Vol a Bogotà i visita del Museu de l’Or i Monserrate (dia 16: dissabte, 31 d’agost de 2019)

Avui marxem a Bogotà. El nostre vol surt a les 12.26h, així que cap a les 10h caldrà anar a cap l’aeroport. Ens limitem a l’esmorzar i vam aprofitar per donar-nos un banyet a la piscina, que a aquesta hora té l’aigua una mica més fresqueta que ahir.

Vam demanar un Cabify per l’aplicació, que va trigar una mica en arribar perquè al carrer només es circulava en un únic sentit. Però l’aeroport és a prop, així que no és més problema, perquè vam arribar molt ràpid. Com que també és molt petit, vam apurar més el temps per no haver d’esperar tant. El taxi ens va costar 12.000 COP.

Vam arribar puntualment a Bogotà a les 14h i vam buscar un taxi a l’aeroport. Normalment, als diferents aeroports tenen preu fix, però aquí vaig preguntar en un taulell i crec que em va dir quasi 70.000 COP, quan el preu que tenia sobre el que valia un taxi al centre era uns 30.000 COP. Així que vaig buscar a través d’Uber, perquè Cabify no em funcionava molt bé. Et fan entrar al parqueadero per poder pujar al cotxe i el preu era 30.000 COP així que ens va semblar genial. Vam arribar molt aviat.

Cap a les 15h ja estàvem a l’hotel, al barri de la Candelaria, però era un carrer adjacent, per tant aquí no hi havia ni bars de copes, ni restaurants, així que a la nit estaríem tranquils.

Després de deixar l’equipatge a l’hotel, ens anem directes a el Museu de l’Or, que a les 16h té una visita guiada gratuïta. Ho tenim a prop, com a uns 10′ caminant. En qualsevol cas, vam preguntar un munt de vegades per poder sortir dels carrerons de la zona. Aquí es nota molta més seguretat que en altres zones. Hi ha molta policia per tot arreu.

Bogotà

Bogotà està ubicada al centre del país, a 2650 metres sobre el nivell de la mar, en un altiplà envoltat de muntanyes a la part alta de la Serralada Oriental dels Andes, convertint-se en una de les ciutats més altes d’Amèrica Llatina.

Va ser fundada el 1538 pel conquistador espanyol Gonzalo Jiménez de Quesada. La nova Ciutat es va convertir en la capital del virregnat de Nova Granada el 1717. Va ser alliberada el 1819 per Simón Bolívar, constituint-se en la capital de la nació independent de la Gran Colòmbia, que incloïa l’actual Colòmbia, Equador, Panamà i Veneçuela. Més tard es va convertir en capital de Nova Granada, renombrada posteriorment com a Colòmbia i va ser en 1830 quan es va dissoldre la Gran Colòmbia.

La Ciutat va créixer lentament en els seus inicis ja que els de “cachacos” de Bogotà volien preservar la seva cultura Antiga. apreciaven les seves esglésies, convents i cases edificades al més pur estil colonial, així com la seva Universitat. No obstant això, la ciutat va créixer ràpidament després de 1940 a causa de que habitants de camp van migrar en massa a la recerca de millors oportunitats econòmiques.

Si no estàs acostumat a la gran altitud, és possible que et sentis cansat i fatigat durant la teva visita. La temperatura oscil·la entre els 6 i 24 graus centígrads. És fàcil que plogui, així que millor portar paraigües i jaqueteta.

Museu de l’Or

És la llar d’una de les col·leccions més grans d’or prehispànic del món. Després d’una dècada de renovacions, el museu va reobrir les seves portes el 2008.

Horari: Dilluns tancat. De dimarts a dissabte de 9 a 18h; diumenges i festius de 10 a 16h. De dimarts a dissabtes, el museu ofereix un recorregut gratuït d’una hora (a les 11 i a les 16h).

Preu: 4.000 COP. Diumenges, gratis.

El Museu de l’Or ofereix sales d’exposicions permanents i temporals. El recorregut pot portar com a mínim 1 hora i mitja-2 hores. També ofereix visites guiades incloses en la tarifa d’ingrés de dimarts a dissabtes a les 11 h i a les 16h.

La guia ens va dir que la visita ens ajudaria a diferenciar els diferents tipus de peces que hi havia al museu i que se centraria en la visió còsmica que li donaven en aquella època a tot el tema del treball de l’or.

Hi ha moltes peces que tenen la figura del jaguar i ens va explicar què representava per a ells aquest animal, perquè entenguéssim el significat, que per a ells és el rei. La visita guiada va estar bé i a sobre va acabar a la Sala de la Ofrena, que ens va semblar espectacular. Però hi havia algun nen al grup que, ja que la guia els va facilitar la consulta, no paraven de fer comentaris i preguntes i a la fi l’explicació anava molt més lenta que si s’hagués limitat a adults. Així que gairebé vam estar fins l’hora de tancament. Després vam haver d’espavilar per poder veure les altres sales perquè teníem mitja hora escassa.

Sólo en esta sala creo que dijeron que había más de 3.000 piezas, que se van iluminando paulatinamente. Muy espectacular junto con el juego de luces que nos va descubriendo los diferentes objetos.

Al museu podem veure les tècniques de mineria i manufactura de la metal·lúrgia antiga, l’ús i context dels metalls dins de l’organització política i religiosa, la simbologia dels metalls… Però el més fascinant és la Sala de l’Ofrena, que és una sala voltada que submergeix al visitant en el món de les cerimònies d’ofrena. Aquí s’entra en grup, ja que queda tancada perquè es posi en funcionament l’audiovisual de sons i llums que simulen una ofrena com si estiguessis enmig de la selva. A més, aquí podem veure la barca de la famosa història del Dorado. Té una durada d’uns 3 minuts.

Només en aquesta sala crec que van dir que hi havia més de 3.000 peces, que es van il·luminant gradualment. Molt espectacular juntament amb el joc de llums que ens va descobrint els diferents objectes.

En realitat, ens faltava un parell de plantes per veure, perquè el pis 1 és on hi ha la botiga i l’entrada, que també el compten com un altre pis. Si en total hi havia unes 10.000 peces i en l’última sala hi havia més de 3.000, ja només amb això ja veies una gran part de les peces que conté el museu.

Vam sortim a les 18h del museu, ja s’estava fent fosc, i ens vam anar cap al Turó de Monserrate. A l’hotel ens havien dit que era a prop i que podíem anar-hi caminant i el policia que hi havia a la porta del museu també ens ho va confirmar, que uns 20′ caminant. En realitat, a on anàvem és a agafar un dels mitjans de transport que et porten al cim, que són el funicular o el telefèric. Tot i que ja era de nit, a diferència d’altres ciutats, aquí no es veia canvi de perfil de la població del dia a la nit. De fet, no es veia indigents…

Turó de Monserrate

Amb una altitud de 3.152 metres, el Turó de Monserrate ofereix una increïble vista de la capital. Al seu cim es troba el Santuari del Señor Caído de Monserrat, una església amb una figura de Crist del segle XVII. Allà també trobareu diverses botigues de records i refrigeris.

Un dels plans més populars a Bogotà és pujar al cim del turó. Per això pots agafar el funicular o el telefèric. També es pot pujar caminant. El trajecte dura al voltant d’una hora i mitja. De nit, el camí està tancat.

El funicular funciona de dilluns a dissabtes de 6.30 a 23.30h; dissabtes de 7 a 16h; diumenges de 5.30 a 16.30 i festius de 6.30 a 11.45 h.

Des de Monserrate hi ha una vista panoràmica de tota la ciutat. Es pot pujar amb tren i baixar en telefèric per provar les 2 coses.

Preu: 12.000 per trajecte/21.000 a/t. Diumenges val 6.500 per trajecte / 12.000 a/t. Accepten targeta de crèdit

Aquí hi ha tota la informació de preus i horaris. Atenció perquè de vegades està en manteniment i també tindràs la informació al web. cerromonserrate.com

Nosaltres vam pujar en telefèric. El funicular estava tancat, crec que per l’hora que era. Les vagonetes són molt grans, hi caben unes 40 persones i pugen molt ràpid.

Les vistes des d’allà dalt són espectaculars. No se de dia, però de nit mereix moltíssim la pena veure la gran ciutat il·luminada. És de les ciutats que llueix molt de nit i l’extensió que es veu és brutal, així que vam gaudir amb les vistes. A més, no feia tant de fred com pensava, amb jaqueteta vam tenir suficient. Vam aprofitar per prendre unes begudes calentes: te de coca, que no l’havíem provat, i canelazo, un te de canyella amb aiguardent, que també ens va ajudar a entrar en calor.

Vam veure l’església i ens va sorprendre perquè no sabíem que hi havia una verge negra, com la que tenim al Monestir de Montserrat (Barcelona). De fet, una parella d’allà ens deia, que sí que era com la nostra moreneta, així en diem. No havíem caigut en la similitud del nom… i ens va agradar molt veure-la.

Allà dalt també hi ha moltes botigues de souvenirs i els preus ens va semblar que estaven bé. També hi ha un car restaurant, la carta no ens va entusiasmar, i els preus menys, així que vam veure el Via Crucis i vam donar la visita per acabada. Sens dubte és imprescindible la visita a Monserrate. Hi vam estar una hora llarga…

Ens vam tornar caminant fins a La Candelaria, on teníem l’hotel. Hi havia força gent pel carrer, no vam tenir sensació d’inseguretat en cap moment. I ja a la nostra zona, moltíssim ambient per tot arreu. No sabíem on sopar, perquè volíem asseure’ns i que no fos un lloc de copes, i per casualitat vam anar a parar a un BBC (Bogotà Beer Company), una cadena de cervesa casolana, on vam sopar molt bé. De fet, ho teníem a la llista de possibles, i ens el trobem per la zona.

Vam demanar una pizza 4 estacions, que no és com les nostres, sinó que cada estació era una pizza diferent, així que fantàstic perquè provàvem 4 pizzes en una de sola. I també vam demanar uns enrotllats de carn amb ceba caramel·litzada, tot per compartir. No és massa barat, les pizzes valien gairebé 10€ i la cervesa petita uns 10.000 COP i la gran 14.000, però el lloc tenia una decoració curiosa i el menjar va estar molt bo. Ens van posar unes patates xips mentre esperàvem, perquè hi havia força gent, que eren casolanes i estaven delicioses.

I després de veure l’ambient, que estava tot a rebentar, vam acabar ja per avui. En aquesta zona la Plaça del Chorro de Quevedo té moltíssim ambient, de gent asseguda al carrer i prenent copes. Per aquí la beguda típica és la “chicha”, que ens van donar a provar a l’hotel i que no ens va agradar gens, això sí, és forteta… N’hi ha de diferents sabors i per tots els bars de la zona te la trobaràs. Se’ns havien fet les 23h i amb això acabàvem per avui. Demà és el nostre últim dia!!

Altres despeses del dia:

Taxi a l’aeroport de Cartagena: 12.000 COP

Cervesa: 3.000 COP

Museu de l’Or: 4.000 COP

Telefèric: 21.000 COP pax a/t

Taxi des de l’aeroport de Bogotà: 30.000 COP

Palmera de xocolata: 2.200 COP

Sopar a BBC: 102.000 COP

Te de coca: 3.000 COP

Canelazo: 5.000 COP

Dia 17: Centre de Bogotà i shopping i vol de tornada a les 17h (avió)