Arribada a Varanasi en el tren nocturn (dia 10: dijous, 24 d’agost de 2017)

El tren arribava a les 11.30h a Varanasi, bressol de l’hinduisme. Va arribar una mica tard, però tampoc tant com pensàvem. Potser una mitja hora…

Ens havien de venir a buscar els de l’hotel a l’estació, però van dir que aviséssim quan arribéssim, ja que el tren acostumava a arribar tard. Com que això no ho podíem fer perquè no teníem accés a trucar per telèfon ni a internet, vam buscar la oficina de turisme que sabíem que hi ha a l’estació de Varanasi, a veure si ens podien ajudar i trucar-los per telèfon… i curiosament, el conductor estava allà a buscar-nos.

Estaria molt bé si busqueu un hotel que us vinguin a buscar, alguns ho tenen inclòs. Es la ciutat més caòtica que hem trobat, més que Delhi. I allà el que passa és que al centre no arriben ni els tut tuc, donat que son carrers molt estrets, així que ha de ser francament complicat arribar-hi un mateix.

Com ja he dit a l’apartat d’hotels, el nostre no el recomano per un incident que vam tenir, però per a nosaltres és important que estigui en ple en ple centre, prop dels Ghats.

El nostre trajecte des de l’estació va ser en tuc tuc un bon tros en carreteres atapeïdes de tot tipus de vehicles i/o éssers vius. Fins que vam arribar a un punt on el tuc tuc tenia dificultats per a accedir-hi. Llavors vam canviar de vehicle i el paio anava amb moto i ens anava indicant, i nosaltres el seguíem a peu, carregant amb l’equipatge, amb un sol de justícia que feia en ple migdia, sortejant tota mena d’obstacles… Tot plegat molt original. Imagina’t haver de preguntar cada 20 metres on coi és el teu hotel?? Pels carrerons estrets només hi caben les vaques i les motos.

El trajecte caminant debía ser d’uns 20’ i amb el tuc tuc potser una mitja hora. Tota una experiència arribar a Varanasi. Vam descarregar l’equipatge i vam anar a donar una volta per la ciutat.

Primer vam anar a menjar alguna cosa. Vam trobar el restaurant Shree, al final del carreró que va a parar al Ghat Dashashwamedh, que l’havíem vist recomanat i que ens va agradar molt, així que hi vam menjar diverses vegades. A més, nosaltres estàvem per aquesta zona. Aquest és la ubicació i els comentaris.

Vam dinar arròs, pasta i té gelat per 740 rúpies. Després de dinar ja ens vam posar a visitar coses.

Restaurant Shree, Varanasi.

Varanasi i l’hinduisme

A Varanasi se la coneix com la ciutat dels morts, un dels llocs de peregrinació hindú més importants del mon. Està a la vorera del riu Ganges. La típica imatge de Varanasi és de centenars de persones purificant-se a les aigües del Ganges, malgrat el seu elevat grau de contaminació. Segons la tradició, tot hinduista ha de visitar Varanasi al menys un cop a la vida.

Els ghats, les escales de pedra que baixen fins al riu, són el principal atractiu de la ciutat. Es una ciutat bruta i caòtica, que difícilment podria atraure a un occidental en un viatge de plaer. Però el misticisme i les tradicions que s’hi viuen fan de la ciutat com una experiència única que recordaràs tota la vida.

L’hinduisme creu en la reencarnació, és a dir, després de la mort l’ànima es desprèn del cos i es pot tornar a reencarnar en qualsevol altre ésser viu, que no necessàriament ha de ser humà. Amb la cremació, les ànimes de les persones surten del cicle de la reencarnació i aconsegueixen la salvació instantània, que és el seu màxim objectiu, aconseguint el Nirvana.

El Ganges és el riu sagrat on els hindús volen descansar eternament. El consideren com la font de la vida. És aquest caràcter sagrat que li atribueixen el que li dona aquesta importància al riu. Consideren que el riu Ganges és com una medicina que purifica l’ésser viu i salva al mort. Per això beuen de la seva aigua malgrat l’elevat grau de contaminació que té, perquè consideren que és ser alimentat de la mateixa mare. Un bon moment per acostar-s’hi és a primera hora del matí, on cadascú fa el seu ritual de neteja, purificació… molt curiós de veure.

Els més afortunats poden pagar-se la cremació al costat del riu i després les seves despulles són tirades al riu perquè acabi el cicle de la reencarnació. Però no tothom ho pot pagar perquè el cost de la fusta és molt elevat. La solució per a aquests és que el cos sigui tirat al riu, sense cremar. Creuen que quan més a prop del riu Ganges s’estigui a l’hora de la mort, més fàcil és fer les reencarnacions, per això hi ha tantíssima gent que va a morir a Varanasi.

A Varanasi s’hi produeixen unes 200 cremacions al dia. Es necessiten més de 300 kg de llenya i el cos pot trigar a cremar més de 3 hores. Els més adinerats compren més fusta i de millor qualitat per assegurar-se que la cremació sigui més ràpida i tallar així definitivament el cicle de reencarnacions.

Ghat Manikarnika, Varanasi.

La casta dels intocables anomenada DOM són els que s’encarreguen de vetllar pel foc etern, que creuen que el va encendre el Deu Shiva en persona fa més de 3000 anys, i cobra molts diners per tal que les famílies puguin utilitzar aquest foc per cremar els seus  morts, quan hi ha molta gent que no ho pot pagar. Per això la consideren la pitjor de les castes de l’Índia.

Fa uns anys el Govern va construir un crematori elèctric, però la majoria de la gent prefereix el mètode tradicional tot i que no ho pugui pagar.

Presa de contacte amb els Ghats i cerimònia Ganga Aarti

Comencem a caminar per aquests carrerons estrets pels que, d’amplada, amb prou feines i passen dues vaques… i anem en busca dels “ghats”. Els ghats són les escales que baixen fins al riu Ganges. En alguns tenen lloc les cremacions, en uns altres,  les purificacions… Aquí pots trobar tot d’imatges curioses de l’Índia: rentada de roba, animals banyant-se, venedors ambulants, místics resant… Hi ha aproximadament un centenar de ghats.

És fàcil orientar-se perquè vas veient el riu que sempre queda al mateix costat. Nosaltres el teníem a la dreta i havíem d’anar pujant. Vam anar primer al Ghat Manikarnika. Aquest és el Ghat principal de cremacions. Es una de les visites obligades. Es demana respecte i no treure fotografies.

Tothom t’hi voldrà acompanyar i fer de guia. Nosaltres hi vam anar al nostre aire… fins que el vam trobar. Al costat hi ha grans piles de llenya i al costat del riu els diferents espais per a cremar els morts, que els veuràs arribar a mans dels familiars, alçats en una camilla, per entremig d’aquells carrerons plens de gent.

La visió no té paraules, és per veure-ho un mateix. Tots estan molt pendents dels turistes que no facin fotos, intentant que mantinguem les distàncies, però us asseguro que hi ha com un mirador on no es perd detall. La cendrà per allà volant… En fi, sobren les paraules.

Després de seguir perdent-nos pels carrers vam anar cap al Ghat Dashaswamedh, que és l’altre més important perquè aquí té lloc totes les tardes, cap a les 19 h, la cerimònia Ganga Aarti.

Aquesta és una cerimònia d’adoració que realitzen 7 brahmans situats al damunt d’una espècie d’altar, que ofereixen un espectacle de foc, cançons i ofrenes a la Mare Ganga. Dura una hora aproximadament. Al riu hi ha tot de barques plenes de cadires davant del temple on té lloc la cerimònia. Evidentment, cal pagar per pujar als vaixells, però crec que no paga la pena. Estaven bastant vuits.

Atenció amb no quedar-se gaire amunt a les escales, perquè els brahmans són més avall, prop del riu, i si no et limitaràs a escoltar, que ja està prou bé, però millor veure-ho tot. Potser és una turistada però ens va agradar molt tot l’espectacle, la música i l’ambient…

Cerimònia Ganga Aarti, Varanasi.

I després d’això, ja de nit, vam sopar alguna cosa, al mateix bar Shree, per 410 rúpies. Vam descobrir que hi havia crêpes, per poder canviar una mica a un sabor conegut.

Restaurante Shree, Varanasi

I vam donar el dia per acabat…

Dia 11: Visitant Varanasi i passeig per riu Ganges (VARANASI)