Creuar la frontera d’Israel i arribar a Jerusalem: Free Tour i Mur de les Lamentacions (dia 2: 17-7-22, diumenge)

Aquesta és la pàgina oficial amb els horaris i tarifes de les diferents fronteres terrestres.

A les 7 havíem quedat que ens recollia el taxi per portar-nos a la cruïlla de fronteres de King Hussein, també anomenada Allenby Bridge. Vam demanar a l’hotel si ens podien preparar un pícnic o alguna cosa per esmorzar i ens va dir que, com que servien a la terrassa, abans de les 7 podríem esmorzar alguna cosa. I allà teníem de tot, melmelades, fruita, pa de pita, humus, amanida, olives, ous i altres menjars típics, que ha estat l’esmorzar que ens han posat a tots els hotels.

El taxi fins a la frontera van ser 30 JD. Al principi ens havia dit 25 però vam tenir una picabaralla d’allò més cordial perquè li vaig demanar preus de diverses coses per al final reservar-los poca cosa i em va deixar anar una puntada, així que la hi vaig tornar, tot de molt bon rotllo. I quan vam decidir que el taxi a la frontera també el demanàvem amb l’hotel, em va dir que 30 JD, que tal com està tot, ja se sap, els preus canvien. En fi… Això ens ha passat altres vegades durant el camí 😊

A les 7 en punt vam sortir i hi vam arribar abans de les 8. Però ja quan ens anàvem acostant hi havia molts camions aturats a la carretera, com en caravana. I el taxista esbufegant tota l’estona. No sabíem què passava, però en arribar ens vam quedar aturats en un embús que ja no es movia gens, en cap dels dos sentits.

La gent baixava dels cotxes amb les maletes i anava caminant entre els 4 o 5 carrils de vehicles que estaven aturats. El taxista ens va dir que érem a uns 300m, així que vam fer el mateix, anar caminant. Allò era un caos. Però no sabem si és perquè era diumenge, els dissabtes tanquen abans pel Sàbat; si perquè era un tema religiós puntual o si és la tònica habitual. Uns dies més tard vam anar a parar al checkpoint per error, quan anàvem al mar Mort, eren com les 11 del migdia i gairebé no hi havia cotxes. Vam poder fer la volta i tornar per on havíem arribat sense gairebé aglomeracions.

Vam arribar al checkpoint, que estava tancat, faltaven uns minuts per a les 8. I quan van obrir tots en massa cap endins. Semblaven les imatges del 1er dia de les rebaixes del Corte Inglés que veiem a la tele. Vam preguntar als vilatans si nosaltres també per allà i ens van dir que sí. Vam avançar uns metres i en vam quedar taponats de nou en una gran multitud. Allò gairebé no es movia i allà vam estar com una hora. La cosa es va començar a caldejar, un senyor enfadat i la multitud s’agitava, però la policia va venir a calmar els ànims. Vam conèixer una noia que parlava castellà i ens va comentar alguna cosa que hi havia pelegrinatge i el dia abans molta gent no va poder passar la frontera de la cua que hi havia, tot i estar tot el dia allà, així que se suposa que es van quedar esperant per passar avui.

Fins que algú ens va dir que hi havia una altra porta per a turistes que segurament només hi hauria 8 o 10 persones. Vaig sortir d’allà dins per a informar-me i un taxista em va dir que sí, que hi havia aquella altra porta. Vam treure les maletes com vam poder, no hi cabia ni una agulla i la gent regalimant de suor amb la calor que feia. Un noi va caure desmaiat a terra… I vam tornar a sortir al carrer principal, però cap a l’esquerra, 3 portes més endavant, a uns 100m. Hi ha una barrera. Vam preguntar al policia de la porta i ens va dir que sí, que cap a dins, per la porta verda.

De nou cap a l’esquerra a 100m més vam veure de lluny la porta verda. Allà hi ha un arc de seguretat per passar l’equipatge i cal fer la paperassa. Hi hauria unes 20 o 30 persones a les diferents finestretes.

Procediment a la frontera jordana:

• Començar per la finestreta de Departures, sortides. Cal buscar el paperet (literal, perquè hi ha les cartolines que estan en àrab i el paperet està en anglès) que és perquè no et segellin el passaport i és a la lleixa de les finestretes. S’omple amb el nom, la data i el número de passaport.
• Ara passar per la finestreta de Control de Passaport. Allà et segellen el paper i es queden el passaport. Suposo que si has estat més temps, caldrà pagar la taxa de sortida, però nosaltres només vam estar una nit així que no ens tocava pagar. Ens van dir que anéssim al bus que estava al davant.
• El pas següent és agafar el bus fins a la frontera d’Israel. Quan vam sortir era a la porta, gairebé ple. Havia llegit que el bus sortia contínuament a mesura que s’anava omplint. El preu és de 7 JD per persona + 1,5 JD per peça d’equipatge. El trajecte és de 4-5 km. Desconec si es pot fer d’una altra manera. El del bus ens va preguntar pels nostres passaports i li vam dir que estaven al control de passaports, així que va anar a buscar-los i en un moment ja el teníem de tornada i vam marxar de seguida. Allò és la jungla, tothom colant-se a les diferents finestretes i alguns, suposo que agències, amb feixos de passaports… Però tot i així, i sense saber per quina cua començar, crec que no vam trigar ni mitja hora.
• Al principi el bus va circular ràpid, és com una autovia de dos carrils, però vam arribar de nou a la caravana de vehicles i allà que no avançàvem. Vam creuar diverses barreres, regulades per semàfors, que no es posaven verd malgrat tenir només un parell de vehicles al davant. A la primera barrera van mirar els baixos dels vehicles amb un mirall i a les altres barreres no he vist que fessin res. Crec que hem trigat com una hora i mitja més a fer aquest tram fins a la frontera d’Israel. Ni idea de per què hem trigat tant.

Procediment a la frontera d’Israel

• Quan vam arribar ens fan baixar del bus i hi havia un munt de maletes al terra i resulta que eren les nostres.
• Després hi ha diferents finestretes amb cintes per dipositar l’equipatge. Allà et posen un segell al passaport amb el nombre de maletes. Si només es porta motxilla, es passa directament a dins per al control de seguretat. També ens imprimeixen unes etiquetes que cal posar a les maletes abans de dipositar-les a la cinta d’equipatges i ja no les tornem a veure fins al final.
• Ara cal anar a dins i dipositar-ho tot en safates com si fos un aeroport. Es recull tot de nou, també l’equipatge, que surt per altres cintes.
• Després vam passar pel control de passaports, on ens van preguntar per què hi érem, si tenim família o coneguts a Israel, les dades de l’allotjament, etc. També ens van demanar el certificat d’autoresponsabilitat Covid. La veritat és que la policia que ens va tocar va ser molt amable.
• Més endavant hi ha un altre parell de controls més. Fins que vam arribar a la porta on hi ha un cartell que indica que t’asseguris de tenir-ho tot, perquè no hi pots tornar a entrar. I aquí sí que ja estem a territori israelià.

Per anar a Jerusalem:

• Taxi privat, 249 ILS
• Taxi compartit, és un mini bus de 10 places, que arriba a la porta de Damasc, que és just la que és a prop del nostre apartament. El preu és 42 ILS i no surt fins que s’omple. Nosaltres el vam agafar a les 12.15h, i amb una altra família ja el vam omplir. Només vam haver d’esperar uns 10 minuts.
• L’opció que jo tenia pensat fer i que no va poder ser, és agafar un bus Egged, en passen diversos fins a Jerusalem, a la carretera general, que és a 1km o menys de la frontera, però per anar-hi només es pot anar amb taxi , segons em va dir una policia a qui vaig preguntar, que aquests eren els preus. Jo pretenia anar caminant, però em van dir que era zona de seguretat i que no es podia. I em demanaven crec que uns 200 ILS fins a la cruïlla. Després el bus ens deixava a la central d’autobusos, que no teníem a prop, així que ho vaig descartar. Ja força tard anàvem amb el creuament de fronteres i 200 ILS per 1km era un robatori.

Vam arribar a l´apartament a les 13h. També és molt recomanable. La ubicació ideal, molt a prop de la porta de Damasc. Ens van enviar un vídeo i el codi per accedir a agafar la clau i a més hi ha una zona comuna amb cafetera de càpsules i nevera que ens va anar molt bé per recarregar l´ampolla d´aigua i posar begudes al congelador.

Aquest és el link de l’allotjament.

Per avui teníem el free tour, que era en anglès. Des del Covid han cancel·lat l’opció en castellà. N’hi havia un a les 11 h, que és el que teníem pensat agafar. I un altre a les 14h, que és el que finalment vam fer.

Vam menjar un bocata que portàvem i vam anar cap al free tour, que surt des de la porta Jaffra.

Free tour en anglès a les 14h

Durant aquest Tour hem estat a prop de les principals atraccions de Jerusalem, com són el Mur dels Laments, l’església del Sant Sepulcre i la Cúpula de la Roca, mentre descobreixes la ciutat vella de Jerusalem i els seus quatre barris.

Es passa per carrers estrets i enrevessats de la ciutat vella i els zocos. També ens han explicat les característiques de les religions jueva i musulmana.

Normalment els free tour ens agraden molt, però aquest m’ha semblat més fluix que d’altres. Potser el meu anglès estava més rovellat que de costum o potser la temàtica no hi aportava gaire més. En qualsevol cas, nouvinguts, ens va ajudar a situar-nos una mica a la ciutat vella i als diferents barris

BARRIS A JERUSALEM

En una àrea inferior a un quilòmetre conviuen quatre religions: jueus, cristians, àrabs i armenis.

Barri jueu: Al sud-oest de la Ciutat Vella, entrant per la Porta de l’Estiércol, s’obre el barri jueu de Jerusalem, la zona més elegant i residencial del perímetre emmurallat. Els carrers del barri jueu desprenen calma i assossec, tan sols interrompuda per jueus, la majoria ortodoxos, caminant amb pressa i esquivant els turistes. Aquest barri de Jerusalem acull nombroses sinagogues i yeshivás (les escoles on s’estudia la Torà), la majoria ocultes darrere de parets austeres. Sens dubte la major atracció del barri jueu és el Mur de les Lamentacions.

Barri musulmà: És el més extens, neix darrere del Mur de les Lamentacions i acaba a la Porta d’Herodes. A més, el barri inclou la Via Dolorosa, lloc de pelegrinatge cristià, i l’Esplanada de les Mesquites, on hi ha el tercer lloc sagrat per als musulmans: la Cúpula de la Roca. El barri musulmà recorda les bullicioses medines de Fes i Marràqueix. Als seus estrets i laberíntics carrers s’entremesclen les aromes de les espècies i el cafè, ressona l’enrenou del soc i criden l’atenció els curiosos articles de les parades de carrer: sucs acabats d’esprémer, catifes i teles de vius colors, antiguitats… Podreu recórrer el barri musulmà sense problemes, a excepció de l’esplanada, que no permet la visita durant les hores de l’oració, i de les mesquites.

Barri cristià: és el segon més antic i s’estén entre la Porta de Damasc, la Porta Nova i la Porta de Jaffra. Va néixer al nord-oest com una extensió del barri musulmà i, encara actualment, costa molt distingir aquestes dues zones de la Ciutat Vella. El Sant Sepulcre és el lloc més sagrat per als cristians i un dels monuments de Jerusalem més visitats. El barri cristià de Jerusalem té més de quaranta llocs sagrats per als fidels d’aquesta religió, a més de botigues de records i algun restaurant.

Barri armeni: La comunitat armènia és la més petita, amb unes 500 persones. Aquest barri és el més petit i desconegut, tot i que fa segles que és present a la Ciutat Santa. Passejant pel barri armeni veureu nombroses botigues de ceràmica artesanal, petites capelles i museus sobre la història dels armenis a Jerusalem. Els monuments més interessants del barri armeni són la Catedral de Sant Jaume i el Monestir de Sant Marc.

Acabat el free tour, nosaltres vam seguir les visites per lliure pels diferents barris. Primer de tot vam anar al Sant Sepulcre, on no vam trobar gaire gent. Eren les 16.30h. aprox.

BASÍLICA DEL SANT SEPULCRE O ESGLÉSIA DE LA RESURRECCIÓ

La Basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem és el lloc més venerat pels cristians de tot el món, ja que s’aixeca sobre el lloc de crucifixió, sepultura i resurrecció de Crist. Aquí es respira un ambient únic. Hi vam passar diverses vegades i és difícil no trobar algun grup amb càntics.

Al segle IV dC, l’emperador Constantí va enviar la seva mare, Elena, a Terra Santa, amb l’objectiu de trobar la Vera Creu de Jesús. A la recerca de les relíquies de Crist, la dona va trobar evidències de la ubicació de la Muntanya Calvari o Gòlgota, on va tenir lloc la crucifixió. Va enderrocar el temple romà que coronava la muntanya, va cavar fins a trobar diverses tombes jueves excavades en pedra i va fer construir un temple en allò que va considerar la tomba de Jesús. Durant els dos mil anys següents, aquest temple cristià va ser ampliat, destruït i restaurat diverses vegades fins a convertir-se en la bella basílica que és avui dia.

Actualment, sis comunitats cristianes diferents custodien el Sant Sepulcre: grecs, armenis, etíops, sirians, coptes i franciscans. Tot i que la interacció entre ells és gairebé nul·la, la barreja de vestimentes, rituals i càntics de cada grup fa del Sant Sepulcre un lloc molt especial per a tots els visitants, sense importar-ne les creences.

Aquests són els tres llocs imprescindibles a veure a la Basílica del Sant Sepulcre, per als quals segurament caldrà fer cua.

• La Pedra de la Unció: a l’entrada principal de la basílica reposa la famosa pedra on, segons els evangelis, Jesús va ser ungit abans de ser sepultat. Cada dia, centenars de fidels de tot arreu del món s’amunteguen al voltant de la pedra esperant el seu torn per agenollar-se i besar aquesta relíquia. Quan nosaltres vam arribar a la tarda, no hi havia ningú.
• Mont Calvari: a la dreta de la Pedra de la Unció, unes escales de pedra condueixen a una sala elevada, que representa la Muntanya Gòlgota on Jesús va ser crucificat. La gran roca on tot va passar està protegida per un vidre i és molt venerada pels cristians. Tampoc hi vam trobar gaire gent.
• L’Edicle: la tomba de Jesús. El gran mausoleu de marbre que corona la nau circular de la basílica és el principal atractiu del Sant Sepulcre. Al venerat llit mortuori només hi caben quatre o cinc persones, així que es formen llargues cues. Nosaltres vam estar fent una estona de cua però va coincidir amb diverses processons, i allò no es movia, així que vam marxar i vam tornar a l’altre dia, en què també vam haver de fer una mica de cua, però potser uns 15’.

Curiositats:

Les claus de la Basílica del Sant Sepulcre estan custodiades per una família musulmana, que ha assumit aquesta responsabilitat des del 1192, passant l’encàrrec de generació en generació.

En una de les finestres de la façana de la basílica reposa una antiga escala de fusta que cap monjo ha mogut per por de represàlies dels de davant. L’escala hi porta des del 1852! Tots s’han de posar d’acord amb qualsevol decisió que afecti el recinte del Sant Sepulcre. Moure o no una escala n’és una i per ara no hi ha acord.

Tampoc no hi ha massa unanimitat a l’hora de gestionar els llums i espelmes que es col·loquen sobre la Pedra de la Unció entre moltes altres picabaralles. És sagrat per a tots o no serà.

Cada nit, diversos membres de cada comunitat cristiana es tanquen a la Basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem i dormen allà, amb un doble objectiu: protegir el santuari i salvaguardar les seves zones de l’església de les enveges de la resta de monjos.

MUR DE LES LAMENTACIONS

La nostra següent destinació va ser el Mur de les Lamentacions. A mi va ser el que em va impactar més, com ja m’esperava: el protocol, les vestimentes, el comportament, l’entorn. És un lloc per seure simplement a observar.

Com accedir-hi:

• Cal passar un control de seguretat abans d’accedir a la plaça principal. Haureu de passar per un sensor de metalls i els guàrdies podran registrar-vos les motxilles o bosses i demanar-vos la documentació, per la qual cosa és recomanable portar el passaport a mà. A nosaltres no ens van registrar res, només l’arc de seguretat.
• Els homes que vulguin visitar la zona de pregària masculina hauran d’utilitzar un quipà (us lliuraran una sol ús de forma gratuïta). Les dones no s’han de cobrir el cap. Hi ha una zona de prec per als homes i una altra per a les dones.

És el lloc més vigilat. Té diversos accessos des de la Ciutat Vella i a tots hi ha un punt de control. És molt fàcil accedir-hi i es pot fer fotografies sense problemes.

És el símbol per excel·lència de Jerusalem i reuneix cada dia milers de jueus i turistes que s’acosten a deixar els seus desitjos, com dicta la tradició.

El Mur de les Lamentacions o Mur Occidental és l’única resta del Segon Temple de Jerusalem que roman en peus (516 aC-70 dC), completat per Herodes el Gran. Aquest temple va ser un lloc sagrat per al judaisme fa dos mil anys i segueix sent-ho avui dia.

L’any 70 dC les tropes romanes de Titus van entrar a Jerusalem, van destruir el temple i van reduir la ciutat a runes. Encara que la idea de Titus era deixar dempeus el mur occidental per recordar la victòria de Roma sobre Judea, els jueus ho van atribuir a la promesa de Déu de protegir una part del temple que simbolitzés la seva aliança amb el poble. Més de dos mil anys després, el Mur Occidental continua sent un lloc sagrat per als jueus.

Crida l’atenció la gran tanca que separa les dues zones de pregària del mur, una dedicada a les dones i una altra als homes. El prec dels homes sol ser molt més cridaner, canten els salms en veu alta, fan rotllanes i mouen el cap frenèticament davant del mur. Des de l’any 2013, les dones tenen permès pregar en veu alta i fer servir els mateixos símbols religiosos que els homes.

A les dues zones del Mur de les Lamentacions hi ha prestatgeries amb exemplars de la Torà per a tots aquells que vulguin resar i nombroses cadires de plàstic per seure davant del mur.

L’entrada a la plaça i al Mur de les Lamentacions és permesa per a qualsevol persona de qualsevol religió. No hi ha cap problema a barrejar-se amb la gentada, acostar-se al mur i fins i tot gravar i fer fotos. L´única excepció és el dia del Sàbat. El dia sagrat per als jueus no es permet l’accés a la zona de pregària, ni utilitzar cap aparell electrònic.

El Mur Occidental no són només els 60 metres visibles. La longitud real del mur és de 488 metres, que estan tapats per les façanes del barri musulmà. El lloc més sagrat per als jueus seria la Muntanya del Temple o Esplanada de les Mesquites, però tenen prohibit l’accés, per la qual cosa es concentren al voltant del mur.

Als racons del Mur hi ha munts de paperets amb pregàries o desitjos escrits en un paper. És una tradició jueva mil·lenària que ha estat acollida pels visitants de tot el món. Quan un paperet toca el mur, es converteix en un objecte sagrat i no pot ser destruït. Dues vegades a l’any, tots els papers es retiren i s’enterren a la Muntanya de les Oliveres.

I després d’estar una estona al mur, Vam buscar la Via Dolorosa.

LA VIA DOLOROSA

La Via Dolorosa neix a l’est de Jerusalem, a prop de la Porta dels Lleons, i arriba fins al Sant Sepulcre. Travessa gran part de la Ciutat Vella, per la qual cosa cal travessar-la sí o sí en algun moment del viatge.

La Bíblia relata com Jesucrist va recórrer aquest icònic camí empedrat portant la creu fins al Sant Sepulcre. Seguint els passos de Jesús en els seus darrers moments, milers de pelegrins recorren aquests carrers aturant-se a les estacions més importants de la Via Dolorosa.

La Via Dolorosa es divideix en 14 estacions que simbolitzen cadascun dels moments clau de la Passió de Crist. Les anomenades “nou estacions de la creu” són a l’exterior, mentre que les cinc restants discorren per l’interior del Sant Sepulcre. A moltes d’aquestes parades de la Via Dolorosa s’han construït esglésies i capelles que rememoren cada moment.

Aquestes són les estacions més famoses del Via Crucis:

• La condemna: estacions I i II. La primera estació del Via Crucis marca el judici de Ponç Pilat a Jesús, seguit de la corona d’espines i els assots, que donen nom a l’Església de la Flagel·lació. A la segona estació es troba l’Església de la Condemnació, on Crist va ser obligat a portar la creu.
• Les caigudes de Jesús: estacions III, VII i IX. Durant el camí que va seguir Jesús portant la creu, va caure a terra en tres ocasions. A cada estació hi ha capelles i esglésies on els fidels s’aturen a resar i recordar aquests moments.
• Les trobades: estacions IV, V, VI i VIII. Els evangelis relaten que, al llarg del seu camí angost, Jesús es va aturar amb diverses persones. L’estació IV representa la trobada amb la seva mare, l’estació V marca el moment en què Simó l’ajuda a portar la creu, l’estació VI simbolitza el moment en què Verònica li eixuga la cara i l’estació VIII representa Jesús consolant les dones de Jerusalem.
• Mort i crucifixió: estacions X, XI, XII, XIII i XIV. Les darreres estacions del Via Crucis es troben dins l’Església del Sant Sepulcre i representen el moment en què Jesús és desposseït de la roba, la crucifixió, la mort, el baixat de la creu i l’enterrament.

Aquest dia vam veure només alguns dels passos. Altres els veuríem l’endemà en moure’ns per la ciutat vella. I ja només ens va quedar buscar un lloc per sopar, a prop de l’apartament, a l’altra banda de la porta de Damasc. Vam sopar unes broquetes en una terrassa per 128 ILS.

Dia 3: Visites a Jerusalem (Jerusalem)