Què veure a Santorini

Excursió a la caldera

Santorini és una illa volcànica i tota la costa oest, on estan les ciutats de Thira i Oia, estan davant el cràter del volcà, la famosa caldera.

Una de les visites típiques que es fa a Santorini és l’excursió en vaixell al volcà. Tens diferents versions: amb sopar, amb posta de sol, privades, en vaixell gran… I es pot sortir des de Oia o des de Thira. Les més usuals són:

• La versió curta: que dura unes 3 hores. Et recullen al port de Thira a les 11 o a les 14h. En 10’ s’arriba a la illa Nea Kameni, on està el volcà, el vaixell s’atura durant 1h 15’ mentre es fa la caminada pel volcà. Després et porten a l’illa Palea Kameni on hi ha els Hot Springs, unes aigües termals amb fang natural al fons que es va formar per les erupcions volcàniques, i on et deixen 30’. Allà l’aigua té uns 30-35º. Després se’t torna al port de Thira. Aquesta excursió val 20€. Hi ha dos horaris: d’11 a 14 h i de 14 a 17h.
• La versió llarga és de 10.45 a 16:15 h des de Thira. La diferència amb l’altra és que després del fang et porten a l’illa de Thirasia on et deixen un parell d’hores i, de tornada, paren a Oia, abans d’acabar a Thira. Si l’agafes a Oia, en lloc de a Thira, avances els horaris 30’. Aquesta val 26€.

Es recomanable portar aigua, ulleres de sol, calçat còmode per caminar per la sorra i tovallola i fins i tot, barret. A l’estiu fa molta calor.

Els preus són a tot arreu igual. Tant és si ho compres al port o t’ho ven l’allotjament. Et costarà el mateix. Nosaltres finalment no la vam fer perquè ho vam deixar pel darrer dia i no vam pensar que la climatologia fos un problema. A l’hotel ens van recomanar que no la féssim perquè feia molt de vent i l’aigua estava picada. Ens van dir que si volíem ens venien les entrades sense problemes, però que una excursió amb catamarà l’acabaven d’anul·lar.

I al final no la vam fer. Però va coincidir que a les 14 h estàvem al port de Thira, des d’on surten les excursions, i hi havia un vaixell on s’anava a fer la sortida. Suposo que hi havia menys públic, però es veien un parell de vaixells.. El vaixell és tipus antic, de fusta és xul.lissim i enorme, me l’esperava més petit. I anava a de gom a gom de gent i una bona cua que hi havia per pujar.

Jo pensava que serien vaixells d’unes 20-30 persones, és el que ens hem trobat amb aquest tipus d’excursions, però diria que allà n’hi deuen caber un centenar, sinó dos. Així que, vist el pla, no em va saber gens de greu no haver fet l’excursió.

Vaixell que fa l’excursió a la caldera…

Platges

Està clar que les platges de Santorini no són el Carib. Son de sorra volcànica, per la qual cosa tampoc trobaràs sorra fina i és de color fosc, tirant a negre. En algunes és més gruixuda, en d’altres hi ha pedretes o fins i tot pedres rodones més grans. Els meus peus pateixen molt en aquest tipus de sorra, així que les meves romanes de goma per a poder-m’hi banyar són imprescindibles.

L’aigua és neta i clara i en algunes hi tens paraigües i gandules i d’altres no. A les que vam estar no vam veure dutxes. Algunes són llargues així que no tinc la certesa que no n’hi hagi en algun tram.

Per nosaltres la més maca va ser la platja vermella, per la imatge de postal que deixa quan t’hi acostes. Per banyar-se, segons la nostra opinió, totes són iguales i fins i tot et pots banyar en altres espais que hi trobis. Així que vam triar en funció d’on érem.

• Red Beach: rep el nom dels penya-segats de color vermell de pedra volcànica. S’hi pot anar caminant des d’Akrotiri (està indicat) o hi pots arribar fins a l’aparcament des d’on caldrà fer la resta del camí a peu. S’hi arriba de seguida. Diuen que s’omple de gent molt aviat. A la mateixa platja no hi ha cap lloc on comprar menjar ni veure, així que cal anar preparats.
• White Beach: a aquesta només s’hi pot anar en barca des de platja Vermella o des d’Akrotiri. Nosaltres volíem anar des d’Akrotiri i la barqueta valia 10€ pax anar i tornar. Ens va semblar car i no hi vam anar. Des de platja Vermella, més a prop, no sé què val.
• Vilhada Beach: aquesta és coneguda per les formacions rocoses i les formes de les seves pedres. Està a continuació de les altres dues. No hi vam anar perquè no ens va quadrar. Vam triar unes altres platges.
• Kamari Beach: és una de les més famoses i de les més llargues, d’uns 4 quilòmetres. Nosaltres vam anar al final de tot, tocant al penya-segat. Allà hi ha unes escales que van a la roca i hi havia tot de canalla tirant-se a l’aigua des de certa alçada. A la part final no hi ha res, però just al costat hi havia gandules i paraigües. Hi ha un ample espai per deixar el cotxe. Aquí vam llegir que era d’aigües poc profundes, però al menys el tram que vam estar nosaltres cobria de seguida i molt!!!
• Exo Gialos Karteradou Beach: Hi vam arribar creuant l’illa d’oest a est des del nostre allotjament a Karterados. La carretera ens hi va portar directe. Buscàvem un lloc per a esmorzar i va estar fantàstic. No hi ha ningú. En un extrem hi ha paraigües i gandules. La resta és llarga i era buida. Seguint per la carretera arribes a la de Monolithos.
• Monolithos Beach: hi vam anar a donar una volta. No ens hi vam banyar, però no hi havia gairebé ningú. També hi ha paraigües i gandules.
• Caldera Beach: atenció perquè a la mateixa carretera estava indicat així. Hi ha un camí de baixada al mar vam que vam seguir, però al posar la platja al Google Maps ens indicava una altra que està a prop del far. I aquesta que dic no està tan a l’extrem. Si hi vols arribar has de buscar la ubicació del Santorini Dive Center. De fet ens va agradar perquè dins de l’aigua hi ha roques i vam fer una estona d’snorkel. Hi havia plantes i peixos. Aquí vam veure un grup fent busseig. A la tarda no hi havia gairebé ningú. Ens va agradar i també té aparcament i un restaurant.
• Perissa Beach: diuen que es del estil de la de Kamari. No hi vam anar.

Postes de sol

Has de tenir en compte a quina hora es pon el sol. Ho pots mirar en aquesta pàgina web. Quan hi vam ser l’hora era les 20.33. No et retardis perquè a la mitja ja s’havia post del tot!! Aquí pots veure l’horari de la posta de sol.

Alguns llocs on la pots veure:

• Akrotiri Lighthouse o, el que és el mateix, el Far que hi ha al Sud. Està just en direcció oposada a Oia, però en la mateixa perspectiva. A nosaltres des d’aquí ens va encantar, i hi havia suficient espai per a tothom i que no ens molestéssim. Aquí el sol cau al mar.
• Castell d’Oia: segurament és el lloc més famós i també el més massificat. Perquè és vegi l’horitzó s’ha de veure des del Castell, si no, des de la resta d’Oia no hi ha prou angle. Segurament per això està tant massificant, perquè l’espai del castell és reduït i, quan s’omple, ja no hi cap ningú més, així que és fàcil que a les fotos et surtin caps per a tot arreu. De fet hi ha un passadís i una porteta per a accedir-hi. Nosaltres ho vam descartar directament, i més havent vist ja el Castell de dia i l’espai que suposa…
• Imerovigli i l’Skaros Rock. També ens va agradar molt i es pot arribar a l’Skaros Rock, les restes d’un antic castell. Nosaltres vam fer aquesta excursió de dia i crec que és millor que de nit. Per a la posta de sol, hi ha molts llocs en el camí que porta a Skaros on pots tenir unes fantàstiques vistes. L’església de dalt de tot, Agios Georgios, estava molt atapeïda. En el camí de baixada hi havia una espècia de mirador amb barana d’alumini i allà ens vam quedar. Pots seguir baixant en direcció a Skaros i també trobaràs llocs on quedar-t’hi. De fet hi ha molts nuvis o gent que s’arregla al mig del carrer amb vestits de nit només per fer-se les fotos. Aquí el sol cau a la Caldera, tenint en compte que estem al mig de l’illa.

Dia 0: dijous 7 de juny de 2018

El vol de Vueling sortia a les 23.20 h. Era una hora “ideal” perquè permetia no agafar un dia de festa. Vam fer un sopar-berenar i a les 21h deixàvem el cotxe en un dels aparcaments low cost prop de l’Aeroport del Prat. En aquesta ocasió va ser AeroPark, prop del centre comercial Splau, que ens costava 21 euros els 3 dies.

De seguida arribem a l’aeroport, control de seguretat ràpid i el vol ja apareix com a retardat 20’. Al final vam acabar sortint a les 12 del vespre.

A Santorini és una hora més. El vol dura 3 hores, així que vam arribar a les 4 de la matinada. En teoria ens havien de venir a recollir, però com que només vam rebre un “acceptat” a la nostra petició que vam fer mitjançant l’apartat de parlar amb l’allotjament que hi ha a Booking, tenia molts dubtes que hi fossin.

Doncs hi eren!!! Amb un cartellet amb el nom de l’hotel. L’aeroport és mini així que quan arribes, ja passes seguretat i allà mateix hi ha la cinta, que no ens calia perquè no facturàvem equipatge. I just sortint hi ha tot de gent amb cartells amb el nom de l’hotel o del passatger, per a fer les recollides.

Ens van recollir amb una superfurgo de luxe, i vam esperar uns minuts una altra parella. Mentre esperàvem, val a dir que no tothom era recollit, tal com esperava. Hi havia uns altres trucant a l’hotel perquè esperaven algú que no havia vingut. Així que tot i el retard, començàvem molt bé.

L’hotel està a uns 5’ de l’aeroport, així que vam arribar de seguida. Ens van ensenyar l’habitació, ens va donar el codi del wifi i ens va dir que no ens preocupéssim pel check-in i que descanséssim. De fet no vam pagar fins al final i no es van apuntar res del que vam consumir. Tracte totalment familiar. Anem a dormir a les 4.30 am. Buffff i canta el gall!!!

Dia 1: Oia, Mesaria i Platja de Kamari