Coves Ellora i tren a Mumbai (dia 16: dimecres, 30 d’agost de 2017)

Per avui al matí hem de visitar les coves d’Ellora, sense entretenir-nos gaire perquè a les 14.35h agafàvem el tren fins a Mumbai, on passaríem les darreres hores a l’Índia, abans d’anar cap a Dubai, darrer destí del viatge on hi serem 3 dies.

Les coves d’Ellora són més a prop que les d’Ajanta, a uns 30 km. Així que s’hi pot anar en taxi i també en tuc tuc. La nostra filla no ha passat bona nit. La panxa li dona guerra. Tot i que no està gaire malament, el cos aguanta, però no menja… I per això i la calor que fa, està dèbil. Ella es queda a dormir i decidim fer la visita nomes nosaltres. Ja que hi som, no ho desaprofitarem…

També s’hi podia anar amb autobús, però nosaltres teníem el dia atapeït, així que havíem d’assegurar. Vam buscar un tuc tuc al carrer. El preu de referència que teníem era d’unes 250 rúpies i a nosaltres ens va costar el doble, 500 rupies. Val la pena anar amb tuc tuc, perquè si hi ha transit, que n’hi havia, es fiquen per tot arreu. Diria que vam trigar uns tres quarts d’hora.

Camí d’Ellora…

A les 8 i poc ja som de camí per arribar a les 9, que és quan obren. De fet vam arribar abans i era obert. El preu també són 500 rúpies. Recorda que els dilluns és tancat.

Vam fer foto de la matricula del tuc tuc per si després no el trobàvem, però a la sortida estava allà com un clau a buscar-nos, tot i que no vam quedar en cap hora.

Les coves d’Ellora també són patrimoni de la UNESCO, tallades en el vessant d’un turó basàltic. Es el millor exemple de cova-temple, amb 34 capelles excavades a la roca que representaven no només la religió budista com les d’Ajanta, sinó també hindú i jainista. Van ser excavades entre els sigles VI i X dC. Encara que l’emplaçament d’aquestes coves és menys impressionant que els temples d’Ajanta, la riquesa artística de les escultures d’Ellora és molt més destacable.

La construcció va començar cap a l’any 550, que va ser el temps aproximat en que es van abandonar les coves d’Ajanta. Per aquesta època el budisme era una religió que començava a perdre força a l’Índia, mentre que l’hinduisme guanyava presència. Per això aquí no només trobem Buda, sinó també Shiva, la deessa hindú.

Cap al segle X, els governants locals van començar a trencar amb aquesta tradició i es van inclinar pel culte jainista, per la qual cosa el darrer període de construcció d’aquests coves són de religió jainista.

Així com Ajanta destaca per les seves pintures, Ellora destaca per les seves escultures i talles de pedra. De les 34 coves, les 12 primeres són de culte budista i són majoritàriament monestirs i cel·les on es reunien comunitats de monjos. Les següents 17 són hindús i les darreres 5 són jainistes.

Mapa d’Ellora i situació de les coves.

Nosaltres vam començar per la cova hindú núm. 16. És la primera que et trobes i la més espectacular. Hi havia poca gent perquè era molt aviat. La cova 16 és el temple Kailash, que és una rèplica del mont celestial de Shiva. Es el millor exemple d’arquitectura esculpida en roca. Aquesta cova és una gran massa de pedra que van començar a construir per la part més alta (33 m), buidant de roca la muntanya i es va tallar de dalt a baix. Es van extreure 200.000 tones de pedra. El temple representa la morada de Shiva, on acostumava a passar mil·lennis en meditació. Grans elefants de pedra flanquegen les galeries que tenen una superfície de 81 m de llarg x 43 d’ample. Es la cova més espectacular. Té diferents nivells i estàncies.

Cueva 16 de Ellora: Kailasanatha Temple

Cova num. 16 d’Ellora: Kailasanatha Temple

Després vam seguir cap a la dreta, fins al final, i vam veure les coves budistes, que segurament totes eren monestirs, llevat de la 10:

  • Cova 10 té una gran stupa amb Buda tallat en pedra. El sostre de la cova reprodueix una estructura de fusta amb els arcs esculpits a la roca.

Cueva nº 10 de Ellora.

  • Cova 5 és la més gran amb 24 pilars, tot i que menys elaborada. Pot ser que fos un centre d’estudi de joves monjos.

Cueva nº 5 de Ellora.

  • L’11 i la 12 són molt sòbries i amb diferents nivells.

    Cova num. 12 d’Ellora.

    Coves budistes a Ellora…

Arribat al final, cal desfer el camí i tornar per on hem vingut. Llavors seguirem i veurem la resta de les coves hinduistes.

Coves hinduistas…

Coves hinduistes… Linga and Shiva.

Després caldrà passar un pont i la vegetació dels voltants es farà més densa i arribarem a les coves jainistes, que són temples d’estructura més simple que les altres. Són 5 temples dels quals segurament la principal és el 32 on hi ha a l’interior una escultura del fundador del jainisme. Aquestes estan més apartades i van ser les darreres en ser excavades.

Cap a les coves jainistes…

Així estava la cova 16 quan vam marxar… bastant més plena que quan vam arribar.

Sortida coves Ellora.

Vam estar unes quatre hores per fer la visita més un parell d’hores de desplaçament.

A les 14.35 h teníem el tren cap a Mumbai. Inicialment havíem reservat un nocturn, però en època de monsó, com anàvem nosaltres, calia preveure que arribar al matí i volar a migdia era molt arriscat, així que vam avançar unes hores el viatge en tren per arribar al vespre a Mumbai i tenir temps de reacció, si fos necessari.

Cap a l’estació d’Aurangabad…

I molt ben vista aquesta jugada. Arribem a l’estació una horeta abans, tot i que la teníem a 5’ caminant, i veig a les pantalles tot de trens que posava “cancelled”, tot i que cap d’ells era el nostre. Anem al mostrador i ens confirmen el que temíem. L’estació de Mumbai s’havia inundat pels aiguats del monsó i ara mateix no hi arribaven trens.

La opció que em donaven era reservar el nocturn que no vaig voler agafar en el seu moment. Amb Cleartrip, la web on havíem reservat el tren, permetia cancel·lar-lo fins a una estona abans. Li demano al paio si em pot donar el wifi per cancel·lar el tren… i clar, no hi ha wifi. Cosa curiosa a l’Índia, tothom endollat al telèfon però no hi ha cap wifi obert enlloc, ni te’l volen donar.

Vam decidir tornar a l’hotel, com era a prop, per mirar alternatives. Van ser extremadament amables. Ens van deixar una habitació per si la cosa s’allargava, però a la mateixa recepció vam resoldre tot. Vam cancel·lar el tren, i vam buscar com podíem anar a Mumbai. Sabíem que hi havia vol… I en teníem un a les 20.10 h. El vol durava 1h 15’. Teníem temps més que de sobres. Ens va costar 50€ per barba, més car que el tren, però no ens vam voler arriscar que després el nocturn tampoc hagués sortit i perdre el vol internacional. Això sí que hagués costat diners!!!

Com que ens sobrava temps, vam anar a dinar al carrer principal. Hi havia tot de llocs oberts i de nou ens vam trobar amb el tema del wifi. El veiem tancat i demanàvem que ens el donessin mentre dinàvem… doncs en un parell de llocs vam marxar perquè no van voler. Cosa curiosa… Finalment vam encertar amb el dinar. Vam menjar xai amb suc, patates fregides, que vam repetir de bones que estaven, arròs integral zero picant i peix fregit. No se si va ser arriscat per la panxa demanar peix… però ho vam encertar. Estava tot boníssim. Ens va costar 650 rúpies, quan la nit anterior va ser 850 rúpies 2 pax i menys menjar…

Dinar a Aurangabad.

Amb el que triguen a preparar els menjars, ja havíem mig passat la tarda. Vam anar a recollir l’equipatge que ens guardaven a l’hotel, i ja vam fer via cap a l’aeroport.

El dia s’estava posant negre mentre esperàvem a l’aeroport, i va començar a ploure. L’aeroport és molt petit  i no hi havia gaire informació. Vam trigar molt a sortir… segurament l’aeroport de Mumbai tampoc anava fi. Vam arribar molt tard, però bé. A l’hotel arribàvem cap a les 12 del vespre.

En arribar a Mumbai vam rematar el dia intens que portàvem…

Necessitàvem taxi per anar a l’hotel. Els de prepagament ens van semblar molt cars. El preu que teníem de referencia eren 350 rúpies i l’aeroport està com a una hora llarga del centre. Com que tots demanaven el mateix vam decidir sortir de l’aeroport caminant, ja ho havíem fet altres vegades, la carretera es veia aquí mateix. I se’ns va oferir un tuc tuc a la sortida de l’aeroport. El preu que ens va demanar ens va semblar bé, així que vam decidir agafar-lo, encara que tardéssim més. Anàvem a rebentar amb l’equipatge…

Com que se suposa que l’hotel no el coneixeria, el lloc de referencia que li vam dir era l’estació Chhatrapati Shivaji, un dels llocs que també es visiten, i des d’on podíem anar caminant si calia i que segur que havia de conèixer. Ens va dir que cap problema. Tenia pinta d’anar perdut i anava preguntant pel camí. Ens va portar on ell deia que era l’estació, però que no era. Vam intentar parlar per telèfon amb l’hotel, però el tel. de Booking no funcionava.

Va dir que ens deixava allà, no se ni on érem, i que li paguéssim. No se si ens va intentar colar el gol de l’estació, o no en sabia més. En qualsevol cas, no vam pagar un cèntim i vam parar un taxi que passava per allà. Al final ens va costar 500 rúpies. I ens va portar fins a la porta de l’hotel. Un cop arribats a l’estació va anar preguntant i vam donar alguna volta que altra, però vam arribar al lloc.

 

Altres despeses del dia:

Entrades Ellora: 500 rúpies pax

Tuc tuc excursió Ellora: 550 rúpies

Dinar Aurangabad: 650 rúpies

Taxi a l’aeroport Aurangabad: 300 rúpies

Taxi d’aeroport de Bombai a l’hotel: 500 rúpies

 

Dia 17: Visites a Bombai i a les 19.50 vol a Dubai (DUBAI, EAU)