Plovdiv (Пловдив) (Dia 3: divendres 19 de abril de al 2019)
Per avui teníem excursió a Plovdiv a on pots arribar en bus i en tren. Com ahir el dia va ser intens, vam decidir no matinar gaire.
Teníem pensat anar en bus, que triga com dues hores i mitja i surten des de l’Estació Central d’Autobusos de Sofia (bulevard “Knyaginya Maria Luiza” 100), que està just al costat de l’estació central de trens. Aproximadament cada hora passa un autobús. Aquesta és la web perquè vegis els horaris.
Teníem pensat anar en bus, que triga com dues hores i mitja i surten des de l’Estació Central d’Autobusos de Sofia (bulevard “Knyaginya Maria Luiza” 100), que està just al costat de l’estació central de trens. Aproximadament cada hora passa un autobús. Aquesta és la web perquè vegis els horaris.
Nosaltres vam decidir agafar el de les 10 del matí. Ara l’única empresa que funcionava era Karak-S. No vam veure rastre de Vitosha Express, que tan mals comentaris tenia. El preu del bitllet, segons la seva web era de 5 € per trajecte i et deixa al costat de l’estació de tren de Plovdiv. Aquesta és la seva web per si vols comprar el bitllet anticipadament, per assegurar-te la plaça.
Per arribar a agafar el bus vam anar en metro, de Serdika a Estació Central son 2 parades. Vam arribar una estona abans i ens van dir que el bus de les 10 h era ple, que havia de ser el de les 11h. Com que havíem vist que hi havia un tren que sortia a les 10:20, que trigava el mateix, i com que l’estació està just al costat, vam decidir aprofitar aquests 40′ que ens sobraven i intentar anar amb tren.
Amb el tren vam tenir sort. Ens va costar 9 lv pax. L’única “pega” que tenia el tren, segons havíem llegit, era que ens deixava a l’estació de tren nord, Avtogara Sever, a una mitja hora llarga caminant del centre. Es recomanava anar en taxi. Però vam tenir sort. Ens va deixar al mateix lloc on paren els autobusos Karak-S. De fet, els bitllets de bus es compren a la mateixa taquilla de l’estació de Plovdiv.
A les pantalles t’indica una estona abans quina és la teva andana i després només cal pujar en un vagó de segona classe. El que ens va passar és que hi ha qui reserva els seients de finestra, així que on nosaltres ens havíem assegut, al cap d’una estona va aparèixer una senyora que ens va ensenyar el bitllet i el tenia reservat. Són cabines tancades de 8 persones. Molt còmode i el trajecte molt agradable. Va sortir i va arribar puntualment.
Només sortir de l’estació de Plovdiv tens llocs de menjar ràpid. Hi ha qui sempre té gana. Un frankfurt va costar 2 lev. Hi havia creps, gofres, etc.
Vam anar caminant direcció a un parc que havíem vist al mapa. És molt bonic i estava ple de gent. Té unes fonts immenses que a l’estiu tenen espectacle nocturn. Però estaven buides.
De fet a Sofia les estaven netejant per posar-les en funcionament… Ens vam trobar alguna acabada de connectar.
A la sortida del parc ens havíem de trobar el Fòrum Romà, és el més gran de Bulgària. A l’estar en una de les vies principals de Plovdiv (General Gurko), es pot veure des del carrer. El seu odèon és usat per a festivals i diversos esdeveniments culturals. Però tota la zona estava en obres, així que vam passar de llarg.
Seguim cap a l’esquerra pel carrer principal de Knyaz Alexander I. És el carrer comercial de vianants de Plovdiv, amb botigues i restaurants, i molt bon ambient. Ens va agradar molt, molt ambientat i hi havia de tot, parc, font, places…
Se segueix caminant i s’arriba fins a la Plaça Dzhumaya, al final del carrer. Aquí hi ha dos dels llocs a no perdre’s a Plovdiv en un dia: la mesquita i l’estadi romà. A la Mesquita no es pot entrar i l’estadi romà, encara que no ho sembli, podia rebre fins a 30.000 espectadors. Val la pena veure-ho ja que és gratis i es veu ràpid.
Catedral de l’Anunciació de Santa Maria: es va construir com a part d’un monestir al segle XII, i tots dos van ser destruïts durant les guerres búlgar-otomanes. Es va reconstruir al XIX i ara és una de les esglésies principals de la ciutat. Te la trobaràs camí al teatre. Pel seu emplaçament, sobre unes escales, i per la seva façana, que recorda clarament a un monestir, crida l’atenció. Es pot visitar sense cost.
Teatre romà: Al final de la pujada arribaràs al teatre romà. Costa 5 lev. Hi ha molt bones vistes des d’allà. Nosaltres anàvem a entrar, bàsicament perquè necessitàvem anar al lavabo, però es veu des del carrer, així que ens va fer pal. Però just a l’entrada hi ha una terrasseta d’un bar, on també hi ha lavabo, així que vam decidir gastar-nos el preu de l’entrada en prendre’ns alguna cosa fresqueta. De nou vam tenir un fantàstic dia i feia caloreta. Ens vam comprar una bossa de patates i un parell de còctels. Ens va costar 15 lv. Aquí vam estar una estona gaudint del teatre i de les vistes.
I ja només ens quedava el centre històric, amb els seus carrers costeruts i empedrats, i les seves cases acolorides. Hi ha diverses cases-museu. Totes estan molt a prop del museu etnogràfic. També hi ha un munt de botigues de decoració i regals.
Ens va quedar per veure el turó de Nebet Gleva. Plovdiv és coneguda com la ciutat dels set turons i aquest és un d’ells. A més, es creu que és on va ser fundada la ciutat pels Tracis, 4000 anys abans de Crist.
Ens ha agradat molt Plovdiv. Sembla que té més inversió que Sofia. Es veu una ciutat més acurada. Potser perquè era capital de la Cultura 2019 i potser per això li estaven rentant la cara. Ens ha semblat que hi ha més ambient, més gent, més cosmopolita. Visita ràpida però ens ha valgut la pena.
La nostra visita va durar unes 3 hores i mitja. Vam veure que a les 16.30h hi havia un tren de tornada. El bus surt a les hores en punt, així que ens anava millor l’horari del tren. Però vam ficar la pota. No ens vam adonar que precisament aquest tren tardava una hora més en arribar que la resta.
La senyora de la taquilla ens va preguntar si en tren o en bus, i nosaltres teníem ja mirat l’horari del tren, però no ens vam fixar en l’hora d’arribada. Així que vam arribar a la mateixa hora que si haguéssim agafat el bus de les 17h. En fi… El preu de tornada va ser una mica més barat, 7,9 lv per persona.
Vam tornar a l’apartament, de nou amb metro i vam anar a sopar una altra vegada a Raffys. Hi havia un munt de plats que volíem provar. Seguim experimentant coses noves, aquesta vegada va ser hamburguesa (espectacular, amb un magnífic gust de brasa) i pasta amb pollastre, regat amb nous combinats.
I vam finalitzar així un altre magnífic dia.
Altres despeses del dia:
Sopar a Raffy 2 plats i 2 còctels: 20 €
Deixa un comentari