Túnels Cu Chi (dia 18, diumenge, 22 de juliol del 2018)

Avui dedicaré el dia a visitar els famosos Túnels de Cu Chi. També tenia per fer l’excursió al Delta del Mekong, però com que ahir plovia n’havia de triar una, així que sens dubte em quedo amb la dels túnels.

En aquests túnels coneixerem les vivències i la història de la famosa guerrilla del Vietcong que va lluitar contra les tropes nord-americanes a la Guerra del Vietnam. Als túnels podrem conèixer com era la forma de vida i les seves tècniques militars.

Estan a la part nord-oest de la Ciutat de Ho Chi Minh, a 40 minuts del centre de la ciutat, a uns 27km. Aquesta és una visita turística interessant per conèixer de primera mà la història recent del Vietnam, les guerres del Vietnam i la Indoxina i, sobretot, l’enginy vietnamita.

Aquesta excursió te la ofereixen totes les agències. Hi ha el torn de matí i el de tarda. En el de matí hi ha més gent, així que reserva’l un parell de dies abans. També dura més estona perquè a la nit, quan s’acaben les hores de llum, ja te n’has d’anar. A la tarda sol ser també més barat, hi ha menys gent i amb reservar-ho el dia abans és suficient. En el preu de l’excursió t’entra el bus i el guia, però no el túnel.

Tinc l’excursió dels túnels a les 13h. perquè el grup de matins, en ser diumenge, estava pleníssim. Al principi no em va fer molta gràcia, però ahir va estar plovent i no ho vaig poder fer, així que no tenia més alternativa. Però al final va estar de conya perquè a la tarda estàvem només 3 grups, i no hi havia ningú més.

I mira que quan vam arribar ens vam acollonir perquè hi havia un munt d’autobusos, però aquests eren els grups que ja sortien perquè ja havien acabat.

Nosaltres vam arribar com a les 14.30h, que és més o menys a l’hora que acaben els del matí. Per això ens ajuntem molta gent a l’entrada, però després vam estar gairebé sols. Aquesta visita ha estat de les millors. La cirereta per acabar la meva ruta per Vietnam.

Hi ha una zona de maquetes, on podem veure com era la vida als túnels: escoles, menjadors, dormitoris, trinxeres, hospitals, tallers, sales de comandament, mapes, etc. També hi ha els uniformes amb que anaven vestits…

El guia que teníem havia estat soldat a la guerra de Vietnam i clar, ens anava explicant anècdotes i un munt de detalls. Li va tocar lluitar en el bàndol dels americans. Ja sabem que el Vietnam del sud va lluitar amb els americans contra el Vietnam del nord, que eren els comunistes. Ens va dir que li va tocar lluitar amb els americans perquè estava a Ho Chi Min i per zona va ser el que li va tocar. Va explicar un munt de batalletes, molt divertit, s’ho va currar molt. Ens va cantar, ens va explicar com funcionaven les armes i les trampes.

El recinte és impressionant. Al final, el dels túnels que més em venia de gust fer, va acabar sent el de menys. Després de les maquetes ens endinsem a la Jungla de Cu Chi. Aquí vas caminant per la jungla vietnamita, on pots veure els cràters formats pels impactes de les bombes. Et fan descobrir la porta d’entrada als túnels. La petita trapa d’accés, perfectament camuflada entre la mala herba, fulles i terra, és pràcticament indetectable. Les escotilles d’accés es van fer de manera que permetessin el pas als vietnamites (baixets i menys corpulents) però no als invasors.

Arribes allà i tens un munt de forats on s’amagaven per disparar, trapes, trampes… Aquí veurem una mostra de les diferents classes de trampes utilitzades pel Viet Cong per ferir o matar l’enemic. Dada curiosa i ironies de guerra, les restes de les bombes americanes eren foses per reutilitzar el metall i poder construir les trampes. Tu passes per allà i no veus el parany i de cop el guia li dóna amb el pal i flipes. Òbviament tot està acordonat perquè ningú es faci mal.

Aquestes trampes abasten des d’un forat a la selva que en el seu interior està ple d’estaques de bambú esmolades, com petites trampes dissenyades per ferir les cames dels enemics. Totes tenen en comú que utilitzen el pes de l’enemic per a autoimpalar-se.

Ens va estar explicant com funcionaven els túnels, que hi havia tres nivells, que aquí només queda un tros però que hi havia més de 250 km… I que el nivell inferior només era per a emergències. Quan ell lluitava amb els americans i de vegades feien foc als túnels perquè el fum els fes sortir i passaven 15′, 30′, 1 hora i allà no sortia ningú era perquè havien passat als nivells inferiors. El mateix feien amb l’aigua, que intentaven inundar els túnels desbordant l’aigua del riu, però se’ls acabava l’aigua del riu i seguien sense sortir pel mateix, perquè havien passat al nivell inferior. Ens va explicar moltes batalletes, dels seus amics a la guerra, anècdotes i tot molt interessant.

Hi ha 3 túnels a Cu Chí en què podem endinsar-nos i cada un d’ells es fa més llarg i més estret. Nosaltres vam poder fer el curt i el llarg, suposo que en ser a la tarda no donaria temps a fer-los tots. Millor començar pel primer perquè és fàcil que en l’últim no hi càpigues. En qualsevol cas, hi ha sortides des de qualsevol d’ells.

La visita per Cu Chi conclou en unes trinxeres on podem veure restes de l’armament utilitzat en la guerra del Vietnam: bombes de dispersió, llançacoets, llançamíssils que muntaven els helicòpters americans, una col·lecció d’armes de curt abast i metralladores (el cèlebre subfusell AK-47 , arma per excel·lència del Viet Cong forma part de la mostra).

Aquí ens donaran l’oportunitat de disparar munició real utilitzant un AK-47, o una metralladora M-16, l’arma americana. Les armes estan configurades en mode manual, és a dir, es disparen les bales d’una en una (per evitar una ràfega automàtica i quedar-nos sense munició amb tan sol prémer el gallet). A més, s’han posat topalls on enganxa el carregador perquè les bales surtin més a poc a poc, tenint així menys retrocés l’arma.

Que ningú es decebi en llegir això perquè el soroll que fan les armes en disparar la munició real és ensordidor i el retrocés de la metralladora és brutal. Abans de deixar-nos si més no tocar l’arma, el guia turístic s’assegura que agafem l’arma de manera correcta i que la recolzem contra la nostra espatlla per minimitzar la reculada. Impacta, impacta molt i això que les armes estan una mica trucades. Només una mica perquè clar, si vols disparar i li treus el soroll i el retrocés, ja que no tenen cap gràcia. Però tot i això impacta molt disparar. Jo vaig triar la mítica Kalashnikov AK47.

Allà vaig conèixer una parelleta d’espanyols que acabaven de començar el viatge i vam estar de xerrada, comentant el viatge. Ell sí volia disparar però ella no, així que em vaig partir el carregador de 10 bales amb ell i vam disparar la meitat cada un, suficient per provar l’experiència. El preu del carregador era 600.000 dongs per 10 bales.

Després vam anar a la zona dels túnels, que acollonen bastant. Hi havia alguns anglesos que estaven catxes i no hi cabien, i això que els han eixamplat per als turistes. De la parella que vaig conèixer, el noi es va haver de sortir a la meitat perquè tampoc hi cabia. Cada vegada es va estrenyent més i hi ha trossos que has d’anar ajupit, fins i tot de quatre grapes…. També és probable que toquis amb les espatlles a les parets. Fa una mica de claustrofòbia, està bastant fosc i hi ha només alguna bombeta i molta humitat. A mi em va agradar molt i com que ocupo tan poc no vaig tenir problemes per passar… De tota manera, durant el túnel hi ha diverses sortides perquè, qui s’atabali o no càpiga, pugui sortir. Vam estar una bona estona de quatre grapes i cal dir que impressiona bastant.

Trampa als túnels Cu Chi de Ho Chi Minh, Vietnam.

Ci Chi
Cu Chi
Cu Chi
Cu Chi

Una mica d’història dels túnels…

La Ciutat de Ho Chi Minh (anteriorment anomenada Saigon) va ser durament castigada durant l’ocupació francesa i durant la guerra de Vietnam. Els americans van bombardejar la zona de manera incessant, fent de Saigon un lloc tan inhòspit que l’única alternativa era viure sota terra. Molta gent creu que aquests túnels es van construir durant la Guerra del Vietnam contra els americans, però són anteriors, es van construir durant l’ocupació francesa i van ser ampliats durant la guerra de Vietnam.

Els pagesos pel dia llauraven els camps d’arròs i al caure el sol, excavaven els túnels. Un total de 220 quilòmetres de túnels dividits en 3 nivells a 6 metres, 8 metres i 10 metres de profunditat sota terra, on van arribar a viure més de 10.000 persones.

El disseny dels túnels és en ziga-zaga i van servir d’enllaç entre diferents poblets (alguns túnels passen per sota dels rius) i van jugar un paper definitiu per al desenllaç i victòria vietnamita a la Guerra. Sense anar més lluny, el líder Viet Cong Ho Chi Minh va planejar l’ofensiva Tet a l’interior dels túnels de Cu Chi. Els túnels estaven tan ben camuflats que fins i tot els americans van muntar un campament sobre dels túnels sense ni tan sols adonar-se’n.

Els vietnamites utilitzaven els túnels per anar d’un lloc a un altre de la selva, atacar a l’enemic i desaparèixer sense deixar rastre. Els vietnamites robaven les provisions als americans primer per qüestions logístiques i segon, per motivar al Viet Cong, cada sac d’arròs i provisions robades als americans moralitzava encara més si cap al poble vietnamita, el lema era lluitarem mil anys més. L’exèrcit del Viet Cong utilitza els túnels de Cu Chi per aparèixer del no-res, emboscar a l’enemic i desaparèixer sense deixar rastre.

Els túnels van ser descoberts per casualitat per un sergent americà, que va creure haver estat picat per un escorpí quan en realitat s’havia assegut sobre una de les trampes col·locades a l’entrada d’una trapa d’accés a un túnel. Al principi es va subestimar la longitud dels túnels, ja que era molt perillós enviar a soldats a l’interior d’ells, plens de trampes i molt estrets.

Al principi es va utilitzar aigua, gasos tòxics i explosius per neutralitzar els túnels, però no van tenir efectivitat més enllà dels primers centenars de metres, a causa dels sistemes de defensa amb què comptaven. L’exèrcit americà va utilitzar gossos per buscar els accessos als túnels, però eren fàcilment despistats utilitzant uniformes de soldats americans abatuts o simplement, amb pastilles de sabó robades als americans.

Després del fracàs, els americans van declarar Cu Chi com a zona de Guerra Oberta, tenint els soldats llibertat absoluta per obrir foc a discreció i també es va decidir bombardejar la zona. La zona de Cu Chi coneguda com a Terra de Foc va ser bombardejada sense parar i el Viet Cong havia de romandre durant dies als túnels sense poder sortir. Un cop assumit el fracàs per part dels americans, es va crear una unitat especial anomenada rates de túnel, la finalitat de la qual era endinsar-se als túnels i acabar amb qualsevol soldat vietnamita.

Cal dir que vam tenir moltíssima sort perquè en el trajecte en bus cap a les coves ens va ploure una mica, però això va fer que refresqués així que ens va anar de conya. Quan vam arribar va parar i vam poder fer l’excursió sense problemes. I quan vam acabar de tornada vam enxampar una mica de caravana, però tot bé.

Dutxa, preparar la maleta perquè demà agafo vol i sortida a sopar. Perfecte dia.

Altres preus del dia:

Excursió túnels: 115.000 dongs

Dia 19: Vol a Phuket (Tailàndia) i arribada a Krabi (AO NANG, KRABI, TAILÀNDIA)