🗓️ De la henna de Gabès a l’esplendor d’El Djem (dia 7)

Avui ha estat el dia amb més quilòmetres de tot el viatge, uns 440 km en total. La ruta s’ha dividit en dos grans trams: el primer fins a Gabès, d’uns 170 km (unes 2 hores i mitja), i el segon fins a El Djem, de 230 km (unes 2 hores i mitja més). Tot ha anat bé, així que un 10 per al conductor!

Com que a l’hotel de Djerba entrava força llum, ens hem despertat molt d’hora, així que a les 9:00 h ja érem a Gabès. Vam aparcar just davant de la mesquita i el mercat de henna es troba just a l’altra banda del carrer.

🌿 Parada tècnica a Gabès: el bressol de la henna

La nostra primera parada ha estat Gabès, un lloc famós per ser el bressol de la henna.

• La missió: El meu objectiu era comprar henna per als cabells. A Espanya, 100 grams em costen gairebé 5 euros, però aquí el quilo surt a 10 dinars (uns 3 euros).

• La compra: Tot i que el primer venedor va intentar cobrar-me 20 dinars per “qualitat natural”, la meva recerca prèvia per internet em deia que el preu just estava entre 5 i 10 dinars. Finalment la vaig comprar per 10 dinars.

• L’entorn: Vam aprofitar per fer una volta per una placeta plena de cistells, olis essencials i productes naturals i de salut.

🛣️ L’odissea de l’autopista A1

Per continuar la ruta cap al nord vam agafar l’autopista A1.

• Peatges curiosos: Les barreres estaven obertes, així que vam “tirar milles” fins a Gabès. Després, en tornar a entrar, ens va costar uns 4,200 dinars (poc més d’1 euro) per uns 150 km, baratíssim.
• Autopista a mitges: L’autopista està “a mig construir” en alguns trams. Al principi, el Maps.me em deia que sortís per una sortida que estava anul·lada, així que vam haver de fer uns quants quilòmetres extres fins a trobar la següent sortida operativa per anar cap a la costa, en direcció a Sfax.
• També a l’autovia ens va enviar per camins sense asfaltar per entrar per un suposat accés d’autopista que tampoc existia, així que cal anar amb compte amb això.
• Al principi del recorregut vam passar per sobre de l’autopista, però com que hi ha molt pocs accessos, no tens cap altra opció que continuar per altres rutes.

🏛️ El Djem: el coliseu i els mosaics

Vam arribar a El Djem cap a les 12:00 h (guanyant-li una hora al cotxe).

• El coliseu: És impressionant! Pots pujar per tot arreu i baixar a l’arena, a diferència del de Roma, on hi ha moltes restriccions. És majestuós!
• L’embolic de les entrades: A la porta havien enganxat un DIN A4 que posava 20 dinars i tapava l’import anterior de 12 dinars. Ens van dir que el Ministeri de Cultura acabava d’apujar els preus dels monuments aquell mateix dia, però les entrades venien amb el preu rectificat a bolígraf. No sé si era cert o no, però feia pinta de “tongo” per ser dies de vacances i així els ho vam fer saber. L’entrada inclou el coliseu i el museu, que és a 1 km.
• Museu de Mosaics: Ens ha encantat, fins i tot més que el Bardo. Tot i que el del Bardo és el més famós, els mosaics d’aquí estan millor conservats, són més grans i complets. També vam visitar el pati amb la reconstrucció d’una casa antiga, una visita molt completa.

Vam aprofitar per menjar alguna cosa ràpida a El Djem, així com per canviar diners.

🌊 Arribada a Mahdia i sopar

Vam acabar el dia a Mahdia, una petita localitat costanera a uns 45 km d’El Djem, el lloc més proper que vaig trobar per dormir. El més impressionant: el cementiri a la vora del mar. És un paisatge colpidor de tombes blanques que contrasten amb el blau de l’aigua. Allà mateix també hi ha el far, que tampoc et pots perdre.

Allotjament: Teníem una habitació petita però molt bufona, amb vistes al mar directament des del llit.

El sopar: Volíem evitar el cuscús, així que vam fer una graellada de peix. Vam trobar un lloc on ens van servir una graellada de frutti di mare (llagostins, sípia…) amb arròs, patates fregides casolanes boníssimes i amanida per 45 dinars. A més, ens van convidar a una sopa de peix i uns entrants.