Temple de la literatura i Titelles d’Aigua de Hanoi (dia 4: diumenge, 8 de juliol de 2018)
Avui m’he llevat tard, he esmorzat una pasta amb embotit que tenia i he anat al Temple de la Literatura de Hanoi. M’hagués agradat agafar una moto, però just avui no n’he trobat cap de lliure, així que he anat fent una passejada.
Les moto-taxi les reconeixeràs perquè porten un casc i armilla de color verd. Porten un casc extra per al client. Els taxis són del mateix color. En qualsevol cas, qualsevol amb moto et pot aturar per oferir-te portar-te.
Temple de la Literatura (Van Mieu)
Preu: 30.000 dongs
Les visites són completes, a més de barates. Es porta una estona fer-les. He estat una hora i quart aproximadament. Hi havia una zona amb instruments musicals i dones tocant i ensenyant artesanies. També hi ha explicacions que pots anar llegint. Ha estat molt interessant. Aquí va una mica d’informació sobre el temple.
El temple de la literatura va ser construït en honor a Confuci en l’any 1070 pel rei Ly Thanh Tong. Tot i que hi ha temples de la literatura per tot Vietnam, el de Hanoi és el més famós de tots.
També va ser la primera universitat de Vietnam o acadèmia imperial cap a l’any 1076. Allà s’ensenyava composició literària, clàssics confucians, mandarí… És un dels pocs llocs de tot Vietnam dedicats a Confuci, ja que Vietnam és budista, majoritàriament.
Inicialment l’ús de la universitat o acadèmia imperial estava restringit a prínceps, nobles i reialesa del país. Més tard es va permetre l’accés als estudiants més notoris. La universitat va funcionar durant 700 anys i es diu que la dificultat era tal, que tan sols un grapat d’estudiants eren capaços de superar els exàmens i obtenir la màxima nota (cum laude). El nom d’aquests estudiants, 2313 per ser exactes, es va esculpir en 116 llosetes de pedra per a la posteritat. En els patis del temple es conserven, encara avui, 82 de les 116 llosetes de pedra amb el nom de tots i cadascun d’aquests excel·lents estudiants. Les llosetes es recolzen sobre una tortuga (símbol de longevitat en la cultura vietnamita), també de pedra.
És costum i també auguri de bona sort tocar el cap de totes les tortugues. Per això l’estat de conservació d’alguna d’aquestes tortugues no és molt bo.
El temple estava compost originàriament per 5 patis, alineats un darrere l’altre, però després dels bombardejos francesos de 1947, un d’ells va ser destruït. Tot el perímetre està envoltat per murs de maons. En els edificis destaquen les teulades, les cantonades punxegudes apunten cap amunt. L’accés principal al recinte consisteix en dos grans jardins amb petites piscines o llacs als costats i arbres. Aquests jardins es feien servir pels estudiants per relaxar-se i oblidar la ciutat que es trobava fora dels murs.
Creuant els jardins, arribarem a la part central del complex, amb petits edificis d’una sola planta al voltant d’un llac o piscina quadrada, aquest cop al centre. Aquesta part es diu la constel·lació de la literatura. En ella resideixen les 82 lloses gravades amb els noms dels estudiants.
La següent part del complex és la sala principal, on hi ha estàtues de Confuci i els seus deixebles. Una altra de les relíquies del temple és una campana de l’any 1768. Al davant d’aquesta campana, a uns 50 metres, hi ha un gran tambor.
L’entrada té 2 nivells. El nivell inferior té 3 portes: una gran porta central, destinada únicament al rei, i dues petites portes laterals. La porta esquerra per als consellers del rei i la dreta per a la guàrdia reial.
A la part superior, a banda i banda, hi ha estàtues que protegeixen el temple dels mals esperits i permeten l’accés al seu interior als bons esperits. Com a curiositat, el temple de la literatura està imprès al revers del bitllet de 100.000 VND (DONG vietnamita). La seva equivalència serien 4 €. Aquest bitllet és de curs legal i d’ús quotidià.
Després de la visita tampoc he trobat moto lliure, així que de nou caminant, camí del llac. Em vaig oblidar ficar les ulleres de sol a l’equipatge, així que mentre passejava en un carrer hi havia diverses botigues, tipus òptica, i me’n vaig comprar unes. Vaig anar preguntant i en la primera no em van regatejar i em demanaven 120.000, però en les altres eren més cares, així que vaig tornar a la primera. I quan em veuen entrar reien… i em diuen que segur que em demanaven fins a 500.000. Se les saben totes. En qualsevol cas, no es fa molt regateig en els preus. Potser en els souvenirs sigui diferent, però encara no he mirat…
També he comprat el bitllet d’autobús per dins de 3-4 dies, per anar de Hanoi a Ninh Binh. Aquesta tarda aniré a veure el Teatre de les Titelles així que també he comprat l’entrada.
Les entrades per a l’espectacle es compren al mateix teatre. Recomano anar a comprar-les al matí per a l’espectacle que hi ha a la tarda, o d’un dia per l’altre, per poder reservar una bona ubicació, ja que van numerades. Hi ha bastants passis cada dia i l’espectacle dura una hora. Jo volia comprar l’entrada de les Titelles per veure-ho a les 16:20, però els seients eren lluny així que les he comprat per a les 17.20 h en cinquena fila. He tingut sort que en anar sola, quedaven seients per lligar.
He anat a dinar a un KFC, i he fet temps pel llac mentre es feia l’hora d’anar a les titelles…. M’he comprat un suc i unes patates per després.
El teatre està molt bé per la decoració, la piscina on hi ha les titelles, i els que les mouen van bussejant, aguantant la respiració durant el temps que durava l’acte que podia ser més d’un minut. Als costats del teatre hi ha els músics i els que posen veu a les titelles. És una passada, molt bonic i entretingut, tot i que no entenguis res de vietnamita. Està fet amb molta gràcia perquè et riguis i et diverteixis tot i no entendre el que diuen. De fet, aquest xou l’han representat en diferents parts del món.
Al final han fet un espectacle final amb tots els personatges: els reis, les noies, els pescadors, els dracs… i el final no us el vaig a explicar però que és molt bonic i val molt la pena i tota la sala dempeus aplaudint. Ha estat una passada!!!
A la sortida m’he anat a la zona del llac que estaven muntant un escenari perquè hi havia espectacle a la nit. De fet, al matí havia conegut a unes noies vietnamites que m’han dit que si estava a la tarda, a les 19h començava, podíem anar juntes. I ens hem trobat. L’espectacle era gratis, però era necessari anar amb entrada. He entrat amb ells i ha estat molt xulo. Hi havia el cantant de K-Pop Son Tung, que sembla que per la zona és molt conegut. La gent com boja cantant. Va ser molt divertit. Jo allà amb el meu suc i les meves patates veient aquell ambient. Crec que era l’única no asiàtica per la zona. La gent maquíssima. Va ser tota una experiència. Avui m’he allargat més del normal, però ha valgut la pena.
Per sopar durum i gelat.
Altres preus del dia:
Ulleres de sol: 120.000
KFC: 81.000
Teatre de titelles: 100.000
Durum: 30.000
Còctel: 30.000
Super (bimbo, suc, patates fregides): 50.000
Gelat: 10.000
Birra: 5.000
Bus a Ninh Binh: 160.000
Deixa un comentari