Visites a Ohrid (dia 4, 21-7-2021, dimecres)
És una de les ciutats més boniques (i també més turístiques) de Macedònia. A més, el llac fa frontera amb Albània i amb Macedònia. Un terç del llac pertany a Albània i dos terços a Macedònia.
Ohrid és fins avui l’únic Patrimoni Unesco de la Humanitat a Macedònia.
Durant l’època bizantina se l’anomenava la ciutat de les 365 esglésies i, encara que és difícil precisar-ne quantes n’hi va haver, és cert que la importància com a centre religiós es constata.
Avui ens dedicaríem a visitar el nucli històric. El centre urbà d’Ohrid es divideix en l’antic centre històric, on es concentren la majoria dels monuments, i per altra banda la ciutat nova on s’estén el passeig marítim, els restaurants, els hotels i altres serveis turístics, on ja vam ser ahir.
Als carrers que van cap a Santa Sofia és interessant admirar els exemples d’arquitectura otomana amb galeries porxades i cases típiques.
Comencem el dia amb un bany matutí. En ple nucli històric hi ha la Platja Saraiste, que a la tarda tenia molt d’ambient, però que a les 8 del matí només ens vam ajuntar 4 persones. L’aigua cristal·lina i a molt bona temperatura carrega les piles per a la resta del dia. Aquí vam estar una estona i, després d’esmorzar, vam anar a recórrer el centre històric.
Empezamos poVam començar per l’Església de Sant Joan Kaneo, a tocar del mar, l’església que sembla mirar al llac i una de les imatges més típiques d’Ohrid. Un entorn preciós.
Vam pujar per entre mig del bosc, seguint MapsMe, fins al Monestir de Sant Pantaleón, que està en restauració.
Vam arribar a la fortalesa. Des d’on hi ha unes magnífiques vistes. Es pot passejar per la muralla de punta a punta. A l’interior tot està en ruïnes. Ens va agradar molt la visita i, a jutjar per com esbufegava la gent que pujava, crec que va ser bona idea pujar des de l’altra banda. Ara ja només ens quedava el camí de baixada…
Vam passar per davant de la Porta de Dalt, que no té res. I vam seguir cap a l’església ortodoxa de Mare de Déu Perivleptos, tancada.
I vam acabar a l’Antic Teatre, on actualment sembla que se celebra el festival d’estiu d’Ohrid. Una pena veure’l amb tota la ferralla de l’escenari…
A Santa Sofia aquells dies hi havia concert a la nit i no vam poder veure l’interior.
Amb això vam passar el matí. Després vam dinar a Tinos, al passeig marítim, molt bé i molt recomanable. I després ens vam donar un bany a l’altra part del llac, per la zona més nova, però no ens va agradar tant aquesta zona per banyar-se. Vam arribar una mica més enllà del Cuba Lliure Beach Bar.
Tarda de relax, sopar i passejada nocturna.
Altres despeses del dia:
Restaurant Tinos: 1660 den
Sopar de pizzes amb vi: 1100 den
Frappés: 100, 160 donin
Deixa un comentari