Cesky Krumlov

Avui vam començar la visita pel castell de Cesky Krumlov, que té diferents tipus d’entrada, segons l’època de l’any, i que tenen preus per separat, al voltant de les 300 corones cadascuna d’elles.

A l’abril podíem triar entre el recorregut bàsic I o el Museu i la Torre. Ens vam decantar pel recorregut bàsic, que es feia en visita guiada. El castell obria a les 9 del matí, i ja abans hi havia hordes de xinesos i altres colles de turistes. No hi havia hora lliure fins a les 9.30h en txec o les 9.45h en anglès, així que vam triar aquesta última, per assabentar-nos de l’explicació. I va estar bé, al noi que feia de guia se li entenia molt bé.

A més, a les 8 del matí ja estan oberts els jardins, l’accés dels quals és gratis, i que vam aprofitar per visitar, abans d’anar al castell. No els vam veure en el seu major apogeu perquè estaven replantant flors, però són molt grans i val la pena donar-se una volta per aquí.

Quan comences la visita, vam poder agafar uns fulls amb explicació escrita en castellà, ho tenien en un munt d’idiomes. Està ordenada per habitacions pel que es fa molt fàcil d’anar seguint.

Ens va agradar molt la visita al castell. Hi ha algunes habitacions amb mobles de l’època que estan molt bé. I la cirereta final va ser la sala de les màscares rococó, que va ser pintada en 6 mesos per 2 pintors, recreant un ball de màscares, i en la qual surten 135 personatges decorats fins al mínim detall. Normalment els castells i palaus tenen una sala de ball, però aquesta ens va semblar espectacular, diferent del que havíem vist fins ara.

La visita durava 1 hora i després vam acabar de veure la ciutat. A la salida, vimos en el foso los 2 osos que hay. Antes de la visita no los vimos, pero a la salida fue una pasada, con la balsa con agua y las ramas, los vimos como estuvieron jugando un rato.

Vam anar fins a l’església de Sant Vito, és estil gòtic i de les més importants de Txèquia, segons ens va dir el guia. A més era gratis. Li vam donar una última volta al nucli antic, que ja s’anava omplint de gent, ens vam aturar al supermercat i vam posar rumb a Pielsen, la nostra última visita abans d’arribar a Praga.

Pel camí ens vam aturar a esmorzar bocata del schnitzel que ens va sobrar del sopar, amb pa que havíem comprat. Fins a Pielsen teníem 160 km, el que seria 2,5 hores.

A Pielsen teníem localitzat un aparcament en un centre comercial davant del centre, només vam haver de creuar el carrer per accedir al Museu de la Cervesa.

Pielsen

Pilsen és on es va originar la cervesa de nom homònim. Aquí podràs visitar la fàbrica de Pilsner Urquell, líder al seu camp durant els últims 150 anys. També es pot veure el Museu de la cervesa i/o el soterrani històric de Pilsen, que també és visita guiada. Cada opció requereix entrada per separat.

Per veure la fàbrica es necessiten 2 hores i es fa en visita guiada, només en anglès en algunes hores concretes, així que l’havíem descartat. Ens vam decantar per la visita al Museu, que es fa per lliure i la durada de la qual és d’1 hora aproximada.

Museu de la Cervesa

• Preu: 150 corones
• Horari: de 10 a 18h

El Museu de la Cervesa és al centre històric, a l’interior d’una antiga fàbrica de cervesa del segle XV, que s’ha preservat en la seva forma original. El museu mostra la història de la producció i el consum de cervesa des dels seus inicis fins a l’actualitat. Hi ha fotos, vídeos i artilugis antics i moderns, així que és interessant.

Amb l’entrada et regalen un val degustació de cervesa, que pots prendre en alguns bars de la ciutat. Nosaltres ens la vam prendre a Na Parkanu, que està just al costat del museu.

Casc antic

Després vam anar fins a la Catedral, que és a la plaça principal, i que vam visitar per dins. A la plaça també ens vam trobar amb els mercats de Setmana Santa, on vam comprar alguns souvenirs.

La Plaça de la República és molt bonica, és gran i envoltada d’edificis imponents com l’Ajuntament. Pielsen havia estat la tercera ciutat més important de la República Txeca, així que aquest és el cor de la ciutat.

També hi ha les fonts daurades, una construcció moderna que contrasta amb el seu entorn i que no ens va aportar res.

Ens vam acostar fins a la Sinagoga, a la qual no vam entrar, i després de passejar pels carrers del voltant, hi havia molt ambient, vam donar la visita per acabada.

Retornar el cotxe de lloguer

Ara només ens quedava tornar el cotxe a l’aeroport, que teníem a 90 km, 1 hora llarga. Calia tornar-lo al Parking C, on hi havia algú les 24h. Allà ens van indicar que deixéssim les claus dins del cotxe i que podíem marxar. Vam decidir gravar el cotxe, per si de cas, i mentre ho fèiem i recollíem l’equipatge, van arribar a revisar-lo.

No se’l van mirar gaire, només hi havia indicats un parell de rascades, i va dir que tot estava bé. Per una vegada, la devolució ha estat fàcil!!

Arribar a Praga

Vam anar a l’exterior, a la parada de l’autobús, que és l’única opció de transport públic per arribar a Praga. Dels 3 autobusos que es poden agafar (AE, 100 i 119), nosaltres vam triar anar en el 119, el final del qual és Nàdrazi Veleslavín a la línia A de metro, la verda, des de la qual arribarem a l’allotjament en uns 20′. Es triga en arribar al metro uns 15-20′ i té molta freqüència. Quan vam arribar se n’anava un bus i ja marcava el següent en 5′.

Es pot agafar a la T1 i a la T2, ambdues molt a prop. Però va resultar que el bus 109 no “existia”, almenys no apareixia a les pantalles, i sí el 59, que feia el mateix recorregut. Hi ha obres a l’aeroport i potser això ha afectat els busos, però és el que es continua indicant al web de l’aeroport.

Hi havia un altre noi que ens va preguntar, i que també tenia la mateixa informació que nosaltres. Però veient que el 59 ens deixava al metro que volíem, vam comprar els bitllets a les màquines expenedors al costat de la parada de l’autobús. També a l’exterior hi ha la màquina per validar-lo. El bitllet va costar 40 corones, el de 90′.

Vam arribar a l’allotjament on estarem 3 nits, super a prop del metro, també té parada de tramvia, i ens vam anar a sopar a Na Brezance, que el teníem al carrer del darrere. Vam sopar molt bé una graella de carn i formatge fregit, que era un altre producte típic. De fet, vam repetir restaurant l’endemà.

Dia 6: Castell de Praga i Free Tour.

Aquí hi ha el nostre itinerari i aquí els nostres consells per visitar República Txeca.