Barranc de Wadi Mujib i Monte Nebo (dia 12: 27-7-22, dimecres)

Avui vam fer un canvi de plans sobre la marxa, per segona vegada al nostre viatge. És la primera vegada que passa que canviem l’itinerari, i per partida doble.

Per avui ens tocaven 3 trekkings a Dana, cosa que seria passar tot el dia al sol. Però estem una mica socarrimats, tampoc gaire, però en previsió de no acabar pitjor, i que ja hem fet moltes caminades, tant a Petra com al Desert, hem pensat que, amb aquestes calors, millor descartar-ho i fer la resta de viatge una mica més tranquils.

Ahir a la nit vaig escriure al meu allotjament de Dana per dir-li que estàvem cremats i que no caminaríem per Dana, si ens podia cancel·lar gratis, perquè ja estàvem fora de termini. I ens va dir que sí, que sense cap problema. Que amable!! El barranc, amb aigua i ombra, ens vindrà molt bé per a recuperar-nos.

Així que posem rumb a Wadi Mujib i, per dormir, ho farem de nou a Madaba, que és la localitat que és més a prop del Mar Mort, on tenim l’allotjament ja pagat per demà. No hi ha cap altra alternativa, però ja ens sembla bé, així comprarem més souvenirs.

Tenim unes 2 hores i mitja de camí, uns 170 km. Les carreteres estan bé, però per allò dels passos elevats, que no saps mai on te’ls trobaràs, tampoc es pot córrer excessivament.

Arribem al barranc com a les 9.45h. Assegureu-vos que la ubicació està ben marcada.

WADI MUJIB

Aquesta és la web oficial.

Preu: 21 JOD

Wadi Mujib és la reserva natural amb menor altitud del món, es troba a 410 metres per sota del nivell del mar i molt a prop del Mar Mort.

Aquesta reserva va ser creada per a la cria en captivitat de l’íbice de Nubia, una subespècie de la cabra salvatge dels Alps i que habita als penya-segats de gres de Mujib. En trobar-se al profund canó de Wadi Mujib, la reserva té una variació en la seva elevació de 1.300 metres que, juntament amb l’aigua provinent dels set afluents del riu Mujib, ha afavorit la creació d’una sorprenent biodiversitat a la zona.

A causa de l’abundància d’aigua de la reserva, es pot caminar, escalar o recórrer nedant el canó de Wadi Mujib. A més, el recorregut per aquest impressionant canó és considerat una de les millors aventures aquàtiques que es poden fer a Jordània ja que, al final del trajecte, el meravellós paisatge format per penya-segats i vessants, et porta a un sorprenent estany amb una cascada espectacular.

Logística a Wadi Mujib:

• Per accedir-hi cal cercar el Wadi Mujib Adventure Center a Google Maps, o el Wadi Mujib Bridge. És al costat de la carretera del Mar Mort. L’entrada passa molt desapercebuda, cal estar atent o és molt fàcil saltar-se-la. No hi ha ni una sola indicació en tot el camí.
• Obre d’abril a octubre, segons el cabal de l’aigua, així que en aquests mesos, assegureu-vos a través del web oficial si està obert o no. Els caps de setmana (inclosos divendres) diuen que hi ha molta gent. Es recomana arribar abans de les 9. Hi ha qui ha arribat com a les 10.30h, hi ha llista d’espera i després de 2h d’espera, 13 persones al davant, se n’han anat sense fer-ho. Nosaltres al juliol vam arribar a les 9.45h i a l’aparcament hi havia una dotzena de cotxes, però no semblava massificat, ni de bon tros i vam entrar sense problemes.
• La ruta que fem és el Siq Trail, que és autoguiada. Abans sembla que es podia contractar guia, però això ha canviat.
• Calçat: El calçat es mullarà, així que anar amb un amb què et sentis còmode. Poden ser escarpins, jo sempre vaig amb les meves romanes d’aigua, hi ha qui va amb vambes i després ja s’assecaran. Però és important que no rellisquin, ja que hi ha trams que rellisquen molt i que, amb la força de l’aigua, costa de trobar un punt de suport.
• Roba: també es mullarà, així que com et sentis millor. Nosaltres portàvem els banyadors a sota, però damunt samarreta de màniga curta i leggins llargs. Jo fins i tot me’n vaig anar amb els mitjons posats, sota les romanes, i ho vaig agrair, perquè el peu no relliscava res. La roba llarga t’evitarà rascades. És fàcil que et colpegis amb alguna pedra i et rasquis, però nosaltres d’aquí ens anàvem al mar Mort, i no ens podíem permetre cap esgarrinxada. I ho vam aconseguir!! No em vaig emportar guants de bici, que recomanaven, però crec que no calen.
• Què portar a Wadi Mujib: Cal deixar TOT al cotxe. Dins del recinte només et guarden la clau del cotxe, res més. Nosaltres només ens vam portar la GoPro i un telèfon dins una funda protectora per a aigua.
• Amb tot guardat al cotxe, entrem a recepció. Un cop a dins, cal registrar-se. No ens van demanar el passaport, com havíem llegit. Després només cal pagar i llestos. Curiosament, ningú a la sortida no controla que hagis sortit. Fins i tot ens vam agafar nosaltres mateixos la clau del cotxe del prestatge. En fi…
• També et donen una armilla salvavides, que és obligatori portar. Havia llegit que també cal agafar casc, però no va ser el cas.
• Durada del recorregut: 2-3 hores anada i tornada. Nosaltres ens vam entretindre i vam trigar més de 3 hores, perquè vam gaudir el camí de tornada. Aquí també hi ha peixets Rufus, els que mengen pells mortes, i va ser un plaer perquè ens vam deixar portar pel corrent, tranquil·lament, fins i tot vam repetir trams. Ho vam gaudir al màxim. I la temperatura de l’aigua no podia ser més ideal.
• Quan acaba el recorregut, el pàrquing és un canviador a l’aire lliure, perquè a dins no hi ha vestidors.

Ruta Siq en Wadi Mujib

Amb l’armilla posada, només cal entrar al camí. Quan vaig veure les escales de baixada al canó vaig pensar que on m’havia ficat.

Quan baixem a terra, ja ens trobem amb la immensitat del canó. És com estar al Siq de Petra, però amb aigua. La primera part és tranquil·la. L’aigua cobreix només fins als genolls i no té gaire força. El paratge és espectacular. No us oblideu de mirar cap amunt. El reflex de la llum, els colors i les formes de la roca el converteixen en una cosa fascinant.

Un cop t’endinses al canó, l’aigua cada cop té més força i comença a cobrir més. Per anar vas contra corrent. En tornar tens el corrent a favor teu… Nosaltres per aquí vam anar amb el mòbil per fer alguna foto. Ja més endavant el vam haver de guardar a la bossa hermètica ja que el nivell de l’aigua anava pujant i de tant en tant l’anàvem traient i guardant.

El sistema de cordes us ajuda a suportar el corrent i a fer el recorregut.

És un recorregut més o menys fàcil, però diria que hi ha 3 o 4 punts delicats, i encara més a la tornada. Nosaltres vam arribar fins al final, però vam veure alguna noia jove, amb excés de pes, que no es va veure capaç de seguir i es van quedar pel camí. És qüestió de trobar el teu punt de suport, de vegades no ho és el peu i cal ajudar-se amb els braços, perquè la pedra rellisca i el corrent se t’emporta, cal anar temptejant. De tota manera, no ho veig apte per a tothom, crec que cal tenir un mínim de forma física. No vam veure nens ni adolescents durant el nostre recorregut, no sé si hi ha un mínim d’edat.

Quan arribes al final et trobaràs la cascada, sota la qual també et pots ficar, millor pel lateral que de cara, menys força exercirà l’aigua. I en aquest punt crec que vam trigar 1 hora en arribar. Ens va encantar moltíssim fer el barranc. S’ha convertit en els nostres TOP de Jordània. Ens ho vam passar molt bé tot el recorregut. Crec que érem els més granadets…

En tornar, fes-te el mort i deixa’t portar pel corrent mirant cap al cel i gaudint del massatge que et faran els peixets rufus. Els punts difícils de pujada ho són una mica més de baixada perquè ara l’aigua t’arrossega, però res insalvable. I el tram de tornada el vam gaudir un munt recreant-nos i recarregant piles amb aquesta bona temperatura que teníem a l’aigua i refrescant la nostra pell.

Vam acabar cap a les 13.30h. A la sortida, armilles fora, ningú va controlar que sortíssim i ens canviem al cotxe. Estàvem frescos com una rosa i amb una energia increïble. Vam menjar uns gofres que ens van sobrar d’ahir i que amb el sol estaven calentets, així que teníem benzina per seguir ruta.

I vam posar rumb al Mont Nebo, que teníem a uns 55km, 1 hora aprox, i que estava de camí de Madaba, que era on faríem nit.

MONTE NEBO

Preu: 3 JOD, no inclòs a la Jordan Pass.

Aquest és el lloc on està enterrat Moisès i el lloc sant més venerat a Jordània. Un cop al cim, es pot contemplar el vast paisatge compost per la vall del riu Jordà, el mar Mort, Jericó i Jerusalem, a què es fa referència sovint com la Terra Santa.

Continua sent lloc de pelegrinatge dels primers cristians; la primera església de la muntanya Nebo es va construir a finals del segle IV per assenyalar el lloc on va morir Moisès.

S’han trobat sis tombes, de diferents períodes, excavades a les roques situades sota el terra del mosaic de l’església. Al presbiteri actual es poden observar restes de mosaics; el més antic és un panell amb una creu trenada.

La serp enroscada a la creu, que s’erigeix ​​fora del santuari, és el símbol de la serp de bronze que va portar Moisès pel desert i la creu on Jesús va ser crucificat. L’església commemorativa de Moisès a l Mont Nebo té una gran quantitat d’increïbles mosaics.

La visita es fa força ràpid i hi havia molt bones vistes des d’aquí, són espectaculars. Els mosaics de l’església també estan molt bé.

I de nou rumb a Madaba, on vam reservar el mateix allotjament on vam estar l’altra vegada. Hem arribat a les 16h i hem aprofitat per fer shopping, algunes compres de souvenirs: sabons, fang del mar Mort, dàtils… No estàvem segurs si a Amman hi hauria de tot, així que vam preferir comprar algunes coses, per si de cas.

I vam anar a sopar al Centre Comercial de Madaba, per canviar una mica dels sabors tradicionals. Hi havia un McDonald’s, que no n’havíem vist cap a Jordània, i altres restaurants de menjar ràpid. Ens vam demanar un pollastre fregit i arròs fregit.

Deixo la informació sobre Dana, per si algú li és útil.

Dia 13: Visita As Salt i Mar Mort (Mar Mort)