En cotxe al Temple de les Rates (Karni Mata) a Deshnok i arribada a Jodhpur (dia 3: dijous, 17 d’agost de 2017)
Finalment hem sortit 1 hora tard, a les 00:30 h, tot i que el tren era puntualment a l’andana. Han dit que l’havien de netejar. El tren és categoria AC2, amb aire condicionat, 2 llençols per llitera, manta i coixí. Francament, no me l’esperava tant bé i és molt còmode. Primera visita… Temple de les Rates.
Tren AC2 de Delhi a Deshnok.
Portem dos dies de viatge així que estem cansats i anem a dormir ipso facto. El tren no corre gaire. Em feia respecte el tema dels trens perquè sé que hi ha molts accidents, però ha estat un viatge molt planer. A Indonèsia corrien més. Aquí e viatge és tranquil perquè redueix la velocitat molt sovint. Crec que passa algú a vendre menjar i beguda, però jo em vaig adormir de seguida, així que no me’n vaig n’hi adonar.
Havíem d’arribar a les 7:10h del matí però vam arribar a les 8:30h. A l’estació ens espera el responsable de l’Hotel Guest House Fort View de Bikaner que ens havia buscat un transfer per anar a Jodhpur parant primer a veure el temple de les rates a Deshnok.
Estación de Bikaner.
Aquí hi ha hagut un malentès, o no? Ell es pensava que dormíem avui al seu hotel, tot i que per WhatsApp li vaig dir que anàvem directament cap a Deshnok quan arribéssim a l’estació. En qualsevol cas, ens diu que en 30’ ho arregla i així va ser. Ens cobra 4.000 rúpies per l’excursió, el preu més econòmic que vam trobar.
El pla B per si el tema del xofer no funcionava era anar en tren fins a Deshnok, que està a una mitja hora, i allà buscar cotxe que ens portés a Jodhpur. També s’hi pot anar en tren, però era més còmode fer-ho en cotxe.
Temple de les rates o Karni Mata temple
Molt satisfets amb l’organització i el xofer conduïa molt bé. En menys d’una hora hem arribat al temple de les rates. Les rates són animals sagrats per a ells perquè creuen que són els seus avantpassats i aquí tenen un temple dedicat a Karni Mata. La visita és molt curiosa. Hi ha unes 20.000 rates que viuen en aquest temple. Les cuiden i les alimenten. Quina alegria quan les he vist!!! A les fotos semblaven rates de 30 cm i són com ratolinets. Cal descalçar-se per entrar, així que vaig portar bosses de plàstic per no embrutar-nos els peus. Al davant del temple hi ha un lloc per deixar les sabates, on crec que demanen donació…
Encara al·lucino amb la visita. Les rates estan per tot arreu i els devots toquen el terra i toquen el temple per totes bandes. En una horeta hem fet la visita. Està clar que aquest és un lloc diferent del que havíem vist.
La visita al temple és de franc. Cal pagar per cada càmera crec que eren unes 30-50 rúpies. Demanar diners per fer fotos i/o vídeos és una norma a tota l’Índia i en alguns llocs demanen 200 rúpies per càmera o telèfon. Els preus de les entrades han fet una pujada del 100% en un any, així que hem intentat no pagar per fer fotos. Nosaltres sempre hem entrat amb els estris a les motxilles. Només no ha colat a la Mezquita de Delhi.
El temple té portes de plata i façana de marbre. Aquí les rates són més importants que les persones i es diu que si se’n matés alguna, caldria tornar el seu pes en or.
Temple de les Rates, a Deshnok.
El contacte amb les “kabbas” o rates està ben vist i es considera bona sort si et passen per damunt del peu. Les rates, igual que les vaques, són animals sagrats. Hi ha alguna rata blanca que es considera la reencarnació directa de Karni Mata o d’algun dels seus fills. Es creu que qui en vegi una serà beneït durant tot un any. Nosaltres no vam tenir sort. Els devots serveixen les rates per obtenir així les seves benediccions.
Hi ha 2 llegendes de les rates sagrades:
- Un exèrcit de 20.000 persones va desertar d’una batalla i va fugir cap a Deshnok. En aquella època el preu que es pagava per desertar era la mort. Karni Mata els va acollir i els va permetre quedar-se. A canvi, els soldats van acceptar servir-la en forma de rates.
- Un dels fillastres de Karni Mata va morir ofegat en un pou mentre intentava beure aigua. Desesperada, Karni Mata va demanar a Yama, deu de la mort, que el ressuscités i va acceptar convertint tots els fills homes en rates.
Ja només ens queda arribar a Jodhpur amb el xofer. Té un 4×4 que va que se les pela. Triguem unes 3 hores més en arribar. La carretera és francament bona.
Carretera de Bikaner a Jodhpur.
Gairebé tot el camí ha anat a 90, és molt bon conductor. Després d’Indonèsia no m’ha semblat que condueixin tan malament. Hi ha algun tros per asfaltar, però petit i fins i tot trams d’autovia. Arribem a Jodhpur a les 14 h i escaig.
El nostre hotel està en ple casc antic. És preciós, molt bonic i petit. Anem a menjar alguna cosa. Són quarts de quatre i hi ha molta cosa tancada. Dinem a una terrassa a on corre vent i demanem de menjar: thai, chow mein i pollastre rostit.
Carta restaurant a Jodhpur.
Tot el menjar el fan al moment i triguen gairebé una hora, però dinem molt bé i són molt agradables. Ara toca dutxa!!! Què bé, després de dos dies de viatge… Descansem amb l’aire condicionat i cap al vespre anem a donar una volteta.
Plaza del Reloj, en Jodhpur.
A quarts de 8 ja és de nit. Jodhpur és la ciutat blava pel color de les seves façanes. Els carrers són estrets, hi cap només un rickshaw. Volem un rooftop per sopar i el nostre hotel en té, amb unes fantàstiques vistes del fort.
Vistes de Jodhpur des del Rooftop del nostre hotel.
Però tot el menjar és vegetarià i volíem quelcom de carn. Aquí són típics els rooftops, però anàvem preguntant i tots són vegans. Finalment trobem el restaurant OM on també hi ha carn. Mengem uns momos de carn, arròs i pollastre. Aquí no hi ha cervesa enlloc. Amb això acabem el dia per avui. Són les 23h i dormim a un llit!!!
Altres preus del dia:
Tés: 100 rúpies
Aigües: 60 rúpies
Dinar: 700 rúpies
Sopar al rooftop: 1000 rúpies
Deixa un comentari