No podem començar millor el nostre cinquè dia. L’esmorzar a l’hotel Julia va estar espectacular, l’indico en l’apartat corresponent. Sens dubte val moltíssim la pena. El vam demanar a les 8.30h perquè hi havia una hora llarga fins a Vardzia.

Vam trigar més del previst, com sempre. La carretera que va a Vardzia també és ampla, però hi ha alguns trams que estan en construcció i, per tant, sense asfaltar. Atès que aquesta zona del país fa frontera amb Turquia, ens vam creuar amb un munt de camions turcs.

Ciutat Cova de Vardzia

Horari: de 10 a 17h a l’hivern

Preu: 15 GEL + 2 GEL de pujar en cotxe fins a l’entrada

Vam arribar cap a les 10.30h i no hi havia ningú. Molt contents d’haver dormit a Rabati perquè l’altra opció era dormir per aquesta zona i, sent temporada baixa, no es veia cap moviment ni per sopar ni per a res.

Vam comprar l’entrada i vam demanar també el transport en una minivan que ens va deixar a l’inici. És una carretera bastant empinada, així que val la pena pagar els 2 GEL, i més si es va escàs de temps.

Vam ver la visita sols. Vardzia és un enorme complex de coves artificials excavades a la paret de la roca. El lloc és molt més gran que Uplistsikhe, i més o menys se segueix la numeració de l’audioguia per avançar en la visita. S’entra per un lloc i se surt pel costat oposat, baixant un llarg tram d’escales, que va a parar de nou a la taquilla.

Algun dels elements principals que es poden veure són: Església de la Dormició, amb uns acolorits frescos; el brollador natural ocult; el refrectori; el boticari, en els nivells superiors, es veu des del camí; Els cellers de vi, sembla que n’hi havia almenys 25; tubs d’argila per al transport d’ aigua; estable, túnels, etc.

Vam estar hora i mitja per fer la visita. Ens va agradar molt! Si véns amb més temps, et pots estar tranquil·lament 2-3 hores. De l’interior de l’església sortia un llarg túnel del que vam recórrer un tros, però que després vam haver de tornar per seguir amb la visita.

Pel camí es passa per davant del Castell de Khertvisi, que es pot aprofitar per visitar. Nosaltres no teníem temps.

Ara teníem un tram llarguíssim de cotxe, fins a arribar a Martvili, uns 280 km, ens indicava 4,5h hores de cotxe que al final es va allargar una hora escassa més. Molt bona ruta hem fet per ser tantes hores de cotxe.

Vam desfer el camí fet inicialment de nou fins a Rabati, també de nou per Borjomi, la ciutat de l’aigua embotellada i la visita de la qual tampoc ens donava temps. I seguíem fins a la població on ahir vam tenir una gran retenció, però la sort estava del nostre costat ja que nosaltres havíem d’agafar un trencall a l’esquerra per encarar ruta cap a Kutaisi i, en aquesta zona, no hi havia embús de cotxes en la nostra direcció, però n’hi seguia havent d’haver fet la mateixa ruta d’ahir.

De nou vam passar per l’autopista en construcció, pel tram en el qual també havíem trobat moltíssima retenció, i seguíem de sort, ja que la zona sense asfaltar també la vam passar amb fluïdesa.

L’últim tram del trajecte, des de Kutaisi fins a Martvili, ha estat el més pintoresc. Hem passat per aquesta zona cap al vespre, eren com les 17h, i cal tenir molta cura en conduir perquè hi ha molts animals que pasturen sols per la carretera. A més de les vaques i gossos habituals, també vam veure porcs, gallines i ànecs que anaven sols.

El que més ens va estranyar és que tots tornen a casa seva quan se’n va el sol, i esperen pacientment davant la seva porta fins que l’obren per poder entrar. Això ho havíem vist amb els camells al desert, però tants km de carreteres amb cases als costats i tots els animals esperant davant la seva respectiva porta, va ser d’allò més curiós.

I l’últim tram del viatge, la ciutat de Martvili, està en obres i està pràcticament aixecada. Els diferents carrers asfaltats estan travessats per una espècie de regates a terra que converteix l’asfalt en forats constants.

Canó Martvili

Preu: 20 GEL el canó i altres 20 GEL el passeig en barca

Horari d’hivern: de 10 a 19h. A la nit està il·luminat amb llums de colors.

El canó Martvili és un congost pel qual discorre un rierol, i hi ha algunes cascades. Es pot caminar per un sender de 700 metres entre passarel·les, el recorregut de les quals pot durar una mitja hora; i també es pot visitar en un curt passeig en barca inflable, que es triga uns 15′ a fer uns 300 metres, si el cabal d’aigua ho permet.

Nosaltres no vam poder fer el passeig en barca, els dies anteriors havia estat plovent i el cabal era massa fort. Però ens va encantar el petit passeig pel canó, perquè la força de l’aigua provocava un soroll molt fort en precipitar-se en les diferents cascades. Era impressionant.

Hi ha algunes passarel·les metàl·liques per les quals passejar i una espècie de balcons per acostar-te. Estàvem gairebé sols, només un parell de parelles més. Ens va encantar la visita, una pena que fos tan curta i que ens allarguéssim més del previst al pàrquing perquè a les 19h havíem d’estar fora, així que ens vam donar pressa. Si haguéssim arribat una mica abans, ho hauríem pogut veure també amb llum natural, que segur que hauria estat molt bé. Amb els llums de colors ja ens va encantar, però per al meu gust, algunes zones estaven massa fosques.

Atenció amb els “guies” del pàrquing del Canó Martvili

A Martvili ens la van intentar colar, però no va colar. Acostumo a marcar a MapsMe també els aparcaments, però a Martvili no el vaig trobar. Així que quan vam arribar no hi havia cap indicador i vam anar a parar a un gran pàrquing amb la foto del canó. Només hi havia un parell de cotxes i de seguida ens van demanar 2 laris pel pàrquing. Fins aquí, normal.

Però un altre dels homes que estava al pàrquing ens va dir que el barco no funcionava i que ell ens portava a 4 o 5 llocs les fotos dels quals es veien al panell publicitari, per 120 GEL per a tots dos. No tenia gaire clar què m’oferia, parlava en anglès, però em costava entendre’l.

Que el vaixell podia fallar si plovia molt, ja ho sabíem, però nosaltres volíem igualment visitar el canó que, a més, té un horari més ampli, per això vam fer així la ruta, ja que la resta dels llocs tanca abans. Buscàvem la taquilla i no la vèiem, així que no acabava d’entendre.

En aquell moment va arribar una noia amb un d’ells i en parlar amb ella vaig entendre perfectament el que estava passant. Al pàrquing, a més del vigilant de l’aparcament hi ha els suposats guies que t’ofereixen les seves excursions i com són els primers amb qui et trobaràs, a aquesta noia li van colar.

L’excursió consisteix en que et portin a veure 5 llocs diferents i et cobren per això. A l’altra noia, com que anava sola li van cobrar 100 laris i a nosaltres ens en demanava 120 per ser 2 persones. Aquests llocs només els coneixen els locals i no cal pagar entrada perquè són cascades, rius, etc. d’accés lliure. Ella també anava en cotxe, el va deixar a l’aparcament i va pensar que la visita al canó Martvili consistia en que et portessin en cotxe a aquests llocs, perquè tampoc havia llegit res d’això mentre organitzava el seu viatge, i va estar hora i mitja amb aquesta excursió que li van muntar.

Em vaig adonar de l’engany perquè allà mateix vaig mirar a la web oficial de compra d’entrades si es podien comprar entrades per al mateix dia i sí, es podia. Com que em vaig posar cabuda amb veure el Canó Martvili, em van dir que fóssim a preguntar a l’oficina de turisme, per un caminet a l’esquerra que no havíem vist i Eureka! No era l’oficina de turisme, era la taquilla que estàvem buscan.

El que oferien pot ser una excursió interessant per fer a l’estiu, si et pots banyar, i allargant-la per a tot el dia. Però el que pretenien vendre’ns, em va semblar un negociàs per a ells!

Vam baixar amb el cotxe i allà mateix hi havia espai d’aparcament, que no calia pagar. Efectivament, el canó estava obert fins a les 19h, tal com indica la web de compra d’entrades i no es podia fer el trajecte en barca per la força de l’aigua. I gairebé ens ho perdem!!

Amb l’entrada comprada s’ hi accedeix directament pels torns. A l’estiu es recomanen comprar-les per internet perquè hi ha força cues i per accedir-hi directament.

Ara teníem l’allotjament a la mateixa ciutat de Martvili, a 4km. Hi ha un supermercat a prop, així que vam comprar alguna cosa de menjar i vam sopar a l’habitació. L’allotjament també és molt recomanable, sobretot si s’arriba a Martvili a última hora, ho explico a l’apartat corresponent.

Dia 6: Chiatura i Tskaltubo.

Aquí està el nostre itinerari i aquí els nostres consells per a viatjar a Geòrgia.