El tercer dia serà molt intens, perquè hi ha molts trams de conducció per davant, més de 400 km. en total. Per això vam triar Olomouc per fer nit, per si la cosa es complicava, eliminar una part de les visites.

El primer destí és l’estació d’esquí Dolni Morava que estava a unes dues hores i mitja de Kutna Hora, uns 150km. Vam calcular arribar a les 9.30h-10h, que era quan obrien ara a l’abril.

Dolni Morava

  • Horari: a cada mes hi ha un horari diferent, així que reconfirmar horaris aquí…
  • Preus:
    • Telecadira 245CZK per trajecte;
    • Sky Bridge 460CZK;
    • Sky Walk 340CZK
    • Mamut de baixada 355CZK. Hi ha una tarifa happy hour per pujar i baixar en mamut entre 10 i 11h, que costava pujar i baixar gairebé el mateix que només baixar, però era massa ajustat l’horari. Nosaltres vam baixar cap a les 12h, així que vam comprar la tarifa normal.
  • Pàrquing: 100 CZK al dia. Aquesta és la botiga electrònica.

I aquí hi ha diverses Webcams en directe dins del recinte, per poder veure quin temps fa. Just la setmana abans d’anar acabaven d’inaugurar la temporada d’estiu i posteriorment va estar diversos dies nevant, ho vam poder veure a les webcams. Així que per assegurar que fa un clima adequat, va bé revisar les webcams en directe. Aquí es pot veure el pronòstic del clima.

Les visites que volíem fer aquí eren l’Sky Bridge 721, l’Sky Walk i baixar per la muntanya russa Mamut. Cada activitat té un preu per separat. Et venen uns packs, però no tenen cap descompte, així que si dubtes de què fer, com era el nostre cas, pots comprar cadascuna per separada allà mateix, a mesura que vas necessitant. El correu amb el QR per passar pels torns es rep immediatament.

El que sí que és recomanable és comprar-lo per Internet donant-se d’alta a la seva web perquè hi ha un descompte. Les entrades ja són prou cares, així que qualsevol descompte s’agraeix. Un cop comprada l’entrada, després ja no es pot tornar. A totes les atraccions s’hi accedeix pels torniquets, tot automàtic, no hi ha gairebé personal. Qui vulgui comprar les entrades in situ, hi havia màquines automàtiques.

Vam començar deixant el cotxe al Parquing 5c, que és el que està més a prop del telecadira, que era la nostra opció per pujar. Hi ha un desnivell d’uns 300 metres i també es pot pujar caminant per un sender d’uns 3 km., però nosaltres anem reduint temps així que vam pujar en telecadira i vam trigar una estona a arribar. A les 10h, érem pràcticament sols, tot i ser diumenge, el dia fort.

Només baixar del telecadira ja s’indica el pont cap a un costat, l’Sky Walk al costat contrari i el mamut per baixar, allà mateix. Nosaltres vam començar pel pont, per trobar menys gent.

Sky Bridge 721

Un cop a dalt, no tenia gaire clar com es feia la visita perquè l’Sky Bridge a l’hivern és d’anada i tornada, però la resta de l’any la tornada es fa per un sender alternatiu, caminant. Però en arribar al final, estava tancat, hi havia una pancarta que indicava que no es podia seguir endavant així que va ser una sort tornar de nou pel mateix pont, així que el vam gaudir dues vegades. Suposo que com que va estar nevant la setmana abans, potser no hi havia el sender condicionat.

L’Sky Bridge 721 és el pont penjant per a vianants més llarg del món, amb una longitud de 721 metres (d’aquí el seu nom) i a una alçada de 95 metres del terra i a 1100 m. d’altitud sobre el nivell del mar. Té una amplada de 120 cm. Encara que plogui o hagi plogut, no està relliscant ni es balanceja de cap manera.

Dóna unes vistes espectaculars de les valls i muntanyes circumdants. També de l’Sky Walk al qual pujarem després, que es veu lluny. Feia força vent i es notava lleument el moviment del pont. És impactant i pràcticament estàvem sols i quan nosaltres ja marxàvem, anava arribant més gent.

Sky Walk

Després vam anar cap a l’Sky Walk o Passeig pel Cel, a uns pocs metres, que és una plataforma d’observació, amb una passarel·la de fusta plana que puja com una rampa que ascendeix en espiral, amb una alçada de 55m, com diversos pisos d’alçada.  Des de dalt hi ha unes magnífiques vistes 360° de tota la zona i, per suposat, del pont.

A dalt del tot hi ha una xarxa al buit i, als pisos intermedis, hi ha un túnel de cordes que pots baixar diversos pisos de cop, passant per aquí.

També hi ha un tobogan per baixar que estava tancat, no vam mirar si era pel clima perquè feia molt vent, o per no ser temporada alta. En un principi ens feia gràcia provar-ho, però a mi em va semblar que hi havia moltíssim desnivell i baixava molt en vertical, així que no crec que m’hagués atrevit a fer-ho, la caiguda lliure ja se’m queda gran.

El passeig a l’Sky Walk està molt bé, és molt fàcil perquè el desnivell tampoc és gaire pronunciat i amb la ventada que feia impactava i les vistes són impressionants de tota la zona.

I ja només ens quedava baixar cap al pàrquing en el Mamut, la parada del qual està al costat del telecadira.

Muntanya Russa Alpina o Mammoth Alpine Coaster

El mamut o muntanya russa alpina, és una barreja entre muntanya russa i kart, que va per un carril i al qual tu li dones velocitat amb una palanca. Ja l’havíem fet servir a la Xina per baixar de la Gran Muralla i ens va agradar molt, i aquest és bastant llarg, són uns 3 km, durava força i té revolts de 360°, túnel, girs en forma de 8, etc.

Als vagons hi poden anar 1 o persones. Nosaltres vam triar anar separats i els controls només són una palanca que cap al davant és per donar velocitat i si vols frenar la mous cap enrere. 

Va estar molt bé l’experiència. Jo vaig estar gravant una estona, hi ha uns cinc minuts de gravació, i això que no vaig gravar sense parar. Fins i tot vam estar valorant fer una altra baixada, però això ja ens hagués distorsionat la resta de les visites i anàvem molt bé de temps.

Després vam aprofitar per esmorzar i ja vam posar rumb al següent destí, Ostrava, a 190km 2,5h aprox. Pràcticament tota la ruta fins a Ostrava va ser per autopista, així que s’avançava molt ràpid. Al nostre pas per Olomouc, teníem tot el dia pel davant, estàvem a 1 hora de cotxe, així que vam seguir fins a Ostrava.

Ostrava

Les visites són guiades, així que cal ajustar-se als seus horaris, la qual cosa dificulta el tema. Es poden comprar entrades per internet, on veus els horaris i places restants, cosa que dona idea de les opcions possibles. Les opcions que ens encaixaven eren:

  • 15h visita a la Mina Michal de 90′. Per internet no quedava clar que hi hagués places i anàvem justos de temps, així que no vam voler que ens tanquessin la porta als nassos i la vam descartar. Aquí hi ha la web.
  • 15h la Torre Bold, que era més a prop que la Mina Michal. Per internet vam veure que no quedaven entrades fins a les 17h, hi ha visites guiades cada hora, però ens la vam jugar. Efectivament no ens van deixar entrar, com ja vam suposar, així que vam fer una volta pels exteriors de la siderúrgia, que és de lliure accés, com ja teníem previst. Aquí hi ha la web.
  • 16h al Museu de la Mineria del Parc Landek, un recinte a uns 10 km d’Ostrava, i que fa 2 visites diferents: la visita curta és d’1 hora i no té accés a la mina i la llarga de 2 hores sí que et baixa a la mina en l’ascensor que feien servir ells. Nosaltres ja havíem decidit que faríem el circuit llarg.

Indústria siderúrgica Dolní Vitkovice (DOV)

Va ser una de les siderúrgies més importants d’Europa Central. Fundada el 1828, va estar funcionant fins al 1998. Durant la època més important, va ser centre de producció de ferro i acer, especialment durant la 2a Guerra Mundial i l’era comunista.

Aquí se solen fer exposicions, concerts, etc. Durant la nostra visita acabava un festival de ioga que hi va haver durant el cap de setmana, per la qual cosa potser hi havia més gent de l’habitual.

Es tracta d’un recinte obert al públic, també hi ha zona per aparcar gratis, i es poden fer visites guiades als alts forns i a la Torre Bolt, anomenada així en honor a l’atleta, on hi ha un bar al cim amb bones vistes, al qual també s’ha d’accedir en visita guiada.

Com que a l’hora que vam arribar no hi havia disponibilitat per a la visita i calia esperar un parell d’hores, ja teníem clar que veuríem els exteriors.

És impactant perquè en menys de 30 anys que fa que va deixar de funcionar, està força deteriorada i les plantes es van apoderant del lloc i de l’interior dels edificis.

Després vam posar rumb a la mina del Parc Landek, a uns 10 km.

Museu de la Mineria al Parc Landek

Vam arribar a les 15.30h i sí que hi havia plaça per a la visita guiada llarga de les 16h, que era l’última llarga del dia.

Les visites guiades les realitzen miners jubilats, en txec. Alguna explicació fan en anglès, però bastant limitada. Per a la primera part ens van donar uns fulls en castellà per seguir l’explicació per les diferents zones del museu.

La primera part de la visita és la del rescat miner i tècniques de respiració. Aquí tens ninots recreant situacions i veus la maquinària de l’època, les bombones d’oxigen, etc. mentre ens van donar alguna explicació en anglès i seguíem amb el text que ens van donar en castellà. Vam compartir visita amb una família anglesa.

En la segona part de la visita es baixa a l’interior de la mina a la gàbia original. Aquí els anglesos ja no van seguir i ens van ajuntar amb un grup d’una dotzena de txecs, així que ens va donar el seu telèfon mòbil amb l’audioguia en anglès i vam anar seguint cada habitació numerada amb l’explicació, dins de la mina. Ell es va quedar amb el grup i nosaltres vam anar al nostre ritme. Vam acabar abans i després els vam haver d’esperar, per pujar de nou a la superfície.

Aquí també hi ha ninots en situació a les diferents zones d’excavació i es veu com  de claustrofòbic que havia de ser treballar allà en els espais tan reduïts i plens de pols.

El nivell d’anglès de l’audioguia era bastant tècnic, així que algunes coses ens les vam perdre, però era bastant visual tot. La visita va ser molt curiosa i hem vist alguna altra mina, però aquesta va ser molt completa.

Al pati exterior també hi ha trens miners antics i al costat de l’aparcament eines pesades antigues.

A les 18h vam acabar la visita i ens quedava una horeta per arribar a l’allotjament d’Olomouc. L’autopista ens va deixar a 2 km de l’allotjament. Hem tingut molta sort avui amb les carreteres. També com que és diumenge es nota que hi ha menys trànsit.

Olomouc

Després de deixar l’equipatge, vam anar a sopar a un restaurant que tenia marcat, a uns 10′ caminant, ja que per la zona no hi havia gaire cosa, és gairebé tot residencial, i vam sopar molt bé, ens vam estrenar amb la pota de porc i un gulasch amb cerveses, vi i xupitos per 815 corones.

Després ja vam decidir aprofitar i anar a veure la columna barroca que és al centre històric, a altres 10′ caminant, que és el més important d’Olomouc i és patrimoni de la UNESCO. I així aprofitàvem per baixar el tiberi.

Teníem pensat veure el nucli antic al matí a primera hora, però ens ho vam trobar en restauració, així que amb la visita nocturna ens vam donar per satisfets.

La Columna de la Santíssima Trinitat d’Olomouc és de les més grans i importants. Eren columnes commemoratives i estan guarnides amb nombroses escultures. Aquesta estava totalment coberta, així que no vam poder veure res.

Li vam donar una volta a la plaça principal, que tenia molt bona pinta, llàstima haver-la trobat en obres. Era molt gran, vam veure el rellotge astronòmic, molt xulo a la façana de l’Ajuntament i poca cosa més.

La veritat és que a excepció de Praga, a la resta dels llocs gairebé no hi havia gent, ni pel carrer.

Dia 4: Cova Punkva, Brno, Trebic, Telc i Cesky Krumlov

Aquí hi ha el nostre itinerari i aquí els nostres consells per visitar República Txeca.