Arribar a l’Illa de Saarema (dia 12: diumenge, 26 d’agost de 2018)
Per aquest matí teníem una caminada pel Parc Nacional de Soomaa, a uns 45′ de Parnu, i un passeig en canoa. Volíem haver enxampat la 5a estació, que es pot donar a l’agost-setembre, però ens van dir que no estaria perquè no hi havia plogut prou. La Fifth Season (o cinquena estació) succeeix dues vegades l’any i és pur espectacle. Estònia és un país pràcticament pla, Soomaa està ple de rius i llacs, de manera que quan el nivell de l’aigua puja pel desglaç o per les condicions climatològiques, s’inunda. Aquesta és la seva web amb tota la informació.
Però no vam tenir sort. A més, seguia el mal temps, feia fresca i plovisquejava, per la qual cosa vam decidir ni tan sols intentar-ho. Així que vam posar rumb directament a l’Illa de Saarema.
Es triga com una hora a arribar a Virtsu, des d’on surten els ferris que porten a Saarema, l’illa més gran d’Estònia i on estarem dues nits. El trajecte en ferri triga una mitja hora i passen cada 45′ aprox. Aquí tens els horaris que canvien fins i tot setmanalment.
El preu del ferri són 3 € adult i 8,40 € el cotxe, per trajecte. No tens més que passar per caixa i després col·locar-te en la línia que et diguin. S’aparca el cotxe a la bodega i es puja a la superfície, però el viatge és tan ràpid que no tens temps ni de marejar-te.
Quan toques terra de nou cal passar per l’illa de Muhu i després es creua una carretera per entre mig de la mar que et porta directe a Saarema. Nosaltres vam agafar l’apartament a Kuressaare, al centre de l’illa. Des que baixes del ferri fins a Kuressaare hi ha una hora de cotxe, aprox.
Passant per l’illa de Muhu, vam veure tot de gent vestida de soldats, una moto de l’exèrcit i diverses armes, havien muntat barricades i tenia pinta de que estaven de festa, així que vam parar.
Vam preguntar i ens van dir que la representació començava en 15′, així que ens vam esperar. Uns era evident que anaven de l’exèrcit alemany i els altres no sabria dir perquè no controlo els uniformes. El que estava clar és que portaven fins al més mínim detall, anaven totalment vestits sense que els faltés res. Hi havia infermeres, fotògraf, tots amb roba de l’època.
Ho vam demanar i ens van dir que era una batalla de la Segona Guerra Mundial, el 1941, en què van ser envaïts pels alemanys. Van reproduir escenes de guerra com si d’una pel·lícula es tractés i l’entorn, tot verd, enmig del bosc, amb un mur de pedres, no podia ser més adequat. Les armes disparaven i fins i tot van simular diverses explosions.
Va ser tot molt real i una mica surrealista i impactant. L’exèrcit alemany va guanyar la batalla i no va quedar cap de l’altre bàndol. Els presoners que van fer van ser executats d’un tret al cap, davant de tots. Hi havia molts nens amb les seves famílies i les escenes em van semblar molt crues encara que fos ficció. Va durar com una hora. De fet, no em va quedar clar quin era el motiu d’aquella representació: si el que es pretenien era rememorar, exaltar o honrar… aquella batalla.
Ja sabem el que ha estat la guerra i els desastres que ha ocasionat, però semblava que el públic gaudia amb la representació i a mi em va posar molt mal cos al final. En la meva opinió, si en aquella guerra els locals van lluitar com a herois, l’execució final crec que sobrava. I si es pretenia enaltir com de bé van lluitar els nazis, doncs llavors sobrava tot. Així que amb una mica de sabor agredolç davant del dubte, vam seguir cap al nostre destí.
Com ens venia de pas, vam aprofitar per fer una de les visites, el cràter d’un meteorit que va caure fa més de 3000 anys. Està a Kaali. El cràter té 110 metres de diàmetre i 22 de profunditat. Es pot baixar fins al petit llac que forma. La visita és gratis, curiosa i ràpida. Sembla un llac o el cràter d’un volcà, envoltat d’un paisatge molt verd.
Després vam anar a l’apartament, vam telefonar i de seguida van venir a donar-nos les claus. Hem buscat un lloc per menjar. Resulta que el carrer principal, que tenim paralel al nostre, està en obres. Tot el terra està aixecat, així que li treu l’encant que havíem vist a les fotos. Estem en ratxa!! Tot el sòl és de terra, amb taulons de fusta per entrar als restaurants. En fi.
Aquí a Estònia no hi ha molta varietat de menjar als restaurants. La carta és molt reduïda, sol haver-hi un parell de plats de cada: sopa, amanida, pasta, carn i hamburguesa, així que costa trobar alguna cosa que no hàgim menjat ja. Al final vam trobar un que ens va agradar on vam menjar pasta amb salmó i pasta carbonara, aletes i pancakes variats. Era com un pub irlandès. Tot espectacular, tenint en compte que la majoria de plats estem farts de menjar-los, però tenien un punt de cuina diferent del que solem menjar, així que vam gaudir molt.
Ja eren com les 18h així que hem acabat el dia.
Altres preus del dia:
Ferri a Saarema 3 pax + cotxe: 17,40€
Dinar a Kuressaare: 51€
Super a Kuressaare: 8€
Deixa un comentari