Guerrers de Terracota

Hem arribat puntualment amb el nocturn a les 5.30h del matí. L’estació és en una plaça molt gran i ja aquí hi havia parada de taxis, que ens van demanar 50Y, però n’hem agafat un a través de l’aplicació DiDi, després de creuar la muralla i passar l’atabalament de la zona de taxis. Ens ha costat 7Y i estàvem només a 1 quilòmetre, que en taxi va ser una mica més.

Li hem preguntat al taxista el preu per anar als guerrers de Xi’An i ens deia que era massa aviat, de fet vam arribar 15′ abans, i que només hi havia 1 hora de camí i que no obrien fins a les 8 del matí. A més, em cobrava el doble que el que em demanaven a DiDi, així que li vam pagar, vam deixar l’equipatge a l’hotel, perquè l’habitació encara no estava preparada i vam demanar un altre DiDi fins als guerrers que ens va costar 78Y. Després vam rebre un extra per peatge, que ja havia llegit que eren 10Y. Vam arribar molt ràpid, crec que no vam trigar una hora i en molts taxis tenen carregador d’USB, com en aquest cas, així que anem aprofitant els trasllats per anar recarregant els telèfons.

És molt bona opció anar als guerrers en taxi, perquè abans s’hi anava en bus, que sembla que aquesta opció ja no funciona i l’alternativa és anar en metro, que cal fer transbord i és un trajecte molt llarg i a més, quan arribes al final cal agafar un altre autobús o taxi, així que anar en taxi ha estat comodíssim i a bon preu.

Vam arribar a les 7.30h del matí i els guerrers obren a les 8h. Ja hi havia gent… és una zona tancada amb una gran porta metàl·lica corredissa a l’esquerra, que era on hi havia més acumulada més gent. A les 7.45 van obrir la porta corredissa i allò semblava les rebaixes del Corte Inglés, tots els xinesos corrent literalment cap endins. No havíem vist els guerrers i ja estàvem gaudint amb la visita, allò era un fart de riure.

Nosaltres no sabíem ben bé on calia anar perquè després de la tanca allò era un gran recinte, i vam anar seguint la resta de xinesos. Cal anar cap a la dreta, allà et topes amb una altra tanca de separació. Alguns xinesos saltaven la tanca per no haver de vorejar-la, era tot un xou. Seguim caminant seguint la horda i vam quedar aturats al següent punt, uns metres més endavant, a les cues per accedir als torns, que no van obrir fins a les 8 en punt. I amb les entrades comprades gràcies a l’hotel de Beijing, vam accedir directament a través del passaport.

Pit 1

Després veus un altre espai gran que no saps per on has d’anar, es veu algun caminet, i bàsicament vam seguir els xinesos cap endavant, cal caminar com 1 km, jo crec que vam trigar 10′ i ja arribes al final i veus diversos edificis un al costat de l’altre. El que et cau de cara és el més gran i és cap a on anava tothom i aquest és el fossat 1. Nosaltres a la Xina vam decidir que faríem les visites de les més important a les menys, per si alguna cosa es queda al tinter.

Així que vam començar pel fossat 1, ja hi havia un bon grup de xinesos als laterals. Un cop entres a l’hangar, pots anar pel camí de la dreta o pel de l’esquerra, tots dos porten al final i, a més, pots donar-li la volta completa, nosaltres així ho vam fer.

Comencem per la dreta, tot i que l’esquerra es veia més buida, així que fixa-t’hi abans d’avançar. I ja vam fer les fotos de rigor, buscant espais i esperant quan no n’hi havia. Aquest hangar l’anomenen Pit 1, és el més important i on vam estar més estona, 1 hora aprox., s’estima que hi ha uns 6000 guerrers, tot i que només se’n mostren 2000. Té uns 200m de llarg.

Quan vam arribar al final, li vam donar la volta per l’altra banda, aquí ja costava avançar en algunes zones, per veure-ho bé des de tots els punts de vista, ens va agradar aprofitar i recrear-nos-hi. I no vam sortir per la porta principal, sinó que de nou tornem al final de l’hangar per sortir per on ho feia la majoria. Això ja ens deixa encarats al Pit 3, l’edifici que veus quan surts, que és el més petit.

Guerreros de Terracota, Xi

Pit 3

El Pit 3 es creu que era el quarter general dels altres 2 pous i es veu força ràpid. Cal donar-li la volta al fossat també, perquè els cavalls estan al final. També hi ha alguns oficials. I quan surts ja encara cap al Pit 2.

Pit 2

El Pit 2 és força gran també, però és més fluixet, es veu la zona d’excavacions i pràcticament no veus res més que terra, però també li vam donar la volta. I el que està molt xulo d’aquest edifici és que tenen 4 vitrines amb figures molt, molt ben conservades al seu interior: hi havia un arquer, algun càrrec important i un cavall… Però és clar, només són 4 vitrines, envoltades per cents de xinesos i allò era la guerra, per poder acostar-se, colzes… però mereix la pena veure-ho. Podrien haver posat algunes vitrines més… Ha estat l’únic lloc que m’ha semblat agobiant de gent en tot el viatge, però ens hi anem acostumant i, per suposat, arribem fins a primera fila per fer les fotos.

Mausoleu i Museu del Bronze

Només ens quedava per veure el carruatge de bronze, que tenia entès que es veia en una sala d’exposició que estava a continuació dels 3 Pits. La quadriga és una de les coses imprescindibles perquè està súper ben conservada amb tots els detalls de cuir, bronze, etc. A la sortida del Pit 3 vaig preguntar ensenyant la foto del carruatge i em van dir que això era a la zona del Mausoleu i no aquí, com jo pensava.  Abans ja havíem decidit que també aniríem a la zona del Mausoleu, que sembla que està a un parell de quilòmetres i on s’arriba en bus llançadora, que s’agafa a l’inici, on vam estar esperant a que obrissin. Així que ara hi aniríem amb més raó.

Vam tornar a l’entrada, crec que ara ho vam fer per un altre camí ple de botigues de menjar, souvenirs, etc. Vaig preguntar per agafar el bus llançadora i les indicacions ens portaven just al punt que tinc marcat al meu MapsMe, així que només hauríem hagut de seguir el mapa. Tota aquesta zona del Mausoleu no és al mateix recinte, sinó a un parell de quilòmetres en un recinte a part. Cal sortir al carrer i se circula per la mateixa carretera que havíem arribat al matí, només que ara estava col·lapsada de trànsit. Eren les 11h i vam fer una mica de cua per agafar el bus, que van passant un darrere l’altre i al tercer bus ja vam pujar. L’autobús és gratuït.

En arribar a l’altre recinte hi ha un gran aparcament, que és on ens va deixar el bus. Allà hi havia una taquilla i vaig pensar que la gent agafava audioguies… però el que compraven és l’accés al minibús. Hi ha minibusos interiors ja que arribar al mausoleu es porta un altre parell de quilòmetres que nosaltres vàrem fer caminant, i que a la tornada ens hagués vingut bé haver fet en minibús, però que no vam poder per no haver comprat el tiquet.

Així que vam seguir les indicacions cap al Mausoleu, hi ha molts arbres pel que teníem ombra i el passeig d’uns 20′ va ser agradable. El mausoleu, com ja sabíem, no és res més que una esplanada i una làpida, però de camí havíem anat veient indicadors de Museu de Bronze així que, tot i que calia continuar caminant uns 5-10′ més, vam decidir anar a investigar. I va ser un encert, perquè al museu de bronze hi havia la quadriga que estàvem buscant. Aquest era un museu gran i nou i hi ha diferents peces de bronze: hi havia restes de llances, fotos, no hi havia gaires coses, però era interessant i sobretot la quadriga mereix molt la pena i gairebé ens ho perdem perquè la informació que jo tenia era incorrecta.

Com que no havíem comprat el tiquet del bus, vam desfer el camí d’anada, una mitja hora llarga, fins al pàrquing on ens va deixar el bus llançadora. Aquí ens hagués vingut bé tornar en minibus, d’haver sabut aquesta opció. Ja havíem decidit que no agafaríem el bus llançadora de tornada fins a la zona dels guerrers, perquè ja havíem vist la retenció que hi havia cap allà i, a més, Xi’An estava en direcció contrària, així que havíem avançat un parell de quilòmetres.

Com ja domino DiDi, es veia a l’app un munt de taxis així que li vam posar la direcció del nostre hotel i de seguida el vam tenir allà i ens va costar 70Y, més barat que a l’anada, però ara hi havia més trànsit i vam trigar més. Hem tardat 2 hores a fer aquesta zona, des que vam començar la cua per agafar el bus llançadora fins a agafar el taxi.

Vam mengar en un restaurant al costat de l’hotel, vam fer el check in i vam descansar una estona. Aquest és el link de reserva del nostre hotel, també molt recomanable, a 5′ caminant de la parada de metro que fem servir per anar al centre, i a menys d’1 km de l’estació de tren, així que s’hi pot anar caminant.

Vam fer una estona de descans i vam anar al centre cap al vespre per veure la zona de la Torre de la Campana il·luminada, que sembla que és molt xulo. Va ser un encert, vam passejar per la zona del barri àrab que és curiós, perquè és com un zoco però tots són xinesos i és el mateix tipus de menjar, el mateix tipus de xiringuito, i és molt, molt graciós. Estava a tope de gent, hi havia moltíssim ambient. Aquí ens vam menjar un gelat i vam provar el pinxo de calamar, que estava espectacular de tendre. És molt xula tota aquesta zona il·luminada.

Dia 8: Xi’An, tren a Chengdu i Òpera de Sichuan