Cascais (Dia 3: 20 de novembre de 2022, diumenge)
Després d’esmorzar, de nou agafem el bus 758 fins a Cais do Sodré i allà el tren fins a Cascais. Els trens passaven cada 20′ i nosaltres el vam agafar a les 8.41h. El primer que vam fer va ser anar al Mercat, que no sabíem si estaria obert i estava a uns 300m de l’estació de tren.
Doncs sí estava obert, està dins d’una gran carpa, i als voltants hi havia una mena de mercat d’encants, pel que també vam fer una volta. Ens van dir que només obrien dimecres, dissabtes i diumenges i tanquen a les 14h. Al mercat hi ha productes locals que a nosaltres ens agraden molt, i vam comprar uns lots de formatges de llet crua per uns 6€. També vam comprar unes figues seques i panses.
El destí següent era la Boca de l’Infern, el punt més allunyat, a mitja hora caminant travessant tota la localitat. Els penya-segats són espectaculars, és una zona increïble i brutal la feina de la mare natura. Hi ha alguns trams on et pots acostar més al mar.
Aleshores vam fer una pausa en una terrasseta, aprofitant que feia un dia estiuenc, i ens vam menjar els entrepans de l’esmorzar. La llauna de cervesa a 2€, cafè 0,90€. Just aquí al costat hi ha un altre mercat amb els típics productes turístics: draps, estovalles, imants, etc. Aprofitem per comprar uns draps de cuina, 3 x 5€.
Després seguim vorejant el mar fins al far i el Palau Comte de Guimaraes. El Palau és una passada, i més la caleta on està enclavat, amb accés directe al mar. Molt bonica aquesta zona. Estava tancat, no sé si per l’hora que era. Només vàrem veure l’exterior i els jardins.
El far, ens vam quedar sense veure’l. Vam arribar a les 13h i les 3 noies que hi havia se n’anaven a dinar i tancaven 2h… En fi. Més vista se’n té des del penya-segat del davant.
Seguim pel port, passegem pel Parc Marechal Carmone i arribem a la Ciutadella, que és una muralla i poc més per veure al seu interior, per acabar a la platja da Ribeira. Allí vam descansar una estona, ens vam menjar unes castanyes i vam donar per acabada la visita. Vam tornar pel carrer principal, que no havíem vist abans, i que és una avinguda molt animada, plena de terrasses i restaurants. Nosaltres ens havíem menjat els entrepans cap al migdia i no teníem gana.
Cascais
Cascais, antic poble de pescadors, és una petita localitat costanera situada a només 30 quilòmetres de Lisboa. Des de principis del segle XX ha estat destí d’artistes i aristòcrates (entre ells, la família reial espanyola durant el seu exili). Es diu que va ser a Cascais on Ian Fleming va idear el seu James Bond, i veient la decadent opulència de les seves viles i palauets, que testifiquen el seu passat com a lloc predilecte de famosos i nobles per passar les vacances, no és difícil traslladar-se a aquells foscos anys quaranta.
Avui dia, Cascais és un dels llocs propers a Lisboa més visitats i amb millor ambient. Enrere ha deixat aquest aire exclusiu per convertir-se en centre de festivals i concerts a l’estiu i oferir, gràcies a les platges, diverses possibilitats per als amants del surf i la vela. En els darrers anys, també s’ha convertit en una destinació interessant per als aficionats al golf, ja que compta amb més de deu camps.
L’arquitectura de Cascais és senyorial i recorda vells temps quan era una destinació de vacances de luxe.
Cascais és un lloc perfecte on passar un dia passejant pels carrerons del nucli antic, plens de botigues que combinen artesania i moda i terrasses de bars i cafès on escapar de l’enrenou de la capital.
També es pot visitar algun dels principals llocs d’interès com la Ciutadella o el Museu dels Comtes de Castro Guimarães.
Una bona opció per organitzar la teva visita a Cascais és arribar al matí, dinar-hi i recórrer el passeig marítim fins arribar a Estoril. Des d’allà es pot desfer el camí fins a Cascais per tornar a Lisboa o fer-ho directament des d’Estoril. Nosaltres ja estàvem cansats així que vam desfer el que havíem caminat.
Vam agafar el tren de tornada a les 15.20 h i el bus 758 fins a l’apartament, perquè anàvem carregats amb les compres que havíem fet. Vam descansar una estona i vam tornar a sortir a fer una volta nocturna per la zona de la plaça Rossio. Després vam arribar fins al centre i sopem a Pastisseria Recife, fent cantonada amb el carrer R. do Alecrim, per on passa el tramvia que és el que ens porta al nostre hotel. Vam sopar a la terrassa i vam demanar una hamburguesa que estava boníssima, per 10€ amb un gran plat de guarnició; i bacallà a bras, per uns 12€, que no és un bacallà a la brasa, com pugui semblar pel nom i que és el que esperàvem, però al nostre parer està molt més bo. És bacallà esqueixat, barrejat amb patates palla i ous, tot fregit i barrejat i t’arriba una massa com puré, que no saps què és, però que descobreixes els ingredients quan ho vas menjant. Boníssim!!
I vam tornar caminant per la pujadeta i ja amb això vam acabar el dia.
Deixa un comentari