Belgrad (Dia 6: 30 de desembre, dissabte)

Belgrad no és només la capital de Sèrbia i la ciutat més gran del país, sinó que també és la ciutat més gran dels Balcans i una de les ciutats més antigues d’Europa. És una ciutat carregada d’història i de cultura, i encara que compta a l’esquena amb un passat fosc i molts anys de conflictes i guerres, ha sabut ressorgir per atraure qualsevol tipus de viatger.

Belgrad és una ciutat que està a la confluència de dos rius, el Sava i el Danubi, una antiga ciutat que existeix des de fa 7000 anys i al llarg de la història ha estat un punt estratègic dominat per diferents imperis: el romà, l’otomà o l’austrohongarès.

La capital de Sèrbia és una ciutat molt fàcil de recórrer a peu, ja que la gran majoria dels seus atractius es concentren al centre de la ciutat.

Amb el MapsMe a mà vam establir la ruta més curta i vam començar per la Mesquita, on vam arribar a les 8h i estava oberta…

La Mesquita Bajrakli

Aquest és l’únic edifici d’arquitectura religiosa islàmica a Belgrad que es conserva i encara funciona com a mesquita. Va patir greus danys l’any 2004 quan el van incendiar en represàlia per la destrucció d’esglésies ortodoxes sèrbies a Kosovo. La seva construcció original és dels anys 1660 i 1668 i va passar de mesquita a església durant les Guerres Habsburg-otomanes però quan els turcs van recuperar la ciutat va tornar a ser utilitzada com a mesquita.

Ja molt a prop tenim la Fortalesa Kalamegdan, que ahir ja mig vam veure de nit, però volíem veure el Danubi de dia, també.

Vistes del Danubi, des de la fortalesa de Belgrad.

Fortalesa Kalemegdan de Belgrad

Pel carrer Knez Mihailova s’arriba a l’antiga Fortalesa de Kalemegdan, avui reconvertida en un parc enorme amb multitud d’atractius i monuments importants.

La Fortalesa de Belgrad, situada a dalt d’un turó amb vistes als rius Danubi i Sava, es creu que va ser fundada al segle III a.C. per una tribu cèltica, i des de llavors ha estat conquerida per romans i turcs, i testimoni de centenars de batalles i guerres al llarg dels segles, sent destruïda en moltíssimes ocasions. L’aspecte actual que veiem de la fortalesa és de la darrera reconstrucció que es va dur a terme a finals del segle XVIII.

Inicialment va ser campament militar romà. La seva ubicació privilegiada ens ofereix una vista espectacular del Danubi.

A més de les fortificacions de les quals encara es conserven part de les muralles, també es pot veure aquí:

  • l’església ortodoxa de Ružica, l’església més antiga de la ciutat, renovada el 1925 per a restaurar-la dels danys de la Primera Guerra Mundial, s’emplaça al lloc original d’una església que va ser destruïda el 1521 pels otomans.
  • la Tomba dels herois nacionals, construïda el 1948 i on descansen les restes d’importants personatges de l’antiga Iugoslàvia socialista.
  • El Monument a Víctor anomenat Pobednik és un monument de 1928 per commemorar la victòria de Sèrbia sobre l’Imperi Otomà i l’Imperi Austrohongarès durant les Guerres dels Balcans i la Primera Guerra Mundial. Ja sigui per la seva nuesa, amb la intenció de no esculpir cap uniforme, el soldat és, simplement, un soldat; o per l’espasa sobre el terra en senyal de pau, de manera que tot aquell que vingui a Sèrbia sense males intencions serà benvingut. La qüestió és que se suposava que “Víctor” seria emplaçat a la Plaça de la República, davant d’un dels hotels més antics de Belgrad. Però la seva nuesa va indignar tant les dames de la societat, que després de l’escàndol el van enviar a posar en un lloc on ningú no pogués veure les seves parts. Avui la cueta de Víctor és una de les fotografies més preses de la ciutat, i el port de la seva esquena, un dels emblemes més recognoscibles de Belgrad.
  • el Monument de gratitud a França, construït el 1930 com a mostra del reconeixement de Sèrbia cap a França pel seu suport a la Primera Guerra Mundial.
  • El Museu Militar i el Museu d´Història Natural, etc.

L’entrada a la Fortalesa de Belgrad és gratuïta. Qualsevol moment del dia és bo per visitar-la, però cal veure-la tant de dia com de nit. Tot seguit tenim el Parc.

Parc Kalemegda

La fortalesa està envoltada pel Parc Kalemegdan, un enorme parc públic ple de camins i molt animat a qualsevol hora del dia. Un altre dels principals atractius que trobareu aquí és el Museu Militar, on s’exposen milers d’objectes i documentació fotogràfica que repassa tota la història de la ciutat des de l’antiguitat fins als nostres dies. A l’exterior també podreu veure tancs i canons de diferents èpoques.

També és molt curiós el Parc dels Dinosaures, que es pot veure des de l’exterior. Sortint del parc pararàs al carrer principal Knez Mihailova.

Carrer Knez Mihailova (Kneza Mihaila Кнеза Михаила)

Tota ciutat té el seu carrer principal, i en aquest cas, Knez Mihailova, un carrer que té els seus orígens a l’època otomana, és avui dia el més important i un dels llocs més animats de la capital de Sèrbia i està considerada una dels carrers més bonics d’Europa de l’Est.

Al llarg del carrer Knez Mihailova hi ha multitud de botigues, així com cafeteries i restaurants, com també mansions i edificis històrics.

La Catedral de Sant Miquel

A continuació tenim la Catedral ortodoxa de Sant Miquel anomenada ‘Saborna Crkva’ és un dels llocs de culte més importants del país. L’església actual data del 1845 però va ser construïda damunt de les restes d’una altra petita església del segle XVI.

Just aquí al costat hi ha les ruïnes de la Biblioteca Nacional que va ser bombardejada pels nazis el 1941. Ara ens dirigim cap al mercat de Zeleni Venac situat a prop de la Plaça de la República.

Mercat Zeleni Venac, Belgrad.

I després vam anar a l’Hotel Moskva, a la Plaça Terazije, a esmorzar. És un dels edificis més destacats de Terazije, l’hotel més reconegut de la ciutat. Aquest edifici és una joia de l’arquitectura art Nouveau de principis del segle XX, i ha esdevingut una de les principals icones a veure a Belgrad. Aquest hotel és famós per haver allotjat importants personatges de l’àmbit artístic, esportiu, literari o polític com Trotski, però també és conegut perquè la Gestapo el va convertir a la seva seu el 1941 durant la Segona Guerra Mundial.

Va ser un luxe descansar una estona en aquest hotel. Aquí vam estar una horeta escoltant el pianista. Ens va costar 2380 RDS. A la nostra sortida ens vam trobar amb una gran manifestació. De fet, tot el carrer estava tallat i anaven arribant hordes de gent. Vam preguntar a un grup què passava i ens van dir que feia 2 setmanes havien tingut eleccions i que havien estat robades, per això protestaven.

Seguint la gran avinguda arribem a l’Assemblea i al Parlament.

Parlament de Sèrbia o Assemblea Nacional – House of the National Assembly of the Republic of Sèrbia – Дом Народне Скупштине Републике Србије

Possiblement un dels edificis més bonics a veure a Belgrad, situat a la Plaça Nikola Pasic, d’estil neobarroc, amb un destacat pòrtic neoclàssic i una elevada cúpula central. Aquest enorme edifici es va començar a construir el 1907, però a conseqüència de les guerres posteriors i altres interrupcions, no es va poder acabar fins al 1936.

Pel seu valor arquitectònic, històric, cultural i artístic, a l’any 1984 el Parlament Nacional va ser declarat Monument Cultural protegit de Sèrbia. Si teniu interès a visitar el Parlament, el primer dissabte de cada mes es pot fer de forma gratuïta fent la reserva a l’oficina de turisme de la ciutat.

I ja arribem al final del recorregut. Ens quedava les lletres de Belgrad, a la Plaça Slavija, per la qual ja havíem passat amb el cotxe, quan vam arribar, i ahir a Sant Sava. Primer passem per altres edificis bombardejats…

Edificis bombardejats a Belgrad

L’OTAN va bombardejar la ciutat el 1999 durant 78 dies deixant una destrucció que encara avui es pot apreciar. Els bombardejos es van dur a terme a causa de la guerra de la República Federal de Iugoslàvia (Sèrbia) contra Kosovo. Sèrbia va ser bombardejada durant uns quants mesos sense avís i sense l’autorització de l’ONU.

Edifici bombardejat al costat de l´Església de Sant Marc.

Plaça Slavija i cartell de Belgrad

Una de les places més importants per al trànsit rodat, encara que no és al mateix centre. En surten vuit carrers i mai no s’ha tingut gaire en compte urbanísticament el que fa que sigui una plaça arquitectònicament poc atractiva.

A la plaça hi trobem el típic cartell amb les lletres de la ciutat en ciríl·lic.

I finalment, la Catedral de Sant Sava, que ahir no vam veure del tot bé, ja que ens sabia greu que ens estiguessin esperant durant el Free Tour, que els altres nois ja l’havien vist.

Catedral de Sant Sava (Храм Светог Саве)

Quan parlem de la catedral de Sant Sava no només parlem de l’església més important de Sèrbia, sinó també de l’església ortodoxa més gran dels Balcans i d’Europa, i la segona del món. No hi ha res més sagrat per a un serbi que jurar per Sant Sava.

Dedicada a Sant Sava, un important personatge medieval que va fundar l’Església Ortodoxa Sèrbia, aquesta imponent església es va començar a construir el 1935 al cim de l’altiplà de Vračar, lloc on es creu que els otomans van cremar les restes de Sant Sava l’any 1595.

A conseqüència de la Segona Guerra Mundial, l’any 1941 es van veure obligats a parar la construcció i no es va reprendre fins a l’any 1985. Va ser el 2003 quan van acabar les obres de l’exterior del temple de granit blanc i marbre, on destaca una enorme cúpula central de 70m. d’alçada, que alhora està coronada per una creu daurada de gairebé 12m.

L’interior està gairebé acabat i només es finança mitjançant donacions, però encara que no estigui acabat és espectacular. Té més de 5.000 m2 de superfície i pot albergar més de 10.000 persones alhora.

Per acabar les visites ens apropem al mercat de Kalenic, que és el més gran, situat força a prop de l’Església de Sant Sava.

Ja de tornada a l’apartament, passem novament per l’Església de Sant Marc, que la tenim tan a prop que hi hem passat moltes vegades per aquí.

Església de Sant Marc – Црква Светог Марка

Al Parc Tasmajdan, a prop de l’edifici del Parlament, hi ha l’església de Sant Marc. Es tracta d’una església ortodoxa sèrbia construïda entre el 1931 i el 1940 en estil neobizantí, i es va aixecar al mateix lloc on hi havia una antiga església de fusta de l’any 1835. L’edifici va haver de ser reconstruït després dels danys soferts a conseqüència de la Segona Guerra Mundial.

Considerada una de les esglésies més grans de Sèrbia, destaca pel seu impressionant exterior amb nombroses cúpules i teulades verdes, mentre que a l’interior, a més d’art religiós serbi amb una col·lecció d’icones dels segles XVIII i XIX, també hi ha a la cripta les restes d’importants personatges de la història de Sèrbia i membres de la família reial sèrbia.

Vam anar a dinar a prop de l’apartament.

Avui tenim òpera a les 19.30h, així que preferim menjar abans. Hem menjat molt bé, una mica turístic, però boníssim tot i a bon preu. Ens ha costat 3170 RDS. Hem tornat una estona a descansar a l’apartament.

Plaça de la República (Трг реппубліке)

Situada a l’extrem sud del carrer Knez Mihailova, hi ha la Plaça de la República, una de les places més concorregudes del nucli antic i el principal punt de trobada de Belgrad.

Al centre de la plaça s’aixeca el Monument al Príncep Mihailo, una estàtua eqüestre de bronze col·locada el 1882 en honor al que va ser príncep de Sèrbia a mitjans del segle XIX i un personatge fonamental en la independència dels Balcans de l’Imperi Otomà.

Envoltant la Plaça de la República se situen el Museu Nacional de Sèrbia i el Teatre Nacional de Belgrad, inaugurat a la segona meitat del segle XIX.

Aquí hi havia també un escenari i els mercats nadalencs.

Teatre Nacional de Belgrad

Una de les coses recomanables per fer a Belgrad és anar al Teatre. Nosaltres comprem entrades per a l’Òpera i ens va costar 2000 dinars a primera fila. Això aquí és impensable, així que val molt la pena.

L’edifici del teatre va ser construït l’any 1868 però es va reformar els anys 1912 a 1921. Posteriorment va patir una altra ampliació entre els anys 1986 i 1989.

Obren mitja hora abans. Vam veure l’opereta de Strauss Die Flederenaus o, el que és el mateix, El Ratpenat. Hi vam anar amb l’argument llegit i ens va agradar molt. A més que la música ens era familiar, vam seguir la trama perfectament tot i no entendre res, i vam riure molt. Va durar 3 hores i és un puntàs estar a primera fila i veure l’ímpetu del director d’orquestra.

Teatre Nacional de Belgrad.

Belgrad té una animada vida nocturna. Però nosaltres ho vam deixar aquí… ja les nostres forces anaven minvant.

Dia 7: Museu Tesla i tornar cotxe de lloger