Reserva Atitlan (dia 6: dissabte, 25 de juliol de 2015)
Avui és el nostre últim dia a Panajachel. Al matí hem decidit anar a la reserva Atitlán, que està als afores. Vam anar amb un tuc tuc que ens va costar 10 Q cada un. La reserva és un espès bosc amb ponts penjants, micos i coatíes. I dóna al llac, per a qui vulgui donar-se un banyet… També hi ha un mariposarium inclòs a l’entrada i dos trams de tirolines, o cables, com els anomenen ells, de pagament.
L’horari del parc és de 8 a 17 h i el preu de l’entrada 65 Q. Volíem haver fet els cables però el preu desorbitat de tots dos itineraris: 220 Q dels X-trems i 350Q els Ultra Xtrems va fer que els descartéssim. Als voltants de Barcelona hem fet circuit sobre arbres amb tirolines per uns 20 euros, així que ens negàvem a pagar el doble. La veritat és que només hi havia un grup petit pujant als cables.
Nosaltres ens vam donar una volta pel parc.
Vistes del llac a la Reserva Atitlan.
Passejant per la Reserva Atitlan
Papallones a la Reserva Atitlan.
Després vam seguir entre els ponts…
Ponts de fusta a la Reserva Atitlan.
I vam anar a parar al llac. La veritat és que no era conscient que la reserva donava al llac per poder-se banyar i no portàvem els vestits de bany. Però com ja vergonya ens queda poca i la temperatura era molt agradable, i l’entorn més, a més a més de que no hi havia ningú, doncs ens vam banyar en panys menors. Un bany molt agradable.
Bany al llac, a la Reserva Atitlan.
A la sortida del bany…
Seguim amb l’itinerari
Rierol a la Reserva Atitlan.
Micos a la Reserva d’Atitlan.
Coatís a la Reserva Atitlan.
Cascada a la Reserva Atitlan.
També vam passar per la cascada i vam acabar l’itinerari.
Espès bosc de la Reserva Atitlan.
Un matí molt relaxat.
Restaurant al Carrer Santander, a Panajachel.
Vam esperar que passés un tuc tuc per anar de nou a Pana, que està com a 5-10 minuts. I allà vam menjar al carrer Santander.
Vam estar una estona veient una banda de música local que tocaven molt bé… Després va resultar que és que hi havia un concurs de bandes i estaven practicant. De fet els havíem estat sentint durant els dos dies a qualsevol hora del dia, sense saber què era aquella música. Els vam veure assajar amb un sol de justícia, amb gran entusiasme i ens van delectar als xafarders com nosaltres. Ho feien francament bé!!
A les 16 h ens havien de venir a recollir els de Guatemala Royal Tours per portar-nos a la furgo de tornada a Antigua (12 $ pax) i allà en un transport privat fins a la central d’autobusos de Guatemala City (12 $ pax) per agafar el bus nocturn de Maya de Oro a les 21 h que ens portaria a Flores.
Ens quedava una estona lliure i l’equipatge ja l’havíem deixat al matí en una taquilla a l’hotel. Era dissabte i el dia de Sant Jaume, patró d’Antigua, la qual cosa va ocasionar que la tarda fos mogudeta.
El transfer va arribar amb mitja hora de retard. De tots els que vam agafar amb aquesta agència, va ser l’únic que va venir tard. Acabava de parlar per Whatsapp amb Hektor Salazar i em va dir que estaven recollint gent. Després ens vam assabentar del tema de Sant Jaume. Hi havia el trànsit col·lapsat. Moltíssims vehicles per tot arreu amb pancartes i altaveus. Tenien eleccions properes així que no tinc clar si el motiu del col·lapse era les eleccions, el dia de Sant Jaume, o tots dos. A les 19 h havíem d’estar a Antigua i anàvem bastant lents, així que el conductor va prendre camins alternatius i almenys no paràvem en caravana…
Vam arribar a Antigua prop de les 20 h. Hi havia una altra parella d’estrangers que també anava a agafar el nocturn i a ells els van deixar en un altre lloc. Nosaltres no teníem ja hotel així que no necessitàvem agafar equipatge. Pensava que no arribaríem a temps. La cinquena avinguda, la quarta, tot el centre estava col·lapsat i ja era de nit. El xofer va trucar a Hektor que va venir amb els vouchers per al nocturn i un altre shuttle privat, ja que aquest havia d’acabar de fer el repartiment de passatgers a Antigua.
Vam canviar de minibus i ens van portar a Guatemala City. Vam anar tot el camí a bon ritme. La mateixa autovia que vam fer quan vam arribar i vam tenir sort que no hi havia molt trànsit. Vam arribar a les 20.57 i sortíem a les 21 h. Bufff no ens ho podíem creure!!!
Al bus nocturn havia places cares i barates. Les cares són semillit i es reclina pràcticament tot el seient, a més de tenir les butaques molt àmplies i d’incloure reposapeus com els de la classe business dels avions, i que van resultar ser moooolt còmodes. Va ser la que vam agafar nosaltres per 38$ pax. Les barates valien 30$. Per la diferència de preu vaig agafar les cares i sense dubtar-ho ho recomano. També es pot anar a Flores en avió des de Guatemala City, però el preu eren 150$ pax. Així que vam optimitzar i estalviar temps, en viatjar de nit, i diners.
El trajecte fins a Flores, destí per poder veure Tikal, és d’unes 8 h. L’autobús és de dues plantes i està francament bé. Vam arribar ja molt cansats pel viatge i l’estrès des Pana, ens vam apalancar i diria que ens vam posar a dormir d’una tirada. Amb el cansament no ens vam recordar de fer fotos dels seients. De seguida van apagar els llums i vam anar pràcticament tot el camí dormint. Em va semblar comodíssim. Crec que només van fer una parada i vam arribar com a les 4, abans del que jo pensava. Van encendre els llums i van començar a cridar “Flores, Sta. Helena” repetidament. Vaja, com per no assabentar-se!!
Deixa un comentari