Torre de Belem, Monestir dels Jerònims i Crist Rei (dia 2: 19 de novembre de 2022, dissabte)

L’esmorzar és espectacular, molt més del que esperàvem i està tot boníssim, pa acabat de fer.

Esmorzar a l’Hotel Pensao Londres, a Lisboa.
Bus 758, camí de Cais do Sodré.

Començarem amb el punt més llunyà que és a la Torre de Belém. Per arribar-hi, que ho tenim a uns 6 km, anirem amb transport públic. Comencem el dia corrent ja que veiem arribar el bus 758, que ens deixa a Cais do Sodré. Com en els vells temps… feia molt que no corria per agafar un bus. Allà cal agafar el tramvia 15E que és el que porta al barri de Belem, i és un trajecte de mitja hora, 16 parades, fins a Lg Princesa.

El trajecte és agradable i et deixa a l’autovia. Després cal travessar un pont i arribar fins al mar.

Torre de Belem

Aquesta es la web oficial.

Preu: 6€

Horari: De 9.30 a 18.00 hores, últim horari de venda d’entrades a les 17.00 hores i últim accés a les 17.30 hores. Tancat els dilluns.

La Torre de Belém, d’estil manuelino, va ser construïda entre 1515 i 1519 i és obra de Francisco de Arruda i és Patrimoni de la UNESCO. La torre està situada a la desembocadura del Tajo i inicialment va servir per a la defensa de la ciutat, posteriorment es va convertir en centre duaner i far. És molt a prop del Monestir dels Jerònims.

Només accedir a la planta baixa ens trobem amb 16 finestres amb canons defensius i també es veuen els fossats i buits per on tiraven els presoners. La torre té cinc pisos i acaba en una terrassa.

Les plantes es comuniquen únicament per una petita escala de cargol en què, en els dies més atrafegats, cal fer torns per pujar i baixar i és una mica angoixant. Les plantes de la Torre de Belém són, de baix a dalt: Sala del Governador, Sala dels Reis, Sala d’Audiències, Capella i Terrassa.

A la façana oest de la Torre de Belém hi ha una curiosa gàrgola d’un rinoceront. El primer rinoceront a trepitjar Portugal va arribar de l’Índia el 1513.

Anavem a entrar però vam arribar aviat, estava tancat, al free tour ens havien dit que per dins no valia la pena ja que no hi havia res… Així que vam fer una volta per la zona i vam seguir ruta. També hi ha un museu militar aquí al costat, on vam intentar entrar-hi, valia 4€, però no obrien fins a les 10h, així que també descartat.

Barri de Belem, Lisboa.
Torre de Belem a Lisboa.

El següent destí era el Monument als Descobriments, al qual arribaríem caminant, està a uns 15′ vorejant el riu.

Monument als Descobriments

És un monument de 52 metres d’alçada erigit el 1960 per commemorar el 500 aniversari d’un dels grans descobridors de Portugal, l’infant Henrique el Navegant, descobridor de Madeira, Les Açores i Cap Verd.

El Monument als Descobriments conté un grup escultòric amb forma de punta de caravel·la sobre el qual l’Infant obre camí a nombrosos personatges que van tenir a veure amb els grans descobriments de la història de Portugal.

Des de dalt hi ha una bona panoràmica de Belém des de les altures. La pujada al monument es pot fer amb ascensor. El preu eren 6€ i no obrien fins a les 10h, així que ens vam donar per satisfets amb la visita exterior, des de la qual vam veure la rosa dels vents al centre de la que hi ha un mapamundi. La Rosa dels Vents fa 50 metres de diàmetre i va suposar un regal de la República de Sud-àfrica.

Monument als Descobriments al barri de Belem…
I rosa dels vents, al Monument als Descobriments al barri de Belem.

Des d’aquí vam anar al Monestir dels Jerònims. Entremig hi ha uns jardins amb una font, però estaven tancats en restauració.

Monestir dels Jerònims

És a uns 15′ caminant de la Torre de Belem. Aquesta és la web oficial.

Horari: De 9.30 a 18.00, l’última hora de venda d’entrades és a les 16.30 i l’última entrada és a les 17.30. Tancat els dilluns.

Preu: Adults: 10 €. Es compra l’entrada a unes màquines que hi ha a dins, a la porta del mig, i només es pot pagar amb targeta de crèdit.

El Monestir dels Jerònims és Patrimoni de la UNESCO. Dissenyat per l’arquitecte Diogo de Boitaca, la construcció del Monestir dels Jerònims és del segle XV-XVI. L’estil predominant del monestir és el manuelino i es va construir per celebrar el retorn de l’Índia de Basc de Gamma.

Com a curiositat, la ubicació del monestir va ser escollida per ser on es trobava l’Ermita do Restelo, església on Basc de Gamma i la seva tripulació van passar un temps resant abans d’iniciar el viatge.

Primer cal comprar l’entrada al monestir, a la porta central, però l’accés està sortint a l’esquerra. Una mica més endavant ja veuràs les cues: una per al monestir i una altra per a l’església, que és de franc.

Nosaltres vam començar per la visita de l’Església, ja que l’altra vegada que vaig estar eren a missa i no ens van deixar entrar. I va ser un encert, val molt la pena. L’Església del Monestir dels Jerònims és totalment diferent de totes les esglésies que hem vist fins ara. La seva única nau compta amb sis columnes perfectament tallades que semblen no tenir fi. Els punts d’interès turístic més importants de l’església són les tombes de Basc de Gamma i de Luís de Camões. Aquesta església va patir 2 terratrèmols i després un incendi, així que hi ha zones que es veuen fosques del fum.

Hi havia una mica de cua quan vam arribar i és que obren a les 10.30h, vam haver d’esperar uns 10′. Però va estar molt bé la visita.

Monestir dels Jerònims al Barri de Belem, Lisboa.
Església del Monestir dels Jerònims al Barri de Belem, Lisboa.

Quan vam sortir, seguia havent-hi la mateixa cua per entrar al Monestir, però va ser força ràpid. Crec que vam trigar 10′ més a entrar. El Claustre del Monestir dels Jerònims és més impactant que el de la Catedral de Lisboa. Les dimensions i la perfecció marquen la diferència. Al recorregut pel claustre es pot visitar la tomba de Fernando Pessoa. També hi ha una sala dedicada a l’evolució del monestir comparant-ho amb la història de Portugal i del món.

Monestir dels Jerònims al Barri de Belem, Lisboa. Fent cua…
Monestir dels Jerònims al Barri de Belem, Lisboa.
Monestir dels Jerònims al Barri de Belem, Lisboa.

El Claustre és molt bonic i molt gran, també val la pena aquesta visita. I més ja que no se sol veure el claustre de la Catedral…

Quan vam acabar, cap a les 12h, tornaríem caminant cap a Cais do Sodré, vorejant el riu, un passeig d’una hora. Hi ha les vies del tren a tota aquesta zona, així que no pots creuar per on vols, cal buscar un pas elevat per fer-ho. El primer que vam trobar era just a l’estació de tren de Belem. El temps s’estava tancant i preparant-se per ploure. Ja ens havia espurnejat una mica i no havíem agafat els impermeables perquè avui havia de fer sol. A més feia vent així que aquest xirimiri et mullava sencer.

Ens resguardem una mica a veure si parava, però no ho vam veure clar així que vam canviar de plans. Com que teníem la targeta de transport, vam decidir recular i agafar el tren per l’estació del qual acabàvem de passar fins a Cais do Sodré, 3 parades, per anar a dinar.

Vam anar al Mercat de la Ribera, un lloc curiós, encara que no barat, i com que eren gairebé les 14h, estava a rebentar de gent. Al centre hi ha la zona comuna de taules i envoltant-lo hi ha tots els restaurants. Tries el que vols i t’ho portes a les taules. Vam menjar el plat del dia que era arròs amb marisc per 10€, molt bo i curiós, amb un munt d’escopinyes. I també vam agafar un pack de 5 petiscos per 15€ i la cervesa gran valia 3,5€.

Menjant al Mercat de la Ribera, Lisboa.
Prenent-nos una ginja…

Després vam prendre una ginja en una terrasseta, a 1,45€ i 1,85€ amb xocolata, aprofitant que el dia havia millorat. Ens recarreguem d’energia i seguim cap al Crist Rei. Sortia un ferri a les 15.20h, que va trigar res a arribar, 5′ + 5′ més en aparcar.

En ferri al Crist Rei, a Almada.
En tramvia al Crist Rei, a Almada.

Allà vam agafar el tramvia, 4 parades fins a Almada, i després amb el MapsMe vam anar caminant fins al Crist, a uns 15′. El preu de l’entrada ens va semblar excessiu, també hi havia cua per pujar i ens vam limitar als exteriors, que són espectaculars, amb el pont i la ciutat de Lisboa al davant.

Val moltíssim la pena venir fins aquí i és molt fàcil arribar.

Crist Rei

• Horari: 09:30 a 18:15 (hivern; darrera pujada a les 18:00)

• Preu: Adults: 6 €

Amb els seus més de 28 metres d’alçada, el Crist Rei de Lisboa ens rep a la ciutat amb els braços oberts i ens recorda, inevitablement, l’emblemàtic Crist Redemptor de Rio de Janeiro. De fet, es va crear inspirat en aquest i no al revés, al contrari del que molts pensen.

L’origen d’aquesta construcció es remunta a 1934, quan el llavors Cardenal de Lisboa va viatjar a Rio de Janeiro i va quedar tan impactat pel Crist Redemptor que a la tornada a Portugal va començar a recaptar fons per erigir a Lisboa un monument similar, el Crist Rei. No va ser fins a finals dels cinquanta quan es va aconseguir concloure l’obra, que simbolitza la pau i l’agraïment a Déu per haver mantingut Portugal al marge dels estralls de la Segona Guerra Mundial.

El Crist Rei seria finalment esculpit sobre l’estuari del Tajo, a la localitat d’Almada, per Francisco Franco de Sousa. Els quatre pilars representen els punts cardinals i el seu interior acull la Capella de Nossa Senhora da Paz i un ascensor que ens permet pujar al mirador per contemplar una estupenda panoràmica del pont 25 d’Abril i de Lisboa, amb un abast de fins a 20 km.

El 2007 es va col·locar davant del monument l’anomenada Creu Alta, procedent del Santuari de Fàtima. Actualment té un alberg per a pelegrins, diverses sales de conferències i una cafeteria on els visitants poden parar a descansar.

Crist Rei a Almada.
Pont 25 d’Abril a Lisboa.
Vistes del Crist Rei des del bus 753.

Ens venia de gust també passar per sobre del pont, així que des d’aquí, ja teníem mirat l’itinerari per tornar a l’hotel, que era diferent del d’anada. Calia agafar el bus 753 (cap a Pza Jose Fontana) a Portagem, 2 parades (Viaducte i baixar a Amoreiras). A Amoreiras agafar bus 758 direcció Cais Sodré, 7 parades, fins a Príncep Real.

A MapsMe ja tenia marcada la parada de bus, i quan gairebé hi arribàvem, que calia girar cap a un camí de vianants, vam veure el bus aturat en el que semblava una autovia… Doncs a córrer una altra vegada, per acabar el dia…

Vam passar per sobre el pont i vam arribar a l’apartament.

Comprant castanyes de camí cap a l’apartament.
Sopant a l’hotel.

No teníem gaire gana i estàvem cansats, així que ens vam menjar els entrepans que vam preparar per esmorzar i amb això vam donar el dia per acabat.

Dia 3: Cascais