El nostre quart dia, com que la primera visita que teníem per avui, les Cròniques de Geòrgia, ja la vam fer fa un parell de dies, no hem hagut de matinar.
Tornem a passar per l’autopista del primer dia i hi continua havent molta neu arreu. Les carreteres estan bé.
Ciutat Cova d’Uplistsikhe
- Preu: 15 GEL + 3 GEL del pàrquing
- Horari d’ hivern: de 10 a 17h.
El primer destí serà la Ciutat Cova d’Uplistsikhe, a 100km, 1 hora llarga. Primer cal passar per Gori.

Quan vam arribar, encara no eren les 10h i no havien obert. Jo crec que es podia haver entrat perquè la barrera d’accés no tanca totalment el recinte, però ha estat el lloc que més fred hem passat perquè feia molt vent. Curiosament estàvem a més graus, però feia més fred, així que volíem prendre alguna cosa calenta abans de començar la visita, així que ens vam esperar. El bar també estava tancat. Aquí vam agafar els nostres gorros i bufandes, i la resta de la visita va anar bé.
Hi ha un curt passeig des de l’aparcament, després cal pujar un tram d’escales i ja pots anar visitant les diferents coves, no hi ha un sender senyalitzat.
Aquest és un dels assentaments urbans més antics de Geòrgia. Aquesta ciutat s’estima que estava preparada per a 20.000 persones. Hi havia túnels, escales, canalització d’aigua, clavegueram, etc.
Alguns dels llocs més interessants són el Saló de la Reina Tamar, el Saló Caisson amb el seu sostre tallat amb motius geomètrics, la basílica de tres naus, que està just a sota de l’Església, el teatre…
Des de dalt del tot també hi ha unes magnífiques vistes del riu i de la zona.
Ens va agradar molt la visita i vam estar una hora llarga. Ara posem rumb a Gori, a uns 15′. Hi ha un aparcament just al davant. Ens va costar un parell de laris.
Museu de Stalin a Gori
- Preu: 15 GEL
- Horari d’ hivern: 10 a 17h
El Museu d’Stalin és una de les destinacions de turisme fosc més populars de Geòrgia. Stalin va néixer i va estudiar a Gori, que llavors formava part de l’Imperi Rus.
Al centre de la ciutat hi ha el museu d’Stalin, un elegant edifici de pedra amb patis cuidats i exposicions en les quals destaquen les catifes vermelles, làmpares d’aranya i sòl de parquet.

L’interior pot semblar un santuari més que un museu, centrant-se en el seu esperit revolucionari i ometent els detalls del seu règim de terror. Inclou fotos antigues, retalls de diari i multitud de regals que va rebre de governs estrangers. També hi ha una recreació d’una sala d’interrogatoris del KGB.
A l’exterior hi ha la casa de fusta on va néixer, traslladada aquí des d’un altre lloc de Gori. També hi ha el vagó a prova de bales en què viatjava.

Aquesta és d’aquelles visites estranyes que es fan de vegades durant els viatges, com visitar un camp de concentració.
Aquí vam estar una altra hora i ja era gairebé migdia. El nostre últim destí era la Fortalesa de Rabati a Akhalstikhe, a 130km, un parell d’hores.
Vam trobar força neu a tota aquesta zona, i més a mesura que avançàvem. També hi va haver algun encreuament on vam trobar força retenció. Com que a les nits ha anat plovent, moltes carreteres no tenen voreres, etc., així que hi ha força fang per tot arreu. Ens ha anat molt bé portar les nostres botes de la neu.
Abans d’anar a l’hotel vam visitar la fortalesa, sobre les 16h que vam arribar.
Fortalesa de Rabati El castell d’Akhaltsikhe
- Preu: 18 GEL
- Horari d’ hivern: de 9 a 20h
- Aparcament de franc a la porta
La Fortificació és impressionant per les seves dimensions i per la varietat d’estils, ja que, en estar en la ruta de la seda, els que van anar passant van deixar empremta. L’accés al recinte és lliure, però cal pagar si es vol visitar la zona superior de la ciutadella, la mesquita, el castell… La taquilla està només entrar a la dreta. Nosaltres no la vam veure i vam haver de tornar a comprar les entrades.

Ha estat rehabilitat i es nota, ja que hi va haver batalles i terratrèmols que ho van deixar força malmès. Hi ha qui considera que sembla més un decorat de cinema. A nosaltres ens va agradar i vam estar un parell d’hores passejant per tots els racons. És molt curiosa la barreja d’estils arquitectònics.
L’interior de la Fortalesa estava nevat així que calia anar amb compte perquè estava gelat i relliscava. Vam pujar fins a dalt de la torre, des d’on hi ha unes molt bones vistes de tota la ciutat.
Després vam anar a la part alta on hi ha la ciutadella, es pot pujar fins a dalt del castell i passejar per torretes i terrasses. També hi ha la madrasa, just davant la Mesquita, la cúpula de la qual és el més representatiu, ja que a l’interior no hi ha res. També hi ha jardins a l’estil rus i la casa de l’oda Mesjetiana, tota feta de fusta a l’estil tradicional.

Després de la visita hem anat a deixar l’equipatge i a sopar. Des de la nostra habitació es veu el castell il·luminat. Faig esment de l’hotel i del restaurant en l’apartat corresponent. El sopar ens va costar 52 GEL truita de riu, khinkalis, pollastre barbacoa i cerveses. Sens dubte Rabati ha estat del millor del viatge.

Dia 5: Ciutat Cova de Vardzia i Canó Martvili.
Aquí hi ha el nostre itinerari i aquí els nostres consells per visitar Geòrgia.
Deixa un comentari