Plaça dels Herois, Cafè New York (dia 5: diumenge 6 gener 2019)

Vam esmorzar de nou al Cafè Frei. El vol no surt fins al vespre, així que tenim tot el dia per davant.

Deixem l’equipatge recollit perquè puguin netejar l’apartament, però ens permeten anar a buscar-lo cap a les 18h, abans d’anar a l’aeroport. L’alternativa per guardar l’equipatge és l’estació de metro que tenim al costat, Deak Ference Ter. Si necessites guardar el teu equipatge, aquí tens la informació.

Per avui tenim la zona de la Plaça dels Herois i el que ens ha anat quedant pendent… Vam decidir anar caminant pel carrer Andrassy fins a l’Òpera, per veure l’edifici per fora. Però oh, horror, està en obres sencer. Tot l’exterior està envoltat de bastides, així que no vam fer cap foto.

L’Avinguda Andrássy, és una avinguda plena d’edificis senyorials i palaus renaixentistes. El gran bulevard uneix la plaça Erzsébet ter amb la Plaça dels Herois, finalitzant el seu recorregut al costat del Parc de la ciutat, un lloc ideal per passar una estona relaxat. També trobaràs les botigues de marques més importants.

Avinguda Andrassy, Budapest.

És una mena de Passeig de Gràcia de Barcelona. Feia fred així que vam decidir agafar el metro a la parada Òpera, línia M1, groga, fins a la Plaça dels Herois que és la parada Hősök Tere.

Aquesta línia de metro és una passada, en pla antic, tant les estacions com els trens. Només sortir al carrer ja veus el impressionant que és la Plaça dels Herois.

Plaça dels Herois

La Plaça dels Herois és una de les places més importants de Budapest. Les seves estàtues commemoren els líders de les set tribus fundadores d’Hongria.

Està a l’extrem menys cèntric de l’Avinguda Andrássy, i forma al costat d’ella un important conjunt arquitectònic declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L’edifici més representatiu de la Plaça dels Herois és el Museu de Belles Arts.

Plaça dels Herois, Budapest.

Museu de Belles Arts, Budapest.

Diuen que a la nit il·luminada és molt bonica. A nosaltres és l’únic que ens queia lluny, així que només la vam veure de dia i cal dir que tota aquesta zona és molt bonica.

Anant cap al parc hi havia una pista de patinatge sobre gel a l’aire lliure, immensa, plena de gent. I vam estar una estona veient l’ambient. Era un goig veure que bé que patinaven tots.

Pista de patinatge al Parc Varosliget, Budapest.

El parc que hi ha és immens i molt bonic. Sembla ser que aquí fan vida les famílies els caps de setmana. Quedava neu del dia anterior. Hi havia mercat nadalenc. Vam passar pel castell Vajdahunyad, que per fora és espectacular. Per dins crec que és un museu. Feia molt de fred així que vam aprofitar i vam fer un vi calent. Els tens de diferents sabors. El de maduixa boníssim. I el te de taronja també.

Mercat de carrer, Budapest.

Castell Vajdahunyad, Budapest.

I a l’altra banda del parc, camí de tornada per on havíem vingut, hi ha el Balneari Szechenyi. Els balnearis és un altre dels imperdibles de Budapest, encara que nosaltres ens ho vam perdre. Els més famosos són aquest i el Balneari Gellert, a la zona de Buda. La roba d’hivern ocupa molt així que ens va donar pal carregar amb la roba de bany i pagar els 17 € que val l’entrada per estar una estona, amb el fred que ens anava a fer. Aquí teniu la web de les Termes Szechenyi. I aquí la Informació del Balneari Gellert, que encara és més car.

Balneario Szechenyi, Budapest.

Cafè New York

Vam agafar el metro de nou, just davant del balneari, a la parada Szechenyi. Ens quedava 1 bitllet del bo de 10, així que només vam haver de comprar-ne 2 més. I el nostre següent destí era el Cafè New York. La ruta indicada era la M1 fins Deak Ferenc Ter i allà transbord a la M2, un parell de parades més fins Blaha Lujza Ter.

Sortim a uns pocs metres del Cafè New York. Eren com les 12.30 h i de nou hi havia cua. Però vam decidir esperar. No crec que esperéssim més de 10′.

El New York Cafè, sens dubte un dels cafès més bonics del món, ha viscut moltes èpoques, sistemes polítics i punts d’inflexió històrics. No obstant això, sempre ha renascut, resplendent i ocupat per aquells que anhelaven les seves comoditats: artistes, membres de la noblesa i plebeus per igual.

Al començament del segle XX, el New York Cafè (New York Kávéház) era el cafè més maco i estimat de Budapest. Era un lloc popular entre escriptors i editors, de fet, els diaris més influents van ser editats aquí, a dalt a la galeria. Després de la Segona Guerra Mundial, el ja famós cafè va caure en mal estat i va servir com una botiga d’articles esportius. Tot i que el cafè va reobrir les seves portes el 1954, no va ser fins a 2006 que va recuperar la seva esplendor original.

Avui en dia, el Hotel New York Palace, construït en estil eclèctic renaixentista italià i inaugurat el 1894, alberga el Cafè New York. La cafeteria, juntament amb un restaurant i el Nyugat-bar, ara formen part de l’hotel.

Cafe New York, Budapest.

Cafe New York, Budapest.

L’horari del cafè New York és de 9 a 24h tots els dies. Aquí podeu consultar la carta del que es pot consumir en ell.  Els plats són tal qual es veuen a les fotos.

És clar que no és barat consumir aquí, però tampoc res exagerat que no haguem de pagar a les nostres respectives capitals segons on t’ho prenguis. El més econòmic és el cafè o l’ampolleta d’aigua petits, que són 5 euros. Nosaltres vam decidir estirar-nos una mica més i ens vam decantar per uns mojitos i una copa de Cabernet Sauvignon… que vam acompanyar amb un plat de pernil i formatge. El plat va amb pa i mantega, cosa que no esperàvem i que ens va ajudar a fer cos per no prendre el mojito a seques, així que ho vam brodar.

De copes al Cafè New York, Budapest.

Estava tot boníssim i va ser un luxe. El lloc et deixa sense parla i, a sobre, una estona de pianista i una estona d’orquestra amb violins, tot en directe, és clar. El vam gaudir molt i ens va costar 49 €, amb els impostos, que anaven a part. Totalment recomanable fer una consumició aquí i gaudir d’un lloc tan excepcional per una estona.

Ja ens quedava poca cosa… El pont de la Llibertat de nit, que l’havíem anat retardant i gairebé em quedo sense, i comprar alguns souvenirs a la Vaci Utca.

De camí al pont havíem de passar per la Gran Sinagoga jueva de nou, l’interior havíem descartat, perquè ens va semblar desorbitat el preu de 4000 Ft. Havíem llegit comentaris i la majoria coincidien que el preu era exagerat per al que hi ha dins.

Amb el preu també pots veure l’Arbre de Vida que també es veu des del carrer. És una escultura similar a un desmai en el qual cada full porta escrit el nom d’un jueu assassinat durant l’Holocaust i va ser construïda el 1991. I també es veu el Cementiri Jueu que, segons diuen, és poc sorprenent comparat amb el de Praga , que no coneixem, però per les fotos que he vist, no té res a veure. També es veu des del carrer.

Arbre de la Vida a la Sinagoga de Budapest.

Cementiri Jueu a la Sinagoga de Budapest.

I ja ens dirigim cap a la Vaci Utca on vam comprar els souvenirs que ens faltaven: ampolletes de Palinka…

I arribem fins al pont de la Llibertat, decorat amb estàtues de bronze… Una preciositat. A l’altra banda del pont està Balneari Gellért.

Puente de la Libertad, Budapest.

Puente de la Libertad, Budapest.

I com ens sobrava una estona, vam decidir anar a sopar al restaurant del primer dia, on de nou vam sopar genial. A més, van ser molt amables perquè el primer dia ens havien donat un val amb un descompte del 10%, que no portàvem a mà i com es recordaven de nosaltres, ens van aplicar el descompte, sense dir-los res.

Sopar al Restaurante Parisi, Budapest.

Doncs amb això acabem el viatge. Primer vam anar a la parada del bus a l’aeroport, a veure si vèiem els horaris… Com no ens quedava cash, calia comprar els bitllets a la màquina. Com havia cua, ens vam repartir la feina. Ells van ser a l’apartament a per l’equipatge mentre jo comprava els bitllets i passava pel súper. Quina coordinació!! En 15′ passava el següent bus i ho vam clavar. I aquest cop sí vam poder anar asseguts.

Arribem un parell d’hores abans i va anar tot rodat. A esperar i camí de tornada sense incidents. Només que em vaig confondre de pàrquing i vam anar al que no tocava. Segons va dir el conductor els passa moltes vegades. Mal de molts… consol de XIMPLETA. Per sort ens van tornar de seguida a l’aeroport i l’altra furgo ens esperava… Vam arribar a casa cap a la una de la matinada i demà a treballar :(.

Com tots, ha estat un fantàstic viatge. Una destinació però que molt, molt recomanable. Segurament es gaudirà i aprofitarà el dia encara més a la primavera o a l’estiu.

Sense nova destinació definida… esperant a veure si a l’estiu poguéssim fer PERU!!!!!

Altres despeses del dia:

Esmorzar a Cafè Frei: 2080 Ft

Ampolla de Palinka 100 ml: 1350 Ft

Vi calent: 600 Ft

Te amb taronja: 300 Ft

Sopar: 12000 Ft

Llonganissa petita: 1250