Avui és el nostre setè i darrer dia per terres georgianes, doncs ja tornem demà ben d’hora.

Cova de Prometeu i Cova de Sataplia, tancades

Per avui teníem la visita de la cova de Prometeu i la de Sataplia. Ambdues les vam trobar tancades.

Feia dies que havia d’haver plogut, segons les previsions meteorològiques, però havíem tingut sort. I avui, tot i que no hi havia previsió de pluja, va estar plovisquejant i la pluja s’anava animant.

Igualment vam anar fins a Prometeu, on obrien a les 10h. Està molt a prop d’aquí, a una mitja hora. Vam mirar a la web oficial si es podien comprar entrades per avui i sí, es podia. Però vam arribar i estava tancat i un senyor a la porta ens feia gestos com que no anava a obrir. Alguns llocs sí que tanquen alguns festius, però no era aquest el cas.

Vam esperar una estona, a la web s’oferia la primera entrada a les 10.45h, van arribar una parella d’hindús i una família de xinesos així que ho vam tornar a intentar, però no va colar. L’home no va obrir, així que vam anar cap a Sataplia. Semblava que la pluja amainava. Tampoc vam tenir sort allà. De fet, vam arribar al final d’una carretera on hi havia una barrera que estava baixada, així que no es podia seguir amb el cotxe. Just abans, al lateral de la carretera hi havia una espècie d’aparcament sense asfaltar, amb el que semblen botigues i restaurants que, segurament a l’estiu, estaran més animats. Però no hi havia res, així que aquí va acabar la nostra excursió. Ni vam intentar creuar la barrera caminant perquè segur que no anàvem a aconseguir res i encara quedava 1 km, per arribar al final.

Així que vam posar rumb a Kutaisi.

Kutaisi

Aquí a prop hi ha el Monestir de Gelati, que és patrimoni de la UNESCO, però que està en reformes i la visita del qual havíem descartat. Sembla que l’interior, que és el més bonic, està tancat per reformes i l’exterior, està recobert de bastides. Així que ni ens hi vam acostar.

Per aparcar hi ha espai a l’altra banda del pont. El Pont Blanc ens va agradar molt, amb l’estàtua del nen de Picasso i, sobretot, l’aigua del riu sembla més el penya-segat del mar que un riu, perquè sobresurten grans roques del fons. Després ens vam limitar a passejar per la ciutat.

El mercat, en ser Any Nou, estava tancat. Vam arribar fins a la font, el parc també està tancat, l’Òpera ens la vam trobar pel camí i està en reformes.

Vam passejar una mica més, vam fer algunes compres i vam anar a dinar. No vam poder encertar més amb el restaurant El Depo, que és al costat d’on vam aparcar el cotxe, un lloc poc turístic.

Sens dubte el plat estrella era el Khinkali, que en carta el tenen de diversos sabors. Passaven plats sencers contínuament. Nosaltres vam demanar encurtits, porc a la brasa i lobiani, una espècie de massa farcida amb puré de mongeta pinta. Tot regat amb cerveses ens va costar 38 GEL.

El menjar va ser copiós així que el lobiani ens va servir de sopar.

Ja havíem acabat les visites i l’hotel el vam buscar molt a prop de l’aeroport, així que vam aprofitar per anar a rentar el cotxe, a l’hotel ens van dir on fer-ho. Vam omplir el dipòsit de benzina i vam decidir anar a tornar el cotxe, per assegurar-nos que tot estava conforme.

En aquest hotel s’inclou gratuïtament la recollida i la portada a l’aeroport, si així ho demanes. En un principi li havíem dit que no ens feia falta, però la noia va ser molt amable i igualment ens va recollir, tan bon punt va disposar del cotxe.

En arribar a l’aeroport no hi havia ningú a Avis, tot i que el personal de seguretat ens va dir que havia d’estar per aquí. Vam demanar a algú si els podien trucar per si era a l’aeroport, però ens va dir que deixéssim les claus a la bústia. Vam gravar el vehicle, vam deixar les claus i a la tornada del nostre viatge ens va arribar un càrrec de 70 GEL, gairebé 26€ que hem reclamat a Booking, perquè no ens han dit a què correspon.

El cotxe el vam deixar net, amb el dipòsit ple, sense rascades extres i multa no crec que sigui, tenint en compte la velocitat amb la que ens hem mogut. No hi ha forma d’acabar amb un lloguer de cotxes sense cap incident!! Sort que aquí l’empresa era coneguda…

A l’hotel hi ha un espai comú amb taules i menjar ràpid i begudes que pots comprar. A més del lobiani, vam comprar un pastís casolà i fins aquí el nostre viatge.

Per tornar, cal passar per facturació sí o sí, per treure les targetes d’embarcaments. Si no, no et deixaran passar en el control de seguretat. Al matí sembla que hi ha alguns vols així que vam fer una estona de cua. A les 5 del matí ens van portar fins a l’aeroport, que està a 5′.

Un altre super destí per als amants de llocs alternatius, amb magnífic menjar i bons preus. Això sí, no tan bones carreteres, cal prendre-s’ho amb una mica de calma. I, sens dubte, un plus visitar-lo a l’hivern i trobar-ho tot nevat.

Aquí deixem el link a la nostra botiga a Ko-fi, por si et vols descarregar els nostres recursos.