Gjirokaster i ruta a Shkoder (dia 12, 29-7-2021, dijous)
A primera hora vam pujar a veure el castell. És una gran Fortalesa al cim del turó. Té unes vistes espectaculars del centre històric i de les cases de pedra tradicionals. Va ser construït al S XII pel govern bizantí, encara que posteriorment va ser ampliat i renovat. A partir de 1930 va ser usat principalment com a presó per a la gent que es resistia contra el govern.
Preu: 400 LEK i horari: de dimarts a dissabte de 9 a 16 hi diumenges fins a les 14 h. La visita pot durar com una hora. A dins hi ha el museu de les armes, que cal pagar a part, i no ens va semblar gaire interessant allò que es veia des de l’entrada, així que no el vam visitar.
Hi ha indicadors explicant les diferents zones del castell. Va ser una visita interessant i espectaculars les vistes des de dalt. Quan vam sortir estaven posant parades d’artesania al carrer d’accés al castell.
Vistes des del Castell de Gjirokaster, Albània
L’allotjament ens incloïa l´esmorzar, en una cafeteria al carrer principal. Ens van donar a triar diferents opcions per esmorzar: gofre, calzone, porció de pizza, sandvitx… Va estar genial i el personal molt agradable també.
Després d’esmorzar vam fer compres de souvenirs. Havíem vist coses interessants i vam comprar gairebé tot aquí. Fer una passejada per Gjirokaster et fa una idea del que va ser la ciutat durant l’Imperi Otomà Turc. Té les típiques cases de pedra i els carrers empedrats. Pel que és també coneguda com la Ciutat de Pedra.
Aquí també podeu visitar la Skenduli House, la casa otomana millor conservada de la ciutat vella; l’Obelisc dedicat a la primera escola de la ciutat; i el Museu del Túnel de la Guerra Freda, un altre dels búnquers subterranis.
L’esmorzar havia estat fort pel que no teníem gana així que vam posar rumb a Shkoder, a uns 300 km, 4 hores i mitja aprox. La veritat és que la carretera estava molt bé i vam anar tot el camí a bona velocitat, fins que vam arribar a la zona de Tirana on vam agafar retencions. Google ens marcava un accident i a més sembla que és l’única carretera que va al nord, així que tenia pinta que el trànsit sempre estava congestionat per aquesta zona. Al trajecte de tornada, també ho vam trobar igual.
Vam decidir esperar a dinar a l’arribada a l’allotjament, perquè no augmentessin les retencions. El nostre següent allotjament era un càmping, el Hostal Legjenda. El vam triar perquè ens va encantar. És als afores de la ciutat, però tenia un restaurant amb una pinta increïble i, a més d’un hotel i la zona d’acampada, tenia unes cabanyetes de fusta de dos pisos que ens van fer ullets. Una pena no haver estat més aquí perquè el lloc era de conte. Estava tot ambientat en Gaudí: les vidrieres, la il·luminació, els diferents racons. A més, tenia piscina i el restaurant excepcional.
Només arribar vam anar a dinar, perquè veníem famèlics després de 4 hores de viatge, eren més de les 16h. Ens van dir que el restaurant no tancava i quan vam entrar, semblava un museu, amb les pintures i els retaules i els cambrers amb “pajarita”. Vam pensar que menuda clatellada ens donarien, i va ser tot el contrari, fins i tot més barat que en altres llocs. Va ser tot un encert.
Vam passar la tarda a la piscina. I vam sopar al mateix lloc, tot i no tenir gaire gana. El castell es veu dalt de la muntanya, allà al costat. I a la nit tenien un gran focus al càmping que l’il·luminava des d’allà mateix i que deixava una imatge de postal.
Altres despeses del dia:
Dinar a Shkoder: 30€ aprox.
Sopar a Shkoder: 1430 lek
Menjar a Blue Eye: 3450 lek
Sopar a Gjirokaster: 2850 lek
Deixa un comentari