Vol fins a Skopje i visita de la ciutat (dia 1, 18-7-2021, dg)

Teníem el vol directe amb WizzAir a les 9.45 h del matí. Vam trucar a la nit per demanar el taxi a les 6.45h del matí i no es va presentar. Comencem bé. En vam trucar un altre, que va arribar super ràpid i condueix més ràpid encara. Així que vam arribar amb temps de sobres. Control de passaports ràpid i sense problemes, malgrat les restriccions Covid. Anem només amb equipatge de mà la qual cosa facilita els tràmits, ja que només hem d’embarcar, no facturar. Sortim mitja hora tarda, però arribem a l’hora prevista, les 12.30 h.

Per anar de Skopje al centre tens dues opcions:

Bus: A Skopje hi ha un bus que et porta al centre en uns 40′. El bus té els horaris coordinats amb les arribades dels vols i són diferents depèn el dia de la setmana. Per diumenge, l’últim del matí era a les 11.40 i el següent a les 18h, així que no ens quedava cap altra opció que arribar amb taxi. Preu del bitllet per trajecte: 180 denars = 3 €

Aquests són els horaris:

Aeropuerto de Skopje, Macedonia
Aeroport d’Skopje, Macedonia

Taxi: Els taxis tenen preu tancat = 1220 DEN/20 €. Els serveis de taxi a l’aeroport internacional de Skopje estan regulats per la llista de preus que apareix a la sortida de l’aeroport. Els taxis de l’aeroport són de color blanc i estan marcats amb un rètol de taxi de l’1 al 65. TAV ​​Macedònia és l’única empresa autoritzada per transportar passatgers des de l’aeroport internacional de Skopje. Els vehicles estan estacionats a la sortida de l’edifici de l’aeroport les 24 hores del dia, per la qual cosa no cal reservar.

Des del nostre allotjament a Skopje ens van escriure per si necessitàvem taxi i ens passaven a recollir per 17€, així que vam acceptar per anar directes a l’hotel.

La nostra intenció per a la tarda era anar a la Creu del Mil·lenni, on es s’hi pot accedir des d’un telefèric, que havíem vist que els dilluns estava tancat, per això volíem anar avui. Li vam preguntar al taxista per anar-hi i ens va dir que pel Covid no funcionaven ni els autobusos que arriben a peu de la creu, ni el telefèric que puja fins a dalt. L’alternativa era anar amb taxi. Ens va dir que costava 15€ pel viatge d’anada, tornada i s’hi esperaven una hora o l’estona que volguessis. La cosa és que havíem llegit que el trajecte del telefèric també es podia fer caminant però que era dur perquè hi havia força desnivell, per la qual cosa aquesta opció l’havíem descartada. Així que vam decidir no visitar la creu. Una pena perquè es veu des de tot arreu i fins i tot a la nit la vam veure des del centre il·luminada. En fi, ja vindran temps millors… Poso la Info que jo tenia, per a si serveix…

Creu del Mil·lenni – Millenium Cross

Està al capdamunt de la muntanya Vodno, visible des de tot Skopje, té 66 metres d’alçada, i es va construir entre el 2002 i el 2008 com un memorial als dos mil anys de l’existència del cristianisme. Encara que l’interior de la creu té un ascensor no és possible pujar-hi.

Hi ha dues maneres d’arribar a dalt de tot de la muntanya per veure la creu del Mil·lenni. Primer cal arribar als peus de la muntanya Vodno amb cotxe, taxi o bus. Un cop a l’aparcament:

• Pujar amb telefèric. Està en funcionament des del 2011 i cobreix una distància de 1,75km que permeten salvar els aproximadament 500 metres d’alçada des del pàrquing fins a la creu del mil·lenni que es troba a 1068 metres sobre el mar. Dura 8 minuts. Tancat els dilluns.

• Caminant mitjançant una ruta de trekking només apta per als més agosarats, amb una hora des de l’aparcament amb un desnivell en línia recta important. Aquesta és l’opció que havíem descartat i la única que es podia fer quan hi vam anar.

A la muntanya Vodno hi ha altres punts d’interès com el monestir San Pantaleon i davant del Makedonsko Selo, un poble museu amb restaurants i tallers d’artesans que reprodueix les cases típiques de les diferents regions de Macedònia.

En aquesta web hi ha un mapa amb la situació i el detall dels autobusos que porten al Monte Vodno:

SKOPJE

Skopje és la capital de la República de Macedònia i és una gran desconeguda a nivell turístic. Aquí hi viuen una mica més de 500.000 habitants i es divideix en dos pel riu Vardar. Li diuen la ciutat de les mil estàtues i és que hi ha gairebé més estàtues que habitants. Això és degut al projecte de Skopje 2014 on el govern volia millorar la imatge de la ciutat i encara que els números són molt difusos, es van gastar entre 80 a 500 milions d’euros, en un dels països amb més inflació i taxa d’atur d’Europa. Hi trobem estàtues molt representatives d’altres ciutats del món.

El 1963 hi va haver un terratrèmol amb magnitud 6,1, que va provocar més de 1.000 morts, més de 3.000 ferits i entre 120.000 i 200.000 persones van quedar sense llar a causa de la destrucció de casa seva. Es calcula que al voltant del 75% va quedar en ruïnes. El nombre de morts va ser menor gràcies al fet que en aquestes dates estiuenques molts habitants no eren a la ciutat.

Vam arribar a l’apartament en mitja hora llarga. Ens allotgem al Dali Apartment

La ubicación del apartamento es muy buena, al lado de la Casa de Teresa de Calcuta, del Parlamento y de la Calle Macedonia, tocando al centro. Las fotos nos parecieron espectaculares, muy colorido, simulando las obras de Dalí, por eso lo elegimos. Y, aunque estaba bien, le faltaba mantenimiento, estaba un poco dejado.

La ubicació de l’apartament és molt bona, al costat de la Casa de Teresa de Calcuta, del Parlament i del Carrer Macedònia, tocant al centre. Les fotos ens van semblar espectaculars, molt acolorides, simulant les obres de Dalí, per això el vam triar. I, encara que estava bé, li mancava manteniment, estava una mica deixat.

Vam sortir a passejar per la ciutat i a buscar un lloc per dinar. No havíem canviat moneda a l’aeroport perquè el taxi i l’hotel vam quedar que els pagàvem en euros. Vam fer una volta i no vam veure cap casa de canvi. Vam preguntar a unes turistes i ens van dir que avui, diumenge, al centre en trobaríem, però no en vam veure cap.

De seguida ens vam trobar amb algunes de les 1000 estàtues.

Gran mapa turístic detallat de la part central de la ciutat de Skopje.

Plaça Macedònia

I arribem fins a la plaça Macedònia, amb la seva increïble font/estàtua eqüestre, de proporcions descomunals, de 22 metres a l’estil de la Columna de Trajà de Roma. Sembla que el genet és Alexandre el Gran, encara que no s’esmenta el nom a cap placa. Des de dalt es precipita una cascada d’aigua creant una font que cobreix com un vel el conjunt d’escultures de soldats macedonis. Al voltant de la font hi ha una cohort de lleons que completen el conjunt.

Just des d´aquesta plaça surt un carrer que dóna a la Plaça Pela. Un arc de triomf les separa. Però el seu estil neoclàssic no ens ha de confondre ja que va ser construïda entre el 2011 i el 2012 dins del projecte Skopie 2014. El disseny de l’ornamentació i escultures té una sèrie de relleus de marbre sobre la història de Macedònia, incidint en la independència.

Ens va agradar molt i gairebé no hi havia gent. Vam arribar fins al riu i allà mateix ens vam asseure a dinar en una terrassa. Primer vam preguntar si tenien targeta i/o es podien pagar amb euros. A molts restaurants no accepten targetes, així que l’opció va ser pagar amb euros. Els preus són molt econòmics. Ens vam demanar un plat tradicional (cassoleta de xampinyons, carn, mandonguilles i gratinat de formatge per sobre, no recordo el nom, però estava boníssim) i una graellada per a 2, de la qual ens va sobrar gairebé la meitat. La graellada recordo que valia 450 lek = 7€ i vaig preguntar si el preu era per persona, no fos com passa aquí amb les paelles, que et posa per a 2 i has de pagar 2 racions, però el preu és per ració. Doncs no, el preu era del total de la graellada, pensada per a 2 persones. A més em vaig demanar unes postres que era com un coulant amb gelat. Trigaven molt i vaig preguntar si s’havien oblidat i em van dir que ho fan al moment. Jo estic acostumada que aquí et solen trigar el que trigui a escalfar-se al forn o al microones, però ens ho havien fet al moment!! Estava deliciós!!

Restaurant Dion, prop del riu Vardar, a Skopje, Macedonia

Després seguim fent una volta pel centre, pel riu, el pont de pedra sobre el riu Vardar, que va substituir un anterior de fusta a la primera meitat del segle XV, afavorint un camí directe cap als caravansaray que hi ha a l’antic basar . Al costat d’un dels pilars dels arcs del pont hi ha una escultura d’una banyista disposada a capbussar-se a les aigües.

Vam creuar a l’altra banda del riu. Si creues per l’Eye Bridge, ple d’estàtues, a l’altra banda aniràs a parar al Museu Arqueològic.

De seguida arribes a una altra plaça, on hi ha un altre munt d’estàtues i fonts, també hi ha el Hammam de Daut Pasha amb les cúpules blavoses, que ja no és Hammam, sinó sala d’exposicions. I vam arribar a l’antic basar, amb botigues de souvenirs, restaurants i cafeteries.

Després vam pujar fins a la Mesquita Mustafa Pasha, que és a prop de l’entrada a la fortalesa, construïda el 1492. Majestuosa i penjada com un balcó cap al riu. Es pot visitar l´interior i a l´exterior té la típica font per a les purificacions.

I vam seguir fins al caravansaray Kurshumli An. No vam poder veure més que el pati interior des de la porta, ja que estava tancat. No hi havia horari ni res indicat, així que no sé si s’hi pot accedir o no. Els caranvasarays eren posades de les caravanes comercials que travessaven els Balcans rumb al centre d’Europa, en uns temps en què la costa era un risc pels atacs barbarescos i els possibles naufragis. N’havíem vist un a Turquia…

La fortificació Kale

I per acabar, just aquí al costat, vam visitar el castell.

Dominant la ciutat des del turó, la fortalesa de Kale és el lloc idoni per veure Skopje des de dalt. La fortificació, que no castell, es va començar a dibuixar sota el mandat de l’emperador Justinià I al segle VI dC. De fet, el nom Kale prové del turc, que simplement significa fortalesa.

S’hi entra per dalt i és gratis. Es pot caminar per la muralla un bon tros i, tot i que fa la sensació que vas baixant, vam haver de retrocedir i tornar a sortir pel mateix lloc. A MapsMe vèiem possibles sortides, però hi ha zones on no es pot accedir. Val molt la pena la visita per les vistes increïbles de tota la ciutat.

Havíem matinat molt així que estàvem cansats i el temps estava esvalotat, plovisquejava de tant en tant, així que amb això vam acabar la visita a la ciutat.

Just al costat de l’apartament, ja de tornada, vam passar per la Casa Memorial de la Mare Teresa de Calcuta, però el diumenge a la tarda és tancada. L´entrada és gratuïta.

A la nit no vam sortir ni a sopar, perquè estàvem empatxats amb l’afartament que ens vam donar per dinar.

Altres despeses del dia:

Hotel Dalí NA = 32€ 1 nit

Restaurant al costat del riu: 1580 den

Aigua 1l: 25 den

Coca Cola: 60 den

Dia 2: Excursió al canó Matka (Skopje-MAC)