Chetumal (dia 8: dilluns, 27 de juliol de 2015)

Vam pujar al bus fins a la frontera mexicana que estava a uns pocs quilòmetres. Vam emplenar els impresos, aquí no vam haver de pagar per entrar, cosa que per internet no havia aconseguit esbrinar. I vam haver de passar pel control d’equipatges on calia prémer el botonet a veure si sortia vermell o verd, igual que es feia en els aeroports. Doncs vam tenir sort perquè a tot el grup ens va sortir verd i vam poder seguir endavant amb certa “celeritat”. Realment no sé per què però no hi havia ningú i vam trigar a fer el tràmit.

De seguida vam arribar a l’estació d’autobusos. Aquí havia quedat amb la companyia de lloguer de cotxes d’Europcar, amb oficina a l’hotel Noor, que ens venien a recollir a l’estació d’autobusos a les 15.30 h. No em vaig adonar que hi havia una hora de diferència entre Guatemala i Mèxic així que estàvem arribant una hora més tard i amb el retard que també vam acumular vam arribar a les 17 h. passades. No hi havia ningú. Els vaig trucar per telèfon i de seguida van venir.

El cotxe que havíem reservat era manual d’una categoria intermèdia, no el més petit, perquè cabés bé l’equipatge. Resulta que apareixen amb un Mini nou amb un petitíssim maleter descobert. Segons ells era de categoria superior pel mateix preu, però no hi cabien les 4 maletes. A sobre el vam demanar manual i ens el van portar automàtic quan mai hem conduït cotxe automàtic… Ens van mirar si hi havia algun altre manual però no hi havia disponibilitat fins a les 19 h, i en l’oficina de l’aeroport, així que vam decidir esperar.

Esperant per recollir el cotxe de lloguer a l'Aeroport de Chetumal.

Esperant per recollir el cotxe de lloguer a l’Aeroport de Chetumal.

El van tornar més tard i entre que el van netejar una mica ens el van lliurar a més de les 20 h i a sobre amb mig dipòsit malgrat haver demanat que l’omplissin per no perdre més temps.

Encara no portàvem pesos així que vam haver de buscar un lloc per canviar. De seguida vam trobar un supermercat Elektra, que va ser el nostre lloc de canvi habitual, ja que dins hi ha el Banc Azteca que té un canvi boníssim i obren tots els dies, fins i tot festius.

Vam omplir el dipòsit i vam emprendre ruta ni més ni menys que fins Uxmal, a 350 km. De seguida vam agafar la famosa federal 307 i vam fer camí, ja de nit. La carretera és bona, però al anar de nit cal ser més prudent, així que vam anar a una velocitat moderada. Atenció amb els desviaments. Quan t’indiquen una sortida cap a una ciutat cal agafar-la JA, sinó ja te l’has passat. A nosaltres ens va passar amb el desviament cap a Mérida i com era el primer desviament que agafàvem ens vam despistar, així que al mapa vam veure un altre més endavant el qual vam prendre, però segurament vam donar més volta…

Total, que vam arribar a l’hotel com a les 3 de la matinada. Ja prop de destí ens van parar en un control de policia i molt amablement ens van indicar que encara ens quedava una hora de camí. Pensàvem que exagerava, però va encertar de ple.

Després de l’embolic amb el cotxe, havíem pensat en quedar-nos a dormir a Chetumal, però vam preferir seguir amb l’itinerari previst i crec que vam fer bé. El dia següent el vam adaptar força bé per poder seguir amb la ruta.

Dia 9: Uxmal (UNESCO), ruta dels convents i Mérida