Excursió pel Llac Atitlan (dia 5: divendres, 24 de juliol de 2015)

A les 8.15 estem a l’agència i ens acompanyen caminant al moll. Si no ho tens contractat, arribant una mica abans d’aquesta hora hi ha barquers privats que s’ofereixen per fer l’excursió al llac Atitlan.

Probablement el llac Atitlán sigui un dels més impressionants que hagis vist. A uns 1500m sobre el nivell del mar i envoltat per tres volcans de perfecte con amb més de 3000 metres d’altura (el Sant Pere, el Tolimán i l’Atitlán), el Llac d’Atitlán és un dels destins imprescindibles en un viatge a Guatemala.

Érem poques persones i teníem 4 pobles a visitar (Sant Marc, Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume).

El passeig en llanxa és molt agradable, tot i els bots que dóna.

Vista dels volcans de fons...

Vista dels volcans de fons…

La vista del llac és preciosa amb els volcans al fons. En cada un dels pobles ens van deixar 1 hora llevat de a Santiago que ens van deixar una mica més.

Nens a l'escola a San Marcos.

Nens jugant al patí de l’escola a San Marcos d’Atitlan.

Passejant per San Marcos.

Passejant per San Marcos.

Comencem la visita per San Marcos. Aquest no té molt per visitar, gairebé ni hi havia turistes. És molt tranquil i gairebé tot el que hi ha són hotelets on s’ofereixen massatges i cursos de relaxació. Aquí vam estar una estona veient els nens com jugaven al pati del col·legi, una església a la plaça i poca cosa més.

Cooperativa de pintures a Sant Joan.

Cooperativa de pintures a Sant Joan.

Esglèsia a Sant Joan.

Esglèsia a Sant Joan.

El següent poble era Sant Joan. Aquí està ple de cooperatives de pintures, sabons, tèxtils… anàvem buscant quadres amb el dibuix d’Antigua però els preus eren molt més cars que a la pròpia Antigua i eren molt més durs en el regateig. De fet no en vam aconseguir cap a un preu que ens semblés correcte. Només vam comprar un de gran dels volcans i en un lloc més allunyat de la zona de les cooperatives.

Barca en la que vam fer la segona part de l'excursió del Llac Atitlan.

Barca en la que vam fer la segona part de l’excursió del Llac Atitlan, ben apretadets.

A la tornada ens havien canviat de llanxa i ens van ajuntar amb un altre grup així que ara anàvem al complet, com a una llauna de sardines.

San Pere, Llac Atitlan.

San Pere, un altre dels pobles del Llac Atitlan.

Seguim ruta fins a San Pedro. Aquí continuem amb les compres i el regateig i aconseguim una motxilla i bols de fusta a bon preu.

I per acabar ens quedava Santiago, el poble més famós del llac, després de Panajachel, al qual s’arriba després de passar per un passadís del llac entre els volcans Tolimán i Sant Pere.

Aquí la meta és el Maximón, una figura de fusta vestida i barreja de la religió catòlica i els mites maies. Ens van oferir guies i tuc tuc per anar al Maximón, però volíem acabar amb algunes compres. Quan vam acabar, seguint pel carrer central i després d’haver preguntat on estava el Maximón, ja que el van canviant de casa, vam decidir agafar un tuc tuc ja que ens deien que estaven fora del poble i que hi havia com mitja hora caminant.

Maximón, figura de fusta, barreja de la religió catòlica i rituals maies.

Maximón, figura de fusta, barreja de la religió catòlica i rituals maies.

Sort que el vam agafar perquè hi havia un booooon tros. Allà ens va esperar el tuc tuc mentre fèiem fotos i parlàvem una mica amb els oriünds. El que el custodiava no es podia tenir en peu de la borratxera que portava i l’espectacle era poc més que curiós.

Barques al port de Santiago.

Barques al port de Santiago.

La visita és ràpida, previ pagament d’uns quetzals per entrar a la casa i treure fotos, i de tornada cap al port per passejar una estona més i acabar l’excursió.

La veritat és que la volta pel llac ens va encantar. Tot i que els pobles no tenen tant encant, bàsicament et limites a fer alguna compra, però en sí, el passeig en barca per aquestes contrades tan boniques creiem que val la pena i el preu de l’excursió és molt assequible.

Quan vam tornar a Pana vam anar a dinar. De la variada oferta que teníem ens vam decantar per un dels restaurants a peu de llac. Vam menjar gambetes, peix acompanyat d’una deliciosa sangria que no tenia res a envejar a les nostres… Boníssim! A més d’unes precioses vistes sobre el llac.

Restaurant a Panajachel, a la riba del Llac Atitlan.

Restaurant a Panajachel, a la riba del Llac Atitlan.

La resta de la tarda vam descansar i vam donar un altre passeig per Pana.

Dia 6: Reserva Atitlán i ruta cap a Flores