Bombai i vol a Dubai (dia 17: dijous, 31 d’agost de 2017)
Per avui teníem un matí escàs per veure Bombai perquè a les 14.10 h agafàvem avió internacional que ens portava a Dubai fent escala curta a Pakistan. Però el dia abans de començar el viatge, gràcies a una aplicació on vaig posar tots els vols que teníem reservats per fer els check-in amb més facilitat, vaig descobrir que el meu vol sortia “cancelled”. I efectivament, estava cancel·lat.
El vol l’havia comprat directament a la web de Air Pakistan per 80€ per persona. Vaig intentar contactar amb ells per internet però marxàvem l’endemà i necessitava un vol que em portes a Dubai. Així que vaig tirar milles i en vaig reservar un directe que em va costar 150€ per barba, gairebé el doble. Recordo haver vist aquest vol quan vaig reservar l’altre, i el preu no havia pujat, així que encara vaig tenir sort.
A la tornada els vaig reclamar el vol i em van dir que tenia raó, que es va cancel·lar i no em van avisar i vaig rebre una devolució de la meitat del que m’havia costat, encara no sé per què. Com que van deixar de contestar-me, a través d’una empresa que es dedica a reclamacions de companyies aèries estem reclamant. No se si aconseguiré res, però no em costa diners, així que veurem si aconseguim que ens paguin res més.
Així que el nou vol sortia a les 19 h i arribaríem a les 22h a Dubai. Tenim tot el dia per davant.
Primer busquem un lloc per esmorzar. Va ser difícil trobar quelcom semblant a una cafeteria. De fet no vam trobar res així que ens vam decantar per un McDonalds que estava obert, davant de l’estació de tren Victoria Terminus, ara anomenada Chhatrapati Shivaji, imponent edifici de la colonització anglesa.
Estació de tren al centre de Bombai.
Allà mateix vam agafar un taxí que ens portés al primer destí que teníem moltes ganes de veure: el Dhobi Ghat, el safareig més gran del món. Allà hi viuen famílies senceres que treballen al voltant de 16 hores diàries rentant roba amb les seves pròpies mans, pràcticament tot manual. Hi ha tot de grans cubetes on rentar la roba, que ho fan a base de donar-li cops a una pedra, també tenien alguna centrifugadora molt rudimentària. Després hi ha zones per estendre-la amb llargues cordes on el sol cau a plom. En altres espais es planxa, amb les típiques planxes antigues grans i pesades de carbó. I els nen per allà al mig jugant. Tot un espectacle. Està clar que què mal repartit està el món. Els que treballen aquí són una de les castes més baixes de l’Índia.
Dhobi Ghat, el safareig més gran del món, a Bombai.
Portàvem sucs i galetes i els els vam donar a la canalla. Es van posar molt contents. Per allà va aparèixer un paio amb uns tiquets que pretenia que paguéssim entrada, però vam passar d’ell.
Un altre taxi i vam anar a la Mesquita Haji Ali Dargah, que ens va semblar curiosa perquè està al mig del mar, per un camí amb aigua banda i banda uns 500m. mar endins. Tota l’estructura és blanca i és molt vistosa. Després quan t’hi acostes, està una mica deixada. Hi ha molt d’ambient de gent jove que passa l’estona a l’escullera. I al pati de la mesquita hi feien menjar, així que tot estava molt ple de gent.
Mesquita Haji Ali Dargah a Bombai.
Bombai des de la Mesquita.
Això sí, l’aigua estava fastigosa. Fins ara no havíem vist tanta brutícia. Piles i piles de brossa amuntegades a la vorera del mar i per tot arreu. Aquesta és l’Índia que esperàvem trobar per tot arreu i que, fins ara, no havíem vist. Realment Bombai ens va semblar una ciutat bruta, deixada, decadent com no havíem vist fins ara a cap altra lloc. Molts edificis estaven apuntalats, fins i tot edificis molt alts amb reixes a totes les finestres i balcons… També hi fa molta xafogor i el trànsit és extremadament caòtic.
Brutícia a Bombai…
Després vam anar a veure el temple jainista de Shri Adishwarji Jain Temple. Era migdia i el trànsit era caòtic. Ens va costar un fotimer arribar-hi i mentre els altres tractes ens van costar unes 100 rúpies, aquest ens va costar 400. Val a dir que tots posaven el taxímetre.
A la zona d’oració del temple no ens van deixar entrar.
Temple Jainista a Bombai.
I per acabar les visites vam rematar a la Porta de l’Índia, que és el símbol de la ciutat. Em va impressionar perquè és molt més gran que la que hi ha a Delhi. Està dins d’un recinte tancat amb estrictes mesures de seguretat per a accedir-hi. Per aquest arc van marxar les darreres tropes de la colònia britànica quan van abandonar l’Índia…
Porta de l’Índia a Bombai.
Ja era les 13h i estàvem cansats. Vam buscar un taxi per anar a l’aeroport, vam picar qualsevol cosa i vam donar la visita per acabada. No ens ha agradat gens Mumbai, però ha valgut la pena la visita més que per veure la Porta de l’Índia i el Dhobi Ghat.
Arribem a Dubai cap a les 22h. Tenim un cotxe reservat per a 3 dies amb Autoeurope que ens va costar 62€.
Quan sortim de l’aeroport la xafogor és brutal. Se m’entelen les ulleres i no hi ha manera que es desentelin. El contrast de temperatura crec que és el més bestia que hem patit mai. Ni a Singapur vam pasar tanta xafogor, i això que són com les 23 h. Bufff la que ens espera…
Amb el Maps.me arribem amb relativa facilitat a l’apartament que teníem reservat. Hem acabat un fantàstic viatge per l’Índia que ens ha encantat. Demà el contrast será brutal i segur que tampoc ens deixarà indiferents.
Altres despeses del dia:
Esmorzar al McDonalds: 700 rúpies
Taxis per Bombai: entre 120 i 200 rúpies. Taxi amb caravana, 410 rúpies
Taxi de l’hotel a l’aeroport de Bombai: 700 rúpies
Tabac: 250 rúpies
Deixa un comentari