Eix Cafeter: Vall del Cócora i Salento (dia 8: divendres, 23 de agost de 2019)

Per avui teníem la Vall del Cócora, plat estrella de l’Eix Cafeter i de tota Colòmbia. A mi va ser de les coses que més em va agradar, per no dir la que més. Ara, a tir passat, recomano fer l’excursió completa, però sense la pressa que teníem nosaltres que ens anàvem a Santa Rosa. Ja que es puja a veure els colibrís, val la pena prendre-s’ho amb calma, gaudir de la beguda i de l’entorn, i després del camí de baixada també. A la tarda hagués estat perfecte rematar el dia prenent una beguda fresqueta a qualsevol de les terrasses i acabar sopant a Salento.

Ens vam despertar aviat així que vam aprofitar per anar a veure el poble de dia, donar-nos una volta i fer unes fotos, abans d’esmorzar, cap a les 7 del matí. Era un plaer passejar pel poblet colorit buit de gent. Aquesta versió de Salento també ens va encantar. A la plaça ja estaven preparant els Willys per pujar a la Vall i començaven a obrir les terrassetes.

Teníem esmorzar inclòs. Molt bo, incloïa ous remenats, croissant casolà de formatge, suc, fruita i cafè/xocolata.

I la Vall està als afores de Salento, així que ho teníem molt a prop, en una mitja hora arribàvem. Havíem quedat amb l’Ivan que ens recollís a les 8h.

La Vall del Cócora

La Vall del Cócora i les seves palmeres de cera de 60 metres (la palmera més alta del món) són l’atracció principal de la Zona Cafetera. Malauradament, estan en perill d’extinció. La desforestació, l’acció del bestiar i diversos factors l’han posat en perill, de manera que el govern s’ha vist obligat a prendre mesures de protecció.

Si no tens cotxe, pots arribar a la vall de Cócora en Willy. Cada dia surten des de la Plaça Bolívar, a Salento. El preu ronda els 4.000 COP per persona i trajecte. Des de les 6 o 7 del matí surten Willys fins més o menys les 4 pm, cada 2 hores aproximadament. Per tornar a Salento, l’últim Willy surt a les 5 pm des de la zona dels restaurants (mateix lloc que et deixa al matí). Aquests horaris poden variar, així que pregunta a Salento. Tarda uns 25′ en arribar a l’entrada del parc.

Si arribes en cotxe, es pot aparcar a l’entrada del parc.

Es recomana portar roba adequada, botes i jaqueta impermeables i per si de cas roba de recanvi per deixar al cotxe o portar alguna cosa a la motxilla. Sembla ser que és fàcil que caigui algun ruixat. Jo me’n vaig anar amb les meves romanes d’aigua, que em serveixen en secà i en mullat, i roba més lleugera. No em va fer falta jaqueta. Vam enxampar molt bon dia i no ens va caure ni una gota, tot i que a estones el cel s’anava tapant.

La ruta és circular i es pot realitzar en tots dos sentits, en total 12 km. Pel que havíem llegit ens va semblar millor fer-la del revés, i crec que va ser un encert. D’aquesta manera es fa de pujada fins a la casa de la Muntanya, o sigui 4,5 km i la resta fins als 12 km és baixada. D’aquesta manera el primer que et trobes són les palmeres. En aquest tros el camí és molt suportable, així que no és més problema que sigui de pujada. El tram més difícil és el dels ponts i es fa de baixada i són uns 7,5 km. Això és un veritable camí de cabres, molt estret, quan et creues amb gent difícilment passen 2 persones alhora i té molts rocs que cal anar sortejant, així que molt més esgotador fer-ho de pujada.

El temps estimat per fer la ruta sencera és d’unes 4-5 hores, uns 12 km i amb un desnivell d’uns 500 metres.

Vam aparcar el cotxe i després cal seguir per un camí de terra uns 400 m. fins arribar a un porta passada la zona de restaurants. Ens van explicar que era una propietat privada i per això cobraven entrada de 4.000 COP. Jo vaig entendre que també als colibrís cobraven 5.000 i al final del recorregut, a les truites, cobraven 3.000. Però al final ens volien cobrar per sortir 3.000, no per les truites, i vaig pensar que era una estafa i no vaig voler pagar. El meu marit sembla que ja ho havia entès així, però nosaltres no. I tenint en compte que tota la informació que portava coincidia en què es pagava si entraves per les palmeres, però si entraves per l’altra porta no, vaig pensar que ens volien enganyar. Després a la sortida en un lloc al costat del restaurant vam preguntar i ens va dir que abans no es pagava per entrar per aquesta porta, però que ara sí que havien posat preu. Així que ara cal pagar 4000 + 3000, entris per on entris, i uns altres 5000 pels colibrís.

Eren les 9 menys quart, aprox. Un cop dins només cal anar caminant, ja es veu el camí. Quan portem una estona caminant el primer que vam veure són les palmes, el paisatge és preciós, caminant i parant per fer fotos constantment. En aquest tram hi ha un parell de miradors.

Les vistes des de la Finca de la Muntanya són espectaculars, a 2800 m, és la part més alta de l’excursió. Vam trigar un parell d’hores en fer aquest tram del recorregut. Després ja es creua una altra porta a la dreta que ens portarà fins a la zona dels 7 ponts. La primera part és molt fàcil, amb una amplada d’1 metre el camí és molt pla i ben marcat.

Quan portes una estona baixant, és un altre tipus de paisatge diferent, més tancat, per entre mig del bosc, més camí de cabres, t’has d’anar agafant als arbres per no relliscar, moltes pedres. Estàs un bon tros en aquest camí de corbes. No vull pensar fer això de pujada. Arriba un moment en què trobes una cruïlla que t’indica la Casa dels Colibrís, l’anomenada Reserva Natural Acaime.

Nosaltres havíem decidit anar-hi. Des del creuament és a 1 km. Cal fer el camí d’anada, i després el mateix de tornada, i seguir ruta igualment cap als ponts. També cal dir que aquest tram del camí va ser el que se’ns va fer més dur, amb diferència. Fins i tot vaig pensar que les distàncies que indicaven no eren correctes i havia d’haver-hi més d’1 km. pel que ens va costar. Estàvem a dalt de tot a les 12h.

L’entrada a la casa dels colibrís és de 5.000 COP, amb una beguda de cortesia, entre les que s’inclou la típica de xocolata calenta amb un tros de formatge al seu interior, aigua de panela, refrescos… Va ser tot un encert anar-hi. Pensàvem que seria com una gàbia de papallones, però de colibrís i no, estaven en llibertat. Els hi tenen diversos abeuradors i allà van, s’aturen, juguen, volen, així que en vam veure un munt. Va estar molt bé. I la beguda també. La xocolata amb formatge està boníssima i jo vaig demanar aigua de panela amb formatge (beguda calenta, no freda com la llimonada de panela), perquè me la van recomanar com la beguda típica i es va oferir a canviar-me-la si no m’agradava i em va encantar, també el formatge.

De baixada vaig posar l’aplicació d’esport del mòbil que indica les distàncies perquè estava convençuda que era més distància, però no. Era exactament el que posava als indicadors, però feia tanta pujada era tan camí de cabres que semblava molt més. Cal anar agafant-se per no relliscar, sortejant pedres molt grans, així que no es pot anar corrent, cal anar amb compte. Crec que de baixada aquest km vam trigar uns 20′, així que de pujada trigaríem més.

A partir del desviament, es torna de nou al camí principal i comencen els 7 ponts. En aquest punt toca baixar i es veu la dificultat del camí. Ens creuàvem amb gent pujant que anava exhausta. Camí estret per pedra relliscosa. A més, vas al costat del riu per la qual cosa és una zona mullada i relliscosa, així que cal anar amb compte perquè hi havia bassals d’aigua i fang… Sembla que si ha plogut, o et plou durant l’excursió, la cosa es complica. A nosaltres el clima ens va acompanyar, ni pluja, ni fred, ni calor. No vam poder enxampar millor clima!!

Quan passes tots els ponts i creus que estàs a punt d’arribar al cotxe, queden uns 35 minuts caminant fins arribar a l’aparcament.

En aquesta zona és on ens van voler cobrar l’entrada i que no la vam pagar pensant que ens volien estafar, però que sembla que actualment ja sí que es paga.

Doncs al final vam acabar com a les 13.30 h passades, i això que vam baixar a tota pastilla. I cap a les 13h havíem d’estar anant a Santa Rosa, que està a un parell d’hores de cotxe. Teníem reservat un massatge a les 16h a les Termals de Santa Rosa, així que anàvem una mica justos de temps.

De Salento a Santa Rosa hi ha només uns 70 km, però és un trajecte d’un parell d’hores. De Santa Rosa a les Termes és un tram de carretera sense asfaltar, que es triga una mitja hora. Havíem reservat un ritual místic, que són diversos massatges durant 3 hores per fer en parella per import de 435.000 COP.

La nit abans vam trucar per saber si hi havia la possibilitat que a la nostra filla li fessin un massatge relaxant d’una hora, perquè no estigués tanta estona sola esperant-nos. Em van dir que ho consultaven amb les massatgistes i em dirien, però no em van dir res.

Vam arribar a les 4 menys quart. Hi ha un control d’accés que no permet entrar amb el cotxe més que a clients de l’hotel. Des de la garita van trucar per preguntar si teníem opció de massatge per a la nostra filla. Com que no tenia res pagat, em deien que si el que m’oferien no m’interessava, que ens podíem anar. Una mica estrany perquè no m’oferien res… havia d’esperar a veure si algú decidia alguna cosa, però ningú proposava res.

Nosaltres vam suggerir que una part del nostre massatge l’hi fessin a ella, o mentre estàvem amb el fang a ella li poguessin fer una altra cosa, perquè sembla que només hi havia dues massatgistes…

Estàvem ja per anar-nos i al final se’ns va acudir que, en comptes de fer el pack de 3 hores, perquè ella no estigués sola tanta estona, ens fessin 1 de 1 hora a cada un. Així que nosaltres entràvem en parella i quan acabàvem entraria ella.

A ells els va semblar bé i quan accedim a l’SPA ens ofereixen el que nosaltres havíem proposat, mentre estàvem amb el fang, la meva filla podia rebre un massatge, però ja s’havien fet les 16.30 h d’estar esperant una resposta i ja no ens venia de gust.

Cal dir que el massatge va ser excepcional. I més després de la caminada del matí. De fet, a mi em van despertar molèsties als bessons que no sabia ni que tenia, i que directament em van fer desaparèixer. Crec que, de no ser pel massatge, l’endemà hagués tingut agulletes…

A més de l’SPA també hi ha les termals Santa Rosa, un balneari on et pots banyar a les seves piscines, amb aigua caient de les muntanyes, per un preu de 45.000 COP. Nosaltres al final ho vam descartar, se’ns va fer tard i després del massatge no ens va venir de gust. L’horari del balneari és de 9 a 23h.

Després del massatge ens vam anar a Pereira, que era on teníem l’allotjament. L’Ivan ens va deixar a l’hotel i vam anar a treure diners, de nou a Davivienda, ja vaig passar de seguir buscant cases de canvi. Estàvem molt a prop de la Plaça Bolívar així que ens vam acostar a veure-la. Eren les festes durant el cap de setmana i hi havia música a la plaça. Vam estar una estona entretinguts. Després vam buscar un lloc per sopar perquè ens venia de gust menjar asseguts. A la plaça hi havia tot tipus de fritangues per menjar.

I ja ens vam retirar. Demà nosaltres seguim ruta i la nostra filla seguirà el seu camí de tornada!!!! Que bé haver pogut coincidir amb ella uns dies!!!!

Altres preus del dia:

Sopar a Pereira: 23.000 COP

Dia 9: Amb conductor ruta fins a Medellín i Free Tour Comuna 13 (Medellín)