Aveiro (dia 3: dijous, 5 de gener de 2017)

Hem tingut un parell de dies ennuvolats i a estones plovisquejant i a partir d’avui ja només havíem de tenir sol, així que vam decidir fer una excursió a Aveiro, a la zona de platja. A Aveiro li diuen la Venècia portuguesa. La denominació per a mi és exagerada perquè hi ha pocs canals, però el lloc és molt maco i va ser tot un encert. Ens ha encantat aquesta visita.

Aquí els trens més adients eren el de les 9:05, que no ens donava temps si volíem aprofitar l’esmorzar de l’apartament, així que el següent era a les 10:05, que ens anava perfecte. Vam arribar a Aveiro a les 11:12 h.  Aquesta és l’adreça amb el PDF d’horaris de tren actualitzats.

Estació de tren d’Aveiro, Portugal.

En un planell vaig veure que sortint de l’estació hi havia una gran avinguda anomenada Dr. Lourenço Peixinho que porta directament al Canal do Cojo. Quan surts del tren està indicat aquest carrer sortint a la dreta. Si surts a l’esquerra també trobaràs una gran avinguda, però aniràs en direcció contrària al centre.

Només arribar al canal ja ens ofereixen el passeig en moliceiro, embarcació semblant a la góndola italiana, una mica més gran i molt acolorida. Hi ha diferents llocs al mateix canal on agafar l’excursió. Vam preguntar per comparar preus i a tots valia 8 euros per a un passeig de 45’ per 4 dels Canals. Sortien cada 15’. En un dels llocs ens el van rebaixar 1 euro perquè ja marxaven, però anava a rebentar.

Canals d’Aveiro.

Ens vam fixar en un d’ells que hi havia només una parella així que vam decidir fer temps a les botiguetes i, si no pujava ningú més, afegir-nos-hi. I així va ser. Com que ja feia estona que esperaven, quan vam veure que feien acció de marxar, ens hi vam acostar i vam tenir el moliceiro només per a 4 persones.

Passeig en moliceiro, a Aveiro.

En vam veure d’altres que portaven unes 30.

Moliceiro ple de gent, Aveiro.

El capità era l’Antonio Banderinhas, segons ens va dir, i ens va anar explicant els diferents tipus de vaixell que hi havia, quina era la seva tasca i com ho feien, i els llocs més importants pels que anàvem passant. Originàriament els moliceiros eren utilitzats per al transport d’algues, que feien servir per abonar les terres d’Aveiro. També n’hi havia per al transport de passatgers… El senyor era molt agradable i s’ha de dir que hi va posar moltes ganes i es va guanyar la propina. L’explicació era en portuguès però ens enteníem prou bé.

Passeig en Moliceiro, a Aveiro, amb el capità Antonio Banderinhas.

El passeig va ser molt agradable. La temperatura era d’uns 20º així que no ho podíem haver encertat més. Vam veure els diferents canals i carrerons i donaven moltes ganes de perdre-s’hi caminant.

Aveiro

I així ho vam fer. Els vam recórrer i vam buscar un lloc per dinar. Vam anar a parar a una plaça on hi havia diversos restaurants i com que tampoc teníem gaire gana, ens vam decantar per Nos Tras os Montes, on hi havia coses per picar. Vam demanar una amanida de bacallà, sardines amb tomàquet, una torrada amb pernil salat i formatge gratinat i fusta de formatges. Estava tot boníssim i ens va costar 20 euros.

Restaurant Nos Tras os Montes, a Aveiro.

Amb la panxa plena i havent passejant pel centre, vam decidir rematar amb un passeig en bicicleta. Ho havíem llegit a internet i el barquer també ens ho va dir. Al costat del mercat municipal, que ja havíem vist quan arribàvem, i del canal hi ha una parada de bicicletes que pots agafar per tot el dia. Nosaltres només volíem provar l’experiència perquè estàvem rovellades amb això de la bici, i aprofitant que el passeig al voltat del canal s’hi prestava i el dia també. Amb deixar un document d’identitat n’hi ha prou. Va ser tot un encert. S’ha de dir que les bicis eren bastant atrotinades, gairebé no frenaven i la cadena s’encallava sovint, però va ser molt divertit. I que més pots demanar per un servei gratuït!!

Doncs amb això vam donar la visita per acabada i vam decidir agafar el tren de les 16:19h. Els trens de tornada passaven a i 19′ de totes les hores. Només ens quedava fer una parada de shopping a Lefties, cadena de roba que havíem vist en arribar que tenia bons preus i, a sobre, estava de rebaixes; i comprar una rajola molt maca d’Aveiro que ens havia agradat a una botiga de regals just davant de l’estació.

Així que vam haver d’espavilar i vam arribar a temps. El viatge de tornada es va passar molt ràpid i arribàvem a Porto a les 17:25 h. Tornem a l’apartament a descansar fins al vespre.

Aquesta nit tenim ballet. Al Coliseo de Porto feien el Trencanous precisament aquest dia, així que havia comprat entrades. Hi vam anar tranquil·lament caminant. El Teatre està una mica vellet però érem a molt bon lloc i va valer la pena. No havíem vist mai ballet i ens va encantar. A més, els preus són més assequibles que els del Teatre del Liceu. Així que si teniu l’oportunitat, mireu si podeu aprofitar algun espectacle.

L’obra començava a les 21.30 h. Hi vam anar amb temps… I va acabar a les 24h.

El Trencanous, al Coliseo de Porto.

No vam voler sopar abans perquè no teníem gana i en sortir no hi havia gaire cosa oberta, més que bars de copes. Com que de camí teníem el McDonald’s emblemàtic que havia vist en fotos, vam anar a veure si era obert i efectivament era ple. Així que vam aprofitar per fer un mos abans d’anar a dormir.

McDonald’s a Porto.

Plaça de la Llibertat, Porto.

Día 4: Torre dels Clergues i Catedral. Tornada a casa al vespre