Arribada en bus a Hoi An des de Da Nang (dia 13, dimarts, 17 de juliol del 2018)
Avui em llevo tard i he esmorzat espaguetis. A la cantonada del meu hotel, hi havia un lloc on feien plats de pasta per 49.000 i que ja havia provat i em va agradar. Així que com tenia viatge amb autobús, vaig decidir omplir bé la panxa.
Avui vaig a Hoi An en un bus local que passa cada 20′ i triga menys d’una hora en arribar. No recordo si era la línia 1 o 10. Cal agafar-lo a l’altra punta de Da Nang, i jo que sóc molt rata… doncs vaig anar caminant perquè no tenia molt clar on l’havia d’agafar. Estava a un parell de quilòmetres de l’hotel i vaig anar caminant. S’agafa abans d’arribar a l’estació d’autobusos. L’autobús passava cada 20′. Tenia una hora de trajecte. Vaig descarregar l’equipatge a l’hotel i vaig anar a dinar.
Quan arribo a l’hotel em donen una habitació gran, més aviat enorme, era un apartament, perquè la tenien buida i perquè estigués contenta.
Ara vaig a preparar la bugada i a menjar. A l’hotel també s’encarregaven del rentat de roba però era més car. De camí cap a l’hotel vaig preguntar a diversos llocs i em sortia a 15.000 dongs 1kg. A mi em va costar 35.000 doncs eren més de 2 kg. La havia de passar a buscar a les 24 h aprox.
I per menjar avui una altra vegada pizza, millor que la de l’altre dia fins i tot i de tornada a l’hotel una estona. Avui fa un dia de pena.
Volia anar a sopar al centre però porta tota l’estona diluviant, així que només he pogut fer una mica de shopping i un passeig. Com no para de ploure, he decidit sopar prop de l’hotel, espaguetis bolonyesa amb gambes. He esperat una estona a veure si deixava de ploure, però no té pinta, així que he passat per un super a comprar provisions per a la nit i avui toca Netflix.
Cap a les 21h ja estic a l’hotel, tota xopa.
Hoi An
La petita ciutat de Hoi An és al centre del Vietnam, amb un sabor antic i tradicional, la multitud de detalls i influències xineses, japoneses i franceses, li han valgut el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat.
Banyada pel riu Thu Bon, va ser un important port pesquer durant els segles XVI al XVIII. El casc antic de Hoi An es conserva intacte, en part perquè durant la guerra la major part dels atacs es concentraven a la veïna ciutat de Hue, i que les lleis vigents prohibeixen alterar els edificis i fins i tot la circulació de cotxes pels seus carrers.
Que pots veure a Hoi An:
- El Pont cobert japonès. El Pont està construït en fusta i pedra, de façanes en color vermellós i teulades de teula grisa, decorats per talles de fusta. Està decorat amb els fanalets típics de l’artesania de Hoi An. Tots dos extrems del pont estan custodiats per guardians: gossos en un extrem i micos en l’altre. A l’extrem nord, un temple vietnamita de l’any 1719.
- Platja de Hoi An. Aigües cristal·lines, sorra blanca i un clima tropical, les platges de Hoi An no tenen res a envejar a les platges del Carib. La icona de bellesa vietnamita és pell blanca, raó per la qual el poble vietnamita en general i les dones en particular, eviten el sol sigui com sigui. Per això hi ha platges desertes durant el dia, i platges abarrotades durant la nit. La gent acudeix a la tarda nit a les platges a practicar esport o passejar. Jo no la vaig poder veure perquè em va ploure.
- Artesanies a Hoi An. Per als amants de les compres Hoi An té molt a oferir. L’ambient no és el típic ambient de mercats, sinó que caminant pel casc antic tenim multitud de petites botigues, normalment estretes cases de dues plantes d’alçada, on podrem comprar vestits de seda, pintures, quadres i altres artesanies. Probablement el més cridaner de la ciutat de Hoi An són els seus fanalets de colors.
- El Riu de Hoi An. La ciutat de Hoi An és travessada pel riu Thu Bon (Sông Thu Bon), centre neuràlgic de la ciutat, on s’aixequen les estretes cases vietnamites a banda i banda. Per les seves aigües naveguen petits vaixells de pescadors, ja que el riu no és prou profund com per permetre el pas d’embarcacions grans. Multitud de petits ponts de fusta creuen per sobre del riu, permetent el pas entre ribes. L’absència de canalització, fa que el riu Thu Bon es desbordi amb relativa freqüència. No obstant això, hi ha una llegenda que explica les inundacions: la llegenda diu que un terrible monstre el cap del qual estava a l’Índia, la seva cua al Japó i el seu cos a Vietnam, era el culpable de tots aquests desastres. Cada vegada que l’enorme monstre es movia, un terratrèmol o una inundació assolava la zona.
- Vida Nocturna a Hoi An. Quan cau la nit la ciutat de Hoi An es troba pobrament il·luminada per fanals, però, els fanalets artesanals il·luminaran tot. El vermell és el color per excel·lència, ja que en la cultura vietnamita significa alegria i lleialtat. Passejant per la vora del riu, podrem contemplar els fanalets a banda i banda i, en determinades ocasions especials, barques i figures de paper amb espelmes a l’interior.
Altres preus del dia:
Esmorzar: 63.000 dongs
Dinar: 105.000 dongs
Sopar: 95.000 dongs
Compra: 120.000 dongs
Deixa un comentari