Pyrgos, Emporio, Red Beach, ruïnes d’Akrotiri  (dia 2: dissabte, 9 de juny de 2018)

Aquest poblet vam decidir visitar-lo d’hora per trobar-hi menys gent. A les 9 ja hi érem. De fet, quan ja portàvem una estona van començar a arribar les excursions dels creuers, sobre tot quan marxàvem, a quarts d’11.

Es un poble a dalt d’una muntanya. Segons va dir una guia, sembla ser que estem a uns 700m d’alçada, així que veus el mar per totes dues bandes de l’illa. És l’únic poble de l’illa que conserva trets de fortificació medieval.

Vam aparcar a la carretera i de seguida caminant vam arribar als estrets carrers on vam veure un parell d’esglésies i també vam arribar fins a dalt del Kastelli, en realitat quatre pedres, però des d’on hi ha unes fantàstiques vistes. També hi ha un munt de botigues de souvenirs.

Vistes des del mirador de Pyrgos.

pyrgos

La següent destinació era Emporio. A tot arreu és la mateixa operació. Aparques més o menys als carrers centrals, on hi ha botigues, restaurants… i després cal endinsar-se fins arribar als carrers on només hi passa una persona. Aquest encara ens va agradar més que l’anterior, potser perquè els carrers encara eren més estrets i es veia tot més cuidat. Semblava que aquí encara hi havia menys turistes. Les visites venen a durar una horeta.

Festa de final de curso a una escola a Emporio…

Venda de peix ambulant, que vam veure a diferents llocs…

Ara ens quedaven les ruïnes d’Akrotiri i les 3 platges que estaven juntes: Red Beach, White Beach i Vlihada Beach.

Pel camí vam parar a algun mirador i vam veure la que era Platja Caldera, que tenia molt bona pinta, petiteta i vam decidir que potser hi podríem venir. Un altra dels típics dels paisatge són les vinyes que hi ha per tot arreu.

Com sempre, tirant de google maps, però hi ha indicadors cap a les ruïnes. Quan hi arribes a la dreta hi ha un gran aparcament, que té tota la pinta de ser de pagament, i com que un cotxe seguia endavant, nosaltres al darrera. Al final del carrer et topes amb el mar. Al final hi ha un espai una mica ampla que és on els autobusos donen la volta, però també hi ha un espai per aparcar i vam trobar lloc, així que aquí mateix el vam deixar.

Des d’aquí també vam veure les barquetes que sortien barquetes cap a la Platja Blanca… Et pots banyar aquí mateix a qualsevol lloc. L’aigua era molt neta i amb pedres grans.

Hi ha un restaurant, quatre barquetes i un camí cap a la dreta que porta cap a un petit port amb més barques i diversos restaurants. Hi vam anar passejant i buscant un lloc per menjar. Casualment, en el penúltim restaurant hi ha un cartell que indica unes escales que pugen i que porten a la Red Beach.

Sabia que estaven a prop, les platges, però no pensava que tant. Efectivament hi vam anar caminant. Quan acaben les escales anem a parar a la carretera que porta a la platja. Vam caminar una mica més i de seguida vam ser a l’aparcament on cal aparcar sí o sí, per després fer la resta de camí a peu. No vam trigar gaire a arribar a la cantonada on es veuen les magnífiques fotos de tota la platja.

Red Beach.

No parava d’arribar gent i la platja es veia plena. Francament, ens era igual banyar-me a un lloc que a un altre. Així que vam decidir girar cua i canviar l’ordre de les visites. Primer vam anar a dinar i ho vam fer al mateix restaurant on eren les escales. El lloc és idíl·lic, amb una passarel.la que s’endinsava al mar on hi havia algunes taules i corria una fresca molt bona.

Dinar a Akrotiri

Vam demanar calamars a la planxa i peix fregit, olives gregues i vi blanc de la terra. Els calamars anàvem amb formatge i tomàquet, vaig pensar que en amanida, però era un gran calamar farcit de formatge i tomàquet. Estava molt bo!!! De postres un coulant… Menjar de luxe en un lloc immillorable. No podíem haver triat una ubicació millor…

Doncs ara anem a veure les ruïnes. El preu és de 12€ pax i l’horari de 8 a 20 h. Curiosament és un lloc tancat. Ens havien dit que era com Pompeia, però no té res a veure. Potser coincideix que ambdues van ser sepultades per un volcà, però res més.

Akrotiri són unes excavacions arqueològiques i res més. Tot apuntalat per tot arreu. Parla de frescos però no vam veure cap pintura. Només alguna casa mig derruïda. Ens va decebre. Amb un altre preu ho recomanaria però el que val, pel que és, em sembla exagerat. Sort que està cobert i no vam passar calor…

Ruïnes d’Akrotiri.

Ara ens venia de gust el bany que havíem ajornat. Com que hem arribat a la conclusió que totes les platges són iguals i ens ha agradat la que hem vist de camí, cap allà hem anat. Hi ha un gran cartell pintat a peu de carretera que indica Caldera Beach. Es baixa un trosset amb el cotxe i es pot aparcar sense problemes. Poca gent i algun arbre que fa ombra… A dins hi ha roques així que hem vist peixos i plantes.

Platja de Caldera Beach.

De nou piscina i al vespre posta de sol al Akrotiri Lighthouse. La posta era a les 20.33 h. El sol cau al mar. Ens ha agradat molt. Hi havia un grapat de gent i s’ha girat vent, però ha valgut molt la pena.

Far d’Akrotiri

Posta de sol al Far d’Akrotiri.

Com que el dinar havia estat potent, hem fet un sandvitx per sopar.

Altres despeses del dia:

Cafè amb gel comprat al forn: 1,50€

Cacaolat al forn: 1,5€

 

Dia 3: Fira