Porto (dia 4: divendres, 6 de gener de 2017)

Avui és el darrer dia i el dedicarem a veure les coses que ens han quedat pendents. El vol surt al vespre, així que tenim tot el dia. Ens llevem més tard i ens caldrà fer l’equipatge. Anem carregats de souvenirs i no ens hi cap tot a les maletes. No vam voler portar la bossa plegable, però s’acaba de convertir en indispensable per a qualsevol viatge, encara que sigui una escapada.

Definitivament vam descartar la Llibreria Lello. Sembla que aquí s’hi ha rodat alguna escena de la pel·lícula de Harry Potter i ha agafat molt fama. Em sembla una barbaritat, per dir-ho finament, pagar 5 euros per persona, amb cua per comprar l’entrada, corda per fer cua altra cop a la porta d’accés i un munt de gent a dintre per a una simple llibreria. No ens venia gens de cara.

Torre dels Clergues

Així que després d’esmorzar anem a veure la Torre dels Clergues, que tot i tenir-la al costat, encara la teníem pendent. Obrien a les 9 i tot i que hi vam arribar a les 10 tocades, encara no hi havia gaire gent. Vam comprar l’entrada conjunta amb la Catedral que valia 5 euros per persona. Només la Torre ja eren 4 euros i la Catedral crec que 3, així que sortia a compte. Aquesta és la web oficial.

Iglesia de los Clérigos, Oporto.

Esglèsia dels Clergues, Porto.

Quan vam marxar, cap a les 12 h, hi havia una llarga cua per comprar l’entrada. Suposo que també és perquè avui era el dia de Reis i hi havia més turistes al ser festiu. L’església és molt maca per dins i les vistes des de la Torre són espectaculars. A més, al pujar-hi després de conèixer la ciutat, ubiques amb facilitat els  monuments i la visita és més agraïda.

Vistas desde la Torre de los Clérigos, Oporto.

Vistes des de la Torre dels Clergues, Porto.

Vistes des de la Torre dels Clergues.

Vistes des de la Torre dels Clergues.

Hi havia concert d’orgue a les 12 h, així que vam fer temps per escoltar-lo. Però no ens va motivar gaire. Ens vam confondre i pensàvem que era una coral. Vam sentir un parell de cançons i vam marxar al següent destí, que era la Catedral.

Catedral de Porto

 

Vam arribar cap a les 13 h i, en teoria, entre 12:15 i 14:30 h el claustre era tancat, però com que el vam trobar obert vam aprofitar per fer la visita. Es molt maco tot el claustre enrajolat. La catedral per dins és molt sòbria i no tenia res especial, però només pel claustre mereix la pena la visita. Aquest és el link amb els horaris.

Claustro de la Catedral de Oporto.

Claustre de la Catedral de Porto.

Altres visites que també vam descartar van ser el creuer dels 6 ponts pel riu perquè també ens emprenyava la pujada escandalosa dels preus i no ens motivava gaire. Ens va resultar molt més atractiu el que vam fer a Aveiro a meitat de preu. Tampoc vam anar a cap bodega. Els preus de les visites rondava els 6 euros i vam suposar que també haurien pujat. A les bodegues et donen degustacions i nosaltres no som gaire de vins. O potser si, perquè ens vam inflar a sangries…

I ja només ens quedava veure la muralla de dia.

Callejeando por Oporto.

Carrerons de Porto.

Muralla de Porto.

Puente Luis I, por la parte de arriba. Oporto.

Pont Lluís I, per la part de dalt. Porto.

Vam passejar pel pont, pel riu, vam pujar i baixar escales i vam decidir dinar a la Ribera en un dels primers restaurants que hi havia, a la terrassa, aprofitant l’assolellat dia que feia. Vam provar el típic plat de bacallà a la nata, que pensava que seria una espècie de bacallà a la carbonara, però no. Quina sort!!! Era molt semblant a la brandada de bacallà i estava boníssim. Les sardines fregides també molt gustoses i l’arròs blanc explotava a la boca en mastegar-lo. Una delícia tot plegat. Ho vam regar amb sangria i ens va costar 17 euros.

Al local del costat vam prendre una ginja amb xocolata. Això és el licor típic de Portugal, la ginjinha, licor de cirera dolç amb graduació d’uns 20º, en un mini got de xupito de xocolata, per 1 euro.

Ginja con chocolate.

Ginja amb xocolata.

I la resta de la tarda vam reposar al riu mentre hi va haver sol. Després vam comprar algun souvenir que ens faltava i vam berenar una xocolata calenta al Jeronymo Rua Flores, una cafeteria amb molt d’encant. Quan marxava el sol, refrescava, i s’agraïa quelcom calent.

Vam comprar bocates de carn arrebossada per sopar després a l’aeroport i vam recollir l’equipatge que ens el guardaven al Bar Galeria de Paris. Com que ja sabíem el camí de tornada, va ser molt fàcil arribar al metro Trindade per l’Avinguda dos Aliados.

Vam carregar la targeta andante i a les 19:40 ja havíem passat el control de seguretat. Portàvem mooolts líquids: licors petits i boles de neu i no ens van dir res. Ni ho van mirar. Alguns anaven en les bosses hermètiques i d’altres no. A Londres la bola se’ns la van quedar.

Tot i que vam sortir amb retard, l’horari de sortida eren les 21 h, vam arribar amb Ryanair puntualment a les 23:55 h.

Fins al proper destí, que esperem que sigui per setmana santa!!!