Informació d’interès d’Índia:

1. Vols:

• Internacionals: Vam tenir un problema quan érem a Dubai i anàvem a fer el check in per tornar cap a casa, i és que el nostre vol havia estat cancel·lat. La companyia era Smartwings, amb escala a Praga, i el vol el vam comprar a través de Budgetair. Doncs ni els uns ni els altres ens van avisar. Vam haver de comprar un altre vol, molt més car, ens van retornar els diners del vol inicial i ara estem en procés de reclamació per a la resta de l’import. I encara vam tenir sort de trobar un vol d’un dia per a l’altre…
• Domèstics: En aquest viatge serà imprescindible, al menys un tram, si vols anar a Varanasi i també per anar a Aurangabad. Però les companyies Indies amb que ens mourem aquest any ens permeten equipatge de cabina i de bodega de franc. En el nostre cas, vam decidir anar a Dubai de tornada a casa perquè hi havia un vol molt econòmic per 88€ i així ja avançàvem un tros de camí. Però a l’hora de reservar aquest vol el preu havia pujat a 155, ja teníem la tornada des de Dubai reservada, així que vam passar a un pla B per 78€ amb una escala de 6 hores a Pakistan. L’estalvi de 230€ que vam tenir ens va sortir car. Air Pakistan va cancel·lar el vol i no ens va avisar. Ens vam adonar de casualitat abans de començar el viatge i a corre cuita vam haver de comprar un nou bitllet. Ara estem intentant que ens retornin els diners. Així que atenció amb qui reserveu. D’altra banda, Air India, amb qui hem agafat diversos vols, va funcionar molt bé i molt puntualment, també en el tram internacional.

2. Visat:

Per anar a l’Índia cal un visat que s’ha de treure entre 4-30 dies abans de viatjar. Actualment hi ha l’e-VISA que el pots tramitar per internet sempre que l’estada sigui inferior a 30 dies i que només entris al país 1 vegada.
Aquesta és la pàgina web oficial per treure’t l’e-VISA i el preu són 50$.

Si ho fas a través d’alguna altra web que no són més que intermediaris, et pot costar el doble o el triple. Es molt fàcil tramitar-lo. Només cal seguir els passos que et diu, on et demana moltiiiisima informació i penjar una foto i copia del passaport en una mida i format concret i en pocs dies rebràs el correu electrònic. Després hauràs d’entrar a l’apartat “Status” i amb el codi d’accés que t’hauran donat imprimir l’ETA (Electronic Travel Authorization). No és el correu electrònic el que has d’imprimir sinó l’ETA el que has de portar.

La durada del visat és de 60 dies des de l’arribada a la Índia.

3. Vacunes:

També s’ha de mirar el tema de vacunes. L’any passat ja ens en vam posar i havíem de tornar a posar el recordatori i a veure si ens en cal alguna més.

De nou vaig tornar al Centre d’Atenció al Viatger de l’Hospital Clínic, on després de pagar els 30 euros per la visita em van confirmar que amb la de l’Hepatitis que ja dúiem, el tètanus i la febre tifoide era suficient. No ens calia ni la de la malària, que vam comprar l’any passa i que no vam arribar a utilitzar. Com que ja em suposava que no necessitàvem cap més vacuna, vaig anar jo sola per estalviar de pagar les altres visites.

També ens van confirma el que ja havíem llegit, que el recordatori de la Hepatitis estava exhaurit, però hi ha diversos anys per posar-lo, així que cap problema.

4. Reserva de trens/xófer:

L’Índia és molt gran i les distàncies és fan molt llargues. Tens diferents opcions per moure’t per allà…

• Cotxe de lloguer: el descartem directament perquè diuen que hi ha moltíssim trànsit, i a més les carreteres (autopistes incloses) són bastant intransitables amb forats, animals, etc. així que és un mètode lent. Hi ha zones on ni siquiera hi ha indicadors en anglès, així que seria una tasca complicada encertar cap a on anar.
• Cotxe amb conductor: Es un sistema que utilitza bastanta gent. Tu tries què vols veure i l’agència et fa un itinerari, que bàsicament te l’adaptaran al que fa tothom, i gairebé cada dia et mous de ciutat en ciutat en un vehicle privat amb aire condicionat. S’acostuma a fer per a uns 7-10 dies i val un bon pico. Et pot costar entre 700-1000 € mínim, només xofer, i tot i que alguns dies no hi ha desplaçaments llargs, t’ho inclouen igual. Pots demanar que et reservin l’allotjament o no. Es l’opció més còmoda perquè no t’has de preocupar de res. El xofer et porta amunt i avall. Això no vol dir que tot siguin flors i violes perquè el trànsit és el que és i malgrat que sigui un conductor expert, les distàncies no es poden escurçar i no sempre els seus horaris ideals coincideixen amb els teus així que segurament també hi haurà estira i arronsa. Vam pensar que també era una opció lenta i, a més, molt cara. Si no t’atreveixes a “viure” l’Índia, pot ser una opció còmoda, tot i que cara.
• Taxi per a distàncies llargues. Aquest mitjà l’hem utilitzat per als llocs on no arriba el tren. Nosaltres in situ vam buscar taxi per a 3 distàncies llargues, però habituals, perquè a través d’internet i fòrums els preus havien pujat molt, i estaven entre 80-100€ per uns 200-250 km, unes 5h de cotxe. Ens va sortir per entre 3000-4000 rupies cadascuna, això és uns 38-52€. Si arribes en tren, les estacions és un bon lloc per negociar-ho ja que tindràs molts taxis a la sortida. No cal anticipar diners i deixa clar que si no hi són a l’hora que demanes marxaràs. A través dels hotels et sortirà més car, però si ja t’informes de preus a l’estació, al teu hotel els pots collar més. Això també ens va funcionar. De vegades tens més tranquil·litat si ja marxes des de l’hotel… Val a dir que les carreteres no les vaig trobar tant malament com havia llegit, fins i tot hi ha zones amb autovia i molt ben asfaltades. Però els cotxes no corren gaire, màxim 80-90, i hi ha animals a les carreteres, així que no és molt ràpid, però sí fresquet, amb l’aire condicionat.
• Tren: Una bona opció per moure’s per Índia, en distàncies relativament curtes, és el tren. Fins i tot hi ha trens nocturns per a distàncies una mica més llargues on, a més, t’estalvies la nit d’hotel. Això sí, els trens no són com els europeus i s’ha de tenir en compte i, a més, acostumen a portar retard. Podem triar entre seient o llitera i entre tenir aire condicionat o no. No a tots els trens tenim totes les opcions. Nosaltres havíem decidit de provar-ho tot, però al final vam restringir. L’Sleeper és molt econòmic, però no té aire condicionat. Val a dir que amb la calor que fa a l’estiu, s’agraeix totes les estones que passes amb aire condicionat. El trajecte d’Aurangabad a Bombai el fèiem amb seient, però ens van cancel·lar el tren per les inundacions del Monzó i vam decidir anar en avió. Llavors només vam viatjar amb AC2 Tier i AC3 Tier. Són gairebé iguals però en un el compartiment és de 4 i en l’altre de 3, o sigui lliteres de 2 o 3 pisos d’alçada. Et donen coixí, llençols nets i manta. Fins i tot si puges a meitat de trajecte els tens a l’inici del vagó, dins unes bosses de paper. Per error al reservar vaig anar a parar al passadís i vaig dormir de conya, perquè allà la cortineta era per a mi sola. En els compartiments la cortina és per als 4 o 6 que hi estigueu. I a més amb finestra per veure el paisatge al matí quan em vaig despertar… La primera classe la vam descartar perquè encareix molt i només canvia que en lloc de cortina tens porta. Entre tren o carretera, he llegit defensors de les dues bandes, o millor dit detractors, perquè cap de les dues opcions és que mati… Nosaltres vam decidir que cap dels dos sistemes tenia pinta de ser gaire àgil, però el tren és molt més econòmic i molt més autèntic. Et permet veure el país de més a prop. I quin país millor que l’Índia per veure de prop!! Així que ens hem decantat per aquest. Si, a més, tens poques manies i vols reduir pressupost, tens distàncies llargues de 6-8 h que et poden costar 2-3€ en Sleeper. Fins i tot les més cares tenen uns preus de 15-25€ que no és gens desorbitat… Ara havent tornat, el tren m’ha semblat molt còmode, net i prou àgil. Estava una mica espantada perquè són vells i hi ha accidents, però van molt a poc a poc perquè fan molts canvis de via i han de reduir, així que vaig viatjar molt tranquil.la. Vaig passar molta més por a Indonèsia, que anava a tota pastilla. Tampoc vam tenir gaire retard, el màxim 1 hora. I comprar a través de Cleartrip ens va funcionar molt bé. Tot i que fa respecte no és difícil ubicar-se. Primer cal assegurar-se de l’estació, que de vegades a la mateixa ciutat hi ha diverses estacions. Cal portar impresos els bitllets de tren i durant el trajecte te’l demanaran junt amb els passaports. També està bé portar el nom, número i trajecte del tren amb les parades, per saber si agafes el tren correcte comprovant el nom i controlar també les parades que et falten per arribar. Tot això ho trobes a Cleartrip quan el reserves. Jo ho vaig imprimir. A l’entrada de l’estació hi ha pantalles amb el número i la hora dels trens i a quina andana surten. Aneu vigilant perquè us poden canviar l’andana mentre espereu. Està molt clar i segur que la gent us preguntarà si us poden ajudar, així que no està de més reconfirmar. Per a mi el més difícil era encertar el nostre vagó, perquè els trens són moooolt llargs i en algunes estacions tens uns indicadors lluminosos que t’indica on para cada vagó, però a d’altres no. La categoria és veu molt fàcil en lletres grans a l’exterior de cada vagó, però si estàs a l’inici i el teu vagó és cap al final, et tocarà córrer literalment. Diria que les Sleeper eren de la meitat cap al final i les AC2-AC3 de la meitat cap al principi i no necessàriament en aquest ordre.

5. Internet:

Cal tenir en compte que a l’Índia no trobareu gaire wifi. Això no vol dir que no n’hi hagi, però el tenen tancat i a molts restaurants no el volen donar. Als hotels clar que en tenen, però fora d’això, ens va costar connectar-nos en lloc. Vam intentar comprar una targeta de dades, però no va ser fàcil. Vam preguntar a molts llocs i al final vam desistir. Una altra cosa curiosa és que si intentes contactar amb algú de l’Índia per obtenir algun servei que t’interessa, moltes vegades ni et contestaran. Fins i tot alguns hotels que pots afegir al WhatsApp tampoc es molesten en contestar, així que pren paciència. No vol dir que siguin tots, però nosaltres ens hi vam trobar amb molts.

6. Clima:

A l’agost vam tenir mooolta calor, així que l’aire condicionat als hotels s’agraeix, com també als transports, així vas carregant piles. Anàvem amb temporada de Monzó i vam tenir mooolta sort. En tot el viatge només ens va caure un xàfec una tarda a Delhi, i inundacions a Bombai que ens van cancel·lar el tren perquè l’estació estava inundada, però que vam resoldre anant amb avió, per si de cas… La resta de dies un sol que partia les pedres. Tampoc fa tanta xafogor com pensava, és a dir, sota l’ombra t’hi trobes mes o menys bé. Al final del viatge vam tenir uns dies una mica núvols que van fer les visites molt més agradables.

Aquí pots trobar l’allotjament a Índia i Dubai que nosaltres vam utilitzar.

Aquí pots trobar la nostra ruta per Índia.