El segon dia comença amb la visita del Monestir de Gergeti que, com que està lluny, ens ha fet matinar. Tenim 190 km per davant, prop de 3 hores.
Vam sortir a les 7 del matí. A aquella hora a l’autopista gairebé no hi ha cotxes, per la qual cosa mereix molt la pena matinar. Així pots conduir tranquil·lament i t’estalvies haver d’anar pendent de com condueixen la resta dels vehicles.
Carretera Militar Georgiana
El primer tram de carretera va estar molt bé. Després a Mtskheta fas el canvi de carretera i agafes la carretera militar georgiana que és l’autopista E117 que va cap a Rússia i en la qual hi ha moltíssims camions, tot i que crec que no en vam trobar tants.
Per la zona d’Ananuri, com que hi ha un llac, a aquestes hores vam trobar força boira. També algunes carreteres seguien nevades i tot i que estaven perfectament, als marges hi havia moltes piles de neu.
El viatge va ser plàcid tot el camí fins a arribar a Stepantsminda. Tot el trajecte va ser molt espectacular, i cada vegada més com més ens acostàvem al final de la ruta. Vam passar per l’estació d’esquí de Gudauri i pel Monument a l’Amistat que el vam veure de pujada, aprofitant que no hi havia ningú.
En la majoria de les visites turístiques cal pagar l’aparcament, normalment uns 2-3 laris. Aquí costava 3 laris.
El Monument a l’Amistat és espectacular. A més de que és un monument curiós, el més impressionant és el seu emplaçament, sobretot ara que està tot nevat. Fa la sensació que les muntanyes et cauen a sobre tot el trajecte. Nosaltres no estem acostumats a veure neu i mai n’havíem vist tanta, així que va ser un plus. Tot el país l’hem trobat completament nevat i està totalment envoltat de muntanyes, una preciositat.
Monestir de Gergeti
Un cop a Kazbegi, ens quedava 6 km fins a pujar a l’ermita. Sembla que la carretera fa un parell d’anys que ha estat asfaltada, per la qual cosa pots pujar amb el teu vehicle. Abans calia pujar amb els 4×4. El que no sabíem és que aquesta zona anava a estar plena de neu. Al principi el camí estava bé, però a mesura que anàvem pujant, cada cop anàvem trobant més neu gelada a la mateixa carretera i, com que la carretera és estreta i la neu està gelada, no ens va quedar cap altra opció que continuar pujant ja que no podíem donar la volta.
Com que els marges estan plens de neu gelada, al final la carretera es limita al carril que deixen la marca de les rodes, perquè bàsicament hi ha tres marques i la del mig coincideix de pujada i de baixada. Així que el problema era quan venia algú en sentit contrari, que algun s’havia de sortir de la marca de les rodes. Nosaltres portàvem un altre cotxe davant, així que el vam anar seguint, però se li van anar complicant les coses i a nosaltres també.
Va anar pujant alguna furgoneta turística i també algun 4×4, que suposo que han de ser els que fan les visites fins a dalt, i tots dos ens anaven avançant. Els quilòmetres anaven baixant i nosaltres anàvem pujant lentament, però hi havia trams on els baixos del cotxe anaven rascant la neu, així que estàvem preocupats d’haver-nos ficat allà.
En llogar el cotxe ens van limitar alguns llocs, que no coneixia així que li vaig dir a on teníem pensat anar i ens va dir que cap problema, tampoc amb Kazbegi.
Al cotxe de davant li anaven patinant les rodes i el cotxe se li anava una mica. Difícilment t’anaves a estavellar enlloc, perquè no et podies sortir de les marques de les rodes, però el cotxe no es movia i podíem haver trencat alguna cosa als baixos que ens hagués complicat la resta de les visites.
Quan quedaven uns 600 m la calçada es va fer més ampla i vam decidir desistir perquè com més pujaves, més fregaven els baixos del cotxe a la neu gelada. Així que ací ja vam donar la volta i vam tornat cap avall. I als pocs metres ens vam creuar amb un altre que pujava i allà vam haver de maniobrar.
Així que, si vols venir fins a dalt a l’hivern, millor abans de començar a pujar parar a la zona d’aparcament on hi havia vehicles 4×4 que et poden portar a dalt. Nosaltres vam començar a pujar perquè la carretera estava bé i després ja no vam poder donar la volta fins gairebé el final.
Doncs res, vam fer la foto des de baix, que es veia l’ermita a dalt del tot i aquí va acabar l’excursió. En qualsevol cas, ens va encantar recórrer la carretera militar georgiana, els paisatges són espectaculars. En no completar la visita a l’església, anàvem bé en els temps previstos, tot i que la conducció la vàrem fer lentament, per gaudir també dels paisatges.
I ja de baixada trobem un petit accident que ens va portar mitja hora d’espera perquè a la carretera, en ser d’un únic sentit i estar el cotxe travessat, calia esperar perquè donaven pas alternatiu.
Fortalesa d’Ananuri
Preu: de franc. Cal pagar 2 laris pel pàrquing
De baixada, la següent visita que teníem era la fortalesa d’Ananuri, que està ja a prop de Tiflis. El temps de visita previst incloent desplaçament i visita era de 13 a 16h, i vam acabar cap a les 15h.
La fortalesa d’Ananuri està molt xula, és una fortalesa medieval amb una església dins i està a la vora del que sembla un llac, que en realitat és l’embassament. Així que les vistes són molt boniques amb el llac de fons, però està en pitjor estat del que pensàvem.
De les tres esglésies que hi ha, només està oberta la més gran, que és curiosa amb els gravats que té a fora i una gran pintura del Judici Final a l’interior.
Aparentment es podia passejar per les muralles, però estan en força mal estat i moltes d’elles estan tancades. De fet, estan reformant la fortalesa, així que li vam donar la volta, vam veure les vistes del llac, vam fer la frikada de disfressar-nos amb una roba que hi tenien i que ens vam riure una estona i la visita ens va durar una horeta llarga. També a l’exterior hi ha botigues de souvenirs.
I com que anàvem bé de temps, vam avançar amb les visites ja que, suposadament, durant el cap de setmana havia de ploure, així que el següent destí era Mtskheta, a una mitja hora de Tiflis.
Mtskheta
Mtskheta és una de les ciutats més religioses de Geòrgia i patrimoni de la UNESCO. A més, està tan a prop de Tiflis, que facilita la visita en un moment o altre.
A la carretera principal, ja en el desviament cap a la ciutat, vam trobar una retenció que ens va portar una mitja horeta recórrer uns pocs quilòmetres fins a accedir a la ciutat. El cel estava formant una boirina que no facilitava les vistes, així que vam decidir aparcar per ara la visita del Monestir de Jvari al capdamunt de la muntanya i l’interès de la qual eren precisament les vistes. Vam anar directament a la catedral de Svetitsjoveli, al centre. Hi vam accedir a través d’una barrera que estava pujada, preguntant primer si podíem passar per aquí, i vam aparcar just al costat, a uns pocs metres. No vam pagar res.
A la catedral, segons la llegenda, suposadament està enterrada la túnica de Jesús quan va estar a la creu i és patrimoni de la Unesco. És una església fortificada, està envoltada de muralles. La veritat és que ens va agradar molt, també l’església per dins està ben conservada perquè està reconstruïda. Aquí també hi hem estat una altra horeta.
Després vam fer una volta per la zona exterior que hi ha botigues de souvenirs i pel centre, on hi havia bona il·luminació de Nadal.
Cròniques de Geòrgia
Com seguíem anant bé de temps, no eren ni les 17h, vam incloure per avui la visita a les Cròniques de Geòrgia, prevista en un parell de dies. És un monument curiós que és als afores de Tiflis. Estàvem a 13 km, uns 20′, però de nou vam trobar molta retenció així que vam trigar més d’una hora a arribar. En qualsevol cas, anul·lar la visita per anar a l’allotjament, tampoc semblava millor opció ja que els diferents carrils d’accés a la ciutat estaven tots col·lapsats.
El monument és molt curiós, és una enorme escultura de bronze, coure i pedra erigida al puig Kenisi a la part nord de Tiflis. S’eleva directament sobre el mar de Tiflis, l’embassament artificial més gran de la ciutat. El monument va ser dissenyat el 1981 per l’artista georgià que també va crear l’escultura de Sant Jordi al centre de la Plaça de la Llibertat.
Es va fer per commemorar dos aniversaris importants: 3.000 anys d’estat georgià i 2.000 anys de cristianisme al país. El monument principal consta de 16 alts pilars.
Algunes persones es refereixen a les Cròniques com “l’Stonehenge de Tiflis”, per la forma de les columnes exteriors, de 35 metres d’alçada. Cadascuna d’elles està completament coberta de relleus formant tres “capes” horitzontals: la zona inferior són escenes de la Bíblia; la zona del mig són personatges famosos de Geòrgia; la zona de dalt són tradicions de Geòrgia.
També hi ha a la zona un enorme pergamí de pedra, una església i unes vistes magnífiques de la ciutat, amb el Mar de Tiflis de fons.
Acabada la visita vam anar a l’allotjament, on estarem 2 nits. És molt recomanable així que més informació en l’apartat corresponent. Vam aparcar a prop, vam deixar l’equipatge i vam anar a sopar al restaurant Pasanouri, molt a prop caminant.
Vam menjar molt bé, un pollastre molt tendre, gírgoles i Khachapuri. Hi havia música tradicional.
El dia no havia pogut ser més complet. Quan vam tornar a l’allotjament, va començar a diluviar. Quina sort vam tenir amb el clima!!
Aquí hi ha el nostre itinerari i aquí els nostres consells per visitar Geòrgia.
Deixa un comentari