Ruta a Medellín amb Iván (dia 9: dissabte, 24 d’agost de 2019)
Pereira
El trajecte en bus de Pereira a Medellín triga unes 5 hores i té un preu d’uns 50.000 COP. En teoria amb l’Iván havíem d’arribar abans. Són 215 km.
A les 14h volíem fer el Free Tour de Comuna 13, així que teníem previst sortir a les 7 am per arribar abans de les 13h. Però de nou vam decidir anticipar-nos, per si de cas. Així que una altra vegada sortida a les 5 del matí.
La nostra filla es quedaria a Pereira, es donaria una volta per la ciutat i per la tarda tornaria a Cali amb l’Ivan, en el seu camí de tornada a casa. Però el viatge es va retardar molt més del que s’esperava.
Resulta que la carretera a Medellín està en obres. Vam agafar diverses aturades en què ens vam tirar mitja hora, un parell de vegades, i una altra aturada d’una hora. A més, és port de muntanya, fa pujada, carreteres d’1 carril, que si hi ha camions i no pots avançar-los…
A més, l’Iván sabia que estava d’obres perquè feia uns dies havia dut a algú. Si ens ho hagués dit, ens anàvem amb autobús, fresquets, còmodes i molt més barat. És el que deia, que a tot ens deia que si, així ell anava cobrant. Sens dubte és una ruta que podíem haver fet en avió o en bus. Sort que vam sortir a les 5 am. Les hores anaven passant ràpidament, en canvi els quilòmetres no avançaven.
Estàvem en contacte amb la nostra filla, que va ser la més hàbil de tots. Veient que no avançàvem va buscar opció de tornar a Cali amb bus, que, per descomptat existia, des Pereira. A més, li va costar 26.000 COP. M’ho va proposar i no vaig dubtar a que ho fes. Jo patia que, si l’Iván trigava 8 hores a arribar, ella a més no podria ni relaxar-se durant el camí. Amb el munt d’hores conduint, a sobre hauria d’anar pendent que el xofer no s’adormís. Llàstima no haver estat més àgil i haver-nos anat nosaltres també en bus a Medellín. Aquí el que va fer el negoci rodó va ser l’Iván, que va marxar amb el viatge tot net cap a casa, amb els peatges pagats, el dipòsit ple i sense haver de fer la meitat de la feina. En fi… no sempre s’encerta. La nostra filla després de donar una volta per Pereira i menjar, va arribar cap a les 17h a Cali, l’hora que inicialment havíem pensat que arribaria.
El nostre trajecte de 4-5 hores es va convertir en 8 hores. Nosaltres vam arribar a Medellín cap a les 13h, temps just per fer el check in, reservar el Tour de Guatapé per demà al mateix hotel, i arribar a la parada de metro de San Javier, on començava el Free Tour Comuna 13.
Medellín
Amb una mica més de 2.2 milions d’habitants i un clima agradable tot l’any, Medellín és la segona ciutat més important de Colòmbia.
Coneguda com “la Ciutat de l’eterna primavera”, Medellín està enmig d’una vall i envoltada per verdes muntanyes, la qual cosa fa que el seu clima sigui agradable durant tot l’any.
Medellín té 2 aeroports:
- l’Aeroport Olaya Herrera, ubicat dins de l’àrea urbana, que atén els vols regionals i nacionals. Des de l’aeroport Olaya Herrera al centre de la ciutat o a El Poblado, el cost del servei de taxi està, aproximadament, entre 5.500 i 15.500 COP.
- l’Aeroport Internacional José María Córdova, situat a Rionegro a aproximadament 50 minuts de la ciutat i que atén vols nacionals i internacionals. A l’aeroport José María Córdova trobaràs autobusos, minibusos i taxis que et portaran a diferents punts de l’àrea metropolitana. El cost aproximat per a un trajecte des de la terminal aèria fins al centre de la ciutat pot ser de 75.000 COP en taxi, trigant uns 30-35′ i 12.000 COP en bus. Para a l’Hotel Nutibara (carrera 50 A # 53-13), passa cada 15′ i triga 1 hora aprox.
La ciutat compta amb dues terminals de busos:
- Des de la Terminal Sud surten els autobusos cap a l’Eix Cafeter (Armènia, Pereira, Manizales) i Cali. Un Cabify al centre pot costar 12.000 COP. Es pot anar amb metro, parada Poblado, que són 4 parades fins a Sant Antoni.
- L’altra terminal de la ciutat és la Terminal Nord. Es pot s’hi pot arribar amb metro, ja que està al costat de la parada Carib. De Sant Antoni a Carib són 5 parades. Aquesta és la terminal des de la qual viatjar a Guatapé.
Transport a Medellín
Medellín és una ciutat molt gran però els seus atractius són limitats i estan gairebé tots molt a prop uns dels altres. Per això el millor és alternar els taxis (molt barats, sempre amb taxímetre, tarifes més baixes 5.500 COP) i el metro.
Medellín és l’única ciutat de Colòmbia que té metro. Preu metro sense tarifa Cívica = 2550 = 0,71 €. La Targeta Cívica (només es pot aconseguir en determinades estacions de metro) pot sortir a compte si aneu a utilitzar molt el transport públic. Si no, és més avantatjós comprar el bitllet per a cada trajecte (el preu depèn de la destinació, ja que pot ser que calgui comprar un bitllet combinat).
A Medellín també hi ha autobusos, però no són còmodes i pots trobar-te ficat en un embús quant menys t’ho esperis. Aquesta és la web del metro de Medellín.
Free Tour Comuna 13
Nosaltres vam triar Zippy Tour . El Tour es fa cada dia a les 10h i a les 14 h.
Punt de trobada: Estació de Metro San Javier – Entrada principal (no és al telefèric ni al vagó de cable). Van amb samarreta i paraigües blau. Està a 5 parades de metro de Sant Antoni, per la línia B.
Durada de la ruta: 2 hores i 30 minuts
Molt prop de l’hotel teníem el metro Sant Antoni, així que era senzill. Comprar el bitllet a la taquilla i buscar la línia B fins a San Javier. Ens va costar 5100 COP els 2 bitllets. És curiós perquè et donen una targeta que passes pel lector perquè s’obri el torn. I per gastar el segon bitllet, cal deixar-lo caure en una escletxa que hi ha al lector. Així s’obre el torn per segona vegada.
A San Javier hi ha diverses sortides, així que millor preguntar on es posen els Tours, perquè nosaltres ens anàvem en direcció contrària. Hi ha molta gent per fer el Tour i diferents companyies. Mentre esperàvem que ens organitzessin ens vam prendre un suc de canya fresquet.
Els guies del Tour són gent de la comuna, que han crescut aquí i han viscut el conflicte armat de primera mà. Ens anem endinsant en la comuna i anem parant en punts estratègics on ens van explicant la seva evolució i la seva millora progressiva. Una visita molt, molt interessant. Ens van explicar la cultura del graffiti…
I del ball…
La creació de les comunes va sorgir arran del desplaçament massiu de camperols que es van veure obligats a abandonar les seves terres, fets fora per grups armats il·legals que volien utilitzar els seus cultius per plantar coca. Els pagesos van arribar a la ciutat i van construir les seves cases com i on van poder. Vivint en extrema pobresa i amb poques oportunitats de treball, els habitants de la comuna no van veure altra manera de progressar més que treballar per al cartel de Medellín.
La Comuna 13, amb els seus 160.000 habitants, va ser la primera on es van assentar bandes armades il·legals i aviat es va convertir en una de les més violentes. El seu inexistent pla urbanístic tenia totes les característiques per ser un enclavament estratègic, amb els seus carrerons laberíntics, les seves cases amuntegades i els seus miradors, en feien una zona fàcil de controlar per les bandes.
Durant anys va haver-hi guerres i violència entre bandes armades, tot i que el conflicte es va accentuar quan el govern va posar al punt de mira el capo del cartel de Medellín, Pablo Escobar. La violència va escalar exponencialment fins a la mort del “patró” el 1993. Van venir uns anys de falsa tranquil·litat, que van tornar a violentar-se anys després amb l’aparició d’altres capos.
Les escales mecàniques i el metrocable han millorat la mobilitat en aquestes zones tan desfavorides. També ens ha explicat la cultura del grafits i el significat d’algun d’ells i la importància i facilitats que posen en l’educació, per intentar erradicar la violència.
Malauradament, tot i haver escapçat moltes bandes i estant l’ambient moltíssim més relaxat que a la dècada dels 90, la violència segueix present a la Comuna 13. Encara que és imperceptible i aliè al turista, lamentablement encara hi ha morts per venjances entre bandes o disputes pel territori. De fet, encara segueixen amb la “vacuna”, per treballar en zones “d’algú”. Una pena.
En tota la zona per la qual anem pujant hi ha llocs de souvenirs i per comprar begudes, gelats… No és la zona més barata, ni de bon tros. El Tour acaba a dalt de tot, amb unes fantàstiques vistes. Després el camí de tornada el fem al nostre aire. Val a dir que ens ha sorprès poder passejar per la Comuna 13. Estava de turisme a rebentar. Són els beneficis de la vacuna, els guies són vacunats perquè els turistes puguem passejar tranquil·lament per aquesta zona.
Teníem clar que anàvem de baixada, però dubtàvem en quina direcció prendre i vam haver de preguntar diverses vegades. Tots van ser molt amables i cap sensació d’inseguretat.
Ara que anàvem al metro, aprofitaríem per agafar el Metrocable a la parada de San Javier. Si la teva visita a la comuna és a les 14h, la visita al metrocable millor que la facis abans perquè a l’hora que la vam fer, i com a les 18h ja es fa de nit, no ho vam poder gaudir tant.
Metrocable
El Metrocable és un projecte que es va inaugurar l’any 2004 i es tracta d’un sistema de telefèric per a ús dels ciutadans com a transport públic. Es va crear per facilitar als habitants de Medellín l’accés a aquelles comunes més desfavorides i així integrar-les a la resta de la ciutat.
Encara que realment és un mitjà de transport i no una atracció, val la pena pujar-hi. Dona l’oportunitat de veure d’una forma segura les barriades de Medellín. El Metrocable passa sobre elles i permet veure com les cases van canviant d’aspecte. Ens va semblar molt modern. Circula molt ràpid, es puja en marxa, no s’atura en cap moment i és molt curiós.
Nosaltres hi vam anar fins l’Aurora, a 3 parades, final de la línia. És una imatge molt impactant. Un sistema de transport tan ultramodern sobre cases que s’apinyen al voltant d’estrets carrers per on tot el que pot circular és una bicicleta. No recomanen baixar en aquests barris, i menys quan ja era fosc. Ens vam limitar a veure-ho des de la mateixa estació de metro.
El preu del bitllet ens va costar de nou 5100 COP els 2. Tarda uns 15 minuts, i això que es mou molt ràpid. Hi ha altres línies de metrocable, però si no tens molt de temps, aquesta és ideal per combinar amb la visita de Comuna 13. Després per tornar al metro Sant Antoni, només vam haver de canviar de línia i no vam haver de tornar a pagar.
Si disposes de més temps, una altra possibilitat és la del Parc Arví, on podràs pujar a passar-hi el dia, fer trekking o simplement gaudir de les vistes.
En sortir del metro de Sant Antoni ens vam donar una volta per la zona. Hi ha moltes botigues i llocs de carrer de menjar i de roba. Vam sopar un pollastre fregit, al qual tant ens havíem aficionat.
I ja de tornada a l’hotel, ens havien donat un tiquet per a un còctel de regal així que vam pujar a la terrassa a prendre’ns-el. Era de nit i hi ha unes fantàstiques vistes des d’allà dalt.
I amb això acabem el dia que ja eren prop de les 22h, i des de les 5 de la matinada que estàvem en peu…
Altres despeses del dia:
Samarreta: 10.000 COP
Sopar: pollastre i pastís = 21.000 COP
Deixa un comentari