Observació de Balenes (dia 5: dimarts, 20 d’agost de 2019)
Avui anàvem a fer l’observació de balenes a Buenaventura perquè la nostra filla havia de treballar.
Les balenes geperudes arriben cada any a les costes de Buenaventura des de la Patagònia i l’Antàrtida. Viatgen prop de vuit mil quilòmetres durant dos mesos, buscant les aigües de Buenaventura, que a l’estiu arriben als 28 graus, per aparellar-se i parir les seves cries.
L’observació de balenes consisteix a veure-les mentre surten a la superfície a respirar. El millor moment per fer això és després del naixement dels balenons pel fet que les mares han de ensenyar-los a respirar pujant a la superfície.
L’inici de l’època d’albirament de balenes a Buenaventura i al Pacífic Colombià comença a mitjan juliol i es perllonga fins a inicis de novembre, quan les balenes retornen a la Patagònia al costat de les seves cries ja enfortides.
El primer que cal fer és arribar a Buenaventura. Si es va per lliure, des de la terminal d’autobusos de Cali surten busos a Buenaventura cada 20′ aprox. Hi ha diverses companyies. El trajecte dura unes 3 hores i val 26.000 per trajecte. Un cop allà, cal arribar al moll que està a uns 15′ caminant o es pot agafar un taxi que costa uns 5.000 COP.
Ja al moll cal buscar les embarcacions que porten a Juanchaco. Hi ha diferents empreses, però pel que vam veure allà, sembla que els preus estan força pactats i tots tenen el mateix. El preu fins Juanchaco era 75.000 pesos pax anada i tornada. A més, cal pagar l’impost del moll que eren 8.000 pax. La llanxa triga aprox. 1 hora en arribar.
Cal tenir en compte que per fer l’albirament cal anar primer en llanxa a Juanchaco, i aquestes llanxes tenen horari de sortida. Ens havien dit que els horaris eren a les 8, 10.30 i 13 h. I per tornar, podia ser a les 13h o a les 16h.
A nosaltres ens portava l’Ivan, per intentar guanyar temps a la tarda. Ens va dir que trigaríem 2 hores i mitja i havíem quedat a les 5 am per agafar la llanxa de les 8h. Ivan arriba tard, ens escriu que està de camí, que de nou ha punxat!! A sobre, a la sortida de Cali, hi ha retenció, hi ha hagut un accident i els cotxes estan aturats. També calia posar benzina… així que vam trigar a sortir.
La resta del camí sense incidents i molt bé. Aquest tram de carretera sí que és bo, hi ha un tram d’autopista de 2 carrils, així que el millor tram que hem vist fins ara. Però clar, vam sortir amb retard així que vam arribar gairebé a les 8.30 h del matí. Només entrar al moll t’assalten per vendre’t l’excursió, la llanxa, funda perquè el mòbil no es mulli, etc.
Ens van oferir la llanxa amb l’albirament per 110.000 COP i ens van dir que sortia a les 9. Vam caure en el parany. El preu és el que sol ser (75.000 de la llanxa a Juanchaco + 35.000 la llanxa per a l’albirament), però ens van fer esperar al moll i no vam sortir fins a les 10.15h. Durant aquesta estona no va sortir cap barca. Està clar que la de les 8 l’havíem perduda i ja no tocava fins a les 10h, però a tot et diuen que si!! Ja ho anem veient… i després fan el que volen. La capacitat de les llanxes és de 23 pax.
Seu cap a la meitat. La llanxa bota molt i els cops contra l’aigua són considerables. Davant es nota molt més que al mig. Ens havien dit que et mullaves molt, però no ens vam mullar fens. Vam comprar una funda per al mòbil per 10.000 COP però no ens va servir de res. Suposo que dependrà de l’estat de la mar perquè quan la nostra filla va fer l’excursió, sí que es va mullar.
El que vam contractar no és el que agafa tothom, perquè no vam arribar a Juanchaco. No sabia ni que existia aquesta opció. Vam fer una breu parada perquè pugés i baixés gent i després ens deixaven una estona en una platja, bàsicament perquè baixés i pugés més gent, també ens van fer canviar de llanxa, i ja vam anar directament a fer l’albirament.
L’albirament dura uns 20-30 minuts i cal mantenir-se a distància per no estressar les balenes. No et garanteixen que en vegis… Però en vam veure!! Neden molt pausadament i treuen només l’esquena a la superfície, sobretot el del balenó. Va ser una sensació de pau, ja que el seu moviment era molt tranquil. Sortien una mica i es tornaven a submergir. Jo no podia ni respirar.
Tenia la sensació que les estigués molestant. Van treure el cap diverses vegades, va ser molt gratificant. La nostra filla va estar la setmana anterior i sembla que gairebé els van fregar la barca, així que és qüestió de sort.
I ja només ens quedava anar de tornada. Nosaltres vam insistir que volíem tornar a les 13 h. La majoria de la gent es queda a la platja fins a les 16h. Ens van assegurar que cap problema. De nou ens van parar a la mateixa platja, canvi de barca, va pujar més gent i de seguida ens vam anar. Ja eren com les 13h, així que per una vegada anàvem bé d’horari. En uns 45′ estàvem de tornada al moll. Va ser una cosa curiosa veure com afecta la marea. Ja a la platja que ens van parar es veia que havia baixat el nivell de l’aigua, però al moll de Buenaventura hi havia un munt de vaixells que estaven literalment sobre la sorra, perquè havia baixat molt el nivell del mar. És curiós per als que no estem acostumats a veure marees.
Al port hi ha molts llocs de souvenirs i la beguda típica de la zona, el viche, una barreja d’un munt d’ingredients que ho cura tot. N’hi ha de diversos sabors, encara que a mi tots em semblaven igual, i més tastant-lo a temperatura ambient, a 40º que havíem d’estar en aquest moment.
San Cipriano
Ara teníem unes altres 3 hores per tornar a Cali. A una mitja hora d’aquí està San Cipriano i l’Iván ens va proposar anar-hi. Em sonava haver vist fotos amb cascades i rius. I vam acceptar fer-hi una visita ràpida per anar a dinar. Algunes agències tenen l’excursió des de Cali, fins i tot combinada amb l’albirament.
Ens va semblar bona idea, menjar allà i un bany ràpid al riu. San Cipriano és una comunitat afroamericana a la qual només es pot arribar a través de les “bruixetes”. Per descomptat no ho teníem a l’itinerari perquè no teníem temps, però m’ha semblat una visita imprescindible.
Cal arribar a Còrdova, on vam aparcar el cotxe. Allà es paga 6.000 COP per persona i trajecte per arribar en bruixeta a San Cipriano. La bruixeta és una moto unida a un palet de fusta que circula sobre l’antiga via del tren i et porten per entre la selva, creuant ponts i rius, com si del llunyà oest més verd es tractés, fins arribar a la comunitat. Agafa força velocitat i, de tant en tant, algun aturada que d’altre al mig de la via fa que fins i tot alguns baixin i empenyin. A mi em va recordar com si estigués al tren de la mina.
El trajecte discorre per entre mig d’una frondosa vegetació i és molt agradable. Anem asseguts en uns seients de fusta que van enganxats al palet. Va ser tota una experiència. Molt bona idea haver vingut aquí.
Segons ens van explicar, fa uns anys per aquí circulava el tren, que els proveïa, fins que va deixar de circular. I es van buscar aquest mètode per poder accedir a la zona i al mateix temps els serveix de forma de proveïment i transport.
Aquí hi ha molta oferta d’allotjament i també restaurants. Cal pagar un impost de conservació que van ser 3.000 COP per persona. L’Iván ens va portar fins al final, on hi ha un restaurant que ofereix els típics menús que hi ha a Colòmbia. Podíem triar entre pollastre o peix amb patacón i anava acompanyat d’arròs, sopa i llimonada de panela. Vam triar peix i ens vam anar a refrescar al riu, mentre ens preparaven el menjar. Era un dia de molta calor i va venir molt de gust refrescar-nos. L’aigua estava fresca però tampoc gelada com a les muntanyes. No cobreix, ens arribava a mitja cama, però calia anar amb compte perquè baixava amb molta força i si no t’agafaves a les pedres t’arrossegava literalment.
Sembla ser que aquí pots fer una caminada fins a una cascada. Nosaltres anàvem només per al bany al riu i el menjar. Quan vam sortir, ja gairebé estava el menjar. Estava tot boníssim, i el sancocho de peix també deliciós. Aquí vaig descobrir la llimonada de panela, que gairebé m’agrada tant com el suc de canya. El preu de menú eren 15.000 COP.
Després de dinar, eren com les 16h, calia desfer el camí, bruixeta inclosa. Com que hi ha una única via, quan vam arribar ens van dir que acabaven de sortir els de l’altre costat, així que calia esperar una mitja hora a que arribessin, per poder baixar tots els que estaven esperant. Indispensable portar repel·lent. Aquí se’ns van menjar els mosquits a tots els que hi érem. No m’estranya amb el munt de vegetació que hi ha. També l’estona d’espera ens va retardar més del previst… i es va començar a fer de nit.
Ens quedaven 100 km per arribar a Cali, un parell d’hores. De nou a meitat de camí vam tornar a punxar, i això que en aquest tram les carreteres eren bones. En fi, quin desastre de cotxe. Anàvem a arribar cap a les 18.30 h per sopar amb la nostra filla i se’ns van fer les 21h, molt tard… per variar. Així que vam decidir demanar una pizza i menjar-nos-la a l’apartament. Ja estàvem molt cansats…
El dia d’avui també una passada… no tenint prou amb veure balenes, ho hem rematat en San Cipriano!!!!
Altres despeses del dia:
Excursió balenes: 110.000 COP
Peatges: 2 x 8.000 COP
Dinar a S. Cipriano: 3 menús = 50.000 COP
Ampolla licor Viche: 10.000 COP
Deixa un comentari