El nostre primer dia comença amb el vol de 9 a 11.30h. Va sortir amb mitja hora de retard i vam recuperar 15 minuts. A l’aeroport de Praga no vam haver de passar cap control de seguretat ni res. Vam treure alguns diners, uns 100€, directament al caixer automàtic, per agilitzar. Només ens va fer falta per pagar algun pàrquing que no acceptaven targetes i en algun mercat de carrer. La resta de corones, les vam gastar.

Calia recollir el cotxe de lloguer, sortint de la terminal 2, caminant uns 400m. per un passadís elevat fins a un edifici on hi ha les companyies de lloguer de cotxes, al Pavelló C. Vam anar fins a la planta baixa. La nostra companyia era Rent Plus, hi havia cua així que vam esperar una mica, vam fer els tràmits, nosaltres mateixos ens vam recollir el cotxe a la 1a planta. Ja eren les 13h i ens vam posar en marxa amb el dipòsit ple i el nostre super Skoda Karoq que semblava sortit de fàbrica.

Avui anàvem a veure Dresden, a Alemanya, a 150 km, un parell d’hores de cotxe. Aquest tram a prop de Praga és força atabalador perquè els límits de velocitat són força baixos i hi ha moltes càmeres i radars i la resta dels vehicles també complien els límits, així que semblava que anàvem tots trepitjant ous.

La carretera està molt bé, hi ha força tram d’autopista però és una llauna el tema dels controls de velocitat. El cotxe ens ho anava indicant i anava pitant cada vegada que la velocitat canviava a la carretera, que era constantment.

Als últims 35 km hi havia un trencall a l’autopista que semblaven obres i va resultar ser la “frontera”. A alguns els van fer parar, a nosaltres seguir endavant. A més, a l’autopista alemanya no hi ha límit de velocitat.

Teníem previst arribar a Dresden a les 15h i ho vam complir, però a la nostra arribada teníem pensat anar al passatge Kunsthofpassage en cotxe, ja que està a l’altra banda del riu i era la zona més allunyada, però va resultar que ens vam trobar el pont Carola tallat i també els carrers del voltant. Sense voler-ho vam anar a parar a l’aparcament que tenia marcat al costat de l’hotel, així que vam canviar l’ordre de les visites.

Dresden

Dresden, coneguda com el “Joier” d’Alemanya, és la ciutat que va renéixer de les seves cendres després de la gairebé completa destrucció que va patir durant la Segona Guerra Mundial.

La capital va ser residència de la reialesa al segle XV. El 1685 un terrible incendi la va desolar gairebé per complet. Fruit d’aquella desgràcia va sorgir una nova ciutat barroca digna dels reis sajons que la governaven. És per això que la majoria de grans edificis són d’aquella època.

Durant la II Guerra Mundial, Dresden va patir un dur cop i va perdre molts dels seus edificis històrics al Bombardeig de Dresden, al final de la guerra. No li treu atractiu el fet que diversos d’ells hagin estat reconstruïts durant el segle XX.

La nostra visita

Vam deixar l’equipatge a l’allotjament, que era d’auto-accés. Només sortir de l’allotjament ja ens vam trobar amb la plaça Neumarkt, la més important, amb la Frauenkirche en un extrem. Des d’aquí ja es veia la Processó dels Prínceps, que ha estat del que més ens ha agradat de Dresden.

Aquest mural de 100 metres de llarg representa la història de la família governant de Sajonia, en una processó de genets. Va ser creat el 1872, però a causa de les condicions climàtiques, es va traslladar a rajoles de porcellana per a la seva preservació. Més de 24.000 rajoles van ser utilitzades per representar prínceps i reis, científics, artesans i agricultors.

Vam anar cap a la Catedral de la Santíssima Trinitat, que tancava a les 17h. Ens va costar trobar l’entrada, i això que li vam donar la volta sencera, i va ser per la porta A, que estava en una cantonada i s’accedia pujant unes escales. Té un altar i, sobretot, un púlpit, impressionant.

Aquí al costat ja hi havia l’Òpera, on hi havíem d’anar en un parell d’hores. També hi havia el Palau i els jardins, que estaven en reformes. Ens vam acostar fins al Pont d’August i la Terrassa de l’Elba. Aquesta zona ha de ser una passada a l’ estiu. Avui feia molt vent i feia fresqueta.

Des d’aquí vam veure que el Pont Carola, que va ser el que vam intentar creuar amb el cotxe, havia col·lapsat, tenia una gran biga partida per la meitat sobre l’aigua, i l’estaven reparant. Sembla que està així des de setembre de 2024.

A les 18h volíem anar a escoltar l’orgue a la Catedral així que teníem temps d’anar al Kunsthofpassage caminant, un barri d’art de carrer a la zona nova, que estava a un parell de quilòmetres.

Vam passar per l’estàtua eqüestre daurada. I de tornada ja hi havia molta gent entrant a la Frauenkirche, per la porta D. Alguns dies fan música d’orgue, i avui ho tenien anunciat a la seva pàgina web. Dura 1 hora, però ens va decebre una mica perquè pensàvem que seria una hora d’orgue i va ser com una missa en alemany amb un parell de cançons. Hagués estat bé per acabar una última cançó per tancar, però ni això. Només n’hi va haver una al principi, molt fluixa, i una altra al mig molt espectacular. En qualsevol cas, ens va anar bé per descansar una estona. Demanen donació a la sortida… si vols.

Dresden em va semblar bastant car, així que ens vam decantar per un McDonald’s al centre per sopar. Tampoc teníem gaire temps ja que l’òpera era a les 20h.

Òpera Semperoper

Ofereix visites guiades que solen durar al voltant d’una hora i valen 14€. També hi ha funcions: opera, ballet o concert. Es pot consultar el calendari d’esdeveniments aquí. Els preus de les funcions solen anar de 8 a 175€. Nosaltres vam coincidir amb l’òpera Innocència, a partir de 10 € al galliner i es reserva aquí.

L’edifici de Semperoper és molt espectacular, sobretot per dins. És una de les Òperes més impressionants d’Europa. Ens agrada aprofitar els viatges per afegir activitats que en el nostre dia a dia són cares. Aquí ens va costar 20€ l’entrada de preu intermedi. Era una òpera moderna “Innocence”, l’única òpera moderna que havíem vist i també va ser espectacular. Era un tema d’actualitat, una mica tètric, la van fer tota de cop, no hi va haver cap descans, així que vam acabar mitja hora abans, cosa que també ens va venir bé.

I a la sortida vam fer un passeig nocturn, amb la ciutat ben il·luminada. La veritat és que ens va agradar molt el nucli antic de Dresden, molt concentrat però tot molt gran. És com si estigués fet per a gegants, els monuments són immensos.

Dia 2: Suïssa Sajona, Suïssa Bohèmia i Kutná Hora.

Aquí hi ha el nostre itinerari i aquí els nostres consells per visitar República Txeca.