Vol a Canadà, arribada exprés i primera tarda màgica a les Cascades del Niàgara (dia 2)

Després de l’imprevist de la jornada anterior, vam començar el dia ben d’hora. A les 7:00 h van obrir el menjador de l’hotel de les Açores i vam aprofitar per gaudir d’un gran esmorzar bufet (molt complet: ous, salsitxes, bacó, beans, fruita, amanida i dolços). A les 7:25 h ja ens esperava el taxi a la porta per cobrir en només 5 minuts el trajecte fins a l’aeroport gràcies al val de la companyia.

Tot i que la nit anterior vaig intentar fer el check-in en línia, només quedaven dos seients separats (el 27E i l’11E) i els d’emergència costaven 100 $ cadascun. En arribar a l’aeroport, la cua era enorme i, al taulell, ens van assignar els mateixos seients separats, a la E, al mig. El vol va enlairar-se finalment amb un petit retard a les 10:00 h. Per sort, un cop a l’aire, la meva fila va resultar estar buida així que vam poder seure junts. Vam volar molt més còmodes, ens van servir menjar i vam aterrar a Toronto puntualment a les 12:05 h.

Tràmits a l’aeroport Pearson i logística de transport

Gràcies a anar asseguts al davant (a la fila 11), vam sortir súper ràpid de l’avió. El registre previ d’ArriveCAN (que es pot fer fins a 3 dies abans) va funcionar a la perfecció i no vam haver d’esperar gens. Vam passar per les màquines automàtiques eGates, on escaneges el passaport i s’imprimeix un resguard per al policia. Tot i que a mi em va aparèixer un petit error amb la foto, l’agent ho va solucionar marcant-ho amb bolígraf. A la duana vam declarar que portàvem fruits secs (nuts) i no ens van revisar res més, tot i haver indicat al formulari un altre tipus de menjar. Després de passar els dos controls de policia gairebé sense cues, en només mitja hora ja ho teníem tot llest.

Per iniciar el trasllat a Niàgara vam fer els passos següents:

• Connexió de terminals i tren: Vam agafar el monorail gratuït de la Terminal 3 a la Terminal 1 per agafar l’UP Express (el tren de l’aeroport). No va caldre canviar diners en efectiu: vam pagar directament amb targeta contactless (N26 i Revolut, es requereix una targeta independent per viatger marcant en entrar i sortir als validadors de l’andana).
• Trajecte a Niàgara: A l’estació vam connectar amb la xarxa del GO Train en direcció a Niàgara. Vam fer un còmode transbordament a Burlington (només cal baixar del tren i caminar uns 100 metres fins a la terminal d’autobusos) per agafar l’autobús 12B (la línia exprés que fa menys parades).
• En total vam trigar unes 2 hores i quart, arribant al nostre destí cap a les 16:15 h.

Arribada a l’allotjament i primeres atraccions

Vam arribar abans de les 17:00 h al nostre allotjament, una caseta victoriana amb una sala d’estar-menjador comuna molt acollidora. Amb el nostre passi d’atraccions de Niàgara teníem inclòs l’autobús local (WEGO), amb parada a només 100 metres de la casa i una freqüència de 15 minuts, cosa que resultava súper pràctica per moure’ns, sobretot amb l’equipatge.

Vam aprofitar la tarda per fer les nostres primeres visites:

• Canvi del Niagara Falls Pass Plus i itinerari d’atraccions: Si compres el Pass Plus, se t’assignarà un horari per a cadascuna de les atraccions, a més de rebre una targeta identificativa per portar penjada al coll. Nosaltres vam fer el canvi al Centre de Visitants i teníem 3 atraccions fixades per avui i unes altres 2 per a l’endemà. L’autobús WEGO el pots utilitzar abans de canviar el passi; únicament cal ensenyar-lo des del telèfon al conductor. Hi ha 3 passis diferents; nosaltres vam comprar l’intermedi, que va costar 109 CAD per persona i suposava una rebaixa d’un 40%. Vam quedar molt contents amb la compra, ens van encantar totes les atraccions que incloïa.
• Niagara Takes Flight (Realitat Virtual): Una experiència immersiva d’uns 5 minuts molt ben feta sobre les atraccions de la zona. Ens la van assignar a les 19:00 h, tot i que vam arribar una estona abans i vam poder accedir-hi directament. És una de les atraccions que més ens ha agradat, després del passeig amb vaixell.
• Journey Behind the Falls (Darrere de la cascada): Et lliuren un ponxo groc i inclou la visita al mirador lateral i dues finestres que donen just darrere de la caiguda d’aigua. Tot i que hi havia força cua als túnels interiors, les vistes des del mirador lateral són impressionants en veure l’enorme amplada del cabal caient al buit. Ens la van assignar a les 19:30 h i va ser sortir d’una atracció i entrar directament en aquesta. Va ser una mica angoixant perquè per veure les dues finestres hi havia una cua llarguíssima i ens va portar una bona estona.

• Sopar: Vam fer una pausa per sopar al mateix centre comercial de Table Rock (dues hamburgueses amb patates i cervesa per uns 40 €). No teníem gaire temps si volíem arribar a veure el Túnel de nit.

• Túnel de la Central Elèctrica: Recorregut ambientat amb llums i so que finalitza en un mirador il·luminat. Nosaltres havíem decidit visitar-lo de nit i ens van dir que l’horari era de 18:00 a 22:00 h, però que no hi entréssim més tard de les 21:00 h perquè ens donés temps d’arribar fins al mirador. No ens va agradar tant com esperàvem, probablement perquè ja estàvem molt cansats després d’un dia tan llarg i del vol intercontinental.

Focs artificials i final del dia

Per al colofó final de la nit ens vam situar al costat de l’edifici de Table Rock, just al lateral de la cascada canadenca, per veure l’espectacle dels focs artificials de les 22:00 h. La vista de les cascades il·luminades amb els focs llançats des de la zona dels creuers és senzillament espectacular.

Inicialment havíem decidit veure’ls des del mirador del Túnel, però va ser un encert canviar d’opinió. Estàvem rebentats i el Túnel implica pujar a la superfície després de fer cua a l’ascensor i amb la possibilitat de perdre l’últim autobús fins a l’allotjament, així que, d’aquesta manera, vam acabar abans del previst.

Vam agafar l’autobús de tornada abans de l’últim servei (que finalitzava a les 22:30 h) i a les 22:45 h ja estàvem descansant a l’allotjament.