El quart dia també serà complertet, perquè també hi ha molts quilòmetres que recórrer, uns 350km, i diverses parades durant el trajecte.

Començàvem per la cova Punkva, que en ser dilluns avui no obre fins a les 10h. De fet, moltes visites tanquen els dilluns, també altres coves, i suposo que per no tancar, fan horari més reduït.

Cova Punkva

  • Horari a l’abril: Dilluns de 10 a 16h.  Dimarts a Diumenge de 8.20h a 16h.
  • Preu entrada completa amb vaixell = 320 CZK. Sense passeig en vaixell, només quan el nivell de l’aigua estigui elevat = 200 CZK.
  • Preu transfers: Tren turístic o telefèric: i/v mateix transport = 140 CZK, només anada 100 CZK. Combi= 240 i/v, només anada 140. A l’abril funcionen els 2 transports. El tren són 2km 10′ i el telefèric 3′. Pàrquing cotxe = 100 CZK

Hi ha 2 opcions per deixar el cotxe, tots dos són aparcaments de pagament:

  • a Skalní Mlýn: des d’aquí pots caminar 2 km per un camí pla o prendre el tren turístic fins a l’accés a la cova. Nosaltres com anem estalviant temps, vam comprar el bitllet de tren tant per anar, com per tornar. Però és un passeig agradable a la vora del riu, que es deu trigar una mitja hora per trajecte, així que val la pena. El tren surt cada 20′ i vam anar sols tant a l’anada com a la tornada.
  • a prop de l’abisme de Macocha. Des d’aquí s’arriba a la taquilla en telefèric, però com que els horaris d’abril no estaven clars, ens vam decantar pel tren. Vam veure que la parada de baix està a uns pocs metres de la parada de tren. El preu és el mateix. Només surt més car si combines l’anada en un transport i la tornada en un altre. Però no veig com els pots combinar, ja que els pàrquings estan allunyats entre si. Potser és per a qui arribi en tour o potser hi ha transport públic per arribar fins a tots dos aparcaments.

Aquestes coves són molt populars així que sembla que a l’estiu les entrades s’esgoten ràpidament i es recomana comprar-les per internet. Web Oficial aquí. Nosaltres no vam pensar a reservar, ja que hi havia poc turisme, així que quan vam arribar, davant del pàrquing també hi ha oficina per comprar els bitllets i ens van reservar entrada per a les 10.40h, en visita guiada. Les anteriors ja estaven completes, així que vam aprofitar per esmorzar.

La visita a la cova té una part que es fa en vaixell, però que quan el riu té el nivell d’aigua massa alt, se suspèn. Nosaltres vam mirar a la web i semblava que per les riuades a la zona del vaixell a finals de febrer, estava en reparació i havia d’estar arreglat a finals de març, però per Setmana Santa encara no ho estava, així que la visita duraria 55′ en lloc de 70′. Al final, en 40′ ja ens van ventilar, però en fi…

La temperatura interior és 7-8º, així que cal abrigar-se, perquè fa fresqueta.

Vam coincidir amb un col·legi d’adolescents, així que el grupet estava bastant ple. L’explicació era en txec. Com que el grup era abundant, nosaltres anàvem al final fent fotos, tampoc ens hauríem assabentat de res.

La cova és la típica d’estalagmites i estalactites amb roques de diferents formes. El trajecte és d’un quilòmetre llarg i quan arribes al final, que és on s’agafen els vaixells, es veu l’abisme de Macocha, la llegenda del qual ja coneixíem, del sostre que va col·lapsar i es veu l’exterior.

De nou al tren cap al pàrquing. No va complir l’horari indicat, quan ens va veure ens va dir que pugéssim i ja vam marxar. Suposo que no deu tenir gaire públic el trenet.

El nostre següent destí era Brno, que estava a uns 35km, mitja hora llarga.

Brno

Brno és la segona ciutat més gran de Txèquia. Ens l’anàvem a saltar, no té cap monument de la UNESCO, però vam decidir donar-li ni que fos una volta ràpida pel nucli antic.

Sembla que tot el centre és per a vianants. Ho vaig estar mirant a Google Maps i no quedava clar si en els pocs espais d’aparcament de les places i voltants podíem aparcar els estrangers. Així que vaig buscar aparcament a prop de l’estació, que vaig suposar que seria amb màquina i a més estava a 10′ caminant de la catedral.

Va ser una bona decisió, perquè només pujar unes escales ja vam arribar a la Catedral que està en un monticle i es veia imponent sobre el turó. El pàrquing va costar 100 corones per un parell d’hores, no tinc clar si és preu fix per dia, però probablement sí. Era un descampat al descobert amb barrera i màquina per al pagament.

La catedral ens va agradar, després vam anar a parar al mercat de la Col, amb edificis senyorials, a l’antic Ajuntament, també a la Plaça de la Llibertat que també tenia mercats de Setmana Santa, etc.

Ens vam comprar un gelat, li vam donar una altra volta i vam donar la visita per acabada, no ens va atraure més.

El següent destí era Trebic, ja de camí de Cesky Krumlov, el teníem a 75km, lal qual cosa seria 1 hora, alguns trams per autopista.

Trebic

Trebic és una localitat patrimoni de la UNESCO per la Basílica de Sant Procopi i pel barri i cementiri jueus.

La visita de la basílica es fa en visita guiada, així que no semblava que ens anés a encaixar, per la qual cosa ens vam concentrar a veure el cementiri. Vaig buscar espai d’aparcament als carrers propers, era zona residencial i vam poder aparcar gratis. Per la zona de la basílica semblava que les màquines dels aparcaments no funcionaven bé i posaven multes.

En 5′ caminant vam arribar al cementiri, que indicava que tancava a les 16h. Li vam fer una volta. La zona del principi és més moderna però la zona del final sembla com el Cementiri Jueu de Praga. De seguida està vist. Just al costat hi ha un gran parc.

Ja que teníem el cotxe ben aparcat, ens vam acostar caminant fins a la Basílica, que vam veure per fora i per dins des de fora, ja que hi havia les portes obertes. Al fons hi havia un grup, així que suposo que estarien en la visita guiada. Està bé la basílica, però quan ja portes diverses esglésies, al final és repetitiu.

La sinagoga la vam veure de lluny però com que era un museu, no teníem pensat entrar. Així que vam passejar de tornada pel barri jueu. No ens ha aportat gran cosa, aquesta ciutat. Ara el nostre següent destí era Telc, a uns 37km, uns 40′.

Tant en el tram cap a Trebic com cap a Telc, ens vam trobar amb obres que vam haver d’anar sortejant així que, a més del munt de quilòmetres ja previstos inicialment, encara ens va tocar donar algunes voltes més.

Va resultar que la carretera E23 estava tallada, així s’indicava amb el corresponent senyal i el nombre de km. que faltava per a això, però no donaven cap ruta alternativa, així que vam avançar. Quan ja quedava poc, vam intentar desviar-nos per sortejar el suposat tall de carretera, però no ens vam desviar prou i vam anar a parar a la mateixa carretera, que vam seguir fins al final, fins al punt en què realment estava tallada i no vam poder avançar.

Llavors, en donar la volta, vam veure el cartell que indicava el nostre següent destí, però estava posat del revés. Fins que no vam donar la volta, no ho vam veure. I això ens va tornar a passar a la sortida de Telc, direcció Cesky Krumlov. Però aquí sí que després d’arribar a un camí sense asfaltar, vam fer la volta i vaig preguntar a la benzinera on acabàvem de repostar quina ruta havíem d’agafar, i em van indicar per on calia passar. I ja vam arribar sense problemes a Cesky Krumlov, fins i tot amb un tram d’autopista nou que no sortia al mapa.

Telc

És una petita població el nucli antic de la qual és patrimoni de la UNESCO. Es visita ràpidament perquè és petit. La plaça porticada està plena d’edificis que conserven una uniformitat estilística, cadascun de diferent color i disseny, però que encaixen a la perfecció.

Vam anar a parar a l’aparcament on semblava que es pagava fins a les 17h. La primera mitja hora era gratis i amb això n’hauríem tingut prou. Eren les 17.30h i com que no teníem clar si calia pagar o no, per si de cas vam posar 20 corones i ens va donar 1 hora de temps, que va ser més que suficient.

La plaça és espectacular, força gran, molt ben conservada, amb la seva columna de la pesta al centre com també alguns bancs per seure. Gairebé no hi ha cotxes i als pòrtics hi ha botigues i restaurants. Hi havia molt poca gent. Vam anar fins al castell, que en ser dilluns estava tancat, i fins a l’estany, des del qual hi ha una magnífica vista de la ciutat, amb les seves esglésies de fons. La ciutat era un bastió inexpugnable, entre les muralles i els estanys.

Per a nosaltres és una visita imprescindible. A més, es fa molt ràpida.

Ja només ens quedava arribar a Cesky Krumlov, a uns 120 km, el que era 1,5h aprox, quan vam esbrinar la ruta que calia prendre en estar la carretera en obres.

Cesky Krumlov

Vam arribar en cotxe fins a l’hotel, que era al nucli antic i disposava d’aparcament. Aquí cal aparcar als afores, ja que els carrers són molt estrets, així que 8€ va ser un bon preu per aparcar el cotxe, a més d’estalviar-nos de carregar amb l’equipatge.

Aquesta ciutat ja es veu que és molt turística, hi ha moltes botigues i sobretot restaurants i allotjaments. Al nostre mateix carrer n’hi havia diversos, però vam anar a sopar a un que estava més als afores i que portàvem marcat.

Així vam aprofitar per donar una volta nocturna.

Sembla una ciutat de conte amb porxos, flors, carrers amb adoquins, detalls de fusta, tot acolorit. Ens va encantar.

Cesky Krumlov està envoltat de meandres i per moure’t per ella cal creuar diversos ponts. En qualsevol cas, les distàncies són petites. A més, el castell és al capdamunt de la roca, el que li dona un aspecte imponent.

Dia 5: Cesky Krumlov, Pielsen i arribar a Praga.

Aquí hi ha el nostre itinerari i aquí els nostres consells per visitar República Txeca.