hem dormit francament poc. Quan arribem ens havia d’esperar un xofer enviat per l’agencia de viatges Deha, que vaig trobar per internet i que tenia molt bons comentaris. Uns dies abans em va escriure per confirmar que tot seguia segons pactat, així que chapeau per a ells. El nostre primer destí, la cascada Madakaripura.

Quan arribem, allà està l’André, que ens farà de xofer un parell de dies, amb un cartellet amb el nostre nom.

Això teníem pensat agafar-ho directament quan arribéssim a Surabaya, però el preu que em va oferir pel pack em va semblar tan bo, quan alguns em demanaven el triple pel mateix servei, que no vaig ni regatejar i ho vaig reservar amb ells tot. No vaig haver d’anticipar diners i ho vaig pagar tot en acabar.

El preu era de 2M de rúpies, les 3 persones, per anar a Cemoro Lawang, poble des d’on surten les excursions per anar al volcà Bromo, parant prèviament a la cascada Madakaripura. L’endemà ens recollien després d’esmorzar per deixar-nos a Banyuwangi, poble d’on surten les excursions per anar al volcà Ijen. Ell mateix ens portava a fer la excursió i després ens deixava al port de Ketapang per agafar el Ferry cap a Bali. Al Bromo no necessitàvem 4×4 perquè anàvem caminant i, per tant, ens estalviàvem de pagar entrada.

Si algú ho vol reservar allà mateix, quan vam sortir de l’estació hi havia un munt de taxistes oferint-se. No se preus, però havia llegit que de vegades es perdien i l’agencia em va semblar molt professional així que vaig preferir assegurar. Condueixen francament malament i passes por sovint. Hi ha molts països que ho fan, no és la primera vegada que ens hi trobem, però aquí l’agreujant és el fotimer de motos per tot arreu, que encara ho dificulta més.

Confirmem amb l’André que la ruta és la que havíem acordat i ens posem en marxa.  Sortim de Surabaya a les 6 del matí i ens costa bastant sortir. De fet, és la segona ciutat més important de Java, no pas Yogyakarta com jo em pensava. Hi ha molt de moviment. Canalla per tot arreu que ja van cap a l’escola, la majoria uniformats. Per aquí també trobem uns quants militars.

Ruta desde Surabaya

En molts trams del camí anaven els nens a l’escola per la carretera, moltes vegades uniformats.

Hi ha algun tram d’autovia, la qual cosa s’agraeix. La carretera està força bé. El que és pitjor és quan hi ha un únic carril per sentit, que és gairebé sempre, perquè hi ha molt vida al voltant de la carretera i no paren d’entrar i sortir tot tipus de vehicles de tot arreu. Hi ha molta petita botiga (habitació), escoles, tallers, arrossars, etc.

Ja quan ens anem acostant a la muntanya, tot això desapareix i ens endinsem en una gran vegetació, plena de corbes i pujades.

Diguem que comença l’aventura de pagar per tot i per tot. Ja sabem que son quantitats minses però al final te n’afartes.

Arribem a la cascada de Madakaripura cap a les 9 del matí. L’André ens deixa al pàrquing. Aquí ens hem de posar els banyadors. Ens porten cap a uns lavabos i vestidors, que calia pagar crec que 20.000. Com que la roba que portàvem ens ho permetia, ens canviem allà mateix darrera un mur que hi havia, així que passem de pagar. A la zona de pàrquing hi ha tot de xiringuitos per comprar menjar o beguda. Aquí al pàrquing ja ens deien que era obligatori agafar guia. Nosaltres havíem llegit que no, però que la gent s’enfadava si no l’agafaves, així que passem del tema.

IMPORTANT PER A LA VISITA DE LA CASCADA MADAKARIPURA: NO PORTAR AL DAMUNT MES QUE ROBA I CALÇAT QUE ES PUGUI MULLAR, O ANAR PROTEGIT D’IMPERMEABLE.

Cascada Madakaripura, Java, Indonesia.

Aquesta aigua fina és la que et caurà al damunt i per sota hi hauràs de passar obligatòriament.

Un tema important, és que en arribar al final d’aquesta cascada s’acaba 100% mullat, llevat que portis impermeable. La cosa és que cal passar per un lloc on cau aigua en forma de pluja i no t’ho pots estalviar. Durant tot el camí t’oferiran impermeables, hi haurà algun paio que t’acompanyarà per si fa el negoci abans o després. En vam comprar un, per protecció del diners que portàvem a la butxaca, no recordo què va costar. Nosaltres anàvem amb els banyadors directament i samarreta de tirants, que no passava res si es mullava. També dúiem les tovalloles a la ma i la càmera aquàtica. La resta de coses es van quedar al cotxe.

També es important calçat que es pugui mullar perquè també caldrà creuar el riu que, tot i que l’aigua arriba al genoll, però els peus s’han de mullar. Nosaltres acostumem a dur les nostres romanes aquàtiques per a activitats de riu, llac i snorkel i ens van molt bé.

Per anar del pàrquing a la taquilla es pot anar caminant o en moto. El preu de la moto estava indicat en un cartell. Eren 10.000 pax per trajecte. Val la pena agafar-la. Hi ha un bon tros. Tens temps i tot d’assaborir la moto així que no vull ni pensar d’anar caminant.  Ens van dir que eren 4 km i va semblar que ho eren de debò.

Cascada Madakaripura

Camí del pàrquing a la cascada.

Un cop a la taquilla el preu de l’entrada eren 11.000 pax. Aquí ja hi havia un que s’oferia de guia i dient que era obligatori per seguretat, que hi havia molta aigua i que ells indicaven el camí. Nosaltres vam passar del paio i vam tirar cap a dins, però ens seguia enganxat com una paparra. Vam passar d’ell una bona estona, fent fotos i parant quan volíem. Es molt fàcil seguir el caminet i es un passeig agradable. Una mica més endavant hi ha lavabos i armariets per deixar les coses i que no es mullin. El guia erra que erra que és tradició i que vol 200.000 rupies.

Cascada Madakaripura, Java, Indonesia.

Cascada Madakaripura, Java, Indonèsia.

Cascada Madakaripura, Java, Indonesia.

El camí cap a la cascada és molt fàcil seguir-lo, no hi ha pèrdua.

El lloc es preciós amb muntanyes altíssimes i verdes i no és gaire difícil passar per les pedres, però amb compte. Hi ha diverses cascades que acaben en un gorg on et pots banyar. L’aigua estava geladíssima i transparent i ens va encantar l’experiència. Segons diuen és millor anar-hi al matí perquè trobes l’aigua més neta, menys remoguda. Si plou per algun lloc, i durant tot el dia és fàcil que passi, pot baixar l’aigua remoguda amb trossos de troncs i branques. Jo m’hagués quedat més estona però vam haver de sortir per cames perquè a la peque del grup gairebé li dona una hipotèrmia.

Al final el guia ens va indicar on posar-se per fer les millors fotos i ens va fer fotos i tot. La veritat és que era una màquina amb la tecnologia. Li vam acabar donant 28.000 rupies tot i que ell insistia en els 200.000. No li va fer gràcia però era allò o res i ho va agafar.

Cascada Madakaripura, Java, Indonesia.

Cascada Madakaripura, Java, Indonèsia.

Cascada Madakaripura, Java, Indonesia.

Cascada Madakaripura, Java, Indonèsia.

Cascada Madakaripura, Java, Indonesia.

Cascada Madakaripura, Java, Indonesia.

Cascada Madakaripura, Java, Indonesia.

A la tornada ens vam entretenir a parlar amb una altra gent i com que ja havia cobrat va desaparèixer i no el vam tornar a veure.

Cascada Madakaripura, Java, Indonesia.

Cascada Madakaripura, Java, Indonèsia.

De nou vam pujar a les motos fins al cotxe.

Cascada Madakaripura, Java, Indonesia.

En aquesta visita hi vam estar prop de tres hores, comptant les estones de canviar-nos i eixugar-nos. Ara anem camí del Café Lava Hostel, al poble de Cemoro Lawang, des d’on surten les excursions cap al volcà Bromo.

IMPORTANT PER A FER LA VISITA DEL VOLCÀ BROMO:

Tant la pujada de les escales fins al cràter com la visita al mirador per veure sortir el sol es pot fer per lliure, de franc, sense necessitat de contractar cap excursió. No caldrà ni que paguis l’entrada al Parc Natural del Mont Bromo que val entre 217.000 i 317.000 rupies pax, o sigui entre 13-20 € aprox., depenent de si és laborable o festiu.

Si vols anar per lliure un detall important és quin allotjament triar. La localitat és Cemoro Lawang. Nosaltres vam estar al Cafè Lava Hostel, que és el darrer allotjament que  hi ha abans de la barrera del parc. No confondre amb el Lava View Lodge, de categoria superior, i que sí que és dins del parc. El cartell verd és l’accés al parc. Si el teu hotel està a l’altre costat, hauràs de pagar l’entrada.

Acceso al parque Nacional del Monte Bromo.

Accés al parc Nacional del Mont Bromo. Foto des de la porta del Cafè Lava Hostel.

Vam arribar des de Surabaya en cotxe amb l’André, i només per passar una barrera a Cemoro vam haver de pagar 10.000 pax, en concepte de conservació o no sé ben bé què. Fora del parc també està l’hostal Cemarah Indah però tenia molt males opinions. En canvi, el Cafè Lava era de lo milloret, car pel que ofereix, però BBB pel que trobaràs aquí dalt. Atenció amb el Permai perquè té millors puntuacions però ja està dins del parc així que et tocarà pagar.

En què consisteix l’excursió al Bromo:

La majoria de la gent arriba a Cemoro amb un paquet, com nosaltres, però li inclou l’excursió al volcà, o arriben per lliure i agafen l’excursió en arribar. Per fer aquesta excursió s’arriba a la tarda, com nosaltres, es lleven a quarts de 3 de la matinada perquè a les 3 surten amb 4×4 a un mirador, on cal fer caravana de 4×4 i hi ha un munt de gent per veure la sortida del sol. Et poso fotos baixades d’internet del què veu la gent en excursió organitzada:

Bromo Viewpoint en excursión organizada.

Bromo Viewpoint en excursió organitzada (foto baixada d’internet).

Després de la sortida del sol, cap a les 6, de nou al jeep i “corrent” en caravana de jeeps cap al mar de lava on et deixen perquè creuis el mar caminant o llogant un cavall o una moto (així tots fan negoci) i pugis les atapeïdes escales fins al cràter plena de turistes com tu. A les 8 ja has acabat i carretera i manta cap al Ijen.

Cráter Bromo en excursión organizada (foto bajada de internet)

Cràter Bromo en excursió organitzada (foto baixada d’internet)

A nosaltres el fet d’haver tanta gent per tot arreu i d’anar tots com a borregos no ens atreia així que ho vam canviar una mica. En la nostra opinió vam sortir guanyant amb el canvi, tant econòmicament com perquè ho vam gaudir més al nostre ritme.

L’excursió al Bromo segons el nostre itinerari:

Vam arribar al Café Lava Hostel  cap a les 13 i ens vam acomiadar de l’André fins l’endemà a les 8.30 del matí. El recepcionista sembla que estava dinant i també hi havia un altre noi  esperant per fer el check in que va aprofitar per dinar, així que nosaltres vam fer el mateix, veient que trigaven en tornar, i vam dinar allà mateix noodles, arròs, lo típic…

A les tres tocades vam començar la caminada cap al cràter del Bromo i l’endemà només quedaria veure la sortida del sol. Feia bastant de vent i uns dies abans el Bromo havia estat traient cendra, recordem que es tracta d’un volcà actiu, així que havia com una espècie de boirina per tot arreu que dificultava la visibilitat. També fa bastant de fred aquí. Ens vam haver de canviar els pantalons curts i els tirants per roba llarga i jaqueta. Aquí hi ha un parell de mape de la ruta que vaig trobar per internet.

mapa-bromo1

mapa-bromo2

Sortint del Café Lava Hostel cal baixar cap a la dreta. Per allà mateix se’ns van oferir motos però ho volíem fer caminant i com que el regateig va ser abusiu, ho vam deixar córrer. De seguida es troba un creuament cap a l’esquerra que porta cap al Cemoro Indah Hotel i a una espècie de mirador des d’on es veu tot el mar de lava.

Volcán Bromo, Java, Indonesia.

Vista del volcà Bromo des del mirador, Java, Indonesia.

Allà mateix hi ha una caseta buida que posa un cartell de que cal treure l’entrada al parc, però no hi ha ningú, al menys quan nosaltres hi vam anar. Per aquella taquilla a la dreta hi ha un pendent que baixa cap al mar de lava. Es una baixada pronunciada però que es pot fer sense cap entrebanc.

El camí de tornada serà el mateix. Un cop a baix, cal creuar el mar de lava cap a les escales del volcà.

Mar de Lava, volcán Bromo, Java, Indonesia.

Mar de Lava, volcà Bromo, Java, Indonesia.

També hi ha el temple Luhur Poten Gunung Bromo, però un altres turistes que ens vam creuar ens van dir que no valia la pena i que féssim el camí el més recta que poguéssim i així ho vam fer.

Templo Luhur Poten Gunung Bromo

Templo Luhur Poten Gunung Bromo

Cal tenir en compte que es fa de nit molt aviat, cap a dos quarts de sis, perquè no us agafi desprevinguts i no pugueu trobar el camí de sortida. De tota manera, al voltant del temple rondaven els de les motos, per si enganxaven algú que les volgués utilitzar.

La ventolera que feia va ser un entrebanc perquè quan bufava no veiem res ni a 2-3 metres i havíem d’anar protegint les càmeres i parant per poder seguir bé el camí.

Mar de Lava, volcán Bromo, Java, Indonesia.

Però ho va fer molt més emocionant. Ens va anar molt bé portar mascaretes per poder respirar millor amb la polseguera que s’aixecava. Cal dir que sense vent haguéssim arribat en un moment en un camí a peu pla. La veritat és que el paisatge és espectacular, allà al mig del desert i als peus d’aquell gegant.

Volcán Bromo, Java, Indonesia.

Volcà Bromo, Java, Indonèsia.

Volcán Bromo, Java, Indonesia.

Arribats a les escales, només cal pujar-les sense cua i al nostre ritme. N’hi ha prop de 300. I allà dalt, la vista de tot és increïble. No tant la que vam tenir del forat del cràter perquè els fums i el vent ho impedien. L’ascensió al volcà ens va impactar. A més gairebé estàvem sols. Compte allà dalt perquè les mesures de seguretat són nul·les. Només una ridícula tanca que pots travessar amb facilitat. Controlant el rellotge perquè ja eren com les 5 de la tarda i el sol es començava a ocultar.

Volcán Bromo, Java, Indonesia.

Volcán Bromo, Java, Indonesia.

Volcán Bromo, Java, Indonesia.

Vam baixar ja a preu fet i vam emprendre el mateix camí de tornada. Semblava que ara hi havia menys vent i ja teníem les fotos fetes, així que vam agilitar la tornada. Arribàvem al inici del camí de pujada ja bastant fosc. No vam pensar en agafar llanterna però amb compte vam tornar bé. I així acaba l’excursió per avui, a les 6 de la tarda. Ens ha agradat molt.

Volcán Bromo, Java, Indonesia.

Vistes del Volcà Bromo, pujant pel camí de tornada. Se’ns havia fet gairebé de nit…

La roba i absolutament tot el que dúiem va arribar ple de sorra per tots els racons. Vam haver d’espolsar tot bé. Feia bastant fred a l’habitació. Per sort la dutxa tenia aigua ben calenta i mantes. Hem llegit que no tots els hostels ho tenen. Fem uns sandvitxos per sopar i cap a les vuit ja anem a dormir. Vam haver de canviar el pijama de tirants per la poca roba d’abric que portàvem: polars, malles i mitjons.

Altres preus del dia:

Dinar al Cafè Lava Hostel 3 pax: 170.000 rúpies = 11,5€ aprox.

Pa de motlle: 9.000 rúpies = 0,60 €

2 cerveses: 60.000 rupies = 4 €

Dia 8: Volcà Bromo i amb xofer fins a Banyuwangi per veure el volcà Ijen. (Banyuwangi, JAVA)