Free Tour de Medellín al matí i a les 16.20 h vol a Sta. Marta (dia 11: dilluns, 26 d’agost de 2019)
Avui no havíem de matinar perquè fins a les 9 no teníem el Free Tour i estava com a 10′ caminant. Així que vam començar amb un bon esmorzar…
Free Tour cultural Medellín
Punt de trobada: Estació de metro Alpujarra
He de dir que ja he fet uns quants free Tour i aquest va ser el que menys em va agradar. De fet, havíem de haver-nos anat a la meitat i va durar 3 hores i mitja i nosaltres amb les presses que havíem d’anar a l’aeroport i ens vam quedar sense veure amb calma la zona principal de Medellín.
I a sobre al final ens van demanar un mínim d’aportació al Tour de 5$, la qual cosa em va molestar perquè si no, que no sigui Free Tour. Se suposa que dones la voluntat.
Nosaltres el vam reservar amb Civitatis, per horari, perquè començava abans. L’horari del Tour era de 9 a 11.30h i es fa cada dia.
El Tour consisteix a explicar la història de la ciutat i els punts d’interès. Comencem per l’estació de ferrocarril d’Antioquia, la Plaça de les Llums i l’antiga Plaça de Cisneros… Ens vam entretenir un munt amb el tema de la història del país. Després van estar donant informació curiosa sobre menjars, coses típiques del país, però nosaltres ja anàvem de baixada en el nostre viatge, així que la majoria de la informació ens era redundant.
Vam seguir fins al Parc Sant Antoni, prop de l’estació de metro del mateix nom, on hi ha més escultures de Fernando Botero. Una d’elles és un “Ocell de la Pau”, que s’exhibeix al costat d’una versió anterior que va ser destruïda per una bomba en un atac terrorista al 1995.
Després havíem d’anar cap a les zones principals del centre històric i les més emblemàtiques, però eren gairebé les 12 h i no havíem vist res: Parc Berrio, el Palau de la Cultura, el Palau Nacional, la Catedral…
Al Parc Berrio vam estar-hi gens i això que em va semblar que hi havia molt ambient per la zona. És el centre neuràlgic de la ciutat. Va patir diversos incendis a inicis de segle XX. D’aquesta manera, es va transformar en el que és avui, part del centre comercial i de negocis de la ciutat. Així i tot, conserva part de l’encant d’abans i és un lloc de trobada habitual per als locals. La plaça compta amb un dels millors monuments de la ciutat, l’Església de la Candelaria. D’un color blanc impol·lut, el temple llueix un bonic estil colonial.
On sí que ens vam entretenir un munt va ser en els murals de Pedro Nel Gómez. Estan entre el parc Berrio i la plaça Botero. És un immens mural de 20 peces de l’artista antioqueny Pedro Nel Gómez. Representen la història d’Antioquia des dels indígenes fins el seu passat més recent. Aquests murals són una de les parades més importants dels Free Tours. En qualsevol cas, hi havia altres Tours que van arribar més tard i se’n van anar abans, i nosaltres allà seguíem amb la història de país. S’ha de reconèixer que el mural és preciós, però no som experts com per necessitar tanta explicació.
Per acabar la Plaça Botero, on vam estar-hi 5 minuts i ja ens vam acomiadar del grup. A sobre anaven una parella, de manera que a l’hora de pagar com que et senties més pressionat i només érem 8 persones al Tour.
Vam acabar a les 12.30 h i teníem 1 hora per a fotografiar la Plaça Botero, comprar alguna figura de record i tornar a l’hotel a agafar l’equipatge. Un desastre tot i a sobre ens va posar de mal humor i més veient el gran ambient de gent i parades al carrer que hi havia en tota aquesta zona. Ens feia ràbia haver desaprofitat les 4 hores de Tour quan podríem haver passejat tranquil·lament i observat l’ambient. Ni vam veure la catedral, ni l’Hotel Nutibara, ni vam poder entrar al Palau de Cultura…
Sens dubte, passejar pel centre de Medellín al teu aire és la millor opció, té molt bona pinta. És una ciutat que respira art i cultura.
La Plaça Botero, també coneguda com Plaça de les Escultures, i el plat fort de Medellín, la vam veure a la carrera. Té un àrea de 7.500 metres quadrats. Està en un dels llocs més tradicionals i característics de la ciutat. Està envoltada pel Museu d’Antioquia, el Palau de la Cultura i l’Hotel Nutibara, convertint-la no només en l’epicentre de l’art i la cultura de Medellín, sinó també, en un lloc de pas obligat per als visitants. La Plaça de les Escultures es va convertir en tot un exemple de recuperació social, transformant-se en un lloc d’entreteniment i diversió. La Plaça té 23 obres d’art de Fernando Botero que es van instal·lar al 2002.
Aquí vam abandonar el grup, ja feia estona que els avisàvem que havíem d’agafar l’avió, i únicament vam poder fer un grapat de fotos i comprar algunes figuretes típiques. Amb les presses vam comprar unes petites que venien a la mateixa plaça en un lloc ambulant, quan fora de la plaça valien el mateix, però eren el doble de grans. Està clar que la pressa no és bona companya.
Palau de la Cultura
Horari: de 8:00 a 17:00 hores de dilluns a divendres i fins a les 14:00 hores els dissabtes. Gratis
Evidentment ens vam quedar sense veure’l. És un dels edificis més bonics a veure a Medellín i està a la mateixa Plaça Botero. Va ser dissenyat el 1925 per un arquitecte belga. El projecte inicial era quatre vegades més gran del que podem veure avui però, tot i així, aquest edifici d’estil neogòtic blanc i negre resulta imponent.
Les vistes més boniques de l’edifici mateix es tenen des de la Plaça Botero. Però si es té temps i possibilitat no cal deixar de visitar l’interior de l’edifici. A l’entrar revisen les motxilles i deixen registrada qualsevol càmera de fotos que portis a la vista. Un cop passat aquest tràmit es pot passejar pels passadissos i sales del palau avui ocupat per oficines municipals.
Es poden fer fotografies i accedir a gairebé totes les sales, llevat d’algunes que formen part de la biblioteca. A la resta, demanant permís si fos un espai dedicat a oficina, ningú posa cap pega perquè els visitants treguin el nas i xafardegin a dins.
Una majestuosa escala és la forma més atractiva d’anar pujant d’un nivell a un altre d’aquest palau. A més de passejar pels majestuosos passadissos i sales del palau, es pot pujar fins a la terrassa.
I després de les compres a la Plaça Botero ens vam anar ràpidament de tornada a l’hotel. Pel camí ens vam prendre un altre suc de canya, que eren les 13 h i ja feia estona de l’esmorzar i teníem gana…
I vam comprar uns xurros colombians per menjar-los a l’aeroport. L’equipatge ja l’havíem deixat preparat al matí a l’habitació el check in era a les 13h. Cap a les 13.30 h màxim teníem pensat agafar un taxi a l’aeroport. Si tens més temps, pots anar en bus des de l’Hotel Nutibara, passa cada 15′ i triga 1 hora aprox. i val 12.000 COP. Si no s’hagués fet tan tard amb el Tour, haguéssim anat en bus.
El preu en taxi és aproximadament 75.000 COP. Així que vaig reservar a través d’Cabify i vam arribar en 30′, a les 14h. Aquí atenció perquè a mi em posava el preu 58.000 COP i el taxista ens diu que han fet un túnel que es va molt ràpid… Jo dic, doncs que bé. Així que pel túnel. I després quan em ve el càrrec de la targeta, resulta que com que era de peatge, em va costar 20.000 COP més, és a dir 78.000 COP. Anàvem amb temps així que ens ho podíem haver estalviat. L’aeroport és molt petit. Només entrar ja tens el control de seguretat, així que vam anar amb temps de sobres. Al no haver de facturar, amb 2 hores n’hi ha prou.
Vam comprar una merenga a l’aeroport i ens vam menjar els xurros. Tot cal dir, això ho acabàvem d’aprendre al Tour. El xurro a Colòmbia ens van dir que era com els nostres bunyols. Al meu entendre, l’aspecte és com un Dònut casolà, farcit, i el sabor també. No em va donar el gust de la massa de bunyol sinó de la de dònut. Amb una particularitat, anava farcit. No sé de què, però era com si ens mengéssim un xurro mallorquí, és a dir de formatge i sobrassada. Deliciosos.
I després d’una curta espera, vam embarcar puntualment amb Avianca. El vol sortia a les 16.20 h i perfecte, com tots, i et donen fins i tot una ampolleta d’aigua, tot i que el trajecte és molt curt. El nostre següent destí era Santa Marta. Vam agafar un vol amb escala a Bogotà. El vam triar per l’horari i el preu. Trigàvem 1 hora fins Bogotà i en hora i mitja teníem el vol fins a Santa Marta, a on arribaríem cap a les 20.30h.
Crec que hi ha un bus fins al centre, però no vaig aconseguir saber fins quina hora circulava. A la sortida estava indicat el preu del taxi al centre, que és preu fix, 27.000 COP, així que ens vam decantar per aquesta opció.
El nostre hotel està just a un costat de la Catedral. Crec que vam trigar uns 20′. Quina calor fa a Santa Marta, inaguantable!!! Aquest és potser l’allotjament més senzill, però el preu també.
Només arribar, l’habitació era plena de mosquits. Àrdua tasca per a desfer-se’n, però ho vam aconseguir, així que ja vam poder dormir tranquils. Segons ens van dir havia plogut els dies anteriors i tota la zona estava igual.
Vam anar a veure si sopàvem, ja eren com les 21.30h. Al nostre mateix carrer, uns metres més endavant, hi havia unes parades al carrer on hi havia pizza, hamburgueses, sucs… Molt curiós el lloc, amb els seus ventiladors sobre les cadires, clavats a la paret. Vam demanar un parell d’hamburgueses que estaven boníssimes, cervesa no tenien, però no problema, amic, jo et porto les que vulguis. I un suc enorme que em vaig prendre, aquest cop de mango. Val a dir que, encara que era al carrer, esbaldien els pots on feien els sucs en aigua neta. Ho tenien molt ben muntat. En tot el viatge no hem tingut ni conat de mal de panxa, i ens hem inflat a sucs de canya i altres varis. I va estar tot boníssim. A la tornada li vam preguntar a la senyora de l’hotel per la zona, i ens va dir que no era molt recomanable, que millor pel passeig. La veritat no vam tenir cap problema i hi havia gent local i també altres turistes.
Quan vam tornar a la plaça de la Catedral, l’aspecte ja havia canviat, com a la majoria dels centres històrics. Els bancs ja havien estat ocupats per passar-hi la nit. I després del sopar ens vam anar a dormir, la volta nocturna la deixem per demà, que tenim el dia més tranquil.
Altres despeses del dia:
Suc de canya: 2.000 COP
Xurro i empanada: 500 COP per peça
2 figures petites de Botero de fusta + 1 de bronze + clauer = 50.000 COP
Cervesa a l’hotel: 5.000 COP
Taxi a l’aeroport de Medellín: 78.000 COP
Merengue a l’aeroport: 5.900 COP
Taxi des de l’aeroport de Santa Marta: 27.000 COP
Suc de mango: 3.500 COP
Sopar en lloc de carrer: 2 hamburgueses amb patates (8.000 cada una) + 1 cervesa = 20.000 COP
Deixa un comentari