Tikal (dia 7: diumenge, 26 de juliol de 2015)
El destí del bus és Santa Helena, que està abans de Flores, que és una petita illa unida per un pont. Havíem llegit que hi havia un tal “negre” que abordava els autobusos amb la intenció de captar clients per als seus hotels, etc., i treure el que pogués dels turistes. Nosaltres no el vam veure però vam preguntar posteriorment al taxista i era arxiconegut, fins i tot ens va dir literalment que es feia dir negre però que de negre no tenia res ja que era un panxito.
Arribats a Santa Helena, ràpidament vam baixar del bus i allà hi havia una horda de taxistes per portar-nos a l’hotel. Segons ens havien dit uns bascos que ja havien fet la ruta, el preu màxim era 30 Q per taxi. El primer que vam enxampar ens el va oferir per 60Q. A les quatre del matí i ja amb el regateig…! A un altre li vam oferir 30 directament i va acceptar.
De camí a l’hotel, se’ns va oferir per portar-nos a Tikal. Nosaltres volíem agafar un minibús que fa la ruta a les 6 del matí i que valia 50Q anada i tornada pax. El taxista ens va oferir portar-nos per 400Q. Em va semblar molta diferència però resulta que han pujat preus. Ens va portar al cartell on hi ha els horaris i el preu del bus i ara valia 80Q, o sigui que 240Q entre els tres. Li regategem a 350Q i estava disposat a que ens anéssim ja i així començàvem l’excursió a les 6 del matí just quan obren.
A l’hotel vam deixar l’equipatge, així ho havia parlat ja amb ells per correu electrònic. L’habitació no estaria a punt fins a les 14 h.
L’hotel molt correcte, a peu de llac, una triple molt àmplia amb aire condicionat i a bon preu.
Per veure Tikal, en plena selva del Petén, les poblacions més properes que li donen cobertura i infraestructura turística són Flores i Santa Elena, que estan a uns 65 quilòmetres, i El Remate, que està a uns 30 quilòmetres. Posats a escollir, Flores és la població més interessant per fer nit, abans d’anar a Tikal al matí. Està situada en una bella illa al mig del llac Peten Itzá, té un casc urbà preciós i abunden els hotels i restaurants.
Doncs una horeta llarga i a les 5.50 h estàvem allà. Si entres abans de les 6 del matí (es pot accedir des de les 4) cal pagar un suplement per veure el parc a l’alba. Hi ha qui el visita així, però havíem llegit que al matí hi ha molta boira i la visibilitat és força reduïda, de manera que perd la gràcia ja que amb prou feines pots veure els micos i altres animals que hi ha al parc.
Vam comprar l’entrada, per 210 Q pax, i a les 06:00 entràvem amb el nostre taxista. De la taquilla a l’entrada del parc hi ha com uns 15 km. Allà ja vam començar a negociar el tema del guia. N’hi havia un que ens va recomanar el nostre taxista que arribava en furgo darrere nostre amb un grup nombrosíssim, com de 20 persones i que donava l’explicació en 3 idiomes, que era les llengües que tenia en el grup. El preu ens va semblar gairebé igual que tenir un guia només per a tu i que pots anar al teu ritme, i no al de tot un grup. El guia per als 3 ens va costar 350 Q.
Tikal és la ciutat més gran del món maia i va ser descoberta al món a meitat del segle XIX per un xicler. Al voltant de la Gran Plaça és on hi ha la majoria dels monuments més importants. És una visita llarga, es requereix tot el matí per realitzar-la. De totes maneres, si no pots dedicar tant de temps o esforç, et recomano que et centris en aquesta zona.
El guia ens va donar detalls sobre la història de Tikal…
Comencem per la Gran Ceiba, arbre representatiu de Guatemala, d’on s’extreu el xiclet.
Vam veure els complexos Q i R, on es feien les ofrenes, i algunes piràmides sense desenterrar…
Vam començar l’excursió direcció al temple IV, que era el més alt al que es podia pujar, aprofitant que encara feia fresqueta. Les vistes des de dalt són impressionants, només veus selva fins allà on t’arriba la vista i també es veu la cúpula d’algun altre temple, a la llunyania. La pujada es fa per unes escales de fusta laterals.
El que ens va semblar més espectacular de Tikal és la Plaça Central amb l’imponent temple del Jaguar, al qual no es pot pujar, el temple II, al qual sí es pot pujar, i les acròpolis nord i sud.
I ja el cansament i la calor es notaven…
Les vistes des del temple II també impressionants.
També vam veure la plaça dels set temples i la del Món Perdut, amb una piràmide menys esvelta que les altres.
I per acabar, vam veure i vam poder agafar una taràntula. Per a mi va ser massa…
La visita va durar més de cinc hores i no teníem pressa ja que així ho havíem acordat amb el taxista. Cap a les 12.30 vam posar rumb de nou a Flores. La calor que feia ja era insuportable així que és recomanable fer la visita d’hora, a més de no trobar tanta gent.
El taxista ens va acompanyar a canviar quetzals i a l’oficina de viatges Sant Joan per treure el bitllet de bus a Chetumal, a Mèxic, que agafaríem l’endemà a les 7.30 h del matí.
Vam anar a dinar al restaurant Maya que ens havien recomanat i vam menjar molt bé a la vora del llac.
A la tarda vam estar de relax a l’hotel perquè el dia havia estat dur entre el viatge nocturn de bus i la visita a Tikal, que és la més extensa de totes.
Volteta per Flores i poc més. Mojitos a 2×1 per 20 quetzals davant de l’hotel i a dormir.
Deixa un comentari