Vam reservar a través d’Offerum un pack de 2 nits d’allotjament i esmorzar per a 3 persones a l’hotel Riberies de Llavorsí, a Lleida, que incloïa 2 activitats (vam triar ràfting i iniciació de baixada de barrancs) i 2 hores de Spa al mateix hotel pel preu total de 270 €. El vam agafar pel darrer cap de setmana de maig, però aquí feia un temps hivernal més que primaveral i les temperatures estaven entre 5-12 graus, així que ens va semblar molt de fred com per gaudir de l’activitat aquàtica i vam decidir canviar dates. I ara, a pilota passada, puc dir que vam fer bé, ja que l’aigua del riu està extremadament freda, fins i tot en ple estiu, i el que és divertit és que et vingui de gust tirar-te a l’aigua i no fugir d’ella, que és el que haguéssim fet si haguéssim anat llavors perquè, tot i el neoprè, et mulles igualment.
Com l’hotel és petitó, ens van donar data a dos mesos vista, per al cap de setmana del 26 de juliol.
Dia 1: Llavorsí (26 de juliol del 2013)
Plaça Major a les festes de LLavorsí.
Voltants de Llavorsí.
Arribem a Llavorsí i vam passejar pel poble, que casualment eren festes. També vam veure el riu i la seva meravellosa natura.
Spa a l’Hotel Riberíes, Llavorsí
Spa a l’Hotel Riberíes, Llavorsí
Vam gaudir de l’spa de l’hotel.
Sopar al Restaurant Can Punyetes, a Sort
I vam sortir a sopar d’hora, que l’endemà tocava fer ràfting, a un restaurant anomenat Can Punyetes, a Sort.
Dia 2: Rafting a Llavorsí (27 de juliol del 2013)
A les 9.45 teníem hora per fer ràfting amb Rafting Llavorsí, just a l’altre costat del riu. És la nostra primera vegada. Ens hem d’esperar fins a les 10. Ens donen uns peücs de goma, segons número de peu, i el vestit de neoprè curt, segons ens veuen, a ull. A sota només es pot portar el banyador. Després tota la roba al cotxe i et guarden la clau en una taquilla.
Ens divideixen per grups. Nosaltres som 3 i ens ajunten amb altres 3 nois, de València, a més del nostre monitor, Joan. No havent-hi suficient amb estar embotits en el vestit de neoprè, que ens afegeixen casc i armilla salvavides i ara toca la classe teòrica, de secà.
Rebent instruccions per fer rafting, Llavorsí.
Ens indica com agafar el rem, que no cal deixar anar la part de dalt; com i on seure i posar els peus i comença la pràctica. Ara a aprendre a remar. No sé en què estaria pensant que tots amb el rem fora, òbviament, i no sé què feia jo amb el rem dins. El monitor que no sap com dir-me que el rem es posa cap a fora… No, si ja ho sé, però és que m’he bloquejat… Els valencians que diuen “estem morts”. Comencem bé !!
Seguim amb els diferents termes: remar cap endavant, remar cap enrere, stop, contrapès a la dreta o a l’esquerra, càrrega davant, gir… Després seguim amb què fer si un cau a l’aigua: que si el rem, que si pujar, que si agafar el de baix, que si nedar i com… i per acabar, els consells per si es bolca la barca. Bolcar-se la barca?? Crec que millor em quedo a terra…
Preparats per fer rafting, a Llavorsí.
Abans de començar el rafting.
Fotos de rigor abans de començar,
i a carregar amb la barca cap a terra.
Ens vam asseure 2 davant, 2 al mig, 2 darrere i el monitor, que en realitat és qui dirigeix tot darrere. Nosaltres ens vam asseure darrere, encara que sobre la marxa ens vam anar canviant tots de posició. Al principi vaig agrair començar enrere, mentre vas agafant agilitat, però on més aigua enganxes, és davant. El recorregut de Llavorsí són 14 km. Estàs com una hora baixant i la veritat es nota. En absolut es fa llarg però hi ha activitats que quan comences a gaudir-ne s’acaben, però no és aquest el cas. Et dóna temps d’agafar-li el gustet.
Vam baixar 4 barcasses, cadascuna amb el seu monitor. Per a nosaltres era la primera vegada, així que al principi t’aferres fortament a tot: rem, corda, peus… Però després et vas relaxant. Els valencians ja repetien, així que anaven més sobrats.
Comencem el rafting, a Llavorsí.
Comencem el descens, a Llavorsí.
En ple rafting, a Llavorsí.
En ple rafting, a Llavorsí.
Durant el recorregut anem posant en pràctica tot l’après. Passem per trams tranquils,altres que no ho són tant,
Xoquem amb les altres barques…
xoquem de front, de costat, amb una altra de les barques,
Ens posem dempeus
remem cap endavant, cap enrere, vam donar voltes, ens vam posar dempeus,
Saltem a l’aigua…
ens vam tirar a l’aigua…
En ple rafting… a Llavorsí.
vam caure i ens vam aixecar una i una altra vegada. Vam posar per a la càmara
Saludem a la càmara.
Desafiant els ràpids…
Superant els ràpids a Llavorsí
Gairebé vam quedar coberts per l’aigua
I sobretot vam riure, ens vam riure tots molt. Ja sé que em diran que uns més que d’altres, però cadascú és com és i només cal veure les nostres cares. Ens ho vam passar com mai. Sens dubte ha estat un dels dies més divertits de la nostra vida, encara que pugui semblar exagerat. I això que acabàvem de tornar d’unes bones vacances i ens ho havíem passat fantàstic!! Però en això coincidim tots tres.
Quan vam acabar el recorregut ajudem a treure la barca de l’aigua. També em recriminaran que no vaig ajudar, però asseguro que ho vaig intentar. No sabia per quin costat baixar i ho vaig fer per al fons i quan vaig aconseguir aixecar-me dins de l’aigua ja estaven la resta amb la barca fora.
Allà ens esperava un autocar que ens va portar al punt de sortida.
Autocar de tornada a la base de Rafting Llavorsí.
Durant el trajecte seguim rient amb els nostres companys de viatge: que si la que remava per dins; que si el que va ser tirat a l’aigua; que si els que van acceptar l’opció de saltar a l’aigua i van sortir disparats cap a la vorera com si de Gemma Mengual i equip es tractés (això sí, després no hi havia manera d’arribar al centre del riu); que si el que es va quedar assegut a dins i no hi havia manera de aixecar-se; que si el que va ser tret de l’aigua en pes com si d’un sac de patates es tractés; que si la que es riu sense parar, etc. etc.
El nostre equip de rafting ha superat la prova.
I ja de tornada a la base
Enviem una salutació als nostres companys valencians, immillorables companys d’aventures. I per suposat al nostre magnífic guia Joan. Qui com si d’un saltimbanqui es tractés, donava tombs i salts constants a la barca alhora que mantenia a l’equip unit, i que amb la seva força i alegria, ens va fer passar un viatge inoblidable. I això sí, desenganyem-nos, que aquí l’únic que mantenia l’embarcació a flot era en Joan.
I per si llegeixes això, Joan, aprofitant la propaganda gratuïta que us acabem de fer, jo de tu li demanaria un augment al cap. I ja de pas, un descompte per a nosaltres per a l’any que ve, jeje.
Sopar al Restaurant Can Punyetes, a Sort
Per concloure el dia, vam tornar a sopar on el dia anterior, en el nostre ja clàssic Can Punyetes.
Dia 3: Barranc de Berrós a Llavorsí, baixada d’iniciació (28 de juliol de 2013)
Avui farem la baixada del Barranc de Berrós, que és el tram d’iniciació. Aquí ens donen uns mitjons de neoprè segons talla de peu i el vestit de neoprè també a ull, com ahir, però aquest és més gruixut i de màniga llarga i pantalons llargs. Ens reparteixen el material i hem de seguir als monitors cada un en el nostre cotxe. A més, cada un ha de portar calçat que es pugui mullar. Nosaltres portàvem sandàlies tipus romanes de riu. Fa anys que són de la família i ens van molt bé per banyar-nos en llacs, platges de pedres, etc. Però al final del recorregut l’altre guia, Ivo, ens va dir que no pensava que aguantessing fins al final, que havia vist moltes sandàlies baixar riu avall. La majoria portaven bambes o bota tipus muntanya, que a mi em sembla més enutjosa encara.
El barranc de Berrós és a tocar, direcció Esterri d’Àneu. En un pàrquing que hi ha a peu de carretera ens embutxem el neoprè. Tampoc es pot portar res sota que no sigui el banyador, per facilitar la calor corporal. Sembla ser que som els primers a fer el descens avui, el que ens facilitarà la tasca ja que no haurem d’esperar a que acabin els de davant i a més l’aigua no estarà remoguda, amb la qual cosa tindrem més visibilitat.
Cal caminar un tros en ascens. Després al bosc, ja a peu de riu, ens donen les instruccions: que si per la baixada en ràpel la mà sempre enrere; que si per a baixada en tobogan braços creuats sobre el pit; que si hi ha zones que amb el Dodotis arrossegant-se pel terra…
I vam començar la ruta…
Iniciació al barranquisme, les nostres primeres passes.
Avancem pel Barranc de Berrós.
Aquest és el pas per la dutxa, de forma seqüencial. Encara que tots insistíem en què ja ens havíem dutxat aquest matí, no hi va haver manera de saltar-se la dutxa.
A punt de passar per la dutxa…
Passant per la dutxa…
Passant per la dutxa…
A punt de sortir de la dutxa…
Després d’una bona dutxa…
I així vam sortir de la dutxa. No ha estat gens malament…
Després de seguir arrossegant-nos amb el Dodotis o caminant com podem, arribem al tram final.
Així comença l’últim tram, del qual jo em vaig saltar la meitat. Cal baixar agafats a la corda, intentant recolzar-se contra la relliscosa paret
Baixada de barranc en tobogan.
La qual cosa no era gens fàcil
Baixada de barrancs en tobogan.
Aquí es veu tot el salt que hi havia
Alçada del salt del barranc que calia fer…
I jo vaig desaparèixer de l’objectiu del fotògraf en aquest tram.
Darrera baixada del barranc d’iniciació.
Així de bé ens ho vam passar amb la baixada de barrancs…
Després em vaig deixar anar, encara no sé per què, i vaig baixar en tobogan, davant l’espantada mirada dels companys que pensaven que m’havia estampat a la roca, i vaig reaparéixer aquí:
El nostre grup de baixada de barrancs…
El nostre grup de baixada de barrancs amb la cascada final de fons.
Aquesta és la foto del grup
El paio catxes de dalt és Ivo (perdó si ho he escrit malament), el nostre altre guia.
I aquest tros de tia, afectuosament parlant, del casc blanc és Jess, la nostra fantàstica guia.
Si llegeixes això, Jess, una salutació de “Mare Extreme” i família. Així em va batejar després de l’últim salt. Segons deia, els de Red Bull estaven per allà i si haguessin vist el salt ens haguessin fitxat segur.
Satisfets amb el barranquisme fet a Llavorsí.
I així vam acabar.
La nostra guia de barranquisme…
I aquí amb Jess al pàrquing.
Era la nostra primera vegada però repetirem segur. El ràfting i la baixada de barrancs són molt diferents. Ens ho hem passat molt millor amb el ràfting. És més divertit, té menys risc i ho gaudeixes més.
La baixada de barrancs ens va saber a poc. S’ha acabat massa ràpid. Però és molt més emocionant. Més perillós, en el sentit que et pots portar alguna trompada i fa més por, sobretot per a qui li puguin molestar les altures.
Per als que no ho hagueu provat, recomanables tots dues. Cal provar-les sí o sí. A més crec que vam tenir molta sort que el riu portava aigua de més, la qual cosa ho va fer encara més emocionant. Crec que no és normal que a finals de juliol el riu porti tanta aigua.
Espero que us agradin les fotos!! Aquí n’hi ha més…
Deixa un comentari