Volcà Ijen (dia 9: dimecres, 24 d’agost de 2016) – JAVA

L’André ens recull a la 1 de la matinada. Sembla que el volcà Ijen està a 1 h–1 h 45’. La idea de matinar tant és no només per veure la sortida del sol al volcà sinó també per veure el Blue Fire, o flames blaves. El Blue Fire son unes llums blaves que es veuen quan és negre nit, degut a una reacció química del sofre del volcà. Ahir a la tarda estava núvol i vam mirar les previsions meteorològiques que anunciaven una probabilitat de pluja del 40%, així que ens emportem els impermeables per si de cas.

A aquesta hora no hi ha gaire trànsit. La meitat del camí la fem per una carretera estreta entre mig d’un bosc molt espès. Quan ja portem un bon tros per aquesta carretera, que no para de pujar, tenim l’anècdota del dia.

A meitat d’una bona pujada patina el cotxe i se’n va cap enrere. El terra estava moll, perquè havia plogut i per la humitat de la nit, i encara patinava més. Cada cop que intentava arrencar el cotxe l’André, més enrere patinava. En aquest tros en concret no hi havia barranc, però si un bon marge de més d’un pam on quedar ben encallats o els arbres on quedar estavellats.

Vam baixar del cotxe, per alleugerir el pes. Així va anar millor i vam pujar caminant un tros, fins a dalt de la pujada. Sembla ser que aquesta ja era la darrera. Vam tenir un bon ensurt.

Ja no ens quedava molt i vam arribar a les 2.30 h. L’entrada valia 100.000 rúpies per ser laborable. Els dies festius val 150.000. Havia llegit que es pagava per les càmeres de fotos, però ningú ens va dir res. Està bé portar llanterna. Nosaltres ens la vam oblidar, però hi havia bona lluna.

Comencem la caminada. El camí està pla, però és empinat. Per a l’anada caminant vam trigar una hora llarga. Se’ns va fer més dur que la pujada al Viewpoint del Bromo perquè aquesta era força pronunciada. Un cop a dalt vam començar a baixar al cràter del volcà per intentar veure el blue fire. Nosaltres portàvem mascaretes d’un sol ús. Allà te’n venen d’aquestes i de les de gas. Diuen que la baixada són uns 300 m, per un “camí” ple de pedres per on pugen i baixen els miners i el fotimer de turistes que ens trobem allà en aquell moment.

En realitat tothom baixa per on pot i, a més, la sorra i les pedres patinen bastant. De cop va començar a bufar el vent i vam tenir dificultats per respirar. La nostra filla té problemes respiratoris i ja estava molt atabalada. Mentre comentàvem si tornàvem tots o ella ens esperava allà o què fèiem, uns catalans que venien de tornada i ens van escoltar ens van dir que no valia tant la pena, que no era tant com veiem a les fotos d’internet perquè el vent bufa sovint i llavors no veus res de res, vaja que hi havia molt de Photoshop. De fet, des d’aquí veiem algunes llums blaves, borroses, de tant en tant. Els vam agrair la informació i vam recular tots tres.

Blue Fire, Volcán, Ijen, Java, Indonesia.

Aquestes són les llums que vam aconseguir veure del Blue Fire des de meitat de la baixada, fins a on vam arribar.

Blue Fire, Ijen, Java, Indonesia.

Volcan Ijen, Java, Indonesia.Vam esperar a dalt a que es fes de dia, per veure clarament el volcà. El cel clar que hi havia ple d’estels es va començar a emboirar i de seguida va començar a plovisquejar. Ens vam posar els impermeables que ens van ajudar a protegir-nos del fred que feia. Personalment en vaig passar més al Bromo, suposo que perquè aquí vaig estar més en moviment, però es veien casos pràcticament d’hipotèrmia.

Van començar a pujar els miners carregats i de seguida va clareja i vam tenir davant nostre les dues cares de la moneda: d’una banda la preciosa imatge del volcà amb l’aigua del llac blau turquesa amb els fums grocs sortint de dins; i de l’altra, la impactant imatge dels miners traginant el sofre, per un lloc on no pots ni respirar, ni caminar, on ja et rebentes sense portar pes i a sobre amb aquella pesada càrrega sense les eines adequades sobre aquells cossos mínims que semblava que s’havien de trencar. Es una situació descabellada.

Volcà Ijen, Java, Indonèsia.

Volcà Ijen, Java, Indonèsia.

Volcà Ijen, Java, Indonèsia.

Volcà Ijen, Java, Indonèsia.

Volcà Ijen, Java, Indonèsia.

Volcán Ijen, Java, Indonesia.

Volcán Ijen, Java, Indonesia.

Volcà Ijen, Java, Indonèsia.

Volcan Ijen, Java, Indonesia.

Camí al volcà Ijen,

Vam estar una estona mes, veient aquell paisatge tant meravellós i a la vegada sorprenent… La baixada va ser bufar i fer ampolles. Com que de nou plovisquejava, i semblava que apretava, la vam fer mig corrent, mig saltant, a molt bon ritme.

Vam trigar en fer tota l’excursió (anada i tornada) poc més de 4 hores. Cap a les 7 del matí pujàvem al cotxe molt impactats pel que havíem vist: la bellesa de la natura i les injustícies del mon.

Tornem cap al nostre hotel, recollim l’equipatge, esmorzem i repetim amb les hamburgueses boníssimes que vam menjar ahir.

L’André ens deixa al port de Ketapang on havíem d’agafar el Ferry cap a Bali. Aquí acabava la tasca de l’André i amb aquesta agència, però vam tenir un problema amb el conductor de Bali i vam haver de fer canvis.

Per a les excursions a Bali volíem un conductor, no un guia, i havíem parlat per WhatsApp amb un conductor que recomanaven al Foro de losviajeros.com un forer que acabava de tornar d’allà. Va quedar molt content amb Art, dels serveis que li va proporcionar i del preu. Vaig buscar informació per internet i vaig trobar altres bons comentaris així que hi vaig contactar. M’oferia excursió llarga de tot el dia, 10 h, per 500.000 rúpies incloses aigües i pàrquings, a l’hora que jo volia i la ruta que jo volia. Em va donar bona espina i ho vaig tancar amb ell, sense pagar res, al mes de juny.

Tinc la sensació que el tal Art va començar molt bé amb alguna tasca puntual, però se li ha girat feina i ara té pinta de ser el cap d’algun grup que s’ha muntat, perquè em va parlar de diverses persones que coneixia. Ens volia apujar el preu, així que tal com van anar les coses, crec que no és de fiar.

El dia abans de començar el viatge li vaig escriure per confirmar que no hi havia canvi i em diu que havia perdut les meves dades, que quan arribava, etc. Li torno a passar la informació i llavors la ruta ja no li semblava bé, ni el preu que ell mateix m’havia donat dos mesos abans.

També ens havia de recollir al port de Gilimanuk, a Bali, per portar-nos fins a Ubud, però ell no podia i ens enviava a no se qui. Total, que ja no m’estava agradant i com que l’agència de viatges Deha ens havia funcionat molt bé i ens havia ofert també el mateix preu que l’Art de transport a Ubud, així que vam agafar-ho amb ell. El preu d’aquest transfer d’unes 4-5 hores des del port de Gilimanuk fins a l’hotel a Ubud, a Bali era de 700.000 rupies, l’opció més econòmica que vam trobar. A més, ens va facilitar l’arribada fins a Bali.

L’André ens va deixar al port de Ketapang amb un altre noi de l’agència de viatges Deha que ens portaria fins a on era el taxista al port de Bali. Ens van acompanyar a comprar les entrades del Ferry. Només entrar al port hi ha un passadís on es troba una taquilla que es veu ben bé. Cal emplenar un petit formulari amb les nostres dades i el preu per trajecte eren 6.000 rupies.

Després ens va portar al Ferry, on ja vam poder pujar. Estava dins del port a la dreta. Vam seure a dins, en una sala immensa amb aire condicionat i seients còmodes. El trajecte dura una hora aprox. i els Ferrys surten cada 30′. El proper Ferry sortia de seguida. Vam agafar un que va sortir a les 11.45 h. El vaixell anava molt buit i el viatge es va fer molt ràpid, tot i que de vegades es movia molt.

Ferry de Java a Bali.

Ferry de Java a Bali.

Quan vam arribar no vam ni haver de buscar la sortida que ens va portar fins al pàrquing on era el taxista esperant-nos. Ha anat bé que ens acompanyessin perquè el tràmit del viatge en Ferry ha estat més ràpid.

A Bali hi ha una hora més que a Java així que arribem a les 13.45 h. aprox. Ara ens cal canviar diners i arribar a la nostra Villa privada a Ubud on estarem 4 nits.

Tot el que veiem a Bali ens indica que la illa és molt diferent de la illa de Java d’on venim. Aquí a l’entorn de les carreteres no hi ha les típiques botigues-habitatges-barraques. Aquí hi ha moltes casetes i tots tenen els seus temples hinduistes ben guarnits i colorits. De fet, aquesta és la religió predominant a Bali, mentre que la resta d’Indonesia és musulmana.

Com que el taxista no entenia gaire anglès ens va costar que entengués que necessitàvem una casa de canvi i ens portava al caixer automàtic. Al final ho vam a aconseguir i a Ubud ens va portar on vam trobar el millor canvi de tot el viatge, a  més de 15.000 rupies/€. Li va costar una mica trobar la Villa perquè estava a les afores, entre els arrossars i no s’hi podia arribar en cotxe. Un cop al lloc de trobada que els van indicar els de l’hotel per telèfon, ens van portar les maletes amb moto i a nosaltres també. Eren prop de les 6 de la tarda, ja gairebé de nit i com que no vam veure per on vam arribar, vam preferir acabar el dia aquí i descansar per les excursions de demà.

La Villa es increïble, dos grans habitacions independents amb menjador-cuina i piscina privada, amb banyera i dutxes a l’aire lliure. Tot molt maco i acollidor. Ens van dir que tenien servei d’habitacions i ens van deixar un mòbil per trucar si teníem qualsevol problema durant l’estada. Així que vam decidir que ens portessin el menjar a la Villa. Ho van portar amb la moto dins capcetes de cartró: uns satay, arròs, noodles, quesadillas, etc. Tot molt bo.

Villa a Ubud.

Villa a Ubud, Bali, Indonèsia.

I aquí vam acabar el dia.

Altres preus del dia:

Esmorzar al Panorama Homestay 3 pax: 254.000 rúpies = 12€

Sopar a la nostra Villa a Ubud 3 pax: 400.000 rúpies = 27€

Figures de sofre al volcà Ijen: 40.000 rúpies = 2,5€

Dia 10: Temples Pura Ulun Danu Beratan, Taman Ayun Mengwi i Gunung Kawi i la cascada Tegenungan (Ubud, BALI)