Barri de Belem, Monestir dels Jerònims i Castell de Sant Jordi (dia 3: 25 d’octubre de 2020)

Avui sembla que tindrem un dia plujós. Començarem amb el punt més llunyà, que és a la Torre de Betlem. Per arribar-hi, que el tenim a uns 6 km, anirem amb transport públic. S’hi arriba amb el tramvia 15 i és un trajecte d’una mitja hora.

La parada és just al carrer principal, al costat del nostre apartament. Ens va costar una mica comprar el bitllet perquè preguntàvem i uns ens indicaven a baix al metro, altres a la mateixa parada… Al final el vam comprar a la finestreta del metro, baixant les escales. Quan nosaltres vam anar no es podia comprar a bord, però ara tens l’opció i val el doble que comprat a la finestreta. És a dir, 3€ a bord i 1,5 a finestreta. Cal comprar la targeta VIVA o 7 Colinas, que val 0,5€ i és personal, i després es carreguen els viatges necessaris.

El trajecte és agradable i et deixa a l’autovia. Després cal travessar un pont i arribar fins al mar. No la vam poder visitar per dins perquè estava tancada per restauració, amb motiu del cóvid. Però la zona és molt xula. El dia estava gris i regirat i les onades colpejaven amb força. Just allà al costat hi ha el Museu i el Monument als Combatents d’Ultramar.

Torre de Belem

Aquesta és la web oficial.

Preu: 6€. Gratis Lisboa Card

Horari: De 9.30 a 18.00 hores, últim horari de venda d’entrades a les 17.00 hores i últim accés a les 17.30 hores. Tancat els dilluns.

La Torre de Belém, d’estil manuelino, va ser construïda entre 1515 i 1519, és obra de Francisco de Arruda i és Patrimoni de la UNESCO. La torre està situada a la desembocadura del Tajo i inicialment va servir per a la defensa de la ciutat, posteriorment es va convertir en centre duaner i far. És molt a prop del Monestir dels Jerònims.

Només accedir a la planta baixa ens trobem amb 16 finestres amb canons defensius i també es veuen els fossats i forats per on tiraven els presoners. La torre té cinc pisos i acaba en una terrassa.

Les plantes es comuniquen únicament per una petita escala de cargol en què, en els dies més atrafegats, cal fer torns per pujar i baixar i és una mica angoixant. Les plantes de la Torre de Belém són, de baix a dalt: Sala del Governador, Sala dels Reis, Sala d’Audiències, Capella i Terrassa.

A la façana oest de la Torre de Belém hi ha una curiosa gàrgola d’un rinoceront. El primer rinoceront que va trepitjar Portugal va arribar de l’Índia el 1513.

Vam estar passejant per la zona i va començar a ploure, així que vam acabar la visita i vam anar cap al Monestir dels Jerònims, que allà podríem estar a cobert. Vam desfer el camí i vam anar caminant seguint el camí del tramvia. El passeig és molt agradable, és a uns 15′ caminant. Llàstima que el temps no acompanyés.

Monastir dels Jerònims

Aquesta és la web oficial.

Horari: De 9.30 a 18.00, l’última hora de venda d’entrades és a les 16.30 i l’última entrada és a les 17.30. Tancat els dilluns.

Preu: Adults: 10 €. Gratis Lisboa Card

El Monestir dels Jerònims és Patrimoni de la UNESCO. Dissenyat per l’arquitecte Diogo de Boitaca, la construcció del Monestir dels Jerònims és del segle XV-XVI. L’estil predominant del monestir és el manuelino i es va construir per celebrar el retorn de l’Índia de Basc de Gamma.

Com a curiositat, la ubicació del monestir va ser escollida per ser on es trobava l’Ermita do Restelo, església on Basc de Gamma i la seva tripulació van passar un temps resant abans d’iniciar el viatge.

L’Església del Monestir dels Jerònims és totalment diferent de totes les esglésies que hem vist fins ara. La seva única nau compta amb sis columnes perfectament tallades que semblen no tenir fi. Els punts d’interès turístic més importants de l’església són les tombes de Basc de Gamma i de Luís de Camões.

El Claustre del Monestir dels Jerònims encara és més impactant que el de la Catedral de Lisboa. Les dimensions i la perfecció marquen la diferència. Al recorregut pel claustre es pot visitar l’església des de la part superior i la tomba de Fernando Pessoa. També hi ha una sala dedicada a l’evolució del monestir comparant-ho amb la història de Portugal i del món.

La visita es fa força ràpid. Nosaltres vam trigar uns 45′. D’allà vam anar caminant fins al Monument als Descobriments. Hi ha uns grans jardins abans d’arribar-hi.

Monument als Descobriments

És un monument de 52 metres d’alçada erigit el 1960 per commemorar el 500 aniversari d’un dels grans descobridors de Portugal, l’infant Henrique el Navegant, descobridor de Madeira, Les Açores i Cap Verd.

El Monument als Descobriments conté un grup escultòric amb forma de punta de caravel·la sobre el qual l’Infant obre camí a nombrosos personatges que van tenir a veure amb els grans descobriments de la història de Portugal.

Des de dalt hi ha una bona panoràmica de Belém des de les altures. La pujada al monument es pot fer amb ascensor.

Des de dalt es veu el monument de Belém, els barris de l’oest de la ciutat i, el més important, un mosaic de marbre al peu del monument que representa una rosa dels vents al centre dels quals hi ha un mapamundi. La Rosa dels Vents fa 50 metres de diàmetre i va ser dissenyada per Cristino da Silva. Va suposar un regal de la República de Sud-àfrica.

I després de veure’l, vam tornar a la carretera principal on vam agafar el tramvia de tornada, davant del Monestir. Ens vam anar a dinar al Mercat al costat del nostre apartament, el Time Out Market. Està molt bé perquè aquí hi ha la zona d’alimentació, que estava tancada en diumenge, i la zona de restauració. Al centre hi ha la zona comuna de taules i envoltant-lo hi ha tots els restaurants. Tries el que vols i t’ho portes a les taules. Vam menjar unes croquetes, patates i una hamburguesa.

Vam descansar una estona a l’apartament i a la tarda vam anar al Castell de Sant Jordi, que és el que ens quedava per veure.

Castell de Sant Jordi

Aquest és el fulletó oficial.

Horari: Des de novembre fins al febrer: de 9.00 a 19.00 hores.

Preu: Adults: 10 €

El Castell de Sant Jordi és un dels monuments més coneguts de Lisboa. Tant de dia com de nit la seva imatge sobresurt al cim del turó de Sant Jordi, el més alt de Lisboa i on es troben els barris Castelo i La Alfama.

Construït al segle V pels visigots, el Castell de Sant Jordi va ser engrandit pels àrabs al segle IX i modificat durant el regnat d’Alfonso Enríquez. El 1938 va patir una restauració completa.

El seu període de màxima esplendor es va estendre des de mitjans del segle XIII fins a principis del segle XVI, època en què el castell va estar ocupat pels reis de Portugal. Com a mostra del seu passat, actualment s’estan recuperant restes fenicies, gregues i cartaginenques.

La visita ens va portar un parell d’hores, ja que la zona és força gran. A més del castell amb les seves onze torres al mateix recinte hi ha un petit museu, un bar i un restaurant. Després de visitar la fortalesa és recomanable fer una volta pels carrers propers.

Des de dalt de la fortalesa hi ha les millors vistes de Lisboa. Es pot aprofitar la visita al Castell de Sant Jordi per visitar la Catedral de Lisboa, situada a pocs minuts a peu.

Després vam baixar caminant tranquil·lament i vam arribar fins a les places de baix. El temps estava regular, així que vam seure una estona en un bar a prendre alguna cosa.

A les 20h teníem reservat fado per sopar a Povo Lisboa. Aquest és el link. És un bar petit on actuen diferents cantants locals i crec que vam pagar un petit suplement per la música. El menjar està molt bé, plats tradicionals. Ens va costar tot 45€. Durant el sopar, a estones teníem música, en què baixaven la il·luminació de la sala, i a estones podíem menjar tranquil·lament, així que pel nostre gust va ser ideal. Els cantants sembla que van canviant i a nosaltres ens van agradar molt.

I aquí s’acaba la nostra visita a Lisboa. Només ens ha quedat per visitar el Barri Alt i el Chiado, la informació del qual deixo a continuació per si és d’interès.

Chiado i Barri Alt

Ens va quedar per visitar el Chiado, que és un barri elegant i bohemi conegut com el “Montmartre” de Lisboa. El Chiado va ser totalment reconstruït després de l’incendi del 1988 i hi destaquen els carrers del Carmo, amb les ruïnes de l’església del mateix nom, i el de Garret.

El Barri Alt representa la Lisboa alternativa i és probablement el millor lloc de la ciutat per escoltar fados. Pels seus carrers abunden els grafits i la roba estesa. Per arribar fins al Barri Alt podeu agafar la Rua Misericòrdia.

La Praça Luís de Camoes, un dels escenaris de la Revolució dels Clavells, marca el límit dels barris del Chiado i del Barri Alt.

Per arribar a aquests barris el millor és agafar el tramvia 28, l’elevador de Santa Justa o l’elevador Da Gloria que és a la mateixa Plaça dels Restauradors. Prenent l’Elevador de Santa Justa podem veure les quatre illes de cases que es van incendiar el 25 d’agost del 1998.

Lloc comú de trobada és el cafè A Brasileira, a la terrassa del qual, instal·lat en una de les seves taules, una escultura de bronze representa Fernando Pessoa. Des del Mirador de Sao Pedro d’Alcántara podem gaudir d’esplèndides vistes de la Baixa, el Tajo i el turó del Castell de Sant Jordi.

Dia 4: Tren a Porto, arribada cap a les 13h. Tarda a Porto i tornada a la nit