Eix Cafeter: Armènia, Circasia, Filandia i Salento (dia 7: dijous 22 d’agost de 2019)

La nostra filla s’ha agafat un parell de dies de festa i així podrà venir amb nosaltres a l’Eje Cafetero i rematem el viatge, coincidint amb ella. Tenim 180 km, gairebé 3 hores fins a Armènia, la nostra primera parada. Teníem previst sortir a les 7 del matí, però veient que no encertàvem gens amb els temps de desplaçament, vam decidir sortir a les 5 del matí. I va ser un encert.

L’Eix ​​Cafeter és una regió colombiana que està entre Medellín i Cali. Les distàncies per carretera són una mica enganyoses ja que, tot i que Salento és a 250 quilòmetres de Medellín i 200 quilòmetres de Cali, els recorreguts poden portar més temps del que sembla.

La base de l’economia de l’Eix Cafeter és el turisme, però no sempre ha estat així, ja que històricament va ser la producció de cafè. Les bones condicions de la terra, enriquides per erupcions volcàniques, i un clima afable, fan del cafè de la Zona Cafetera (cafè aràbic) un dels de més qualitat del món. A causa de l’alt cost del cafè, el 85% és exportat, quedant-se tan sols el 15% a Colòmbia.

El transport més característic de la Zona Cafetera són els Willys. Són jeeps clàssics de la II Guerra Mundial que van ser enviats pels nord-americans a aquesta zona en els anys 50s. A dia d’avui són el mitjà de transport principal. Són usats per transportar tant persones com animals, fruita, cafè… Són un autèntic emblema en l’Eix.

L’Eix ​​Cafeter es constitueix principalment pels departaments de Caldas, amb capital a Manizales; Risaralda, amb capital a Pereira; i Quindío, amb capital a Armènia. Es pot arribar amb avió a qualsevol de les 3 capitals o també amb autobús des de qualsevol de les ciutats importants.

Nosaltres vam decidir seguir la ruta amb l’Ivan perquè anàvem a ser 4 a fer el recorregut, i ens compensava. El preu del bitllet de bus en un recorregut llarg val uns 55.000 COP. En ser 4 el amortitzàvem de sobres, i a més anàvem a les destinacions que volíem. En l’últim moment hi va haver un contratemps que va deixar a terra al 4t component del grup. També hi ha autobusos entre els diferents pobles.

De tota manera, la millor manera de moure’s per aquí és amb cotxe de lloguer, sol sortir a uns 100.000 COP al dia. Aquesta zona té les carreteres molt bones, àmplies i amb poc trànsit, en comparació amb el que estàvem acostumats.

Armenia

Armènia és la capital de Quindío. Una cosa que em va molt bé als viatges és portar les direccions dels hotels i visites turístiques programades des de casa amb MapsMe. No necessites internet, et detecta la ubicació i és molt fàcil fer ruta fins al punt d’interès marcat.

El primer atractiu turístic que teníem aquí per veure era el Mirador de la Secreta. Des d’aquí hi ha unes magnífiques vistes de la vall, tot verd pels cafetars i la canya de sucre abundant a la zona, com havíem vist durant tot el camí.

Aquí vam arribar a les 9 del matí. És una parada ràpida, el mirador està a peu de carretera. Ens va agradar molt aquest primer contacte.

En canvi, no ens va agradar gens Armènia. Em sembla una ciutat prescindible. En teoria hi ha molts atractius turístics. Nosaltres vam arribar a la plaça Simón Bolívar, allí hi ha la catedral, edifici d’estil modern, i algunes estàtues, res de l’altre món.

Vam aprofitar per a esmorzar unes crestes i sucs.

També hi havia com atractius diversos parcs, que al final vam decidir no veure. El Parc del Sucre ens va semblar una simple plaça sense atractiu, i no hi vam parar. Així que ens vam anar al Parc de la Vida, que tenia aspecte de tenir un llac o similar. Des de fora es veia tot molt sec, el llac es veia brut i no ens va semblar interessant. A més, calia pagar i vam donar la visita a Armènia per acabada.

Sortint de la ciutat vam veure la locomotora, una altra de les coses a visitar. Ens va agradar molt parar al mirador, però la ciutat ens la podríem haver saltat.

Circasia, la terra d’homes lliures

La segona parada era a Circasia, a uns 10 km, 20′.

Circasia és anomenada la terra d’homes lliures perquè van ser els seus fundadors els que van utilitzar la llibertat en la seva lluita pel futur, especialment la seva independència al fort arrelament religiós de l’època. Per això tot és al·lusiu a la llibertat: el cementiri Lliure, les Festes de la Llibertat, el parc de la Llibertat…

Vam parar al Parc Bolívar, que ens va agradar molt, amb les seves cases acolorides i els seus vistosos balcons. Com en totes les places aquí trobaràs diversos llocs de menjar i beguda. Hi ha un dels carrers amb escales de colors que porten al Mirador Turístic Alt de la Creu. Nosaltres no vam pujar doncs veníem del mirador d’Armènia, que ens va semblar que tenia millors vistes que aquest.

I ens acostem fins al Cementiri Lliure, que es va crear com a monument a la llibertat i a la tolerància. Ens va semblar interessant ja que en aquella època deixaven sense sepultura als que en vida no havien acomplert amb els requisits religiosos. Vam donar una volta, no és molt gran i amb això vam acabar amb Circasia. Aquest petit poble ens va agradar molt més que Armènia. Vam estar menys d’1 hora.

Filandia

Ara ens anàvem a Filandia, a uns 20′, mitja hora escassa. Filandia és un altre dels llocs predilectes per visitar degut a la seva tranquil·litat i la bonica arquitectura d’Antioquia

És un dels pobles més turístics de Quindío, encara que menys aclaparador que la propera Salento. Un poble que conserva l’antiga arquitectura colonial a la perfecció. El millor exemple és la coneguda com a carrer del Temps Detingut (carrer 7), anomenada d’aquesta manera perquè totes les cases, a banda i banda de la via, mantenen la seva estructura original. Ens trobem amb la meitat del carrer en obres, però tot i així és molt bonica.

Com en qualsevol poble i ciutat colombiana, al centre hi ha el Parc Bolívar, el lloc on transcorre la vida i on succeeixen les coses importants.

En aquesta plaça hi ha una de les esglésies més boniques de Colòmbia: la Parròquia Maria Immaculada, construïda amb fusta de cedre i llorer.

Aquí hi ha molts restaurants i botigues de souvenirs, així que ja vam aprofitar per entretenir-nos a mirar regals. Vam estar passejant pel poble fins a les 13h i després vam anar al Mirador de la Colina. Ens ha agradat molt Filandia, anem millorant. Cada poble ens agrada més que l’anterior.

El mirador és una torre als afores de la localitat en la via que condueix a Quimbaya. És el lloc ideal per tenir una panoràmica de la zona de 360​​°. El mirador té una alçada de 27 m. Té diversos balcons per a l’observació del paisatge.

Al pis interior de la torre destaca la figura en retalls de vidre i mirall d’una papallona blava, la vista des de la part alta és tan cridanera com el panorama que envolta al mirador. Es pot visitar qualsevol dia, però són els caps de setmana i els festius els de major afluència.

Horari: 10.00 am a 7.00 pm i fins les 9.00 pm, els caps de setmana.

Preu: 8.000 COP

Ens va encantar pujar al mirador, amb fantàstiques vistes i molt fàcil d’accedir-hi, no són moltes escales. La carretera que porta al mirador és el Barri de Sant Josep. Aquí hi ha molts llocs d’artesania i souvenirs, on vam comprar un collaret de colors per 40.000 COP.

Vam estar una altra hora al mirador. Eren les 14h i a les 16h teníem reservada la visita a la finca cafetera a Salento, així que ens donava temps de menjar abans. Vam parar arribant a Salento en un restaurant a peu de carretera. No era barat, però estava tot molt bo.

Hi havia el típic menú a 12.000 COP i la truita típica de la zona ens va costar 36.000 COP.

Visita Finca de cafè Las Acacias Coffee Farm

Preu: 14.9000 COP pax

Durada: 1 hora

Una de les visites imprescindibles a l’Eix Cafeter és anar a una finca de cafè. Hi ha visites que duren tot el matí, t’inclouen menjar, degustacions de cafè, et vesteixen amb la roba típica. Nosaltres no som cafeters, però teníem interès a conèixer sobre el cafè, així que vam optar per la més curta.

Vam reservar una experiència a través d‘AirBnb, cosa que mai havíem fet. Ho vam trobar per casualitat. La finca està a uns 20′ de Salento, per una carretera sense asfaltar, per la qual et creuaràs amb Willys, cavalls, etc.

Aquí ens van ensenyar la forma de vida de milers de famílies colombianes en el seu dia a dia, tot el procés de sembra i recol·lecció del cafè, des de la sembra d’una llavor fins a una tassa de cafè. Durant el recorregut vam poder plantar cafè, conèixer les seves flors, plantes, plagues i el seu procés. Finalment, ens van ensenyar a triar els millors grans per torrar, moldre i acabar bevent el millor cafè del món.

A més, pots experimentar algunes parts del procés del cafè com la recol·lecció o l’elecció dels millors grans de cafè. I tot de forma manual. És al·lucinant com de dur és aquest tipus de treball i molt llarg i costós és aconseguir una collita de cafè. Des que es fa la primera plantada, després es replanta, fins que creix i es pot recollir passen uns 2-3 anys. Ens va deixar impressionats tota la informació que ens van donar sobre el procés complet.

Vam caminar per entre les plantacions de cafè, molt polsoses, de manera que es recomana usar sabates còmodes. També es recomanava portar protector solar i aigua, però a aquesta hora la visita va ser molt agradable i no feia massa calor. Hi ha visites des de les 9 fins a les 17h, cada hora.

I després de la visita a la finca cafetera havíem acabat per avui. Iván ens va deixar a l’hotel i vam descansar una estona.

Salento

És un dels pobles més antics de Quindío i el més visitat, i un dels més colorits de Colòmbia. És el poble més famós i turístic de tot l’Eix Cafeter.

El més important a visitar és la Plaça Bolívar, en la qual hi ha l’església de Nostra Senyora del Carme, llocs de records, de menjar i beguda, restaurants, terrassetes, els Willys que et porten a la Vall del Cócora i un trasbals d’anar i venir de gent.

Pensàvem que Filandia era el poblet que més ens agradaria, però Salento el va superar amb escreix. Els carrers adjacents a la plaça també són molt acolorits i plens de botigues de souvenirs.

Aquí també hi ha un mirador, però no ens va donar temps d’anar-hi. Avui ja n’havíem vist 2 i no ens va semblar tan important.

Una pena que li poguéssim dedicar tan poc temps a aquesta ciutat. No esperàvem que ens agradés tant.

Després de descansar una estona vam anar a fer una volta. Ens havien dit que darrere de la Catedral hi havia una casa de canvi, així que seguim intentant canviar euros. Però tampoc hi va haver sort. Estava tancada. En teoria tancaven a les 19h, però el de la botiga del costat ens va dir que avui havien tancat a les 17h. En fi…

No teníem gana, el menjar havia estat abundant, així que ens vam donar una volta mirant souvenirs i poca cosa més. A la nit hi havia moltíssim ambient en totes les terrasses. Sens dubte cal passar un parell de nits aquí, per poder gaudir també de l’ambient nocturn i segur. Sens dubte, també, el lloc més turístic que hem vist en la nostra primera setmana de viatge, amb diferència. Però ens ha encantat, el munt de restaurants, gelateries, botigues de tot tipus que hi ha.

Estàvem tan cansats, ja que ens havíem llevat com a les 4 i mitja del matí, així que abans de les 22h ja estàvem dormint.

Altres preus del dia:

Dinar a Salento 3 pax: 100.000 COP

Dia 8: Amb conductor Vall del Cócora i massatge a Termals Santa Rosa (Pereira)